
Si por un instante...

"Es va posar les botes...."
El malcrio, ja ho sé, però es que és, el meu gos, i per mi és molt especial!
Els meus gossets: Bonny i Tom
FELIZIOSA!!!!!
Que més voldria ella....

I aquest va per la Nur....

En algun lugar....
Recordant, recordant....
En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Y en las sombras
Mueren genios sin saber
De su magia
Concedida, sin pedirlo
Mucho tiempo antes de nacer.
No hay camino que
Llegue hasta aqui
Y luego prentenda salir.
Con el fuego de
El atardecer arde la hierba
En algun lugar de un gran pais
Olvidaron construir
Un hogar donde no queme el sol
Y al nacer no haya que morir…
Un silbido cruza el pueblo
Y se ve, un jinete
Que se marcha con el viento
Mientras grita
Que no va a volver
Y la tierra aqui
Es de otro color
El polvo lo debe saber
Los hombres ya no
Saben si lo son
Pero lo quieren creer
Las madres que ya
No saben llorar
Ven a sus hijos partir
La tristeza aqui
No tiene lugar
Cuando lo triste es vivir.
Repe.... Tengui....
Oi que són "monos"???
Recull....
Premi "que te pique un pollo" que m'el va atorgar l'striper, com sempre dic Gràcies Striper, ara bé, bufffff.... no sé si m'el mereixo, ja,ja,ja
De moment, crec que no tinc ningú més que s'el mereixi...
Dic, això de moment... (ja,ja,ja)
I els meus escollits per aquest premi, no posaré adjectius, simplement diré que m'agraden els vostres blogs, i crec que us els mereixeu:
A Delfica, per Electa
A Any, per Besos de papel
Al Cesc, per Sense fer soroll
A Jo Mateix, per Safata de xiuxiueig
Següent premi: El món de n'aigua clara... m'ha regalat el premi:

Moltes gràcies, no sé si sóc mereixedora de tants premis....
I aqui, faig la següent tria:
I de moment, s'ha acabat la meva tria...
Moltes gràcies a tots, pels vostres comentaris, i per les vostres visites!!!!
El meu mar de pensaments...
ESCOLTO EL SILENCI, I EL SO DE LES ONADES....
Encenc una cigarreta.....
19:45h. Ara ja em sento molt millor.... Una Eli renovada.... plena d'energia positiva.
Tornarè en una altre ocasió, i m'estaràs esperant....
El meu més preuat confident..., el meu millor amic: El meu mar....
Amb la lluna a l'esquena, crec que és hora de tornar a casa.... Tornaré...
*** Text escrit el divendres dia 16 de maig de 2008
ZORBING
Manolo Garcia ~ "Saldremos a la lluvia"

Jo tinc la clau....

la clau per obrir i tancar la porta....
I per això m'ho permeto...

I n'obriré tantes cóm faci falta...
Desitgeu-me sort! La necessitaré!
Repsol

I avui, m'he quedat amb aquest anunci, que la veritat és que m'ha semblat molt original...
La combinació d'imatges, amb les frases i la música de fons... i el missatge, ara que esta tant de moda el medi ambient, i el tractar be el planeta....
Per cert, el dissabte a la nit, desprès de tanta pluja, varem anar a fer un volt. Tenia curiositat per veure cóm baixava la riera de Ribes, i la veritat es que baixava ben plena... Per un moment, em vaig preguntar: No tenim tants problemes amb l'aigua, i tantes restriccions? Perque cullons, no fan res, amb aquesta que arribarà al mar i es perdrà.... És una llástima! Va ser una observació, però que evidentment, no va anar enlloc... allà es va quedar el meu comentari, i aquella rierada va seguir el seu camí... Com tot a la vida...Tots seguirem els nostres camins... Buffff... que filosòfica que estic! O potser les meves circumstancies?

Va, vinga, us convido a veure l'anunci, així que cliqueu aquest link:
ESBORRA ...

Avui seria un dia perfecte per.....
Su significado, como casi siempre, es conocido por todos: Frase figurada que expresa el rechazo a la misma nefasta actuación o situación pero con diferentes personas.
Su origen, siempre mas difícil, es el siguiente: Alude a una expresión del rey Fernando VII al pasar revista real, en el siguiente contexto: Instituida por la Revolución de 1820, la milicia de Madrid fue disuelta después de la entrada de los franceses en 1823 y sustituida por los voluntarios realistas. Cuando estos se presentaron por primera vez delante de Fernando VII, este se sorprendió al ver que aquellos nuevos soldados realistas eran los mismos milicianos liberales que acababa de licenciar y refirió la citada frase a su soldado de guardia: «Pero, si son los mismos perros con distintos collares».

