POST FET A MA...

L'he intentat fer més gran... però em sembla que encara ha quedat pitjor...
Millor que cliqueu a la imatge, i a veure si enteneu alguna cosa....


Per cert, al proper post... la recepta!!!
;-D

Després de l'u ve el dos....

I aquest, és el resultat de les cireres de pastor que us vaig ensenyar en el post anterior.

Després de tastar-les....
Us penjaré la recepta, per qui s'hi atreveixi a fer un postre senzill com aquest!

Cireres de pastor

Les vaig collir una a una...
Posant-les delicadament dins de la cistella.

M'agrada collir els fruits de la tardor,
i degustar la seva dolçor...

Surrealisme mental...

René Magritte

Potser com a guió d'una peli surrealista, podria servir.
I qui em diu, que no s'ha inventat ja, un guió amb aquest fil ...?
Us puc assegurar que la història és ben paranoica.
Però per un moment, us podeu imaginar que passaria si això fos així??
Doncs sí, quan ho anéssiu a explicar a algú, us prendria per boig.

L'altre dia, la conversa se'n va anar de les mans.. o millor dit, del cervell...

Vàrem sortir de casa, i vàrem passar moments més tard, per davant. Per un moment, el meu comentari va ser, t'imagines que tu i jo, entréssim a casa, i ens trobéssim un altre tu i jo?

Ostres....

Que fort, que fas aquí Eli?
Mira, estic a casa, feia feina,
I tu Eli?Que has anat a comprar o alguna cosa?
Doncs mira si!
Entra, entra... No et quedis a la porta.

I el P, igual.... Però llavors ell em deia, cóm sabriem quin és l'original??
Original, que vols dir?Dubtes de quin de tots dos seria l'original?

Per uns moments, em vaig imaginar aquest absurd pensament...

Mira que si un dia arribo a casa i em trobo a mi mateixa....
Vindré corrent a explicar-vos-ho.... I em creureu????
O pensareu que m'he begut l'enteniment? Es clar, que a la vida hi ha tantes coses absurdes que ens acompanyen cada dia.... que no en vindria d'una més, no?

Reunió d'escala!

Abans que s'acabi l'any el President de l'escala, ens convoca a una reunió a tots els veïns.
Encara hi ha temes pendents a tancar, i suposo que caldrà tractar-los...
El veí m'haurà d'excusar, però en la primera i segona convocatòria no podré assistir.. Intentaré que pugui ser en la última, ja que només cal, que em pugi la derrama només pel fet de no anar a la reunió.... Que no esta el horno pa bollos... i a veure si m'hauré de queixar de les festetes que monta ell.... que ja sabem que la última vegada va acabar engarjolat i tot....
I és que el veïnet en qüestió te tela marinera!!! ( ;-D)

Així doncs, us convido a que hi passeu, que segur que tots hi teniu alguna cosa per dir.. oi que sí???

Dimecres dia 25 de novembre a partir de les 20h

Vomitada momentània

A vegades m'he sentit un estorb...

A vegades m'han fet sentir poc estimada.. i potser, a vegades, aquestes a vegades, s'han tornat un més sovint...És complicat explicar cóm em fan sentir, les persones que m'envolten (i això que en són poques, encara sort!!!). És difícil, saber transmetre allò que vull dir, o potser no ho vull dir, no ho sé. És dur, tenir aquest sentiment, i hi ha qui a sobres, fica encara més el dit a la llaga... sense voler, o volent, ja no ho sé, la veritat, per tal de recalcar que allò no és normal i que cal fer un pensament.. És clar, que "qui cregui estar lliure de culpes, que tiri la primera pedra..." que tots en feu de coses, i no per això, us estan constantment recordant que allò que estas permeten que et facin aquelles persones no és correcte. Però és que només puc admetre a aquestes persones aquestes actituts, perque precisament són qui són....
Així tinc per un costat, unes persones que em fan sentir malament i poc estimada, i per altre costat, qui m'estima i m'ho demostra, però s'encarrega de recordar que está fins els cullons de les actituts d'aquestes persones..... Però, ep, no et pensis que jo em sento així només per això... també hi ha qui "ha fallat" i ho saps, i et dol que t'ho digui, però si som bons per dir el dels demés, també hauries de ser bo per acceptar ho teu, o és que no hi ha cap geperut que es vegi la seva gepa? Doncs aqui n'hi ha per tots, no et pensis, tu... però jo no per això, t'estic constantment recordant el què, i el no què!!!El resultat final, és que estic disgustada, dolguda i últimament, massa sovint em sento poc estimada....Això últim, el que més mal fa.... Més perque al final, acabo pensant que m'haig d'endurir, anar a la meva, i només a la meva... deixar de costat coses que no siguin del meu interès... pensar en mi, i només en mi... perque no és just... no és just, que jo sigui cóm sóc, i qui m'envolta no ho tingui present, no demano res a canvi, però sí una mica de consideració.... Es clar, que al final, em tornaré una desconsiderada, i a sobre, encara sortiré mal parada, i quedaré com la dolenta... Però quines ganes tenim de ficar el ditet a la llaga???? Que no n'hi ha prou, amb els resultats dels fets, que també cal burjar, i burjar més???De veritat, a vegades em pregunto, què he fet jo de malament....o què no he fet? O és que quan més fas, pitjor? Potser sí que és això... És llàstima tenir que arribar a aquesta conclusió...Però el que esta clar, és que entre uns i altres, qui s'ho passa malament sóc jo...

