Caram, quin Sant Jordi!!!
Com a blocaire, he tingut moltes sorpreses... i totes elles molt i molt maques!!!
Començo dient que Gràcies Striper !!!! Ostres, aquest noi, sempre ens te a tots unes sorpreses, molt i molt maques.... I no se li ha acut una altre cosa, que personalitzar-nos aquesta rosa una a una, per tots els seus lectors!!!!! Un detall molt maco, sí senyor!!!!
Vaig per la segona sorpresa.... i també molt agradable!!!!
Fa un temps que visito un blog, d'algú, que em tè encisada amb els seus poemes: Brisalls de mar
Ahir em vaig assabentar que aquest "algú", havia publicat el seu primer llibre de poemes, i bé, doncs que estaria en una parada a la Rambla Catalunya....
Jo tenint en compte, que també he estat en una parada, de tornada al despatx, m'he decidit passar, tal i com li vaig comentar ahir.....
Quina gràcia!!!! Ens hem conegut! Tot un plaer! Esta molt be, poder posar cara...
I mira, la veritat, no sabia que aquest món dels blocs, em tindria preparades tantes sorpreses tant curioses! La situació en sí, m'ha il·lusionat, i la Montse, l'autora de tant dolços poemes, m'ha regalat el seu llibre, amb dedicatoria incluida!!!!
Caram, quin nivell!!! Quina sort que tinc!!!! Vinga, si us decidiu a comprar algun llibre de poemes, us el recomano.... Aqui us deixo una mostra d'aquestes paraules... (Montse, amb el teu permís!)
CRISTALLS DE PELL
Esquinçant tots els cristalls de la pell
m'endinso nua a la fantasia.
Profano impunement un reguitzell
de secrets guardats per covardia.
Camino per carrers sense sentit
dubtant del camí a les cantonades,
traçant precises coordenades
perquè em portin a l'illa de l'oblit.
Deslligo espais perduts dins de la nit,
desprenent tota la incertesa,
la vida no em pertany tal com m'han dit.
Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,
el bagatge que ara duc, ja no em pesa.
Polpa de mel, escric sense sentit.
Desprès he arribat a casa, i el "meu", m'ha regalat dues roses....!!!!
Quin Sant Jordi, més maco que he tingut avui!!!!
Gràcies a tots i totes....
Un poema molt bonic, m'alegro molt de la teva felicitat en aquest dia i que jo amb la meva modesta aportacio, tambe hagui participat un xic.
ResponEliminaAI que mona que ens ho expliques, que guay! a veure si l'any que ve segueixes tenin sorpreses d'aquest tipos.
ResponEliminaPetonets
AI que mona que ens ho expliques, que guay! a veure si l'any que ve segueixes tenin sorpreses d'aquest tipos.
ResponEliminaPetonets
Gran descobriment, hem poso el seu blog al reader per anar llegint!!
ResponEliminaGràcies Eli!!!
Eli, la Montse (Mar) és una poeta excel·lent, gairebé tant com a poeta que com a persona. Conèixer-la, enriqueix!!!
ResponEliminaM'alegra, doncs, que l'hagis conegut. Una abraçada.
òndia!
ResponEliminai jo que venia a dir-te que em va encantar conèixe't, vaig i em trobo amb aquesta sorpresa que em deixa sense paraules. Ara si que no sé que dir.
(M'he emocionat)
una abraçada
ps- ah, i si tens algun dia la sort de conèixer a l'Arare (Montse), veuràs que tot el que diu de mi ella em supera en tot, amb l'única diferència que ella escriu narrativa i jo poesia.
Gràcies a les dues per aquesta amistat
mmmm, poesia, m'encanta!
ResponElimina...el teu t'ha regalat dues roses o una rosa i un capoll?
juasjuasjuas, veus a mi també em surt el dimoni!
lalalalala ;)
D'això se'n diu un Sant Jordi rodó. Que bé! I que bonic el poema. Que tinguis bon cap de setmana.
ResponElimina