Tocant de peus a terra....

Vaig tenir clar, que la única manera de tornar a sentir aquella sensació, seria tornant a saltar...

I sense més, perque no repetir?

Eres el número 36? Hola Elisabet: encantado, soy Lorenzo...

Vamos a practicar un poco los ejercicios

Debes seguir esta secuencia de imagenes, colocar los brazos, como te indico, tu cuerpo debe estar arqueado como un "plátano".

Es la forma más segura para tí, y para mí...

L'any passat, i sent la primera vegada que em tirava, varen venir els meus amics a fer "claca", és clar, que quan varem veure aquest personatge, les meves amigues, varen pensar, "Caram, quin monitor més guapot!" I el monitor guapot, doncs no em va tocar a mi....

Aquest any, ja,ja,ja... Quan he vist, que el Lorenzo en qüestió, era qui era... He pensat, llástima que no estan aqui les amigues, perque sinó, ens haguèssim fet un fart de riure...

Bromes a part...

Ha arribat el moment, de pujar a l'avioneta...

Una barreja de sensacions, s'han apoderat de mí...

Per un costat, alguns nervis, tot i que no massa justificats, perque ja no era una sensació nova, la que anava a sentir...

Per altra, unes ganes bojes de saltar al buit!

Desprès, a l'avioneta, ja he vist, que no era novella, l'any passat, la meva cara debia ser un poema, com la dels companys que inauguraven avui el primer salt...

Jo en canvi, de "ji,ji,ji ja,ja,ja" amb pilots i fotografs...

Fins que ha arribat el moment..

Obren la porteta i mires els companys, com es comencen a tirar...

La sensació, ja és brutal...

Arriba el teu moment, fixacions apretades, postura adequada, penjada d'ell i ...

AQUESTA SENSACIÓ NO ES POT DESCRIURE EN PARAULES!

És la impressió més sensacional que puguis sentir...

Sents que el teu cos és lliure, sents una sensació de plena llibertat,

Caus des de 4000 metres d'alçada, a 200 km per hora i...

Ho sento, per més que intento descriure-ho...

No trobo les paraules!

El millor és sentir-ho en la pròpia carn!!!

Vas caient... sents cóm el vent, xoca a la teva cara, i fa fricció en tot el teu cos...

El monitor et toca, i deixes anar els teus braços en la següent postura, si canvies o mous els braços, sents com et desestabilitzes...

El cos és en aquell moment, el timó...

De cop, veus algú allà sota...

El teu pilot fotògraf...

SOMRIU...

COM NO... A 4000 METRES D'ALÇADA QUE ES POT FER???

SOMRIURE!!!

I A MI, NO EM FALTEN GANES...

Realment, tampoc és tant el temps que voles sense paracaigudes....

A mi particularment, la caiguda lliure s'em fa curta....

Llavors, arriba el moment de desplegar el paracaigudes...

Sents una forta estrabada que t'empeny amunt!!!!

Ja esta... Fí de la impressió... Fi de la sensació més extraordinaria de tot el salt...

Ara només em falta gaudir....

Hem passat d'una velocitat de 200 km/hora a uns 20 km/hora...

Ara, diviso tot el paisatge als meus peus...

Els camps formen tapisos de colors...

Al mar, veus els vaixells amb vela...

I... la vista d'ocell en l'alçada, és meravellosa...

Aviat tocarem el terra..

i l'experiència haurà finalitzat...

No, sense haver deixat emprempta en el meu cervell, en el meu cos, en el meu pensament, en ... la meva seqüència d'imatges...

Tardaré temps en oblidar-ho...

I potser mai més ho oblidaré...

Sempre que estigui al meu abast, crec que repetirè aquesta experiència...

Com be ha dit el Lorenzo: No hay dos sin tres...

El meu esperit intrepid... no m'abandonarà en la meva pròxima tirada...

Caldrà esperar però, un any... I res millor per celebrar que he complit un any més....