Jo tinc la clau,
la clau per obrir i tancar la porta....
I per això m'ho permeto...
i crec que ara toca, i és el millor moment...
Per tancar portes.....
i deixar dins totes aquelles experiències viscudes, bones i dolentes....
Crec que és hora de tancar la porta,
i em sento amb força per fer-ho!
Al mateix temps...
Il·lusionada..
Per obrir-n'he d'altres...
I n'obriré tantes cóm faci falta...
Desitgeu-me sort! La necessitaré!
sort!
ResponEliminaperò no tanquis amb clau, eh!
Molta sort i que la clau i el pany funcionin ala perfeccio. Molta SOrt.!!!!!
ResponEliminaDoncs no sé que dir-te.
ResponEliminaÉs la clau del bloc? Si és així em dol, fa tan poc que t'he descobert!
Sigui com sigui, és la teva opció (sigui el bloc o sigui una situació personal) i és una opció difícil, sempre, en qualsevol cas.
Que tinguis sort amb el canvi que vols fer.
Una abraçada.
Doncs molta sort, estic segur que la tindràs, la teva actitud tindrà molt a veure!
ResponEliminaÀnim!
ptns!
UUUUaaaaaaaaaaaalllllllllaaaaaaaaaa!!! flipa nena si és el que jo tinc al cap.
ResponEliminaOlé tus webs, estic super aïllada i no m'entero de res, snif.
Respira fons, ficala al forat i girala!!! que entri aire...
Quina enveja que hem dones, jo no tinc clau però com sóc una nena Mcgyver hem sembla que agafaré un clip i aviam que puc fer amb ell jejejeje...
Super petons i la millor de les sorts!!!
Helena
Deixa la clau a la veïna, no fos cas que t'hi repensessis... Que hi hagi sort, guapa!
ResponEliminaEiii molta sort... pensa que tancar una porta significa un altre tipus de vida i deixar les coses que no t'agradaven, aprendre'n i descobrir i aprendre més i més... que la sort t'acompanyi, una nova il·lusió la de obrir noves portes.
ResponEliminaTancar portes és necessari, hi ha un moment en què ja no tenen significat. Obrir-ne de noves són noves il·lusions, esforços i noves coses per a descobrir, que la sort t'acompanyi!!!
ResponEliminaSort, però sospito que la sort de veritat és que pensis així...
ResponEliminaPrimer de tot: Gràcies a tots pels vostres ànims i bons desitjos...
ResponEliminaQue acollida em fan sentir!!! ;-)
En segon lloc dir, que no penso tancar aquest blog, perque també em fa sentir il·lusionada, explicant allò que em passa pel cap... i aquestes varies que fem tots! Així Skorbuto...tranqui, que hi ha corda per temps..A veure si em passo pel teu blog de visita!
I a la resta, dir, que no hi ha arrepentiment, tot el contrari, moltes ganes d'obrir aquesta nova porta que m'espera en algun lloc, qui sap on!!! La que deixaré enrera, es quedarà tancada, no en clau, perque mai es pot dir mai... i aquesta lliçó ja la tinc ben apresa!
Petons per tots!!!
Gràcies