Ley de Murphy

Básicamente la Ley de Murphy se puede resumir en 19 corolarios:



Si algo puede salir mal, saldrá mal.
Todo lleva más tiempo del que usted piensa.
Si existe la posibilidad de que varias cosas vayan mal, la que causa más perjuicios será la única que vaya mal.
Si usted intuye que hay cuatro posibilidades de que una gestión vaya mal y las evita, al momento aparecerá espontáneamente una quinta posibilidad.
Cuando las cosas se dejan a su aire, suelen ir de mal en peor.
En cuanto se ponga a hacer algo, se dará cuenta de que hay otra cosa que debería haber hecho antes.
Cualquier solución entraña nuevos problemas.
Es inútil hacer algo a prueba de tontos, porque los tontos son muy ingeniosos.
La naturaleza siempre está de parte de la imperfección oculta.
La madre Naturaleza es una perezosa.
Es imposible enseñar algo a alguien que cree saberlo.
Cuando se intente demostrar que algo no funciona, funcionará. (Esta ley es aplicable en viceversa)
No puedes ganar más de 3 veces seguidas. (a menos que trates de demostrarlo)
Si te despiertas de buen humor, siempre habrá algo que vuelva malo el día.
Cuando buscas algo, encontrarás todo lo perdido, menos lo buscado.
Cuando pares de buscar algo, lo encontraras.
Si un artefacto no anda, apágalo y enciéndelo el día siguiente, volverá a funcionar como debe.
En la cocina, todos los objetos que caen, van a parar abajo de la alacena.
Cualquier objeto pequeño que caiga sobre un piso que tenga una rejilla, por más lejos que esté o más pequeña que sea, siempre va a parar a la rejilla.
En el patio siempre hay una silla rota.




Però el que cal recordar sempre és.....

Això són coses que penses de tant en tant... però vaja.... La vida és plena de coses diferents... i etapes diferents a les que has de fer front.... Quan no estas acostumat/da a segons quines coses, doncs costa portar el ritme.... i acceptar-les... Però tot no és pas tant dolent.. que ja sé que hi ha coses molt pitjors.... Només haig de trobar la manera d'acceptar les coses tal com són, i que no m'afectin negativament....

Aquest diumenge anem d'excursió a peu pel túnel del Montclar, una excursió molt econòmica, i que pinta interessant... A veure si així, allunyem les "cabòries"...!!!!

Bon cap de setmana a tothom!

Amu Daria


Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic com Spam, normalment s'en van de cap a les escombraries sense obrir-los... però aquest, no em sonava pas a Spam... i l'assumpte deia: Celebració Blocaire i cicle de la Ruta de la Seda‏, amb el que vaig decidir obrir i veure de què anava el citat miliu...


Quina va ser la sorpresa la meva.. en llegir que un blocaire, ens convidava a una activitat que, conjuntament amb d'altres blocaires i viatgers/es havien organitzat, concretament un cicle anomentat "Els secrets de la Ruta de la Seda" i on estavem tots convidats...

El dia en qüestió el tenia ocupat, tot i però, dir, que haguès estat encantada d'assistir-hi, però en aquesta ocasió doncs no va poder ser...

Altrament, però... el mail seguia amb més celebracions, concretament la celebració de l'entrada 505 del Bloc del Viatges on l'Eduard va tenir la gentilesa de convidar-nos a visitar l’Exposició Els grans viatges de Zheng He que es farà al Museu Marítim de Barcelona, i doncs com em va semblar una proposta diferent ... no ho vaig pensar ni un moment... Miliu de resposta a l'Eduard, i en menys d'una setmana ja tenia un parell d'entrades per anar a veure l'exposició.

Doncs, espero la propera setmana buscar un foradet a la meva agenda, i anar-hi... Em fa gràcia acostar-me a aquest altre món que tant els apasiona... i que realment em crida l'atenció...
Des d'aqui, doncs... VULL DONAR LES GRÀCIES A L'EDUARD BALSEBRE... per donar-me l'oportunitat d'acostar-nos al "seu món"...
I és que ... sempre pots trobar gent força interessant per la xarxa....

Els arbres comencen a florir...


I quin paisatge més meravellòs...... ens regala la natura....

S'acosta el bon temps...




