Bon Any!!!!

L'any passat vaig tenir el gust i plaer, de poder celebrar una nit de Cap d'Any molt diferent a la resta d'anys anteriors..... 


L'any passat amb aigua fins els genolls,i és que Venecia, te aquest particular fenòmen anomenat "acqua alta"... I amb un fred brutal...


No m'esperava jo, gaudir d'un lspectacle nocturn a la Piazza San Marco inundats d'aigua fins els genolls.... Però be, com dic, va ser un espectacle molt i molt genial.. Diferent... Sense raïms, però amb raïms! Nosaltres, quan tocaven les campanes, ens varem menjar els raïms, que portavem en uns gotets de plastic i que haviem comprat en un "colmado" prop de l'allotjament!

Això sí, amb certa melancolia perquè estava lluny de casa... Però ja vaig decidir un any, que aquest dia, em dedicaria a celebrar-lo fora de casa... 

Crec que aquesta elecció i aquesta manera de fer i de passar el traspas d'un any a un altre, és la més encertada... A fi de comptes, be, ja sabeu que diré, veritat? No deixa de ser un dia com un altre, no més diferent que la resta de dies de l'any, però un dia, que celebrem, que canviem d'any, què canviem d'això que en diuen temps, d'això que ens han ensenyat a valorar i be, a fi de comptes, celebrem aquest pas de vida, igual que celebrem els anys que complim.. igual que....

Ai.. Eli, com t'emboliques amb les teves teories!!! ja,ja,ja

En definitiva, faig balanç, miro enrera, veig un grapat de coses, unes bones, altres no tant bones, altres dolentes, altres... Però d'això en diuen vida. 

I vida, és la que vivim cada dia... la que gaudim, la que ens fa enrabiar, la que ens fa emocionar, la que ens fa il·lusionar, emprenyar, plorar, riure i somriure, la que ens fa canviar la forma de ser, la que ens fa reconèixer els errors, i la ens fa cometre'ls de nou.... la que.... com va dir Gabriel Garcia Marquez, "Vivirla para contarla", i sí s'ha de viure, s'ha tirar endavant, s'ha de ser dèbil per poder-se fer fort, s'ha de prudent, per poder gaudir del risc, s'ha de viure.. per poder-la explicar!!!!

Vida, anys, temps, això que fem cada dia, això que sentim cada dia, això que... 
Be, que arribem a la fi d'aquest any, i passem a un nou any...

Aquest, tinc el gust, de celebrar-lo a..............
Algú em sap dir on és???? Un any diferent, amb calor, amb sol i bona temperatura.. amb platja i mar, i sobretot, amb el més important: amb la millor companyia: el meu company!

Des d'aqui us vull desitjar:

BON ANY 2011!!!!



Gràcies a tots/es per estar en aquest raconet meu!!!


De compres...


S'acosten els Reis....

Tradició de regals, i detalls.... tot i que, jo sóc del parè que sempre hi ha qualsevol excusa per fer un regal a aquella persona que t'estimes, sense haver d'esperar a dates senyalades.... Be, ja sabeu, que sóc una mica diferent a la resta del món... :-D

Un detallet, un regalet, m'agrada regalar somriures, i sorpreses....I més quan no s'ho esperen....

Per això avui, em permeto fer publicitat....tot i que més que publicitat, us vull fer una recomanació!

Us recomano fer una ullada a la web de la Cristina, que és de recent creació, i que, te un bon grapat d'idees, ben boniques per a regalar als nostres estimats!


Des d'aqui, li vull desitjar molts èxits!!!!

Més informació... aquí:

Espero que us agradi la meva particular recomanació... jo ja m'he demanat unes arracades de color verd, més boniques...........!!!! No sé, si els Reis em portaran aquesta petició!!!!

Vareta màgica...

Imatge extreta de biosfera.cat

S'acosta el cap de setmana, aquest cap de setmana diferent a la resta. Un cap de setmana de Nadal.... i jo, voldria tenir una vareta màgica, i desaparèixer durant aquest cap de setmana, allà on el Nadal no hi fos present, allà on les llums nadalenques fossin inexistents... No m'agrada el Nadal, no m'agrada el "muntatge" que gira entorn a aquesta festa... No, no penso passar pel tub! Reclamo un menjar no diferent a la resta de dies de l'any, reclamo no sortir de la normalitat, i sembla que "algú" no és massa capaç d'entendre-ho. Em costa, però crec que no disposo de la vareta màgica, per a que se m'engoli la terra... Resistiré! Per sort, només es tracta d'un cap de setmana. Això sí, a tots qui ho celebreu i sou creients, us desitjo Bon Nadal!

I TROBADA DE CLÀSSICS DE CUNIT

Avui ha sigut un matí diferent.
Hem participat a una Trobada de vehicles clàssics en motiu de la Fira de Nadal de Cunit.
La jornada ha sigut la mar d'entretinguda. Ens han convidat a un esmorzar de forquilla a tots els participants, ens han regalat una ampolla de vi, de la ma de les caves Marina & Oriol, hem conegut gent nova i he pogut observar la gran afició que existeix per aquests tipus de cotxes i també pels cotxes de tipus esportius, on avui, n'hi havien molts. He pogut comprovar que no només són els homes els que tenen aquesta afició, sinó que també hi ha alguna que altre dona, com l'Ana, la noia que he conegut avui, que venia sola i amb la que hem compartit part del matí.
És bonic veure un grapat de cotxes antics, la majoria ben conservats i pensar que fa uns anys, era normal veure'ls pel carrer. Ara ja no és ni normal ni habitual...
Des d'aqui dono gràcies a l'organització de la Trobada, i per tots els detalls que han tingut amb els participants, amb els acompanyants, i per tot plegat.

