Tinc una cita d'alçada!

UN COP JA HE TOCAT EL CEL AMB ELS DITS,

L'ÚNIC DESIG QUE EM QUEDA

ÉS EL D'AGAFAR-LO

Brisalls de Mar


De nou, la meva gran aventura...


Si ja sé que sempre ho dic... però m'encanta repetir, i repetir aquesta experiència que per mi, no té substitució...


No ho puc evitar


Dissabte, si les condicions metereològiques no ho impedeixen...


Faré el Salt!!!!


Saltaré en paracaigudes...


Ja no és una experiència nova, però tot i així...


Segueixo desitjant-la... com si fos la primera vegada!


Sino faig xof...

estaré de tornada desprès del pont...


Bones mini vacances..


I gaudiu i disfruteu molt!!!

En parlem a la tornada!

AVUI, 29 d'abril de 2008


Fa exactament, 33 anys, que vaig nèixer jo...

Avui hauria de ser un dia especial...

Però faré allò que faig cada dia...


Però és un dia especial per mi!


M'agrada complir anys,


i complir-los amb salut,


amb amor,


tenint una petita gran família de sang,


i la meva família d'amistats...


Tenint treball, (millor o pitjor, però tenint-lo!)


i anar passant dies i anys:


somrient


plorant


tenint alegries


i


tristeses


descobrint nous mons


nova gent


viatjant d'aqui cap allà


emocionant-me



i bé, en definitiva: VISQUENT !

Malgrat que ahir vaig tenir un mal dia...
AVUI
(que és el que compta...)

Em sento VIVA, i plena de força,


per encarar tot allò que la vida m'ha preparat:


Nous reptes,


noves decisions,


Sorpreses bones i dolentes


Nous camins!!!!

Em sento afortunada i feliç tenint tot el que tinc!


No vull més,


no vull que em toqui la loteria...


No vull ser millonaria...


Els diners no fan la felicitat..

La felicitat esta en gaudir cada dia


d'allò que tenim...


I JO:


Valoro les petites coses


Valoro l'amistat per damunt de tot


Vull ser amiga dels meus amics


Vull estimar igual que m'estimen a mi...


VULL CONTINUAR COMPLINT ANYS,


SENT QUI SOC


I TENINT EL QUE TINC...


GRÀCIES PARES, PER HAVER-ME DONAT LA VIDA

I

A TOTS ELS QUE US HEU CREUAT EN EL MEU CAMÍ..


AMICS, PARENTS, COMPANYS...


ETC..


GRÀCIES...


TOTS FORMEU PART DE LA MEVA FELICITAT..


I ESPERO SEGUIR GAUDINT-LA COM FINS ARA


PER MOLTS ANYS MES!!!

A punt de veure la llum...


- Sra. Marina, el millor serà que es quedi hospitalitzada tota la nit... Encara n'hi ha per bona estona...
Jo haig de marxar, li deixo encàrrec a la comadrona que em truqui, quan cregui que la cosa esta apunt...
- Però Doctor, vol dir encara no esta apunt... tinc uns dolors molt forts...
- Si, sí, Sra. Marina, cal esperar...
I així va ser... la Marina, va esperar tota la nit, tota la nit, del tal dia 28 d'abril de 1975... Quin valor!!! Tota la nit patint.... Però aquell infant, era tant desitjat... havien passat 7 anys, desprès del primer nen, buscaven la parelleta... i qui sabia què naixeria.. si nen o nena....
L'espera es va fer llarga...
Cap a les 8h del matí, la comadrona va avisar al Doctor... ja estava aqui.... Ja estava apunt...
Al Doctor, gairebé no li va donar temps de preparar-se... i....
Caram, venia de peus!
No pot ser... no pot ser que vingui de peus...
Si cal haurem de fer la cesària, és perillòs, que vingui de peus, es pot ofegar!!!
Però, veig que ja esta aqui... La giraré una mica, a veure li la puc encarar perque vingui de cap....
Es torna a girar....
Empenyi, empenyi... enpenyi una mica més...
Ja té els peus fora!!!! Una mica més, i ja estarà...
- Doctooooorrrrr.... ooooorrrrrrrr...........!!!!
De cop, els plors d'un infant... amb el peus negres i la carona rosadeta...
Felicitats, és una nena!!!! I esta perfectament be!!!!
Una nena, que va ser tossuda fins i tot per nèixer... Això m'ho recorda la meva mare.... Demà a les 8,30 h del matí, farà 33 anys que aquesta nena, va veure la llum per primer cop...