I mentre els meus ulls s'enamoraven amb colors brillants.....
El meu estómac estava a punt d'omplir-se amb un bon plat de xató!!!!

Quina delícia pels sentits!!!!

CONVERSES AMB MI MATEIXA


(Pensaments interns que ronden fa dies el meu cervell)

És inútil Eli, no forcis una situació que saps que no et ve de gust viure... (Et vas prometre un dia, que no faries mai allò que no et vinguès de gust fer, per tal de complaure als demés...)

D'acord, però hi hem d'anar-hi algun dia..! No podem deixar passar tants dies com si res...

Cada cop que trepitjo la seva habitació, m'haig d'omplir de coratge per fer-ho. És el que cal que faci, encara que per dins, estigui rabiant d'impotencia, i de tristesa.

No és justa aquesta vida.. Gens!

Ell, algú que vaig conèixer fa uns quants anyets..

Jo era una clienta més... Fins que desprès de tantes visites, varem traspassar la barrera potser la barrera? Fins a quin punt continuem sent els seus clients? Jo crec que la relació, ha anat més enllà. Ens hem explicat part i coses de la nostre vida... i li hem agafat apreci. La relació és més d'uns clients assidus...

Lluitador de mena, superant els obstacles de la vida... constantment.

No ho ha tingut gens fàcil, però ha aconseguit tot allò pel que ha lluitat amb tanta constancia. Un negoci propi, en un país llunyà al seu, sense família... però amb moltes ganes de treballar.

Una persona encantadora, i que s'ha fet estimar per tota la gent del seu barri. Hauria de ser un exemple de molts. Sempre disposat a ajudar als demès, sempre donant el que té... Una persona bona de mena, de les que n'hi ha poques.. I ara què?
A mitjans de Desembre, d'un dia per l'altre, li varen diagnosticar un tumor cerebral. Com pot ser possible... ?
(I a mi, em sorpren? N'estic farta de veure gent amb les mateixes/igual o pitjors circumstancies...però són gent no propera a mi... Quan toca de més d'aprop evidentment ho vius de manera diferent....)

Visita a l'hospital... de seguida que ens varem assabentar. Em vaig quedar tant feta pols quan veus, el deteriorament d'una persona que ha estat activa i molt viva.. i de cop i volta, la veus defallir...

És difícil d'expressar el que et passa pel cap i el que pots sentir....

D'un hospital a un altre. I ara continua ingressat, desprès d'una operació, i d'unes sessions de radioteràpia que li estan suministrant.

La última vegada que vaig anar-hi... no la puc esborrar del meu cap... No per això, crec que hagi de deixar d'anar... No puc ser tant egoïsta i només pensar en mi... Per cullons ho haig de fer.. i ja sé que costa... i mai trobo el moment ...

Avui haviem dit d'anar-hi... Ahir al vespre, vaig comentar-ho. No tinc esma d'anar-hi.. Ho sento, però no sé com "encarrilar" això. Resposta, sinó "et sents a gust" d'anar-hi demà, no hi anem. Has de fer les coses convençuda del que faràs. Saps que és una situació difícil, però ve hi has anat abans, no? Doncs quan creguis que és el moment de tornar-hi, hi tornaràs, però no forcis més la màquina.. perquè ni és bo per ell, ni per tu...

Es clar, que has de fer el cor fort... i quan hi vaig, intentar somriure i no demostrar que el veus fet pols...... Per això, et cal el convenciment què això és així......

Potser la propera setmana.. Espero estar més fresca per poder-ho fer...

DORO PESCH

Per motius que no venen al cas, i que no explicarè ara... (perque em poso de mala llet...) vaig fer ordre fa uns dies de coses personals que encara estan en un lloc que no haurien d'estar...

I em vaig trobar una bossa ben plena de .........

Carai, quines peripècies em "muntava" de més joveneta... Tapava els foradets amb celo, de la part inferior, per poder regravar les cintes ja utilitzades.... Bé explico això.. però crec que ho feia tothom....

Doncs això que deia, vaig trobar una bossa plena amb "cassettes" , uns regravats i d'altres originals.. Vaig volar un altre cop al meu passat...

Vaig trobar-me una cinta de Doro Pesch...


