365 dies

Avui, aquest blog compleix 365 dies....

Però només us puc dir....

que estic una mica OUT !!!

Tornarè aviat, però...

I espero bufar les espelmes per l'Aniversari de Blog, en una altre ocasió!

Mentrestant... permeteu-me aquest "Fora de joc"

que potser per la calor...

...em deixa sense ganes de fer res...

Una cena "traje"

Sovint vaig de visita per diferents blogs...

I em trobo les vostres receptes culinaries....

A mi m'agrada cuinar, i de tant en tant, quan la meva inspiració s'engresca, em "curro", algún que altre plat, d'aquells "per llepar-se els dits". També haig de dir, que jo sóc de cuina tradicional.... i tot i que els meus amics, m'animen a que provi el "sushi" que es curra el meu amic Jordi, pels sopars "traje", la veritat, és que..... ummmm.... doncs que no m'agraden gaire aquests plats orientals, i sempre m'acabo atipant de la cuina del nostre país.

Ahir, va ser un sopar "traje".... doncs ens ajuntavem tota la colla i anavem a "okupar", el jardí d'una amiga, d'una amiga.... (de la meva cunyada, per ser més exactes), així que a part de la beguda que portariem comprada, es tractava de que tothom fes la seva aportació culinaria.

Així que cóm de costum, jo portaria la meva truita "made in Eli", i tot i que pot semblar una truita molt normal, la veritat és que allà on va, triomfa...

Cena "traje" de Sant Joan, yo traje......2 tortillitas de la huerta:

I aqui us deixo els Ingredients, per si algú la vol fer, és ben senzilla, i us asseguro que queda boníssima! Bon profit!

Ceba tendre, carbassó, esberginia, i pebrot vermell, tot talladet ben petitet...., ous, oli i sal...

Ah, molt important, com tot bon cuiner, ha de tenir l'ajudant al costat.... Jo haig de dir, que necessito les mans del "meu ajudant" per donar-li la volta a la truita.... Així que.... si us podeu fer, amb un "pinxe" que us ajudi, molt millor!!! :-)

Cashback

Si no te paras un minuto, puedes perdertelo

Avui, he vist aquesta peli, la veritat, és que m'ha encantat.

Tot i que haig de dir que és una peli, un xic rara.

Fa referència, al temps, als segons que passen, i que ja no tornaran.

Pots aturar el temps, però no pots tornar enrera els segons que ja han passat,

les accions que has realitzat, ja no es poden modificar,

cada segon que passa ja no tornarà.

Un grapat d'escenes, m'han fet reflexionar:

Mentres estas preocupat per un munt de coses sense sentit,

t'estas perdent moltes coses belles.

Es tracta de parar un instant, i veure les coses maques que hi ha al nostre voltant,

només així seràs capaç d'apreciar-les.

Bellesa que podem trobar en les coses quotidianes, i que sovint no tenim en compte

La cirereta

Un petó mai no fa mal si va de veres

per això diuen que els petons i les cireres

després d'un en venen molts. Noia, noia, si no vols;

noia, si no vols pols no vagis a l'era.

Deixa que et besi, nineta,

la cirereta de ta boqueta

jo més petons t'en faria

que flors tindria cap cirerer

Quan la nit de Sant Joan és arribada

no hi ha noia que no estigui enamorada

si hi ha un jove que la vol és per dir-li a n'ella, sol:

t'ompliria de petons i d'abraçades.

I desprès de Sant Joan... ve Sant Pere, ja tinc ganes de gaudir de la Festa i de sentir les gralles!

BONA REVETLLA !!!

El dilluns faig pont, i per tant podré gaudir de 4 dies seguits de festa....

BIEEENNN!!!!

Tot i que no faig cap escapada... ja en tinc ganes de gaudir d'una mica de tranquilitat,

així que

Us vull desitjar a tots que passeu una Bona Revetlla de Sant Joan!!!

Aprofito des d'aqui, també, per Felicitar a tots els/les Joans/Joanes!!!

Resulta que el metge m'ha diagnosticat estres...

Em va posar una foto al davant, i em va explicar que, en la foto, hi havia dos dofins completament iguals saltant pel damunt de les onades.

Quan la persona comença a estar transtornada per estres,

la seva visió és més sensible, i pot percebre certes diferencies entre els dos dofins....

I per tant, això és símptoma de necessitar unes vacancessssssss!!!!

El meu diagnostic va ser ràpid! Així que em prenc les seves instruccions al peu de la lletra!

Si vosaltres heu percebut alguna diferència en la foto...

és símptoma que necessiteu unes mini vacances d'immediat!!!!!

ja,ja,ja,ja

BONA REVETLLA!

Dolços del passat...