HASTA LOS .......!!!!!


Si jo intento ser positiva...
Però hi ha dies que.......

Estic fins els.........

Intentaré subsistir aquesta tarda.....

I demà espero que sigui un altre dia........... Però de veritat, no hi ha dies, d'aquells que farieu un sac, i el llençarieu al riu.......

Bufffff.....

Una sessió de ioga, potser????

Fito y los Fitipaldis...

Me aficionat al Fito y los Fitipaldis... i amés m'encanten les seves lletres!



*******



*******



*******



*******



*******

L'arbre de la felicitat

Fa uns dies, l'Anna i el Lluis em varen regalar aquest arbre. (gràcies de nou!)
Anomenat l'arbre de la Felicitat...
I jo el vull enllaçar amb un powerpoint que m'han enviat avui, i que és molt i molt optimista.
Crec que s'ens hauria de contagiar aquest optimisme i viure més el present!
Perquè?
Doncs perque estem vius, podem respirar
podem caminar
tenim gana, i tenim aliments per saciar la nostra gana,
tenim sed, i encara tenim aigua per veure,
Els nostres ulls estan oberts,
i podem percebre els colors,
Tenim oíde, i podem sentir sorolls variats,
Tacte i pell , i podem experimentar mil sensacions...
Podem sentir,
tenir idees, pensar, fer-nos preguntes, i buscar les respostes...
Estem vius, ara i aqui!
Perque de mica en mica, anem forjant la nostra vida, com a persona,
com a fill /a
marit o esposa,
mare o pare, germà/na
amic o amiga.
No ens agobiem pel demà, perque el demà portarà les seves pròpies preocupacions,
Visquem l'avui, aqui i ara... De la millor manera!

Tiza

boomp3.com

Tiza & Meritxell Naranjo

Aquesta nit,
vaig a veure la Tiza....
La vaig descobrir fa ben poc....
Vaig poder gaudir de la seva particular veu i música... en un concert que va fer a Sant Boi de Llobregat...
Em va encantar!!!!
Des de llavors, consta en la meva llista de veus preferides...
I avui, Tiza de nou, per les nostres terres... Aquest cop acompanyada....
Segur que serà genial...
Ja ho sabeu, si algú s'anima...:

BARCELONA25 de abril. Viernes. Cafe teatro Llantiol C/Riereta, 7. Raval. Barcelona a las 23:30 horas Entrada 6€CON MERITXELL NARANJO

Us deixo alguna cançoneta...tot i que en el meu repertori musical, podeu remenar, per que n'hi ha moltes més...

Desprès de Sant Jordi....





Caram, quin Sant Jordi!!!

Com a blocaire, he tingut moltes sorpreses... i totes elles molt i molt maques!!!

Començo dient que Gràcies Striper !!!! Ostres, aquest noi, sempre ens te a tots unes sorpreses, molt i molt maques.... I no se li ha acut una altre cosa, que personalitzar-nos aquesta rosa una a una, per tots els seus lectors!!!!! Un detall molt maco, sí senyor!!!!

Vaig per la segona sorpresa.... i també molt agradable!!!!

Fa un temps que visito un blog, d'algú, que em tè encisada amb els seus poemes: Brisalls de mar

Ahir em vaig assabentar que aquest "algú", havia publicat el seu primer llibre de poemes, i bé, doncs que estaria en una parada a la Rambla Catalunya....

Jo tenint en compte, que també he estat en una parada, de tornada al despatx, m'he decidit passar, tal i com li vaig comentar ahir.....

Quina gràcia!!!! Ens hem conegut! Tot un plaer! Esta molt be, poder posar cara...
I mira, la veritat, no sabia que aquest món dels blocs, em tindria preparades tantes sorpreses tant curioses! La situació en sí, m'ha il·lusionat, i la Montse, l'autora de tant dolços poemes, m'ha regalat el seu llibre, amb dedicatoria incluida!!!!