Algú que en el seu moment, em va "inculcar" la música d'aquest tipus.. i també dir la música heavy... Jo?? Escoltant música heavy??? Em vaig aficionar a Metallica.. i ACDC.. i més grups que ara no recordo...

I fins i tot vaig anar a un concert d'uns tal "ZZ TOP", que no eren pas un grup "heavy", però sí un grup diferent dels que jo estava acostumada a escoltar....

Res, etapes de la vida.... de les quals, sempre en pots treure coses bones, com el record que m'ha vingut al cap de la Doro, que a mi particularment m'encantava.... I encara m'agrada quan la sento cantar amb aquesta força!!!!

Set coses que m'alegren la vida


Un meme que m'ha passat la Rateta Miquey , la Núria Aupí, i també N'aigua clara

I com tot meme, aqui els requisits que cal especificar....

1. Cal incloure els vincles de les persones que et conviden, i escriure en el post les normes...
2. Cal també que us expliqui 7 cosetes sobre mi... o sobre les meves inquietuts.. o 7 dels meus somnis.... o buf... que sé jo, deixeu-me pensar....
3. I com no, passar aquest meme, a 7 persones fantàstiques, que comparteixen trocets de la seva vida, a través del seu blog... i sobretot comunicar-los el fet....

I doncs aqui vaig.... :

7 sensacions/sentiments que m'alegren cada dia una mica la vida

En podria dir moltíssimes més... però llavors ja no seria el Meme del 7, oi?

Valoro les petites coses, perquè sé que un dia mirarè enrera, i sabré que eren grans coses.

1. M'agrada que em despertin amb un grapat de petonets ... Quina millor manera d'encetar el dia, que no aquesta...





2. Un somriure... que sempre dic que val més que mil paraules... Un somriure, pot ser el millor antídot anti-depressions, i anti-mals de cap.




Que em regalin un somriure, i regalar somriures.... Quan tot ho veus negre, i no hi ha gris... Arriba el somriure que esperaves, per mi, ve a ser un "ànims, endavant, no defalleixis!!!" Potser no em cal que em diguin res més...



3. Menjar-me un bocinet de xocolata desprès de sopar....Ummmmm.... Em confesso adicta a la xocolata!!!!!





4. Passejar per la platja i quedar-me encantada mirant el mar... Sobretot a l'hivern, quan la platja esta deserta....



5. El poder de la sorpresa. M'agrada sorprendre a la gent que estimo. Regalar detalls inesperats, o paraules inesperades... i veure la cara del sorprès/a... És simplement genial!

6. (Apa, ja vaig per la sisena? no pot ser!!!) Llargues converses amb algún amic/ga. Mirar el rellotge, i veure que s'han passat les hores, i no ens hem adonat de l'hora que era.


Sempre dic que qui té un amic té un imperi....

7. Estimar i sentir-me estimada.... això no té preu!!! I dir-ho, perquè no tothom sap dir-ho, i crec que és molt important comunicar-ho des del fons del teu cor.


I ara em toca a mi passar el meme.... però com que sé que a alguns no us agrada això del meme.... El deixo obert, per què qui el vulgui fer... s'apunti!!!

Que se n'ha fet d'ell?

"Loquillo"
M'agradava, i m'agrada...
L'altre dia em vaig recordar d'ell...
On para???

"Cadillac solitario"

i...

"Rebeldes"

???

Sembla que siguin tragats per la terra... no?

"Bajo la luz de la luna"

Aix, em venen molts records al cap....!!! Això és bo, no?


Relats conjunts: Els corbs han tornat.

ELS CORBS HAN TORNAT Alekséi Savrásov 1871

He decidit tornar al meu poble natal...

Ja no sóc aquell vailet escarransit que dansava a tota hora pels carrers de la meva ciutat natal, desitjant viure un futur diferent, lluny d’aquell entorn proper. Ja no.
Ara, amb el meu inseparable bastó, sento com els anys s’han amuntegat al damunt de les meves espatlles, un sobre l’altre, sense poder-hi fer res, sense poder-ho evitar. Malgrat aquests anys, però, em sento envellit com a home, però encara sóc jove d’esperit. Quin remei puc aplicar davant aquest sentiment? No hauria de sentir-me així. Però no puc lluitar contra el pas de la vida. La vellesa és evident.

