En algun lugar....

Avui a la feina, mentres m'han deixat al telèfon penjada....

No m'agrada gens que em deixin penjada amb el fil musical... però avui, ha sigut diferent...

Amb la música que m'han deixat, he recordat als Duncan Dhu... i mira, ja podria ser sempre així.... perque no hi ha cosa que em faci més rabia que, que em deixin esperant, esperant amb una musiqueta odiosa, i amés, despres d'una estona esperant, em diguin que el personatge en qüestió, o no hi és, o mira, no li dona la gana posar-se al telèfon....

Però be, ha d'haver de tot en la vinya del senyor..... ja,ja,ja

Recordant, recordant....

Ai! Que maca que és aquesta cançó!!!! I la veritat és que em porta molts i molts records....

I com que últimament, sembla que estigui molt musical... doncs aqui va el video que he recuperat!!!!

En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Y en las sombras
Mueren genios sin saber
De su magia
Concedida, sin pedirlo
Mucho tiempo antes de nacer.

No hay camino que
Llegue hasta aqui
Y luego prentenda salir.
Con el fuego de
El atardecer arde la hierba

En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Un silbido cruza el pueblo
Y se ve, un jinete
Que se marcha con el viento
Mientras grita
Que no va a volver

Y la tierra aqui
Es de otro color
El polvo lo debe saber
Los hombres ya no
Saben si lo son
Pero lo quieren creer
Las madres que ya
No saben llorar
Ven a sus hijos partir
La tristeza aqui
No tiene lugar
Cuando lo triste es vivir.