Dolços del passat, banyats en personatges de la infància....

i el meu subconscient ha recordat durant aquesta setmana, que encara no ha acabat .... varies cosetes....

Us recordeu dels deliciosos "Palotes"....?

L'altre dia, menjant un xiclet, per un moment el seu sabor m'el va recordar.... Palotes....ummmm! M'encantaven... No sé si encara existeixen o si varen desaparèixer...però, jo els recordo perfectament!

Desprès en una publicitat que he vist per Internet, una sèrie de retallables...

Aiii!!!! Els retallables que em comprava la meva mare.... i que ... quan s'em trencava la "patilleta" de paper, perque retallava més del compte, i desprès no podia doblegar i enganxar-li a la nina de paper.... bufffff.... tot i sent petita treia el caràcter i agafava unes enrabiades terribles....

Segueixo amb la pluja de records.....que he relacionat la història amb les "Barriguitas".... Em sap greu pel públic masculí, perque cóm podeu veure, sembla ser que tot són coses de nenes, però és que abans, les coses eren molt diferents a les actuals....

Caram, quants records....

I per acabar-ho d'adobar, avui he mig vist un programa a TV3, on a un grapat de gent, li feien preguntes sobre la programació televisiva al llarg dels anys... La veritat és que "he flipat", perque la gent es traga tota la programació!!!! I és brutal, com s'ho saben tot... jo la veritat, m'haguèssin eliminat a la primera de canvi.

En una de les imatges del passat, han tret a l'Oliana Molls....!!!!!! Ohhhhh!!!!! Aqui hi ha pela nen!!!

I mentre buscava el video al Youtube de l'Oliana Molls, va, i em trobo un video del Planeta Imaginari....

Jo vull tornar a ser nenaaaaaaaaaaa!!!!

Un nou premi!

La Núr fa uns dies, em va concedir un premi....

El Premi "Amigos para siempre" i amés per a celebrar-ho, va aprofitar per fer aquell brindis tant graciòs que li havia dit en un "miliu", i que tanta gràcia li va fer...

Segur que aquesta revetlla, quan vagi a brindar, s'enrecordarà de mi... !!! ja,ja,ja
Gràcies Núr, a mi em fa gràcia que penseu en mi, i em regaleu aquests premis!!! Moltes gràcies de debó!
I seguint en la linia, crec que em toca a mi dedicar-lo, oi???
La veritat és que fer tria sempre em resulta complicat, perque sou molts els que us afegeixo en la meva llista de preferits..., molts als que us comento, a altres no us faig comentari, però no vol dir que no us llegeixi....i buffff....

???

???

???

No m'ho pensaré més....

Crec que ja ho tinc clar...

El premi va per l'Elur, i el seu "Nòmades del Vent"

No sé si ja anteriorment li havia regalat algun premi, pero la veritat és que la primera vegada que vaig entrar en el seu blog, no sé si per les imatges, per l'encapçalament o per què... però em va agradar molt, la combinació de colors, d'imatges... Res, Elur, que va per tu!!!

I de moment, això es tot per avui!

Mal pensats?

Per celebrar que porto 169 Posts......

ja,ja,ja

Si ja sé que sou uns mal pensats....

i sinó mireu, mireu....

Mal pensats!!!

Ode to a New Ford

Sempre que escolto aquesta cançó....

Aquesta melodia....

Tant i tant bella..... !!!

Em sembla genial que l'hagin fet servir per anunciar un vehicle.....

Només per la melodia ja val la pena escoltar la publicitat!!!!

LA REENTRÉ

Dia 11 de Juny de 2008

A les 19h. havia quedat amb l'Anna Fernández,

com va dir ella.. "podem quedar al lloc típic i tòpic" de Barcelona:

Davant del Zurich, un lloc de trobada per molta gent

I allà estava... amb la meva especial puntualitat...

Només la coneixia per una foto del perfil del seu blog...

Observant...

Per on vindrà?

La reconeixeré?

Entre la gent, veig una noia, potser és ella, amés, m'ha comentat que ha sofert una lessió...

Aquesta noia va amb crosses.. i sembla que esta esperant a algú..

Potser sóc jo aquest algú!

Una Eli impacient, decideix preguntar-li si es diu Anna...

La noia em mira amb cara de pocs amics, i directament em diu que no...

Entre tant de soroll, em sona un sms

M'ha trucat, i he sigut incapaç de sentir la trucada...

M'ha deixat un missatge al contestador...

"Estic a l'últim arbre, davant de canaletes, just davant l'entrada de metro"

Eing?

Això, sembla ser a l'altre costat? Potser que creui el carrer, i em planti davant de Canaletes

Busco entre la gent, però no la veig ...

