Sovint, em sento còmode observant...Observo la gent del meu voltant, les persones i els seus comportaments.
No em calen gaires entreteniments.. Em considero una persona tranquil·la i quan haig d'esperar.. espero. No em cal la companyia de cap llibre, ni de cap mp3, només miro.
Potser les persones que hi ha al meu costat, es sentiran observades.... Però la meva forma de mirar, no és per "xafardejar".. com podrieu pensar alguns... No! No em ficaré mai en cóm o perquè o a jutjar a les persones.... Jo, simplement miro.
Miro el perquè la gent fa una cosa, quan en podria fer una altre...
Al metro per exemple, veus accions, actituts, mostres d'educació, i de no educació.
I veig.. veig sabates! Sí, a vegades, quan he aconseguit seure... miro les sabates de la gent del meu voltant, dels que estan asseguts davant meu, dels qui passen...
No em posaré a fer cap tesi, sobre el tema, però m'atreveria a pensar, i fins i tot a dir, que a través de les sabates de cada persona, pots trobar un tret característic de la personalitat...
Així, unes bambes "trillades", poden ser d'una persona "despreocupada"?... I darrera unes sabates de taló d'agulla, acabades en punxa, es troba una dona presumida...
Aquesta seria la teoria, després a la pràctica, caldria mirar molt més enllà....I fer un anàl·lisi més acurat del tema. Perquè resulta que darrera aquelles sabates de punxa, amb taló d'agulla, podries pensar en que et trobaries una dona, amb roba a conjunt, i resulta que et trobes a una dona amb quasi roba de xandall... I llavors, se't desmonta tota teoria, que t'hagis pogut fer al respecte.
Pensareu, quines coses tant extranyes en les que em fixo?
Potser sí.
Però no m'agrada carregar el bolso amb un llibre, i llegir-lo al metro... Només sóc capaç d'escoltar música, i observar.... Aquest és l'entreteniment de cada trajecte....
Algun dia, -sense ser jo, ningú- potser m'atreveixo a fer-n'he una petita tesis de les conclusions que en trec.. i qui sap.... Potser algú conegut psicòleg em llegeix, i em dona la raó, tot i que, la veritat, tampoc pretenc, ni que vingui ningú a donar-me la raó.. ni res de res.. Cadascú mata el temps a la seva manera, i aquesta és la meva. Avui he vingut a explicar-vos aquesta "paranoia" meva....
I potser, també dec ser jo, objectiu de mirades, d'algú com jo...
El que esta clar... és que els badalls s'encomanen.. i sinó, feu la prova.. que d'això sí que m'agradaria trobar l'explicació científica, que segur que la te.