Sense dubte, una matí, diferent, i molt bonic!
I com sempre, aqui podeu trobar una selecció d'alguns dels vehicles, que avui han lluit!


CONVOCATÒRIA VEHICLES CLÀSSICS


QUÉ? COM???

L'avi diu que vol sortir!

Si es clar, que digui el que vulgui ell, però vols dir que aquest troç de ferralla anirà molt lluny?

Ai Eli, no sé perquè en dubtes... Els nostres pares, feien llargs viatges amb aquest cotxe. A veure, quin cotxe recordes de petita?

El meu pare tenia un Simca 1000 de color verd també. Recordo que varem anar a Andorra i varem tardar moltíssimes hores. La meva mare i jo, anavem darrera tapades amb una flassada, i davant el meu pare i el meu germà. Ai quins records!
 
Veus???? Doncs ell diu, que esta cansat d'estar al garaig, i només sortir estonetes el cap de setmana, que ell el que vol es veure gent, i trobar amics, i qui sap, potser algun germanet del seu mateix any!

Vols dir???
No em diguis, que em faras vestir de guardia civil, per recordar vells temps, eh? Perquè jo d'això res, eh? Que jo encara no havia nascut quan ell va nèixer !!! Com a molt em vesteixo com al "Cuéntame"!!! ja,ja,ja

Doncs vinga, no en parlem més.. l'avi demà sortirà de passeig!!!!
I esteu convidats a fer una visita i  veure aquest grapat de cotxes clàssics!!

 CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS A  CUNIT
 
Lloc: Carretera Nacional 240- Entrada a Cunit (direcció Tarragona. Sortida de l'autopista) Davant l'Hotel Manhattan

Dia: Dissabte 18 de Desembre de 2010.
Horari: A les 12h. travessa pels carrers de Cunit, amb el suport de la Guardia Urbana de Cunit
Arribada de nou a la zona d'exposició i a les 14h. entrega de premis als guanyadors

De tornar-hi....

A vegades, les persones ens "defrauden" i ens sembla mentira cóm han pogut reaccionar d'aquella manera davant d'una situació X. Vaig buscar explicacions que no vaig trobar, i em vaig preguntar perquè aquella persona no s'havia aturat un moment, havia pensat en el fet, i coneixent-me com em coneix, no hagués dubtat sobre el fet, i hagués dubtat sobre mi. Perquè no em va preguntar abans de creure que allò era així???  
Una situació tensa, que em va fer mal.... En certa manera, una desconfiança cap a mi... Amb l'afegit de no saber perquè no m'havia vingut a preguntar.... A vegades les persones es comporten d'una manera molt diferent a l'habitual. A vegades les persones ens sorprenen.
Un neguit important, i a continuació una desconfiança que cada cop creixia més i més, sense masses ganes d'arreglar res, sense ganes de preguntar perquè. Sense ganes de veure a aquella persona, i sense ganes d'arreglar res, perquè tampoc li veia massa interès en solventar res. 
És cert, que sempre un ha de donar el braç a torçar, però a mi em calia temps per pair.
Poc a poc, aquella relació de "confidències, de riures i de parlar clarament", es va anar refredant, fins que varem perdre el contacte del tot.
Sempre dic que no tinc amics, perquè dir amic, és una paraula molt gruixuda que significa moltes coses. Tinc el que tinc, no me'n queixo, però, he perdut pel camí a tots aquells que es feien anomenar "amics", potser perquè no eren més que un simulacre del que significa l'amistat, però avui per avui ho tinc assumit, i no m'entristeix com em passava anys enrera.  Ara em considero una persona més aviat solitària, però tampoc considero que això sigui negatiu, sinó que és una circumstancia més, i tampoc intento canviar-ho.. Ja no...
De totes maneres, aquell fet em va deixar un xic "tocada"... No m'ho esperava.
7 mesos més tard, he obert de nou la porta... be, millor dit, hem obert la porta, aquella que varem tancar. 
No tenia masses ganes d'obrir la porta, però  també vaig pensar que no calia ser tan radical, potser davant d'una tassa de café, en un bar, amb tranquil·litat, quan després de 7 mesos, les "ferides" estan curades, és més fàcil dir el que es pensa obertament. I així va ser.... tarda passada per aigua, en un bar, de parlar i dir el que pensava, sense compliments, sense ganes de molestar, però dient el que pensava, tarda d'escoltar.. i pensar que malgrat els malgrats, la conversa era fluïda, com si res hagués passat... minuts més tard, disculpes, i somriures... I és que a vegades, les coses són fàcils perquè les fem fàcils.. i perquè al cap i la fi la gràcia está en potenciar el que ens uneix amb les persones, i no pas el que ens separa....

De totes maneres, encara hi ha gent al meu voltant que algunes sent amigues i altres sense ser amics/gues, em segueixen sorprenent amb les seves accions... Tot serà qüestió d'anar fent més tardes de bar?

La Vall del Corb

Dies de pau i serenor. 
Dies de silenci i solitud.


Passejades plenes d'història, entre pobles, i agricultura, entre camps i oliveres....
Entre la llum i la penombra  grisenca del cel.

Escolto el silenci embriagador del dia..


Fins que el sol cau....  
I enlluerna les meves pupil·les

Fins que la nit arriba...


Entre el carrers de pedra,
 entre absencies, busco racons amagats...

Mentre l'aigua brolla, clara i neta

 Fins que el dia, torna a caure de nou....

i el pas de les hores, el pas de la nit, 
fa nèixer una nova realitat...
Entre les terres de la Vall del Corb

****

Us deixo aqui, la meva recomanació per si voleu fer nit en una casa pairal, molt i molt bonica, a l'Ametlla de Segarra

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!