La truco, em salta el seu contestador... i es que no m'extranya, hi ha un soroll espantòs, és impossible sentir qualsevol trucada.

Torno enrera... i amb el mobil a les mans, em torna a trucar...

Hola Eli, on ets? No et veig!

Ara just estic creuant el semáfor...

Jo estic davant del semafor...

Ostres, i no ens veiem?

De cop em giro, i veig una noia que ve parlant pel mobil... amb mi!!!

ja,ja,ja,ja

Encantada!!!

Decidim anar a prendre alguna cosa...

Xerrem, xerrem de tot,

de la vida, de les coses que fem, de les aficions, del treball

De tot en general...

I be, Eli, aqui el tens....

VISCAAAA!!!

Quina il·lusió em fa destapar-lo...

Des del primer moment que el vaig veure, em vaig enamorar d'ell

Em va encantar!!!

I em segueix semblant tant bonic com quan el vaig veure per primera vegada!!!

Anna, ja t'havia dit que volia fer alguna que altre foto, i penjar-la aqui...

I el que em rigut....?!!!! ja,ja,ja

Ja el tinc aqui....

M'encantaaaaaaaaaaaa!!!!!!

Ara només cal enmarcar-lo amb la cura especial que es mereix...

I buscar-li una bona ubicació, perque llueixi el màxim possible...

Tot i que als meus ulls, i als ulls del meu company, ja llueix força!!!!

Gràcies Anna, és un quadre preciòs!!!!!

Unes pinzellades de color....

UNES PINZELLADES DE COLOR...

PER ALEGRAR AQUESTS DIES TANT GRISOS...

LA MARE NATURA...

SEMPRE TE MOLTS COLORS PER A REGALAR-NOS

Imatges realitzades el 8 de Juny de 2008

El que els diners no poden comprar....

De camí cap a casa... anàvem xerrant... Ens hem quedat aturats a les costes del Garraf, perque estan d'obres.... llavors la xerrada ha donat per pensar, i no poc...

Deiem: Si tinguèssis molts diners, creus que canviaries la teva forma de ser?...

Ummm... bona pregunta....

Qui em coneix, sap que no sóc una persona que doni massa valor als diners, sap que sóc una persona gens materialista.... i que valoro moltes altres coses, que no pas el que tens o el que deixes de tenir....

Llavors, si em toquès una loteria... i tinguès molts diners... que passaria? Deixaria de fer el que faig? S'em pujarien els fums per tenir moltes riqueses, i possessions? ....

El meu cap ha començat a pensar.... Realment, no crec que deixes de ser com sóc... potser faria un grapat de coses de les que actualment prescindeixo de fer.... Potser, les faria, perquè tindria l'opció fàcil per a fer-les....

Posava però un exemple.... i desprès de xerrar molta estona, he arribat a la conclusió, que, valores les coses que tens, perque saps el que costa tenir-les... en el moment en que aquest valor es tornès fàcil, potser perdria la importancia de fer-les o de tenir-les.... No sé si m'explico...

Posava un exemple....

M'agrada anar a Menorca, m'agrada visitar Menorca, un cop a l'any... passar un cap de setmana, i anar a menjar-me una caldereta de llagosta.... M'agrada fer-ho, i intento fer-ho un cop a l'any.... amb el cost que representa, és un capritx ... però ho fem.... I valorem i disfrutem aquest cap de setmana.... Potser, si tinguès tants diners, que em poguès permetre anar a Menorca tantes vegades com volguès, i menjar-me sovint aquesta caldereta.... Perdria el valor que té per mi, fer-ho.... Llavors, sí, plaer, igual..., plaer, per poder-se permetre el luxe de gastar-se els calès ... Però valoraria l'opció, com la valoro ara???

Jo crec que no...

Un altre exemple: Les vacances... desitgem que arribi el periode de vacances, perque ens estem tot l'any treballant....

Sino treballèssim, creieu que el periode de vacances, tindria el mateix valor de desig que tenen ara?

Jo crec que no...

Valorem les coses pel que costa tenir-les, i guanyar-les... En el moment en que no et costen res.... crec que llavors perds el valor d'aquestes coses....

Si tinguès molts diners, seguiria tenint el meu Renault 11, i no correria al concesionari a comprar-me un altre.... Perquè? El necessito potser? No, llavors...? Perque comprar-n'he una altre?

Jo crec, que potser gastaria els diners, viatjant, més sovint, però no adquirint coses materials.... Tinc una casa en obres, potser l'acabariem abans, però no vendria aquesta casa per comprar-n'he una de millor o més ostentosa....

Aixxx...

