Reflexions del dia....
Aquesta és la reflexió que feia tot just poqueta estona amb la meva cunyada...
Perque parlàvem de cóm es mort la gent, quan menys t'ho esperes...
Comentava que allà al davant del meu treball, hi havia un porter, que sempre estava a la porta, i quan passàves et saludava, ja era part del carrer, i l'altre dia, em varen dir que li va agafar un atac al cor, i es va morir... La veritat és que quan surto per la porta i no el veig, doncs, el trobo a faltar... El dia abans, l'havia saludat, i el dia desprès ja no hi era....
Que fort...!!!!!
La meva cunyada em deia, clar, però això no sempre ho tenim en compte... i ho hauriem de valorar més sovint. Ella em deia: jo ho penso sobretot quan m'enfado amb algú. Perque durant el cabreig, imagina't que em moro.... Ostres!!!!! Doncs sí, perdoneu l'expressió, però és una putada pel que es mort, però també pel que es queda....
Ostres, s'ha mort, i no m'he pogut acomiadar bé d'aquella persona, tot el contrari, ens ha quedat aquell mal gust de boca, ens em barallat i ara.... ara que? Mai més em podré reconciliar!!!!! Oh!!!!! I el que es mort... imagineu-vos que s'en va a no sé quin altre món... però que... tampoc li podrà dir que l'estimava, ni que.... buffffff
No pot ser....
De veritat que no pot ser...
Per això, desprès d'aquesta conversa i de reflexió penso...
Be, primer de tot, que no em vull morir perque sóc molt jove, i encara haig de donar molta "guerra"...ja,ja,ja
I segon, que si em barallo... doncs almenys crec que haurè d'intentar que aquesta baralla o discussió duri el menys temps possible.... Perque sinó, imagineu-vos que em moro ... Quin horror... llavors no em podré disculpar... o no em podrè acomiadar de tots aquells que estimo, i no li podrè dir a l'altra part afectada, que l'estimo i que no em volia pas barallar amb ell o ella, i menys per una "xorrada"...
Be, crec que haig d'evitar les discussions... que la veritat, no porten enlloc!!!
I desprès d'aquesta "paranoia" de reflexió.... que crec que no és tant paranoia... i té la seva raó... Un cop més, veig que haig d'aplicar el meu preuat Carpe Diem...
Salut per tothom i anys de vida!!!!!
D'ara endavant... quan em discuteixi amb algú... pensarè
"Que putada morirse cabreado!!!"... i serà hora de fer les paus!
Caram, darrerament tothom parlar de la mort...
ResponEliminaReflexions intereressants sí, sobretot per a mi que últimament m'estic cabrejant amb massa persones, hehehe
:P
Un dia vaig conèixer un senyor que deia:
ResponElimina"'Enfadar-se' és una gran pèrdua de temps; en tot cas, et pots 'admirar' de les coses: admirar-se de l'estupidesa d'algú que no soportes, dels polítics, admirar-se del que no t'agrada; però 'enfadar-se'?, la vida és massa maca per enfadar-se!"
Si sempre Carpe Diem... que mai se sap.
ResponEliminavaja, ara faré de yang. Doncs jo potser preferiria morir quan estigués cabrejat que quan estigués feliç, perquè com no sé si hi ha alguna cosa desprès, doncs millor aprofitar el moment de felicitat, ;P
ResponEliminasaluuuuuuut!
He llogat un gos pigall per poder trobar el link dels comentari juas, juas, juas....
ResponEliminaAl gra: jo he agafat el truc de no empanadir-me de res del que dic o del que faig, tit i que a vegades costa. Un altre truc és intentar no cabrejar a ningú sense renunciar a expressar les meves idees, cosa dificil però no impossible...
En fi...
tic una curiositat amb el títol... què és la primera cosa...??? ;-)
ResponEliminabon blog m'agrada!
caram, avui trec el cap per primer cop i se'm fiquen els pels de punta. Amb la mort val més no pensar-hi, a tots ens arribarà l'hora, inevitablement. Amb la gent, sigues tu mateixa, i si s'enfaden i la palmen, doncs pitjor per ells.
ResponEliminaEl cabreig pot anar fins al més enllà i si no us ho creieu, llegiu la narració titulada "Revenja per a un difunt" de Jesús Moncada que es troba inclosa en el recull "Històries de la mà esquerra". Jo el trobo absolutament genial. Apa, ja teniu deures per al cap de setmana. Bona nit!
ResponEliminaaigua_clara:
ResponEliminaSi, diria que la mort, forma part de la vida, i per tant... es bo reflexionar de tant en tant.
Somiatrufes:
Quanta raó té aquest senyor, li hauriem de fer sempre cas... Tot una lliçó a tenir en compte
Striper:
Sí, sí, jo intento aplicar cada dia el Carpe Diem....
Antoni:
Bufff... aquestes coses, més val no preveure-les, jo.. ni enfadada ni sense.... Salut per tu també!!! ;-)
Helena:
Ho tindré en compte.... Per cert, el pigall sap informàtica??? Potser em pot ajudar...
Sugus:
Benvingut!!!
Sí més val no pensar-hi, però tots hi arribarem... això és inevitable! Mentrestant, visquem, visquem el millor que poguem!
Fada:
Gràcies per la recomanació literaria, prenc nota, i a veure si m'aplico, llegint una mica!