Hi ha moments en que em sento amb els sentits a flor de pell....
Aquests moments em coincideixen amb els cicles menstruals...
Són moments en què les coses bones, les sento molt bones, i les alegries, són grans alegries, però... moments en que les tristeses (encara que poc tristes...) poder arribar a ser grans tristeses...
Són moments en què el meu cos, experimenta uns alt-i-baixos bastant importants... I acabo plorant per coses que no tenen justificació de cap mena....
Suposo que no hi puc fer res al respecte - i algú em dirà que mengi xocolata, i jo li diré que ja ho faig...- però no ho puc evitar.... Cada mes igual....
Totes les dones ho viuen de manera diferent, alguna ni tant siquiera se n'adona.. i jo , a mesura que em faig més gran, ho noto molt més....
La tonteria més tonta, em pot arribar a sentar molt malament, i afectar-me de tal manera, que en "condicions normals", ni tant siquiera m'afectaria... En sóc conscient, sí, però no puc fer res per evitar sentir-me així...
Em considero especialment sensible ja de mena...... Per les bones i les dolentes...Però quan entro en aquest cicle..... el meu cos, els meus sentits... s'esboroten excessivament...
És com una primavera mensual....
I jo no em vull sentir així.... però és clar, això és ben bé el que hi ha....
buffff.... que passi aviat....Vull tornar a ser jo, en "condicions normals"!!!! Haurè d'esperar....
M'agradat aixo de la primavera mensual. Anims guapa!!!
ResponEliminapuc entendret..jjjaja
ResponEliminajo tambe les agafo *lloronas* i que no es maco aixo??
uffffff!!
cuida't!!
La meua síndrome premenstrual és brutal, lo pitjor que et pugues imaginar. M'ho estic tractant amb homeopatia i és una meravella! Perquè hem de patir si ho podem solucionar? ;)
ResponEliminaPer cert , tinc molts problemes per entrar al teu blog! Pesa molt per que`té molts videos i imatges a la portada i no el puc carregar bé, tarda moltíssim i moltes vegades no puc deixar-te comentari :(
A la meva dona ja l'aviso jo de quant li vindrà , li noto amb el caracter , i no per la mala llet , però si que es nota un canvi en el que necessiteu tot l'espai per vosaltres ...........
ResponEliminaBé, això fa que cada 'x' dies no poguem deixar de recordar la nostra part 'biològica' que encara ens 'mana'. A mi les hormones també se m'esvaloten i em torno més 'cridanera' en tots els sentits... (i és que estic hipersensible!)
ResponEliminaDoncs nena endavant!! la seguent trobada quedas apuntada!!!
ResponEliminaPetons guapa.
(jajaj aquest post es diu com el degon bloc meu,però en castellà)
Bufff.. En mi també es dolent, arribo a desmaiar-me del dolor i ho passo molt malament, que hi farem! Com la Nimue, també ho tracto amb homeopatía i mira, vaig fent com puc. Tú no et preocupes que en un parell o tres de díes et torna el bon humor.
ResponElimina*A la foto de sota estàs molt guapa i vaig veure en un post anterior que vareu estar al Delta de l'Ebre, que sigue la última vegada que veniu sense avisar-me ;)
Un petonàs
Doncs sí, una primavera tots els mesos... aixxxx....
ResponEliminaSargantana, ostres no... es que a vegades no estan justificades aquestes "llorones".... i llavors que.... Be, almenys em desfogo!!!
Nimue, potser que ho provi això de la homeopatia.. és clar que jo que soc de poques herbetes.. no sé jo... Ja ho sé... Això és pot arreglar amb un gelat estiuenc al passeig maritim!!! T'apuntes?
Garbi, que vols dir? Que necessitem més mimitos???? Jo almenys sí, però també puc estar irritable... Es com si les emocions afloressin per moments!!!
Thera, just a la fusta...Hipersensible!!!! Es que cada mes la mateixa història.. Uffff.. A vegades voldria ser home, tot i que penso que molts tenen també la regla, sense que sigui biològica, eh? ;-)
Lisebe, doncs mira, em faria gràcia... Inclús vaig pensar jo de proposar-ho i a veure que en surt...
;-D
Eva, un parell o tres de dies, dius??? Jo, una setmana abans ja estic patint, i una setmana desprès, també... o sigui que no vegis... ja,ja,ja Per cert, anem sovint per les terres de l'ebre, és una zona que ens agrada molt.. La propera t'aviso!! Petons
"Primavera mensual" Ep seria un slogan per un anunci de tampax jejejejeje...
ResponEliminaLa llàstima és que en el meu cas em poso pre-monstruosa més aviat...
I quan estic "en ello" segons el meu marit "te encerraria y te dejaria salir a la semana". Ara ja no tinc ningú que hem tanqui jejejeje... i a finals de més: aparteu les criatures!! jejejejeje
Quanta raó que tens! Mira que ens arribem a revolucionar eh? Però mira, suposo que s'ha d'intentar que en aquests dies només pasin coses maques que així les disfrutem més!
ResponEliminaA mi, amb el temps el que m'ha passat és que em fa més mal... mira, coses que passen però bé, de moment s'aguanta sense massa problema!
Un beset*