Feia molt temps que....



Feia molt temps que em rondava pel cap... però mai trobava el moment!
Era qüestió de trobar el moment, enviar un miliu... i esperar...
El dia menys pensat, xassss.... Resposta del mail, dient que no hi havia cap problema i que endavant!
El divendres passat ho vaig fer....

Que vaig fer que??? Què és tant de misteri????

El divendres passat vaig tornar a trepitjar aquells passadissos, aquelles aules, vaig rebifar molts records, molts moments de timidesa, de nervis, de vergonya, de..... els primeres sensacions, el primer nen que et fa tilín...

Vaig tornar a l'escola on vaig crèixer i on vaig fer l'EGB...


Em feia il·lusió tornar, tornar a entrar i veure cóm seria 20 anys desprès....

A les 5 i escaig, havia quedat amb la Directora del col·legi, i allà estava...

Li va xocar trobar-se amb una ex alumne tant il·lusionada en tornar a la seva Escola... i desprès de xerrar una estona, em va dir... Tota teva, l'escola és tota teva...

Contenta, com una nena en el seu primer dia d'escola!

Al fons del passadís, abans de trobar la capella, (que continua intacte) trobaràs unes fotografies penjades a les pareds de totes les promocions que han passat per aqui, segurament trobaràs la teva també... I ... allà estava!!! Ostres tu!!! Com passen els anys, però recordo perfectament el dia que ens varem fer aquella foto, faltaven pocs dies per acabar el curs, 8è. d'EGB, i el final d'una etapa... Que em trobaria despres de tants anys amb els mateixos companys? Realment, un món desconegut, ens separariem per tirar camins diferents, i qui sap, potser algun dia ens tornariem a trobar, o potser no...

Aqui vaig començar la meva "aventura". Recordava la meva escola, com un edifici GRAN, de passadissos GRANS I LLARGS, d'amagatalls gairebé laberíntics, i fins i tot amb espais prohibits. Els professors ens deien, no aneu per aquelles escales, aneu per les grans... i la curiositat no era suficient per "trencar" les regles que imposaven els professors, i per tant, jo, com bona nena que era, els hi feia cas.... Però, sempre en mi va quedar la incognita, de, que es trobava desprès d'aquelles escales prohibides? Que hi havia al final dels esglaons prohibits?

És curiòs, com canvien les percepcions uns quants anys desprès.... l'edifici, em segueix semblant GRAN, però els seus passadissos i les seves aules, podrien ser, com les de qualsevol altre escola.

Evidentment, desprès d'aquest grapat d'anys, hi han fet canvis, tot i que hi ha coses que continuen intactes, i originals....

Durant la meva ruta per l'escola, em vaig trobar un professor, i 3 ex alumnes, aquests una miqueta més grandets que jo...

El professor, em va oferir unir-me a la visita guiada, i jo vaig accedir-hi molt gustosament...

Alex Urpí, la meva memòria no el recordava, i potser sí que em va impartir alguna classe de música, o fins i tot català.... Ell em deia, jo crec que per nom, i per la foto que m'has ensenyat, et recordo.... bufffff.... perdona Alex, però jo no puc dir el mateix.... i és curiòs, a molts d'altres, els tinc en memoria....

L'Alex ens va fer una ruta guiada per tota l'escola, de categoria! Amb un grapat de claus a les mans, ens anava obrint les classes.
Ell amés de professor, també va ser alumne....

Ens anava explicant "batalletes".... Que divertit!!!!
Jo, entrava, respirava, mirava per la finestra.... i...... quin grapat de records, bons i no tant bons.... Recordava quan la vergonya s'apoderava de mi, quan el professor em feia sortir a la pissarra, i ni tant siquiera era capaç de sostenir el guix, i escriure... els nervis, la meva timidesa..... no em deixava ser jo.... Por? Por al ridícul? Vergonya? Inseguretat, potser?...

Arribada al primer pis....

La meva més gran incognita: Seguirien allà aquelles vitrines amb animals dissecats???


Seguien en el mateix lloc, intactes, com si els anys, no haguèssin passat per ells, com si haguèssin canviat i modernitzat l'escola, però aquelles vitrines no s'haguèssin mogut mai de lloc....

Allà estaven... aquells animals, que jo, de petita, i de camí a la classe, em quedava mirant, mirant els ulls del lleó dissecat, mirant el peix globus... mirant.... i pensant, que hi feien allà tots aquells animals.....

I seguien allà....

Sens dubte, va ser una tarda molt especial.... una tarda per recuperar historietes i anecdotes, per recuperar records... molts records de la meva infantesa....

Desprès, vaig recòrrer la ruta que feia, de ben petita, quan em venia a buscar a vegades la meva àvia... em portava el berenar, que llavors no eren bolleries industrials, sinó que era un bon entrepà i em portava al parc, al Parc Samà... a veure els anecs i les carpes.... Avui, ni ànecs ni carpes, però sí que haig de dir que el Parc es conserva molt net i pulid, cosa d'agraïr!!! I les fonts segueixent brollant... (el video ha sortit capgirat... perdoneu! coses que passen!!!)

video

I així, vaig arrodonir la tarda.... amb un passeig tranquil i dolç pel parc.... Quin gust!!!!

Una tarda màgica i especial....
Espero no tardar tant la propera.... 20 anys, sóns masses!

6 comentaris:

  1. Que maca, Elisabeth, quin detall pels mestres...Saps què? Jo treballo amb exalumnes meves!!!! Ja, és un goig!!! Som amigues i col.legues!!! Petonets.

    ResponElimina
  2. Records compartits. Jo també hi vaig estudiar en aquesta escola. L'únic que passa és que jo no hi vaig poder fer la primària (aleshores només era per a nens), però sí que hi vaig fer el BUP i el COU. Molts records. Només et diré que en aquesta capella intacta que dius m'hi vaig casar, aquest estiu farà setze anys. Nissaga d'alumnes escolapis; a casa meva ja hi va anar el meu pare (ara ja en té 78!), el meu germà (que encara va cursar el batxillerat antic), els meus nebots... Els meus fills no que van a una altra escola, però això ja és una altra història... M'ha fet molta gràcia aquest teu post. He reviscut molts moments que tenia arxivats a la memòria. Gràcies, guapa. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Deu n'hi do!!!

    jo vaig estar interna tota l'E.G.B i la veritat la vegada que hi vaig tornar va ser a fer uns seminaris. Els edificis i els jardins estaven iguals que l'ultim cop que els vaig creuar. Semblava una peli de terror, has vist "El Orfanato"? doncs más o menos per l'estil, però amb monges als dormitoris i a la cuina... uff entre la tormenta i els records avui no dormo jejejejeje...

    ResponElimina
  4. Un viatge al pasat, jo la meves escoles una esta a terra ja fa molt.., l'altre es un museu de sant Antoni maria Claret, apa.

    ResponElimina
  5. Una "rentreé" a la teva antiga escola ...

    De segur que va ser una visita sensacional i vas sortir d'allí més viva que mai , tenint en compte que , pel que dius, el teu pas pel col·legi va estar plè de bones vivencies !!!

    I l'altre "rentreé" ...també ja està a punt .

    Només em falta definir-ne la presentació i "tachannnnnn" ... , us en podré fer l'entrega . Ens parlem per e-mail, ok ?

    Molt bon Sant Jordi , guapa !!!:-)

    ResponElimina
  6. JO mai no oblidaré la meva escola com alumna, ni el meu pas per les tres escoles com a mestra... ni... ui, ara seria molt llarg, tot plegat. Un bonic post, Eli!

    Petons .

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!