Segur que el primer que us ha vingut al cap en veure el títol, ha estat l'anunci de "Sopistant", oi?
Doncs, no parlaré pas d'aquest aliments... Que a mi particularment no m'agraden gens..
Valoro la cuina cassolana, per a que ens entenguem, sóc una dona de plat... Sí, sí, plat "fondo"... que on hi hagi una bona escudella o unes llenties estofades, que es treguin les "pòcimes de menjar ràpid" que venen a les botigues... La meva mare és una bona cuinera, i sempre m'he llepat els dits amb els seus guisats....
Es clar que per una dona que treballa fora de casa, li és més difícil posar-se a la cuina i acabes menjant més lleuger.. Però a mi m'agrada cuinar i de tant en tant ja em "curro" algun plat de cullera....
Doncs bé, fa poquets dies que em va venir al cap una frase que deia sempre el meu avi "No es pot llençar res que no faci pudor"... i doncs, raó que en tenia...
Va quedar un rossegó de pa, d'aquell més dur impossible (és que el pa d'avui dia, no dura tou gens...!!!) i em va saber greu llençar-lo.. I doncs?
Doncs vaig fer una sopa, econòmica, i bona... Sopa de pa?
Sí, sopa de pa, la meva mare de tant en fa.. i la veritat és que m'agrada molt... Fins i tot, hi havia la Rondalla del Rei de les Sopes de Pa...que de petita sempre m'explicaven...
(Ingredients aprox.: Pa sec, aigua, un rajolí d'oli, un cap d'alls, un parell o tres de cebes, i 3 ous...) Es bull, es passa la batidora, i au, ja tens una super sopa senzilla i bona...
Això sí aquesta no és una recepta apte per aquells que pensin que "pan con pan es comida de tontos"..
I aqui el resultat!
dons si....es ben veritat, al meu home li encanten les sopetes, diu que menjar de cullera es molt sa, osigui que millor que no vegi el teu post o vindra a sopar...
ResponEliminajijijijij
A casa em sembla que en dèiem sopa de farigola, però és que a més de tot això, hi posàvem farigola també, és clar! Estava prou bona, i sempre queia quan estàvem refredats.
ResponEliminaSargantana, doncs au, podeu venir tots dos a sopar! ;-D
ResponEliminaXexu, el meu avi les feia amb farigola, li agradaven molt,jo no he provat mai de posar-li... Un dia ho farè!
doncs a casa la mare la feia amb menta (no, no, amb pipermint no, eh?);
ResponEliminamira... una sopa per esmorzar...
Hola Eli! lo primero muchas gracias por tu visita, cuando quieras volver ya sabes que siempre serás bien recibida. Y lo segundo, tienes mi permiso para poner en tu blog algo mío, la publicidad siempre es buena :o)
ResponEliminaUn besote!
També les he menjat amb menta, i si son bones, però ara en aquest temps ja tinc ganes de poder menjarme una bona ensaladilla d'estiu amb un vinet ben fresquet , necessito temperatura !!!!
ResponEliminaGatot, una sopa per esmorzar??? Uixxx... millor uns "cargols a la llauna" no?? ja,ja,ja
ResponEliminaAmb menta, dius??? Suposo que deu fer la sopa més refrescant...
John, Muchaaaaaassss graciasssss!!! Es que estoy encantada con tu blog!!!! No serà por hacer publicidad, eh? Pero es que me encanta tu arte!!!! Besotes!
Garbi24, em fas salivar, una bona ensaladilla, que també les faig, amb un vinet fresquet, millor blanc eh???! ummmmm....
ooooh!!! M'encanta la sopa, a mi, prò aquesta no sé si l'he tastada mai! Me l'apunto!!! :D
ResponEliminala meva iaia en fa una de semblant!
ResponEliminaPotser q algun dia m'envalantoni...
;P
Núr, doncs apa.... Ja tens una altre recepta.. i aquesta molt barateta, eh!!!
ResponEliminaBimbonocilla, sí dona, si no té cap secret, més fàcil impossible!!! Aquestes receptes vènen dels temps dels avis.. que a falta de pan.... Ja veus, de tot en feien un plat de menjar... La gent, no tenia pas tants recursos com ara.. i se les tenien que inventar totes