A punt de veure la llum...

- Sra. Marina, el millor serà que es quedi hospitalitzada tota la nit... Encara n'hi ha per bona estona...

Jo haig de marxar, li deixo encàrrec a la comadrona que em truqui, quan cregui que la cosa esta apunt...

- Però Doctor, vol dir encara no esta apunt... tinc uns dolors molt forts...

- Si, sí, Sra. Marina, cal esperar...

I així va ser... la Marina, va esperar tota la nit, tota la nit, del tal dia 28 d'abril de 1975... Quin valor!!! Tota la nit patint.... Però aquell infant, era tant desitjat... havien passat 7 anys, desprès del primer nen, buscaven la parelleta... i qui sabia què naixeria.. si nen o nena....

L'espera es va fer llarga...

Cap a les 8h del matí, la comadrona va avisar al Doctor... ja estava aqui.... Ja estava apunt...

Al Doctor, gairebé no li va donar temps de preparar-se... i....

Caram, venia de peus!

No pot ser... no pot ser que vingui de peus...

Si cal haurem de fer la cesària, és perillòs, que vingui de peus, es pot ofegar!!!

Però, veig que ja esta aqui... La giraré una mica, a veure li la puc encarar perque vingui de cap....

Es torna a girar....

Empenyi, empenyi... enpenyi una mica més...

Ja té els peus fora!!!! Una mica més, i ja estarà...

- Doctooooorrrrr.... ooooorrrrrrrr...........!!!!

De cop, els plors d'un infant... amb el peus negres i la carona rosadeta...

Felicitats, és una nena!!!! I esta perfectament be!!!!

Una nena, que va ser tossuda fins i tot per nèixer... Això m'ho recorda la meva mare.... Demà a les 8,30 h del matí, farà 33 anys que aquesta nena, va veure la llum per primer cop...