No espero que em toqui la loteria (ni tant siquiera jugo...o molt poques vegades!), i tampoc vull perdre el valor de les coses, el valor que jo li dono a totes les coses que tinc i que he guanyat!

Creieu que els diners donen la felicitat? Creieu que canviaria la vostra manera de ser, pel fet de tenir més diners?

Jo, espero i desitjo, no deixar de ser com sóc....

Com sempre dic, valoro les petites coses.... i estimo les persones pel que són, no pel que tenen... Malauradament, no tothom pensa igual....

Vosaltres, que m'en dieu?

Si, siii.... El penjaré al blog... Vaaaa!!!!

Desprès de la "reflexió del dia" que he fet abans....
Vull per fi, penjar aquesta foto al meu blog...
I és que .... bufffff.... fa dies que m'ho preguntes!!!!


Ell: Cuando colgaras la foto en el blog???
Jo: Aixxxx..... quan em doni el punt.... No veus que per mi no té la mateixa importancia que per tu...?
Ell: Va... cuélgalaaaaa!!!!




Doncs va, ha arribat el moment! Vaa... que no et vull sentir més...!!! Ja,ja,ja
Que ja saps que penso d'aquest tema....... i be, no cal tampoc dir res més!!!
Va per tu!!! Ja el tenim a casa....

Es curiòs cóm cadascú li donem importancia a coses tant diferents..... I per tu, és el teu "desitjat capritxet"..... I per mi, doncs és un troç de ferralla de molts anyssss...... ja,ja,ja

No, va, no seré dolenta.... Ja l'he acceptat, i l'he adoptat, ja dorm tranquil·lament, al costat del meu "altre troç de ferralla"... i veig que s'han fet amics i tot... Ja se sap, "Dios los cria y ellos se juntan...." ;-)

No esperava menys, venint de dos Renaults, un 10 i l'altre 11.


Tot s'ha de dir, però, esta més ben conservat el Renault 10 de l'any 67, que el Renault 11 (meu) de l'any 82....

Aqui el teniu!!!!

Per cert, resulta que a mi m'agrada passar desapercebuda, i ara... és impossible.... quan anem dins... Ja,ja,ja Tothom ens mira... Ohhhhh!!!! No m'extranya!!!!!!! Ja,ja,ja,ja!!!

Com la vida....

Avui, m'han enviat aquest video, anomenat "El Caminito del Rey" situat al pantà de El Chorro, a Málaga (Àlora)....

Diria que és tot una aventura, una aventura força arriscada....!!!!

Metafòricament, és com el camí de la vida... hi ha pujades, i baixades, trossos més difícils, i d'altres de fins i tot perillosos...

Ara bé, hi haurà moments de "poc a poc i bona lletra"... i d'altres de "culló!!! que em caic!"... i moments de "tiro la tovallola"...

Però al final, res, no hi ha res que no es pugui superar....(res exceptuant la mort)

Jo crec que el kit de la qüestió esta, en mirar sempre endavant, sense mirar que deixes enrera... amb pas ferm i segur... així qualsevol entrebanc es pot superar.... I sinó, jutgeu vosaltres mateixos:

S'avarca

Avui, vull dedicar aquest escrit a......

Aquest tipus de calçat.

Per mi, és el calçat més còmode que he trobat mai..... Per sort, em puc permetre utilitzar-lo quan arriba l'estiu. Dic per sort, perquè malgrat el lloc de treball que ocupo, no em cal anar vestida d'una manera determinada, i per tant, em puc permetre portar-les sempre que vugui.

M'encanta anar amb avarques, potser perque no sóc una dona de talons.... No m'agrada portar alts talons, perque m'incomoden, més que no altre cosa.... Potser perque no sóc una dona massa presumida, i busco en la roba: comoditat!

Tot i que aquest temps, esta una mica boig... jo he començat ja, la temporada amb les avarques, i molts dies, arribo a casa amb els peus molls, per aquesta pluja que ens mulla a migdia.....

Això però, no és un impediment per mi....

Sempre dic que valoro la senzillesa de les coses, i en aquest calçat l'he trobada....

Si per mi fos, potser aniria descalça, m'agrada sentir el terra, m'agrada sentir-me lliure en cada pas que faig.... Però com que això no ho puc fer, he estriat cobrir-me els meus peus, en aquesta modalitat de calçat tant senzilla i tant simple...

Em sento jo! I per mi és important ser jo, en cada moment....

M'encanta anar vestida com vaig.... i tot i que a més d'un/a, no li sembla correcte .... a mi la veritat, és que m'és ben be igual..... Quan cal, i per obligació opto per la manera "correcte", però només per obligació....

Mentrestant.....

Així que per molts anys... espero poder anar amb les meves avarques, sempre i quan m'ho permeti l'ocasió!!!!