Incrèdula fins la médula...


Ahir a la nit, fent zapping, vaig enganxar un canal on surt una mena de "tarotista"... que jo m'atreviria a dir "enganyabobos"...

Em sap greu per la gent que hi creu, però em sembla una total presa de pèl...

La noia, a l'altre costat del telèfon, per preguntar si el noi en qüestió sentia alguna cosa per ella...

La "pocavergonya" demanant el signe del zodiac... La noia, "tonteta" la pobre, dient que no sabia el signe perque feia poc que el coneixia... I dale, i vinga, i res... l'altre dient que podia percebre coses del mister, però no podia donar més dades, perquè li faltava el ditxòs signe... I la "pobre" noia, desesperada perque volia saber més....

Ostres tu!!!!! Truques al programa de la Iris, per saber si a un tiu li agrades o si et tira la canya o no???? Et gastes els diners en una linia de telèfon per a que una suposada tarotista et cusi a preguntes per esbrinar més sobre el tema, i et pugui donar informació que s'apropi a la realitat????

Vosaltres que en penseu? Jo crec que és estar desesperat, i només necessitar la conformitat d'algú... I aquest algú aprofitar-se de la ignorancia de la gent!!!!!!!

M'indigna.... De veritat que m'indigna aquest tema....

Recordo fa molts anys quan estudiava a la Rovira i Virgili de Tarragona, que un dia el grupet d'amigues varem fer campana, i varem anar a un centre comercial que teniem a la vora....

Va donar la casualitat que en el hall del centre comercial i havia una mena de petita convenció amb gent del món del Tarot. No recordo ben bé quantes peles eren, però crec que poques, escollies un "tarotista" i et tirava les cartes.... I allà, amb la poca feina que teniem varem decidir fer broma amb el tema, i anar a fer una tirada...

Jo ja deia en el seu moment, que era incrèdula però mira, aniria a provar... Però que no pensava dir ni mu... Si tant podia saber les coses, doncs vinga.. a veure que en treuria de tot allò...

La veritat és que malgrat el meu silenci, va dir moltes coses que coincidien amb la realitat... Recordo que en aquell moment sortia jo amb un noi que era fotograf de casaments, i actes d'aquest tipus... Malgrat que portàvem un parell d'anys, jo sabia que no arribariem gaire lluny, diria que ens estimàvem molt però els nostres objectius a la vida eren molt diferents en aquell moment.... Doncs, vaja, nomès entrar el "vident".. va començar a parlar de la meva parella.... Sense jo dir res de res.... Allò em va sobtar.... I va continuar parlant de la feina de la meva parella... que li ocasionava certs dolors musculars pel simple fet d'haver d'anar carregat com un burro.... I que tenia problemes d'esquena.. i que.... Un munt de coses que em varen deixar sense paraules... Casualitat??? No ho sé, però a les meves compis, també els va encertar moltes coses per l'estil....

Mai més he anat a fer cap història d'aquest tipus, però sempre he cregut, que aquesta gent és més psicòloga que altre cosa... Primer et repassen de dalt abaix, i ja en pots treure algunes conclusions de cóm va vestida una persona... desprès, crec que vulguis o no.. et fan xerrar... i aqui el kit de la qüestió....

Però vaja, quan veig per casualitat aquests "programes" i veig la credulitat de la gent, em fa una mica de llàstima.. però és clar, cadascú es ben lliure de creure en allò que vol creure, i evidentment és ben respectable...

I vosaltres que m'en diueu???

10 comentaris:

  1. Doncs jo, noia, et diria exactament el que tu dius. Que no me'n crec res, de res, que no em gastaria ni un cèntim en un a cosa d'aquestes... però, si hi ha un però... sempre hi ha gent com tu que diu que han encertat força coses concretes haver xerrat gaire o gens.

    Un dia jo dinava amb una amiga, que ja no viu amb sa mare i per tant sa mare no tenia ni idea que ella dinava amb mi. La mare en qüestió va anar a veure una tarotista i en preguntar-li com li anirien les coses a la seva filla... resulta que li va dir que dinava amb una amiga i que la tal amiga aquesta (que era jo) bla, bla, bla (que seria molt llarg d'explicar) i aleehores quan m'ho va explicar l'amiga, em vaig quedar de pasta de moniato i no sabia què dir, ja que jo no em crec res del que va predir-me que passaria, però com sabia que jo existia si ningú li havia preguntat per mi?

    ResponElimina
  2. Si et ve de gust, el poso l'enllaç del post que en vaig fer:

    ResponElimina
  3. Si realment funciones aquesta gent segur que haurien comprat el numero de loteria exacte algun cop i que el sr Solbes , segur estaria fent cua per preguntar coses .
    No hi crec , però si la gent hi va i li fa gracia que s'hi deixi els diners

    ResponElimina
  4. Els fotògrafs de casaments som el pitjor del món, treballem els caps de setmana i tenim l'esquena feta caldo. És evident que una relació de parella amb algú que té poc temps lliure i a sobre es passa la tarda o la nit queixant-se de dolor, no funciona ni que li posis piles. De fet els novios que tenia quan feia casaments em van deixar els dos per "incomparecencia en la relasión". Quan em vaig posar a fer reportatges de premsa vaig acabar casada jejejejeje...

    ResponElimina
  5. Jo també estic totalment d'acord amb tu. Aquesta gent tenen més de psicòlegs que d'un altre cosa

    ResponElimina
  6. Suposo que quan estàs desesperat i necessites parlar accedeixes al què sigui per a creure't que tot serà genial i aquesta gent se'n riu...

    ResponElimina
  7. A mi un cop em van encertar la situacio desde llavors no se que pensar.

    ResponElimina
  8. Jo quan vull saber alguna cosa d'una persona l'escolto, la miro als ulls, intento captar el seu gest... Empatia.
    No sé si és gaire, però és del que més me'n refio.

    ResponElimina
  9. Només en tinc una experiència de cinc minuts, amb una "santera cubana", tancada en una sala, on quan entraves ni aixecava el cap per mirar-te i hi tenia una taula gran. Em va fer agafar les pedretes, em va preguntar un número, em va dir poques coses, però les va encertar de ple. I eren problemes molt personal i ningú tret de jo mateixa en aquell loc en sabia res. Ni la vaig veure abans ni mai més, em va acollonir!

    ResponElimina
  10. D'entrada em fan una mica de "por" aquestes coses i per si de cas, no he anat ni he tingut contacte amb ningú.
    De totes maneres, crec com la majoria de vosaltres que hi ha d'haver molta part de psicologia.
    Aiinnnnssss!
    ;)

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!