Caram, quin nivell!!! Quina sort que tinc!!!! Vinga, si us decidiu a comprar algun llibre de poemes, us el recomano.... Aqui us deixo una mostra d'aquestes paraules... (Montse, amb el teu permís!)


CRISTALLS DE PELL

Esquinçant tots els cristalls de la pell
m'endinso nua a la fantasia.
Profano impunement un reguitzell
de secrets guardats per covardia.

Camino per carrers sense sentit
dubtant del camí a les cantonades,
traçant precises coordenades
perquè em portin a l'illa de l'oblit.

Deslligo espais perduts dins de la nit,
desprenent tota la incertesa,
la vida no em pertany tal com m'han dit.

Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,
el bagatge que ara duc, ja no em pesa.
Polpa de mel, escric sense sentit.


Desprès he arribat a casa, i el "meu", m'ha regalat dues roses....!!!!
Quin Sant Jordi, més maco que he tingut avui!!!!
Gràcies a tots i totes....

Feliç Dia de Sant Jordi!



Jo també em posarè romàntica, aquest dia de Sant Jordi.
Qualsevol excusa és bona pel romanticisme...

El dia dels enamorats i el dia dels llibres!

Una bonica combinació:

Paraules vestides amb amor...
Perque estic enamorada i per gaudir d'aquest dia tant bonic...
Jo prefereixo regalar-vos aquesta cançó tant i tant bella...
Vull compartir-la amb tots vosaltres...
"PARAULES D'AMOR"
A mi se m'esborrona la pell en sentir-la...




Que disfruteu d'aquest dia

Feliç Dia de Sant Jordi 2008

Feia molt temps que....



Feia molt temps que em rondava pel cap... però mai trobava el moment!
Era qüestió de trobar el moment, enviar un miliu... i esperar...
El dia menys pensat, xassss.... Resposta del mail, dient que no hi havia cap problema i que endavant!
El divendres passat ho vaig fer....

Que vaig fer que??? Què és tant de misteri????

El divendres passat vaig tornar a trepitjar aquells passadissos, aquelles aules, vaig rebifar molts records, molts moments de timidesa, de nervis, de vergonya, de..... els primeres sensacions, el primer nen que et fa tilín...

Vaig tornar a l'escola on vaig crèixer i on vaig fer l'EGB...


Em feia il·lusió tornar, tornar a entrar i veure cóm seria 20 anys desprès....

A les 5 i escaig, havia quedat amb la Directora del col·legi, i allà estava...

Li va xocar trobar-se amb una ex alumne tant il·lusionada en tornar a la seva Escola... i desprès de xerrar una estona, em va dir... Tota teva, l'escola és tota teva...

Contenta, com una nena en el seu primer dia d'escola!

Al fons del passadís, abans de trobar la capella, (que continua intacte) trobaràs unes fotografies penjades a les pareds de totes les promocions que han passat per aqui, segurament trobaràs la teva també... I ... allà estava!!! Ostres tu!!! Com passen els anys, però recordo perfectament el dia que ens varem fer aquella foto, faltaven pocs dies per acabar el curs, 8è. d'EGB, i el final d'una etapa... Que em trobaria despres de tants anys amb els mateixos companys? Realment, un món desconegut, ens separariem per tirar camins diferents, i qui sap, potser algun dia ens tornariem a trobar, o potser no...

Aqui vaig començar la meva "aventura". Recordava la meva escola, com un edifici GRAN, de passadissos GRANS I LLARGS, d'amagatalls gairebé laberíntics, i fins i tot amb espais prohibits. Els professors ens deien, no aneu per aquelles escales, aneu per les grans... i la curiositat no era suficient per "trencar" les regles que imposaven els professors, i per tant, jo, com bona nena que era, els hi feia cas.... Però, sempre en mi va quedar la incognita, de, que es trobava desprès d'aquelles escales prohibides? Que hi havia al final dels esglaons prohibits?

És curiòs, com canvien les percepcions uns quants anys desprès.... l'edifici, em segueix semblant GRAN, però els seus passadissos i les seves aules, podrien ser, com les de qualsevol altre escola.

Evidentment, desprès d'aquest grapat d'anys, hi han fet canvis, tot i que hi ha coses que continuen intactes, i originals....

