Doncs desprès de tot... Finalment, serè "tieta"... !!!
Em fa moltíssima il·lusió...
La meva cunyada és la única persona que em podria fer-me'n, i al final... (espero i desitjo que tot vagi molt bé!!!) a l'agost, portarà a aquest món una nenaaaaaa!!!!!
Ostres, sempre ho he desitjat... abans que ser jo mare, tenir l'oportunitat de tenir un nen/a aprop... que no fos meu, però que el poguès estimar tant com si ho fos... igual que estimo als seus pares...
Suposo que les circumstancies de la meva vida, m'han portat a aquestes ganes de que això sigui així...
El fet de no tenir al meu germà aprop, és un pes que sempre he tingut dins meu... Suposo que el pensar que un dia els meus pares no hi seran, i que no tindrè ningú de la meva sang, per compartir la meva vida... i per seguir el camí de la vida, és un PES, que tot i que no tinc més remei que acceptar, és algo que em costa afrontar... Tindrè amics, tindrè parella, tindrè la família de la meva parella, però no tinc algú proper a mi (de sang), com podria ser el meu germà... i el que haguès comportat (o qui sap, potser no haguès tingut dona ni fills.. això qui ho sap, tot són suposicions...) Però sempre he gosat imaginar, com haguès estat el seu futur... Potser amb dona i fills, i jo sent la tieta oficial...
Però vaja no em posarè trista ara, perquè el tema és mereix una gran alegria...
I jo, tinc una gran il·lusió ... Ja m'imagino comprant la mona per la meva nebodeta... i "malcriant-la" en la mesura del que cal per part de la tietaaaaa... ja,ja,ja
Així que des d'aqui ... Felicitats Futurs pares!!!!
Felicitats tieta , quina sort que tindra la nebodeta amb aquesta tia
ResponEliminaEP¡ NO LA MALCRIES MASSA, PETONS I MES PETONS. JO SOC TIETA DE 9, UN GARBUIX.....I UN MUNT DE DINERS.
ResponEliminaJUGANT AMB BARC.
Ui, la vida de tieta glamurosa és molt dura, sobre tot si tens més de 12 nebots com jo de totes les edats i soncronies...
ResponEliminaMolta sort i molta paciencia ;)
ohhhhhhhhhh! ja et pots fer sòcia del Diari de l'àvia primerenca, que allà hi ha cabuda per totes les figures parentals, incloses les tietes malcriadores!
ResponEliminapetonets!
M'has fet recordar quan jo vaig ser tieta per primer cop. El meu primer nebot, va ser el més especial, bàsicament perqu`pe er a el primer i em va fer tanta il·lusió com a tu. Després van venir-ne 5 més i també me'ls estimo molt. I del més petit sòc padrina i compro la mona, cada any i en sembla que em fa més il·lusió a mi que a ell que ja té 15 anys! Però jo sempre dic que vaig tenir mona fins que la meva padrina va morir i jo tenia 40 anys i jo penso comprar-li la mona fins que pugui... tot a la vida, i és que no hi ha pas cap edat per a menjar xocolata bona i gaudir-ne d'allò més.
ResponEliminaTant de rotllo i encara no t'he felicitat.
Enhorabona tieta! Una abraçada.
Vaja, moltes felicitats. La veritat és que la vida els canviarà als cunyats i a vosaltres, perquè els Nadals tampoc seran igual, i això també serà un PES important que et treuràs de sobre. Desitjo de veritat que tot vagi molt i molt bé i que a l'agost ens presentis la teva floreta més preciosa.
ResponEliminade segur que seras una tieta collunuda!!!! Petons.
ResponEliminaoleeeeeeee!! molte felicitats guapa!! queguai!! és genial fer de tieta!! :)
ResponEliminaI quina necessitat hi ha de tenir vincles de sang? Aquests no els tries, i saps de sobres que alguns dels teus 'vincles de sang' no són precisament fàcils. La gent que més ens estima i que més estimem no són sempre necessàriament els nostres parents.
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca, vigila les pèrdues de bava quan sigui el moment.
Felicitats! Ser tieta és una bicoca, jugaràs amb ella, riuràs i t'ho passaràs be. I a les nits quan plori, estarà amb els pares!!! jajaa
ResponEliminaMoltes felicitats, la meva neboda farà 4 anys i la veritat és que una criatura canvia la vida de dalt a baix.
:-))
Gràcies a tots pels vostres comentaris... i tots teniu raó, però vull fer un incís al Xexu.
ResponEliminaXexu, tens raó, no hi ha necessitat de tenir vincle de sang.. Es més, jo tinc tant poc vincles de sang, que tot i havent en algun racó del món, tiets/cusins i de tot... no tinc relació amb ningú. Aquest tema el deixarè apartat de moment... `
Per això penso, que tenint tan poqueta gent de sang, Només als meus pares i prou, doncs trobo a faltar a qui no tinc... Un germà, no es simplifica a un vincle de sang solament.. (almenys per mi...)
Però tens tot la raó del món, moltes vegades tens millor relació amb amics que no pas amb families...
A t@ts: És que crec que ja m'esta caient la bavaaaa abans d'horaaaa!!!!! ;-D