desde DONDE ESTOY veo LA LUNA

 

Ha caigut entre les meves mans... i simplement em sembla una història molt bonica.

MOON és una joveneta de dinou anys que viu al carrer, que VEN SOMRIURES i s'evaeix a través de l'escriptura. Viu prop d'una botiga de flors, i es guanya la vida regalant instants de felicitat a la gent que passa, a canvi d'unes monedes: ofereix somriures. Tímids somriures o grans, pícars o dissimulats, però sempre reals.

Sense dubte una "petita venedora de somriures" , que em captiva a cada pàgina que passo, a cada lletra, a cada frase, a cada instant transcrit en un troç de paper...


Això mateix em passa pel cap, i somric quan ho llegeixo...

pàg. 26

¿Cuánto hace que no escribo? Las palabras parecen extraños en una acera blanca cuadriculada, como si pertenecieran a una lengua que he olvidado, las miro y no las reconozco. Mis dedos están crispados, no me interesa darle vueltas a lo que quiero decir o habrá que rehacerlo todo y el lío estará servido. He puesto el cuaderno sobre mis rodillas, Cometa se ha dormido, ni siquiera he puesto mi caja del dinero, no lo necesito para contar una historia. Todas esas páginas vírgenes que habrá que llenar, no me parece en absoluto posible, pero al mismo tiempo hay tantas cosas posibles que se han convertido en imposibles, no veo por qué eso no podría pasar en sentido contrario.
 ...
Escribo palabras a la tuntún, tan solo por reconocerlas, frases que escucho primero y despues cosas que me pasan por la cabeza, y así lleno una página entera que no va a ninguna parte, como un esperamtozoide minusválido. Mañana empezaré de verdad. El principio quiero que sea la ola de un tsunami en un solar, quiero decir una ola imaginada, no una de verdad con los muertos y el sufrimiento. Escribo eso"



Aquesta crisi de paraules i d'escriptura, sembla que la reconec...
Malgrat el meu silenci.... intentaré seguir regalant somriures, com la Moon, un bon exemple a seguir....
 





Dolça cirera!


Aquestes cireres...formen part de l'experiment fotogràfic casual de diumenge passat....

Què passa si submergim una cirera dins una copa amb cava???

Un espectacle de bombolles, gronxen la cirera en un moviment circular sobre sí mateixa... 





I si la copa , és de cristall blau, el contrast es curiòs,  i molt bonic...

PER PENSAR-HI... (avui i cada dia!)

Un dia vaig comprendre que el silenci val mes que mil paraules!:

Un periodista li va fer una entrevista a un savi, en entrar a l'habitació li preguntà: que és el que més el sorprèn de la humanitat?, al que el savi va respondre: que s'avorreixen de ser nens i vulguin créixer ràpid, per després desitjar ser nens una altra vegada. Que malgastin la salut per fer diners i després perdin els diners per recuperar la salut. Que anhelen el futur i oblidin el present, i així no visquin ni el present ni el futur. Que visquin com si mai haguessin de morir i morin com si mai haguessin viscut.......

Vaig quedar en silenci una estona i li vaig dir: Quines són les lliçons de vida que vols que els teus fills aprenguin? I amb un somriure va respondre: ... que aprenguin que no poden fer que ningú els estimi sinó deixar-se estimar, que el més valuós a la vida no és el que tenim sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui té més sinó qui necessita menys i que els diners poden comprar-ho tot menys la felicitat, QUE EL FÍSIC ATREU PERÒ LA PERSONALITAT ENAMORA.

Que qui NO VALORA el que té, algun dia es lamentarà per haver-ho perdut.

Si vols ser feliç, fes feliç a algú, si vols rebre, dóna un mica de tu, envolta't de bones persones i sigues una d'elles.

Recorda, de vegades a qui menys esperes és qui et farà viure les millors experiències! Mai arruïnis el teu present per un passat que no té futur. Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida.
Amb llàgrimes als ulls, se les arregla per dir amb un somriure, "estic bé".

Donant vida a ... 37 anys!