Durant la meva ruta per l'escola, em vaig trobar un professor, i 3 ex alumnes, aquests una miqueta més grandets que jo...

El professor, em va oferir unir-me a la visita guiada, i jo vaig accedir-hi molt gustosament...

Alex Urpí, la meva memòria no el recordava, i potser sí que em va impartir alguna classe de música, o fins i tot català.... Ell em deia, jo crec que per nom, i per la foto que m'has ensenyat, et recordo.... bufffff.... perdona Alex, però jo no puc dir el mateix.... i és curiòs, a molts d'altres, els tinc en memoria....

L'Alex ens va fer una ruta guiada per tota l'escola, de categoria! Amb un grapat de claus a les mans, ens anava obrint les classes.
Ell amés de professor, també va ser alumne....

Ens anava explicant "batalletes".... Que divertit!!!!
Jo, entrava, respirava, mirava per la finestra.... i...... quin grapat de records, bons i no tant bons.... Recordava quan la vergonya s'apoderava de mi, quan el professor em feia sortir a la pissarra, i ni tant siquiera era capaç de sostenir el guix, i escriure... els nervis, la meva timidesa..... no em deixava ser jo.... Por? Por al ridícul? Vergonya? Inseguretat, potser?...

Arribada al primer pis....

La meva més gran incognita: Seguirien allà aquelles vitrines amb animals dissecats???


Seguien en el mateix lloc, intactes, com si els anys, no haguèssin passat per ells, com si haguèssin canviat i modernitzat l'escola, però aquelles vitrines no s'haguèssin mogut mai de lloc....

Allà estaven... aquells animals, que jo, de petita, i de camí a la classe, em quedava mirant, mirant els ulls del lleó dissecat, mirant el peix globus... mirant.... i pensant, que hi feien allà tots aquells animals.....

I seguien allà....

Sens dubte, va ser una tarda molt especial.... una tarda per recuperar historietes i anecdotes, per recuperar records... molts records de la meva infantesa....

Desprès, vaig recòrrer la ruta que feia, de ben petita, quan em venia a buscar a vegades la meva àvia... em portava el berenar, que llavors no eren bolleries industrials, sinó que era un bon entrepà i em portava al parc, al Parc Samà... a veure els anecs i les carpes.... Avui, ni ànecs ni carpes, però sí que haig de dir que el Parc es conserva molt net i pulid, cosa d'agraïr!!! I les fonts segueixent brollant... (el video ha sortit capgirat... perdoneu! coses que passen!!!)

video

I així, vaig arrodonir la tarda.... amb un passeig tranquil i dolç pel parc.... Quin gust!!!!

Una tarda màgica i especial....
Espero no tardar tant la propera.... 20 anys, sóns masses!

LA BELLEZA ESTA EN LOS OJOS DE QUIEN LA MIRA...


ELEGY

El dissabte vaig anar a veure aquesta peli...
La veritat és que em va agradar força, tot i que haig de dir, que vaig deixar de costat "l'exhibició" constant de la Penelope Cruz.
Vaig pensar que el paper que feia ella, també l'haguès pogut fer qualsevol altre actriu, i l'haguès fet igual de be, em refereixo amb això, a que, es clar, es varen explaiar, en mostrar el seu cos, i més perque suposo que era ella....
Però jo, vaig deixar de costat aquest detall, i vaig prestar molta més atenció a l'anàlisi de la vida que ens fa Isabel Coixet, amb aquesta peli....
Ai.... !! Els homes, i l'edat, el que senten, i cóm es senten.... i el cóm els marca la vida i la societat que se suposa que s'haurien de sentir amb el pas dels anys,i que en el fons no senten ....els tòpics de l'edat dels homes, i la relació amb les dones, de menys edat.... Realment, per parar-s'hi a pensar...

L'amor, i la passió, la diferència d'edat en la relació amorosa d'un home i una dona... La vida, i les preocupacions de la vida.... les coses importants i les que realment són importants...
El temps i... be no us explicaré el final de la peli,....
Però que us haig de dir...
El Carpe Diem.... perque "el tiempo es lo que pasa, mientras tu estas mirando hacia otro lado"

Em va agradar, em va fer pensar, i bé us la recomano....




