Sovint, em sento còmode observant...Observo la gent del meu voltant, les persones i els seus comportaments.
No em calen gaires entreteniments.. Em considero una persona tranquil·la i quan haig d'esperar.. espero. No em cal la companyia de cap llibre, ni de cap mp3, només miro.
Potser les persones que hi ha al meu costat, es sentiran observades.... Però la meva forma de mirar, no és per "xafardejar".. com podrieu pensar alguns... No! No em ficaré mai en cóm o perquè o a jutjar a les persones.... Jo, simplement miro.
Miro el perquè la gent fa una cosa, quan en podria fer una altre...
Al metro per exemple, veus accions, actituts, mostres d'educació, i de no educació.
I veig.. veig sabates! Sí, a vegades, quan he aconseguit seure... miro les sabates de la gent del meu voltant, dels que estan asseguts davant meu, dels qui passen...
No em posaré a fer cap tesi, sobre el tema, però m'atreveria a pensar, i fins i tot a dir, que a través de les sabates de cada persona, pots trobar un tret característic de la personalitat...
Així, unes bambes "trillades", poden ser d'una persona "despreocupada"?... I darrera unes sabates de taló d'agulla, acabades en punxa, es troba una dona presumida...
Aquesta seria la teoria, després a la pràctica, caldria mirar molt més enllà....I fer un anàl·lisi més acurat del tema. Perquè resulta que darrera aquelles sabates de punxa, amb taló d'agulla, podries pensar en que et trobaries una dona, amb roba a conjunt, i resulta que et trobes a una dona amb quasi roba de xandall... I llavors, se't desmonta tota teoria, que t'hagis pogut fer al respecte.
Pensareu, quines coses tant extranyes en les que em fixo?
Potser sí.
Però no m'agrada carregar el bolso amb un llibre, i llegir-lo al metro... Només sóc capaç d'escoltar música, i observar.... Aquest és l'entreteniment de cada trajecte....
Algun dia, -sense ser jo, ningú- potser m'atreveixo a fer-n'he una petita tesis de les conclusions que en trec.. i qui sap.... Potser algú conegut psicòleg em llegeix, i em dona la raó, tot i que, la veritat, tampoc pretenc, ni que vingui ningú a donar-me la raó.. ni res de res.. Cadascú mata el temps a la seva manera, i aquesta és la meva. Avui he vingut a explicar-vos aquesta "paranoia" meva....
I potser, també dec ser jo, objectiu de mirades, d'algú com jo...
El que esta clar... és que els badalls s'encomanen.. i sinó, feu la prova.. que d'això sí que m'agradaria trobar l'explicació científica, que segur que la te.
Jo també em fixo en la gent que viatja en metro. Potser no en les sabates, però sí en el seu rostre. Sempre he pensat que el metro talla, que no sabem on mirar, que semblem tristos. M'ha agradat descobrir el teu blog. Tornaré.
ResponEliminaPer cert, hauries de posar la finestra dels comentaris emergent. Així podem veure el post, mentre comentem. És fàcil. Va, que tu pots.
ResponEliminaM'ha encantat la teva entrada, em sento tant identificada. A mi també m'agrada seure al primer banc que trobo i simplement mirar a les persones que volten. M'encanta. I també, com tu, amb el què em fixo d'una persona, són les sabates (jo fa temps tb en vaig fer una entrada). Diuen molt d'un.
ResponEliminaEi nena, jo també miro molt al meu voltant i em munto cada pel·lícula :)... i si ens ajuntem amb una altra amiga buenooo, vaya par! jeje
ResponEliminaAixò de les sabates és una bona teoria, però crec que si que falla algun cop... l'hauràs de polir més XD
Jo vaig tenir una temporada en què, com que el trajecte que feia en metro era curt, em posava els auriculars i em mirava la gent, com tu. No és xafarderia, és curiositat! Em pregunto d'on vénen i cap a on van; què deuen dur a la bossa; què estudien (si veig que porten la carpeta); de quin país vénen (si parlen en una llengua que no reconec), etc.
ResponEliminaAra, però, com que faig trajectes més llargs, porto sempre un llibre a sobre i llegeixo.
I ja no miro gaire els altres...
Pel que fa a les sabates... Crec que tens raó en tot el que dius: per les sabates segurament podem veure com és una persona, encara que sigui només una mica; tot i això, en molts casos també tindríem sorpreses perquè ja sabem que les primeres impressions no són sempre les més encertades! Personalment, crec que la gent es vesteix per a dir alguna cosa o per mostrar la seva millor imatge estètica (si no, per què ens comprem una samarreta i no una altra? per què ens comprem uns texans en comptes d'uns pantalons de cotó? o una faldilla en comptes d'un vestit?), així que sempre hi ha alguna cosa amagada darrere de cada detall, encara que sigui "vaig mal conjuntada perquè m'importa un rabe la moda". ;)
Quant estic en un lloc així també em fixo amb coses, però solen estar més amunt de les sabates.....
ResponEliminaEstic d'acord amb tu el caçat diu força jo també em fixo i molt mes ara al estiu combinació de unglas pintades o no i sandalies hi ha per fer tesis doctorals, i els homes amb sandalies i mitjons..
ResponEliminatens trucadors teus al blog
ResponEliminapetonets
http://trucadors.blogspot.com/2010/06/florencia-italia.html