Pd: Crec que m'he portat molt be, tenia moltes ganes de dir barbaritats.... i al final no n'he dit cap.
Ja veieu, em venç la prudència... ara be això no vol dir que no les pensi, eh!!! Ja,ja,ja
L'hora del "monument"
Qui?
Va, qui dirieu que m'ha regalat un premi???
Un?
Dos, i tres...i....
I és que aquest noi, es mereix un "monument"...ja,ja,ja
El més fidel seguidor del meu blog..
A través d'ell, he arribat a visitar altres blogs,
i han arribat altres blocaires a visitar el meu...
Sempre he dit, que aquest mon dels blogs, em semblava molt interessant...
El seu blog, haig de confessar, que al principi, em va sobtar...
Un blog eròtic?
Però, a mesura que han anat passant dies i posts...
He vist que és MOLT MÉS que això...
Qui ens personalitza roses virtuals per Sant Jordi?
Qui ens estira les paraules, i ens fa dir.. tot allò que potser no diries en altres circumstancies...?
Galán i romantic...? Qui pot ser??
Qui ens fa pensar i cóm ens fa pensar?
Encara no heu descobert, de qui estic parlant...?
Striper, crec que ha arribat el moment...
Noi, no vegis, sempre al "pie del cañón"...El dia que no trobi un comentari teu, realment creuré que et passa alguna cosa...
Doncs perque t'ho mereixes..
Et vull regalar aquest regal virtual...
I amés, sé que reconeixeràs la foto, població? Et sona? Ahhh!!!!
Això no és un premi, però és un detall...
Un detall que et volia fer...
Per passar pel "Passatge dels amics" cada dia , i en aquest cas, dels amics blocaires!!!
Gràcies Striper
I a la resta, que sé que també vaig sumant "amics virtuals" cada dia... i això:
Esta molt be!!!
Gràcies a tots els que em visiteu!!!
Qüestió de llengua...

Acumulant feina....

Al proper post, intentaré nominar-n'he 5 més, per premi que m'ha atorgat avui...
Tocant de peus a terra....
Aquest any, ja,ja,ja... Quan he vist, que el Lorenzo en qüestió, era qui era... He pensat, llástima que no estan aqui les amigues, perque sinó, ens haguèssim fet un fart de riure...
Bromes a part...
Ha arribat el moment, de pujar a l'avioneta...
Una barreja de sensacions, s'han apoderat de mí...
Per un costat, alguns nervis, tot i que no massa justificats, perque ja no era una sensació nova, la que anava a sentir...
Per altra, unes ganes bojes de saltar al buit!
Desprès, a l'avioneta, ja he vist, que no era novella, l'any passat, la meva cara debia ser un poema, com la dels companys que inauguraven avui el primer salt...
Jo en canvi, de "ji,ji,ji ja,ja,ja" amb pilots i fotografs...
Fins que ha arribat el moment..
AQUESTA SENSACIÓ NO ES POT DESCRIURE EN PARAULES!
És la impressió més sensacional que puguis sentir...
Sents que el teu cos és lliure, sents una sensació de plena llibertat,
Caus des de 4000 metres d'alçada, a 200 km per hora i...
Ho sento, per més que intento descriure-ho...
No trobo les paraules!
El millor és sentir-ho en la pròpia carn!!!
Vas caient... sents cóm el vent, xoca a la teva cara, i fa fricció en tot el teu cos...
El monitor et toca, i deixes anar els teus braços en la següent postura, si canvies o mous els braços, sents com et desestabilitzes...

El cos és en aquell moment, el timó...
De cop, veus algú allà sota...
El teu pilot fotògraf...
SOMRIU...
COM NO... A 4000 METRES D'ALÇADA QUE ES POT FER???
SOMRIURE!!!
I A MI, NO EM FALTEN GANES...
Realment, tampoc és tant el temps que voles sense paracaigudes....
A mi particularment, la caiguda lliure s'em fa curta....
Llavors, arriba el moment de desplegar el paracaigudes...
Sents una forta estrabada que t'empeny amunt!!!!
Ja esta... Fí de la impressió... Fi de la sensació més extraordinaria de tot el salt...
Ara només em falta gaudir....
Hem passat d'una velocitat de 200 km/hora a uns 20 km/hora...
Ara, diviso tot el paisatge als meus peus...
Els camps formen tapisos de colors...
Al mar, veus els vaixells amb vela...
I... la vista d'ocell en l'alçada, és meravellosa...
Aviat tocarem el terra..

i l'experiència haurà finalitzat...
No, sense haver deixat emprempta en el meu cervell, en el meu cos, en el meu pensament, en ... la meva seqüència d'imatges...
Tardaré temps en oblidar-ho...
I potser mai més ho oblidaré...
Sempre que estigui al meu abast, crec que repetirè aquesta experiència...
Com be ha dit el Lorenzo: No hay dos sin tres...
El meu esperit intrepid... no m'abandonarà en la meva pròxima tirada...
Caldrà esperar però, un any... I res millor per celebrar que he complit un any més....

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!