Miro enrera, i veig una vida pletòrica, al costat d’una dona que avui trobo a faltar i uns fills que com jo, varen decidir volar i abandonar el seu confortable niu.

Sovint, des de l’altre costat del món, havia visualitzat i sentit nostàlgia dels llargs i freds hiverns. Cal, no tenir una cosa, per sentir-la més a faltar.

Avui, però, torno a ser aquí. I torno a mirar per la finestra.
Aquest paisatge inconfusible, aquesta imatge que tantes vegades he vist a l’interior del meu calaix de records, avui, encara em fa esgarrifar la pell.

L’església continua al mateix lloc, i aquells arbres, són avui més alts, però ELLS, continuen venint, com ho feien llavors.
La lluentor del negre, ressalta en el blanc gèlid de la neu. Veig que hi ha coses que no canvien mai.
Potser he canviat jo?

Vaig venir sol a aquest món, i marxaré de la mateixa manera.
Ha arribat el moment, vinc a passar la resta dels meus dies aquí.
Per això he tornat, com ho fan els corbs, cada hivern.

La meva aportació...


I tal com us vaig comentar.... M'he presentat a un concurs de fotografia que han fet al meu poble, en motiu de la Festa Major de Sant Pau 09.


Vet aqui, la meva aportació...


"Guspires"

***...***


"Les creus"

***...***

"Diable de foc"

***...***

Doncs no sé que en sortirà de tot això.... o vaja, de moment, que les meves fotos estaran exposades la propera setmana... i això, ja em fa il·lusió... (Si algú vol fer una escapada per veure l'exposició que m'ho digui.. i li dic on és... je,je,je)... i a partir d'aqui, doncs esperar que siguin "agraciades".. tot i que per mí ja ho són molt i molt.. perquè les he fet jo.. I jo no en tenia ni p... idea de fer fotos.. i encara crec que han sortit prou bé....

Doncs apa, aqui les teniu... Que m'en dieu???

45...


Apa... tant de bó els puguis duplicar...

Bé, això ja no sé si podrà ser....

Però almenys 45 molt ben complitssss!!!!!


Moltes Felicitats...!!!!


Per tots els moments que passem junts... (bons i no tant bons...!!!!)

Desprès de bufar les espelmes ...

Poc t'ho pensaves, eh????

Sí, avui un dia com un altre....

He intentat si més no... que fos un vespre diferent....

Espero haver-ho aconseguit!!!!
Per molts anys!!!!!
45 PETONS BEN GRANS PER TU!!!!
*********


Alphaville~Forever Young

"Objectiu Sabre"

Al final m'he decidit....
Sí, ja ho vaig pensar l'any passat i al final, no ho vaig fer....
Aquest any sí, estic acabant d'enllestir-ho tot....
No ho tenia massa clar, però al final...
I perquè no???
"Objectiu Sabre" és un concurs de fotografia que organitzen al meu poble, en motiu de la Festa Major de Sant Pau....
Vaig fer algunes fotos... i n'he escollit tres....
He preparat els suports, els títols, i.....
Em presento al concurs.... Em fa gràcia fer-ho...
Crec que les escollides són prou maques....
És evident que hi hauran fotos molt més maques que les meves... i de gent que en sap força... a fi de comptes sóc una recent aficionada, que fa el que pot....
Però em fa il·lusió presentar-m'hi i això és el que realment compta!!!He trobat una motivació diferent, en fer alguna cosa diferent... A veure si així m'activo una mica... que estic últimament, massa passiva per fer coses...
No és ja pel premi, ... ni espero ser la premiada.... Simplement, he disfrutat preparant tot el tema... i amb això, crec que ja en tinc prou... El demès... doncs, també em farà gràcia veure les meves fotos penjades en una exposició...
Uauu.... Que bé!!!
Doncs vinga ja us explicaré que en surt de tot això... i evidentment... ja us penjaré les fotos... quan ja hagin tancat l'entrega.... A veure que us semblen...
Mentrestant, us volia penjar un video dels Bastoners - que no puc negar que per mi són els balls més macos de tots....i... com que jo també vaig ser bastonera.... en guardo molt bons records.... i quan sento les gralles.... aixxxxxxxxx...... ... Simplement m'encanta!!! - però no ha pogut ser.... Sempre tinc problemes per carregar videos... En una altre ocasió serà!!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!