Confessió: A mi el personatge del David, ... bé, doncs reconec que té el seu particular atractiu....!

Que putada morirse cabreado!!!!


Reflexions del dia....

Aquesta és la reflexió que feia tot just poqueta estona amb la meva cunyada...

Perque parlàvem de cóm es mort la gent, quan menys t'ho esperes...

Comentava que allà al davant del meu treball, hi havia un porter, que sempre estava a la porta, i quan passàves et saludava, ja era part del carrer, i l'altre dia, em varen dir que li va agafar un atac al cor, i es va morir... La veritat és que quan surto per la porta i no el veig, doncs, el trobo a faltar... El dia abans, l'havia saludat, i el dia desprès ja no hi era....
Que fort...!!!!!

La meva cunyada em deia, clar, però això no sempre ho tenim en compte... i ho hauriem de valorar més sovint. Ella em deia: jo ho penso sobretot quan m'enfado amb algú. Perque durant el cabreig, imagina't que em moro.... Ostres!!!!! Doncs sí, perdoneu l'expressió, però és una putada pel que es mort, però també pel que es queda....

Ostres, s'ha mort, i no m'he pogut acomiadar bé d'aquella persona, tot el contrari, ens ha quedat aquell mal gust de boca, ens em barallat i ara.... ara que? Mai més em podré reconciliar!!!!! Oh!!!!! I el que es mort... imagineu-vos que s'en va a no sé quin altre món... però que... tampoc li podrà dir que l'estimava, ni que.... buffffff

No pot ser....

De veritat que no pot ser...

Per això, desprès d'aquesta conversa i de reflexió penso...

Be, primer de tot, que no em vull morir perque sóc molt jove, i encara haig de donar molta "guerra"...ja,ja,ja

I segon, que si em barallo... doncs almenys crec que haurè d'intentar que aquesta baralla o discussió duri el menys temps possible.... Perque sinó, imagineu-vos que em moro ... Quin horror... llavors no em podré disculpar... o no em podrè acomiadar de tots aquells que estimo, i no li podrè dir a l'altra part afectada, que l'estimo i que no em volia pas barallar amb ell o ella, i menys per una "xorrada"...

Be, crec que haig d'evitar les discussions... que la veritat, no porten enlloc!!!

I desprès d'aquesta "paranoia" de reflexió.... que crec que no és tant paranoia... i té la seva raó... Un cop més, veig que haig d'aplicar el meu preuat Carpe Diem...

Salut per tothom i anys de vida!!!!!


D'ara endavant... quan em discuteixi amb algú... pensarè
"Que putada morirse cabreado!!!"... i serà hora de fer les paus!

La meva última adquisició...

Semblo una nena petita amb sabates noves...
Que fàcil és fer-me feliç....




M'he comprat aquesta samarreta... i m'encanta!
A més, és la meva definició, ja,ja,ja



PD: I a qui no li agradi el meu jo.....

que s'aguanti, perque no el penso canviar!!!!

El blog dorado...


Per sort les meves malalties, sempre són curtes, i dic per sort, perque això es alguna cosa que sempre haig de valorar...

Així que en peus, i apunt de tornar a la feina....

Dos dies de llit passen rapid!!!!

No marxaré però, abans de fer les meves nominacions... i és que com vaig comentar, L'Anna i en Lluis, em varen concedir el Blog Dorado....


Ai, em fan una il·lusió aquestes coses!!!!!


I com sempre ara em toca a mi:......

Tirai i el seu blog Suc de Llimona 2,0, perque és un blog que he descobert fa poc, i em sembla molt fresc i natural, serà perque m'encanta la llimona? Sigui el que sigui, s'el mereix

Striper i el seu blog Striptease D'Histories , si ja sé noi, que tens molts premis....però aquest cop, em sembla que em toca a mi... ejem, ejem.. Estic en deute? No, ja,ja,ja es broma... li atorgo a l'Striper, per la seva picardia i atreviment, crec que és dels pocs que s'atreveix a plantejar en un blog tots aquests temes que ens fan pensar, i al mateix temps, ens fa respondre agoseradament! T'el mereixes nano!!!!