Avui, compleixo 37 anys. És número important, sobretot perquè m'apropo més als 40 que no pas als 30, i sembla que els 40, podria ser la meitat de la vida.
Avui fa 37 anys, que vaig sortir a veure la llum, però ho vaig voler fer de manera diferent a la resta... Avui fa 37 anys que vaig nèixer, i ho vaig fer de peus....

Avui miro enrera, i com sempre faig balanç. Balanç de tots els anys viscuts, de les coses bones que he fet, i de les no tant bones, dels arrepentiments del que podria haver fet i no vaig fer, i de les glories i orgulls per allò que vaig fer i va sortir be.
Però no vull només avui, fer balanç, vull fer-lo cada dia que obro els ulls i veig la llum. Cada dia hauríem de viure'l com si fos l'últim... i no oblidar-nos però, que ...


HI HA TANTES COSES A FER...





PD: Per cert.. no m'oblido! Felicitats Gatot!!! ;) Vaig nèixer el mateix dia que ell, d'un any diferent, però!!!

Falta la darrera empentaaaaa!!!!

3 dies, i una darrera empenta... per poder complir un somni.... Un somni de persones del carrer, que com jo (quan puc!), participem en "Histories Veïnals"... i veiem com només posant ganes, som capaços d'unir paraules, lletres, pensaments, i sobretot il·lusió.
Il·lusió per compartir el gust i les ganes per escriure... Per transmetre.... I ara fins i tot, amb ganes de poder-ho fer possible... Un llibre! Un llibre editat amb totes les nostres històries, creades en el temps per un bon grapat de blocaires ....

Un llibre, que es podrà editar si arribem als 2000 €.. Només manquen 3 dies.... i molt poquets diners per aportar......
Una darrera empenta que des d'aqui animo a aportar!!! Un llibre per regalar... una il·lusió per complir!!!
Entre tots.. la podem complir!!!!

MONA 2012

Com cada any, i amb molta il·lusió, he fet la Mona per la meva nevodeta....

Aquest any, amb una particularitat, i és que per adornar, hi volia una Kitty....

I vaig trobar una kitty de sucre, ben bonica per posar-la al damunt del pastís...
Ahir al vespre, vaig fer la base, i aquest matí, el recobriment amb xocolata...

Us deixo la recepta, perquè la veritat és que estava per llepar-se els dits!

200 grams de farina, 200 grams de sucre, 6 ous, 1 sobre de llevat Royal, 1 llimona, 250 grams de xocolata per la cobertura, 100 grams de mantequilla, i mig got de llet.

Precalentem el forn  a 180 graus, mentres preparem els ingredients. 
Batirem 4 ous, més dues iemes més. Reservem les clares, i 175 grams de sucre, la ratlladura de la llimona i el mig got de llet. Cal que estigui ben barrejat, amb el que si voleu fer servir la batidora, molt millor... Quan estan tots els ingredients barrejats, hi afegirem la farina i el sobre de llevat. I seguirem batent, per a que quedi una barreja ben homogenia, sense grumolls. 
A continuació, barrejarem la resta de sucre, amb les 2 clares d'ou, amb les varetes de la batidora, fins a punt de neu.  Quan estiguin ben muntades, les barrejarem amb la resta de barreja que havíem reservat, amb cura, per a que les clares no es baixin.
I omplirem el motllo que prèviament, haurem envadurnat de mantega, per a que es pugui desmotllar millor. 
Al forn, a 180º uns 45 minuts.


Un cop transcorreguts els 45 minuts, punxarem el pastís, i si surt completament net el gavinet, és que ja esta cuit del tot.
Desmotllarem i deixarem refredar.


Per al recobriment, escalfarem al bany maria, un bol amb la xocolata, i la mantega, fins aconseguir que estigui del tot desfeta i ben barrejada.
 
Recobrirem amb una espàtula el pastis... i el deixarem refredar, no sense abans, posar-hi els adornaments corresponents, en aquest cas la Kitty, els pollets, plomes i ous... 


I voilà.... aqui una senyora mona!!!! Una mona feta amb molt de "carinyu"!!!

  I no en tinc cap dubte que la meva nevodeta .... ha disfrutat d'allò més!!!!!
 
 
                                              FELIÇ MONA 2012!!!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!