Tothom critica aquesta pobre dona... I en aquest cas, no sé que voleu que us digui... És clar, que com que hi ha tanta gent sense feina, a l'escala, doncs ja és normal que tinguin tot el dia ficat allà on no els demanen.
Aquesta pobre dona, prou feina te per passar el mes, i amés li encanten els animals, amb el que els recull del carrer i els mima tot el que pot.
Ara també us diré que li passen a vegades unes coses prou estranyes, el mes passat sense anar més lluny, se li varen escapar el criader de cucs de seda, i es van menjar totes les plantes dels balcons del veïnat. Semblava una plaga! Ara que, la veritat és que a mi em va fer un favor, perquè l'ibiscus semblava un cactus, i almenys va servir per donar de menjar als cuquets.
No em dieu que no es veu una dona entranyable, aquesta...???
Poques coses dolentes podem dir, d'una persona que estima tant els animals, no?
Doncs au, que les "lloques" de l'escala critiquin tot el que vulguin, que a mi, aquesta senyora em cau molt be, i no ens fa cap mal!
A quina hora hi fa l'exhibició dels dofins? :)
ResponEliminaPer portar-hi al nen ja que, a la platja, molt em temo que amb aquest temps no hi anirem.
digues que si, pobre iaia......que cuidi animals
ResponEliminaPotser quant va portar el ruquet va fer un gra massa.
ResponEliminaQuè dius! No veu que de parlar amb els lloros s'ha tornat un com ells! Una cotorra autèntica! I això dels cucs! Si encara en trepitjo pujant per l'escala! Puaj!
ResponEliminajuas! la foto és genial!
ResponEliminaTé sort que aquests animals de peluix no gasten en menjar, perquè amb la pensió que li deu haver quedat ...
ResponEliminaBona nit Eli.
A mi també em cau molt bé... Pobretaaaa!!!
ResponElimina