Pordiosero i el seu blog Si no te hace gracia me da igual, buffff....quines histories ens explica aquest noi, a mi em fa riure...... i com que riure és una cosa important per mi..... Espero que te haga gracia......!!!!!! Aqui mi premio!!!!!!

Antoni i el seu blog Antoni's Ous si ja sé que te l'han concedit per un altre costat.... però noi, sembla pel que he vist a la xarxa que el teu nivell de posts ha quedat una mica endormiscat..... doncs home, jo t'atorgo aquest premi.... perque posis fil a l'agulla i et posis les piles!!!! Com ja saps, ja,ja,ja estas en la meva llista de preferits!!!! Vinga, a escriure....!!!!! ;-)

Fada i el seu blog L'evolée per dibuixar-nos un món fantastic... el de les fades.... Haig de dir, que l'he descobert no fa gaire, i m'agrada força, i perque potser tinc més d'una cosa en comú, tot i que encara no he descobert...... Així que un premi per tu!!!!




Efímer


Entre aquestes quatre parets..
En la foscor...
Miro el rellotge...
Els segons passen i donen pas als minuts i a les hores.
Intento aclucar els meus ulls...
Descansar el meu cos entre els llençols,
Reposar els meus pensaments sobre el coixí,
Però sento el soroll del carrer,
Els cotxes no em deixen dormir...
El termòmetre és testimoni del meu malestar...
M’aixeco....
Em sento dèbil, dos dies sense gairebé menjar i estirada en el meu llit.
Miro al meu voltant, tot segueix igual...
Algú em trobarà a faltar en la seva monotonia diària?
Hauran trobat a faltar la meva presència?
El sr. que empeny a la gent al metro, haurà denotat que avui hi havia un “bulto” menys a empènyer?
Les mestresses del bar on esmorzo, hauran pensat, caram avui no ha vingut?
Les companyes de feina, hauran trobat a faltar les meves brometes i comentaris?
Una trucada rera l’altre, de cop algú, a l’altre costat del telèfon: Que no hi és l’Eli?
O potser ni tant siquiera ningú s’ha adonat de que no hi era....
A casa, ELL, ell sí que s’adona... em mima per a que torni a la normalitat i a la meva realitat immediata.

Però jo, penso, Es tot tant efímer....
Avui estic aquí, malalta, demà estaré allà, tornant a ser jo,
Avui hi sóc, demà,
No sé on seré....
PD: L'Anna i en LLuis , m'han concedit un premi "Blog Dorado", tant bon punt tingui més esma...faré la meva tria. Gràcies parella per pensar en mi!!! ;-)

Sempre prop del mar...



Com sempre dic, el millor per relaxar-me és estar prop del mar...

Aquest cap de setmana, ha estat però, en un mar de categoria....

Un cap de setmana a Menorca, que ja feia uns quants mesos que teniem programat, per allò d'aprofitar les ofertes ...

Aquesta illa, em té encisada... el verd dels seus prats, el blau del seu mar, la transparència de la seva aigua, la sorra blanca i neta..... Infinitat de cales, gairebé desèrtiques....

I és que viatjar a Menorca, diria que ara és la millor època... si no fos, perque l'aigua, encara te la temperatura una mica baixa... moltes vegades em venen ganes de capbussar-me i nedar per aquest mar tant particular..

Aquest cop, no he pogut plasmar les imatges en fotografies.... la càmara no em funcionava! Igualment, cada imatge, cada color, han quedat impreses en el meu disc dur.
Així, quan durant la setmana em vinguin ganes de "engegar-ho tot a rodar", tancaré els ulls, pensaré en el verd fresc, i en el so de les onades ... Aquest so, que em relaxa i em fa perdre el mon de vista!

PREMI DARDO 2008


De nou l'Striper m'ha atorgat un premi, que és molt benvingut, el Premi Dardo 2008 – Best Blogs Darts Thinker amb el lema:


“La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
I ara em toca fer a mi, per seguir la tradició la tria dels meu 5 blogs, que crec que es mereixen el guardó per la seva originalitat, i fer-me despertar cada dia algún sentit!!!
A la Laia pel seu blog CIRERETA
A la Zel pel seu blog ARA MATEIX
A Nits pel seu blog NITS DE XOP SUEY
A la Joana pel seu blog LLUM DE DONA
A l'Elur pel seu blog NÒMADES DEL VENT

Un mail que m'ha arribat avui...

