Hi ha coses que em superen...
Últimament, tinc la sensació que en breu haurè d'anar a la farmàcia a comprar uns taps de piscina... I no precisament per anar a fer piscina...
Et conec massa bé....Per sort, ja sé de quin peu calces........ Però tot i així.. a vegades....... Que difícil em resulta mossegar-me la llengua!!!!
[s. XIV; del ll. hypocrĭta, i aquest, del gr. hypokritḗs 'actor teatral']
1 adj i m i f Que obra amb hipocresia.
2 adj Que implica, denota, hipocresia. Paraules hipòcrites.
La hipocresía (o el estado de ser hipócrita) es el acto de preconizar cualidades, ideas o sentimientos contrarios a los que en realidad se tienen
Uhhhh suposo que va referit algu que pots escoltar no?
ResponEliminaTot es a punt perque esclati una guerra !!!! . No siguis tú qui dispari primer . Aguanta que ja arribarà el teu torn .
ResponEliminaLa venjança es un plat que s'ha de servir fred moooooooooolt fred .
Mare meva quina gent! tu a la teva, n'hi ha tanta d'hipòcresia pel món uffff
ResponEliminamossegar-se la llengua ... curiós, però ... dolorós, oi ??? ... salut
ResponEliminaPer desgràcia en n'hi ha tanta d'hipocresía al món...
ResponEliminaLa hipocresia és també una cosa que jo no puc suportar. Les coses, a la cara.
ResponEliminaAix! Noieta que ara ens fas patir. Que dolenta que és la hipocresia!
ResponEliminastriper, doncs sí.. sinó no em caldria els taps d'orella...
ResponEliminaGarbi, uixxx no, no hi haurà guerra. Però amb tot això, sí que es constaten els desitjos que una té cap a certes coses... Potser em cal una mica més de concentració i sort, molta sort!Vengança, mira potser no és la paraula.. Però si que diria "tranqui, ja t'ho trobaràs!"
Cesc, tens raó, n'hi ha molta, i a vegades costa molt de pair....
mossèn, encara que sigui metafòricament, t'asseguro que fa mal... No sé que seria millor si mossegar-me-la de veritat o metafòricament, ara que a aquestes alçades ja estaria muda sense llengua, faria molt de temps! ;-D
Gaia, si tu.. i el que deia, es fa difícil a vegades de suportar... Almenys a mi em costa molt!
Xexu, i encara sort que no són coses que m'afectin directament a mi.... si ho fòssin ja em "tiraria al tren..."
No Carme, no pateixis dona... era una manera de desfogar-me, ara estic millor, no del tot, però vaja, tot necessita el seu temps!
quina por de foto!
ResponEliminaEli, en algun moment de dimarts al matí aniré a buscar resultats a la Plató...
ResponEliminaestava buscant la teva adreça electrònica però no la trobo ÔÔ
ResponEliminadespistada?
mmontsem@gmail.com
escriu tu i et donaré el telèfon.
petonets!
eli...
ResponEliminaen aquell post-meme que vas crear de coses que podem fer amb la boca, vas escriure-hi "mossegar"... i explicaves com t'agrada mossegar algunes coses... com ne mossegues d'altres... i ara hi torno i veig que no se't va ocórrer dir que sigues persona de mossegar-te la llengua.
t'imagino alguna vegada mossegant-te-la una mica, fluixet, perquè ja saps que fa mal mossegar-la fort :)
però, per com t'expresses, t'imagino més no mossegant-te-la.
noia... me sembla que tu, fins i tot si fosses muda, parlaries! :)
fa dies que et llijo una mica agobiada...
m'alegra llegir ara que et sents una mica millor, encara que "no del tot". és que deltotdeltot és molt difícil, eli! però...
una abraçada i una pedorreta amb la boca, per a fer-te una mica de pessigolles. (ui, no a tothom li agraden les pessigolles... pos almenys "pessigolles" de ganes de vore't contenta)
Bimbo, la foto q lhe tret del google, es el que realment reflexa el que és aquesta persona, no m'ha de fer por...
ResponEliminaMontse, ja tens el miliu, ens veiem. :-)
ResponEliminaIruna, tant de bo fos això que tu dius, però jo sóc de les que sovint em mossego la llengua, per intentar conservar certes coses que a vegades estas obligat a mantenir per poder viure... Per això, quedar-m'ho dins m'és dolent! Ja vindran temps millors, o això espero! Em quedo amb les pessigolles que motiven somriures! Una abraçada
ResponElimina