No per falta de ganes....però crec que haig de guardar una mica les formes, ja que no voldria ferir la sensibilitat dels meus lectors. Ell em comentava que ja esta be, de tant en tant deixar de costat la prudència i quedar-se "descansat/da"....
Doncs mira, vaig a fer-li una mica de cas....
No heu sentit parlar mai d'aquella expressió que diu: LOS MISMOS PERROS CON DISTINTOS COLLARES ?
Su significado, como casi siempre, es conocido por todos: Frase figurada que expresa el rechazo a la misma nefasta actuación o situación pero con diferentes personas.
Su origen, siempre mas difícil, es el siguiente: Alude a una expresión del rey Fernando VII al pasar revista real, en el siguiente contexto: Instituida por la Revolución de 1820, la milicia de Madrid fue disuelta después de la entrada de los franceses en 1823 y sustituida por los voluntarios realistas. Cuando estos se presentaron por primera vez delante de Fernando VII, este se sorprendió al ver que aquellos nuevos soldados realistas eran los mismos milicianos liberales que acababa de licenciar y refirió la citada frase a su soldado de guardia: «Pero, si son los mismos perros con distintos collares».
Su significado, como casi siempre, es conocido por todos: Frase figurada que expresa el rechazo a la misma nefasta actuación o situación pero con diferentes personas.
Su origen, siempre mas difícil, es el siguiente: Alude a una expresión del rey Fernando VII al pasar revista real, en el siguiente contexto: Instituida por la Revolución de 1820, la milicia de Madrid fue disuelta después de la entrada de los franceses en 1823 y sustituida por los voluntarios realistas. Cuando estos se presentaron por primera vez delante de Fernando VII, este se sorprendió al ver que aquellos nuevos soldados realistas eran los mismos milicianos liberales que acababa de licenciar y refirió la citada frase a su soldado de guardia: «Pero, si son los mismos perros con distintos collares».
Doncs ja fa temps que ho penso i vaig penjar un post l'any passat que parlava d'un tema que té la seva particular relació.
Hi ha moments de la vida, que coincideixen les circumstancies... intermitencies, i moments bons que duren el que duren... i de cop, aquests moments bons s'estronquen, i creus que el que vindrà serà bo...I te'n adones, que tot el contrari, que vindrà una època "xunga"....
Aixxxx......Que complicat...Però que hi farem així és la vida... el que tinc clar, es que jo cada dia aprenc, de les coses bones i de les dolentes.... i be...crec que és l'hora de:
Pd: Crec que m'he portat molt be, tenia moltes ganes de dir barbaritats.... i al final no n'he dit cap.
Ja veieu, em venç la prudència... ara be això no vol dir que no les pensi, eh!!! Ja,ja,ja
AAAAiiiinnnnsssss Eli si yo te contara mis penas y mis pollos...
ResponEliminaMés o menys, ja sé que no consola gaire, molts estem així, evitant caixalades de gossos malparits i esperan que no ens saltin gaires puces. Jo he optat per esperar "i veure passar el cadaver del meu enemic" al qual crec que no li queda gaire... Com deia el meu Xavi: deixa que s'estrellin... (ufff que maruju m'ha quedat).
Doncs jo, de tu, ho hauria deixat anar! No vegis com et quedes de tranquil·la quan poses per escrit quatre "cagumlaputes" i "quilvaparirs"! A més, a casa teva, ningú no t'ho pot retreure!
ResponEliminaSanta Prudència... així es va quedar, pobreta! hihihii
petons, bunika!
Crec que t'has portat més que bé!!! A vegades a mi també em donen ganes d'esplaiar-me i quedar-me ben agust.
ResponEliminaHi ha dit que diu "darrere vindran i bo et faran", crec que és així... i si no, la frase queda bé.
Però bé, calma que això és la muntanya rusa de la biporalitat!! je, je, je!!!!!
Mira jo llegeixo molt be entre linies, i tela el que has deixat enar t'hauras quedat molt descansada, per cert post prudent pero clar.
ResponEliminaDoncs, si.... tota la raó...gossos malparits, no sé si és aquesta l'expressió, però sona be!!! I hostia puta que collons, doncs si, a casa meva faig el que em dona la gana, perque per això estic a casa meva, i aqui no li agradi... que el/la bombin!!!!
ResponEliminaPer cert, la dita diu "de fora vindran, i de casa et treuran"... grrrrrr....
Ei, no, la veritat es que no m'he quedat gaire descansada...
Per això, estic deixant anar tots aquests renecssssssssssss!!!!!!
Upssss.. companys, ho sento.. hi ha dies que....
aixxxxx... ja s'acaba el puto dia... bufffff....menys mal....!!!!!
Perdoneu-me tot aquest vocabulari, no es massa habitual en mi...
Demà estaré millor!
Gràcies
Petons a tots...
sempre passo per aqui a comentar el post del diaa!
ResponEliminaavui et demano ajuda, veig que tens musica al blog, jo tmbe vull posar-ne però amb les webs angleses no m'acabo de sortir..
si saps algun consell, jo agraida!
un petó
Avui m'estreno jo en aquest blog!
ResponEliminaVolia dir que a vegades la resposta mes intel.ligent i sensata davant aquests "gossos malparits" es la del silenci. I, compte, aixo no vol dir que "et conformes o acceptes el que et diuen o volen fer-te creure".
Les paraules que surten des de la rabia o el dolor poden tenir efectes contraproduents contra nosaltres mateixos. Soc partidaria de deixar "reposar" les coses i dir-les de la manera mes adequada en el moment oportu.
I com un dia em van dir: "cadascu acaba rebent el que es mereix".
Anims Eli, et recordo que VALS MOLT i cap gos malparit pot derrotar-te!!!
Àngels
Àngels,
ResponEliminaDiria que et conec!!!???
Ja,ja,ja
Gràcies guapissima....
M'apunto a l'agenda el que tenim pendent!
;-)
Sigui com sigui el moment, viu.lo sabent que També pasarà, t'aseguro que es una bona prespectiva
ResponEliminaSalutacions
L'entrelinias no està malament, però m'ha agradat més el teu primer comentari.
ResponEliminaUna abraçada forta i antiestrés!
Home, a mi m'ha quedat clar dels perros que parles. I després veien el teu comentari m'ha quedat claríssim. Tu tranki totes podem fer un o molts post parlant d'algun d'ells, diferents però igual de dolents.
ResponEliminaLletjos els que et fan mal!!!! Pambaaaa (ara li he fotut una patada, au, per gilipolles)
Uii paro que jo també m'envelo. Treu-ho que totes t'entenem moooolt.
Petons