I que m'ha fet molta gràcia....

És cert, com canvien les coses!!!!

M'he recordat de la meva BH vermella....!!!

I també de les meves "Paredes", i les "merceditas" que jo tant odiava...I ara tornen a estar de moda!!!

Bufff... Quants records!


Nuestras madres quitaban el polvo con Centella', lavaban la vajilla con un bote blanco con el tapón naranja de 'Mistol', al Jabón de Marsella' le llamaban 'Lagarto'.Nuestros padres conducían un Seat 131 supermirafiori'.Nuestras bicis eran 'BH' y nuestras primeras zapatillas de deporte fueron unas 'Paredes', aunque a nuestras madres les gustaran más los Kickers'.Nos cortaban el pelo 'a navaja'. Todos veíamos sólo TVE, aunque podíamos elegir entre el UHF y el VHF.Todos bebíamos gaseosa 'La Casera' o 'La Pitusa'.Los hombres fumaban 'Ducados'.Los chicles eran 'Cheiw' y los caramelos 'PEZ'.La gente dormía de miedo en los nuevos colchones 'Pikolín' y el Athletic de Bilbao y la Real ganaban las Ligas por pares hasta que a Butragueño le dio por enseñar los huevos.A Sabrina se le escapó una teta en la Gala de Nochevieja y en todo el país no se habló de otra cosa hasta el mes de marzo.A Alaska le dejaban presentar un programa para crios en la tele 'LA BOLA DE CRISTAL' con la bruja Avería y Pancho el de 'Verano Azul' todavía no se metía picos.Una Señora le contaba a 'Encarna de Noche' que se le quemaba el hijo en Alcobendas porque tenía las empanadillas haciendo la mili.Una caja de 12 'Plastidecores' era un buen regalo de cumpleaños y por uno 'color carne' eras capaz de matar. Las cajas de 24 eran como Bin Laden, existían, pero nadie las había visto.Una bolsa de pipas 'Facundo' de 15 pelas era enorme y por una peseta te daban dos 'Sugus'.Repartían Albumes a las salidas de los colegios para engancharte a la colección.Los sobres de cromos costaban 5 pelas, pero también te los daban con las tapas de los Yogures 'Yoplait'.En aquel país de menos de 5000 dólares de renta per cápita, nos daban dos 'Petisuis', pero es que antes eran la mitad de tamaño.Las 'María' eran 'Fontaneda', los camiones 'Ebro' y las furgonetas 'DKV'.El camión del butano tocaba la bocina y los crios nos hacíamos brechas en los hierros oxidados de los columpios y nuestras madres nos daban algún cachete por romper los pantalones.Nosotros llevábamos coderas cosidas en los codos de los jersey.Hubo muchas niñas cuya primera colonia fue 'Chispas'. Y no había cartones de leche en tetra brik, sino que la leche venía en bolsas de plástico que necesitaban un recipiente para meterse en la nevera, y el detergente venía en tubos redondos.Y en vez de grabadoras de DVD y CD-ROM, te ibas a casa de tu colega con radiocasette de doble pletina a llenar una TDK de 90 minutos de juegos para spectrum 48k o el amstrad.Y con la teleindiscreta regalaban pegatinas de UVEEEEEEEEEEE!!!!Aquella generación coleccionábamos cochecitos 'Güisbal', el helicóptero de 'Tulipán' aterrizaba en las piscinas para regalar bocadillos en los anuncios de la tele.Aquella generación empleábamos el vaso de 'Nocilla' para dibujar a Naranjito. Así que la Nocilla, ni mentarla. Además, es 'leche, cacao,avellanas y azúcar'. A saber que le echarán a la Nutella esa.

Esperant...




A que tot torni al seu lloc...

No heu tingut mai la sensació de tenir temporades, en que sembla que vagis a "contracorrent"?



Doncs és una mica desagradable per mi.... i, be suposo que per tothom...


Per sort, tinc molta paciència....i espero que no s'esgoti!


Em sento com l'ovella negre... i tot perquè no sóc capaç de veure les coses igual que la resta de gent...

