Qui?
Va, qui dirieu que m'ha regalat un premi???
Un?
Dos, i tres...i....
I és que aquest noi, es mereix un "monument"...ja,ja,ja
El més fidel seguidor del meu blog..
A través d'ell, he arribat a visitar altres blogs,
i han arribat altres blocaires a visitar el meu...
Sempre he dit, que aquest mon dels blogs, em semblava molt interessant...
El seu blog, haig de confessar, que al principi, em va sobtar...
Un blog eròtic?
Però, a mesura que han anat passant dies i posts...
He vist que és MOLT MÉS que això...
Qui ens personalitza roses virtuals per Sant Jordi?
Qui ens estira les paraules, i ens fa dir.. tot allò que potser no diries en altres circumstancies...?
Galán i romantic...? Qui pot ser??
Qui ens fa pensar i cóm ens fa pensar?
Encara no heu descobert, de qui estic parlant...?
Striper, crec que ha arribat el moment...
Noi, no vegis, sempre al "pie del cañón"...El dia que no trobi un comentari teu, realment creuré que et passa alguna cosa...
Doncs perque t'ho mereixes..
Et vull regalar aquest regal virtual...
I amés, sé que reconeixeràs la foto, població? Et sona? Ahhh!!!!
Això no és un premi, però és un detall...
Un detall que et volia fer...
Per passar pel "Passatge dels amics" cada dia , i en aquest cas, dels amics blocaires!!!
Gràcies Striper
I a la resta, que sé que també vaig sumant "amics virtuals" cada dia... i això:
Esta molt be!!!
Gràcies a tots els que em visiteu!!!
Ostres ets collunuda gracies moltes gracies dema estara el regal penjat al meu bloc gracies amiga. Petons.
ResponEliminagràcies a tu pels post que ens regales cada dia!
ResponEliminaFelicitats a tots dos per la frescor dels vostres blogs!
ResponEliminaEii quina dedicatòria més wapa! :)
ResponEliminaMoltes felicitats per tots els teus premis. El teu blog és preciós, Eli
ResponEliminaOle, ole, mega detallazo ELi jejejeje... I molt ben merescut que el té!! Des de aquest comentari la meva admiració per tots dos...
ResponEliminaMolts petons, a repartir eh?
A tots moltes gràcies....
ResponEliminaSaber que hi ha gent que passa per aqui, és recomfortant... Així, les paraules no se les emporta el vent, i sempre hi ha qui les pot llegir.
Per cert, Cesc, no puc entrar en el teu blog, perque no tens el perfil habilitat... Ho puc fer d'una altre manera?