Si tots ho veièssim tot d'igual manera, tinguèssim els mateixos gustos, i les mateixes il·lusions, seria molt aburrit, no?



Jo, no vull deixar de ser com sóc!!!!






Reflexions de primera hora del matí

MEME
Quan vaig començar amb això dels blogs, no sabia que radera de tots els blogs, i darrera de totes aquelles paraules, i sentiments escrits, es trobaven tantes persones diferents, i especials i amb tantes inquietuds.

Hi ha blogs que m’han despertat molta curiositat, i que els vaig seguint molt de prop. Hi ha blogs que desperten tendresa, sentiments, pors, blogs de reclam, divertits, i anecdotics... Blogs molt diferents...
Haig de dir, que en consulto varis, i no a tots us deixo comentaris... això va com va...

Amb el temps que porto, veig que escriure en un blog és com escriure un diari personal. És com mostrar al món una part de tu, de la teva experiència del dia a dia, de les teves pors, dels teus sentiments, o simplement, del que et fa sentir be, o malament... o simplement et fa sentir.

Avui, he rebut un premi de la ma de l'
Striper.
Un premi per la meva naturalitat i frescura! Gràcies, moltes gràcies Striper. Ai! , ara no sé si tinc complexe de colonia (fresca i natural) !! Ja,ja,ja Es broma!

Cal dir que m’ha fet molta il·lusió, perque això dels premis i dels memes, els anava veient en diversos blogs, però no sabia que un dia m’el concedirien a mi.
El premi es una Nintendo DS Lite i surt publicat a helektron.com on hi ha penjades les bases del concurs. O sigui que a participar-hi, i a veure si ens toca!



Doncs ara, em toca a mi escollir els meus 5 "preferits"

N’hi haurien molts més, però no pot ser, només en puc triar 5, així que disparo:

Anna,la Fdez.O. per deleitar-nos els sentits i la vista, amb els teus quadres, la teva pintura, i amb la teva cultura de l’art.

brisalls de mar per demostrar que els sentiments es poden transmetre a traves de l’escriptura i a través de les onades del teu mar.

En tus ojos de gata soy uno más de los que atrapas per fer-me pensar i contagiar les pases de l'optimisme...

La lluna en un cove per fer-nos somiar dia a dia... amb les teves experiències...

Somiatrufes pels teus relats tant divertits i fer-me somriure.

I ja esta! Ah!!! A tots els que em llegiu, donar-vos les gràcies

CUANTA VIDA!!!!

Una mica de "marxeta" per inaugurar la primavera, no???

Doncs aqui us deixo uns videoclips del nou treball de la Pastora...
Cal dir, que m'agrada força....
I és que té un poder!!!!! Desprès de la Lola... no sabia jo, que aquest disc em podria agradar ...
Però be, m'ha causat sorpresa.....
Que la disfruteu, com la disfruto jo!!!!






EMOCIÓ, LÍMIT....

Perquè ho haig de negar....

No puc, això és el meu gran desig!!! VOLAR!!!!

Farà aviat un any, pel meu Aniversari, ho vaig fer... Va ser l'EMOCIÓ més gran que he sentit en tota la meva vida...

I ara, comença de nou el compte enrera...

El 3 de maig, he reservat ja, un nou salt en paracaigudes. Molta gent em diu que estic grillada, altre que és genial, altre que tempto la sort, i be... per mi.... El DESIG més gran que sento, és això... VOLAR... Llençar-me al buit, des de 4000 metres d'alçada, sense motor, sense ales. Només amb una sola tela....

Si algun agoserat, vol provar... jo us asseguro que no hi ha paraules per descriure-ho.... no es pot descriure, simplement s'ha de sentir en la pròpia pell... Volia penjar aqui el video que em van fer... però es tant pesant, que no ha estat possible....

Un cop ho fas.... en vols més i més....

Així que, repeteixo la meva experiència.... i ja en tinc unes ganes bojes!!!!!

A aquells que creuen que tempto la sort, dir que la gent es "tira com a xurros".... ja,ja,ja, i sí evidentment hi ha perill però això crec que ja esta molt controlat....

Així que buffffff..... Hauré d'esperar al 3 de maig... No sé si podré esperar tant!!!!!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!