A vegades em vindria de gust, tenir una vareta màgica i desaparèixer una temporada...
Últimament, masses "a vegades", em ronden pel cap... no sé si és bo o és dolent....

Una mica de coca per sopar

Ahir al vespre em venia de gust, fer un sopar diferent.

Havia comprat una massa per fer empanades... Tenia a la nevera un "tupper" amb pebrot escalivat amb foc de llenya, que m'havia donat el meu pare el diumenge... Que sap que m'agrada molt, i de tant en tant, me'n fa, per a que me'l mengi durant la setmana.

Al rebost hi havia unes llaunetes d'anxoves.... i... amb unes cebes a rodanxes i uns tomaquets... Voilá!!!!

Per qui la vulgui fer, us deixo les quantitats, tot i que sempre dic que això va a gust.

Ingredients per la coca d'escalivada

• 1 massa d'empanada
• 3 cebes tallades fines i a rodanxes
• 3 tomaquets madurs també tallats a rodanxes
• 4 pebrots escalivats a tires (dependrà del tamany dels pebrots, però penseu que quan s'escaliven queden força reduits)
• 2 llaunetes d'anxoves en oli
• 1 dotzena d'olives (si són negres millor!)

Es posen tots els ingredients al damunt de la massa, primer la ceba, després a sobre el tomaquet, després el pebrot i per últim les anxoves i les olives.

Hi tireu un rajolinet d'oli d'oliva, un polsim de sal, i un polsimet d'orenga.

Al forn durant 30 minuts, a 200 graus de temperatura!!!

Bon profit!!!

De tradicions i incivisme...

De mica en mica... veig cóm es va perdent les diverses tradicions catalanes.

Un esperit forani invaeix les nostres tradicions...
De petita, el meu germà i jo, ajudavem a la meva mare a fer els panallets.
No m'agradaven, i tampoc les castanyes, però recordo haver sortit al carrer, amb guants i bufanda, i veure la castanyera, embolicant "cucurutxus" de castanyes, recent fetes i calentetes....

És clar, l'altre dia vaig veure una castanyera en un carrer de Barcelona, però enlloc de guants i bufanda, jo portava la jaqueteta a la ma, i anava de màniga curta...
Esta clar que el temps no acompanya... per poder fer honor a la tradició... Però no puc entendre perquè s'ha aposentat a casa nostra el Halloween, una tradició americana a casa nostra???

Efectivament, dissabte a la nit, vaig veure passejar pel poble un grapat de nens disfrassats amb mascarots. No vaig caure amb el tema....
Fins que varen picar a casa...
En una casa en obres, pocs dolços podeu venir a buscar, nens....
Amb el que la meva opció va ser la de no obrir...
Al cap d'una estona, un "clock", sumat de rialles i corredisses carrer avall.
Vaig pensar que alguna malifeta m'havien fet... I efectivament, en obrir la porta, un ou esclafat al vidre... Ves quina gràcia!!!! Cap ni una....
Aquesta és la tradició???
Ara, he buscat per internet... i efectivament, el "truco o trato", consisteix en això...No em va agradar.... Potser perquè no estem acostumats... però la brometa de l'ou esclafat a la porta de casa meva, no em va fer cap mena de gràcia....
Més valdria que l'ou l'haguèssin fet servir per el·laborar un bon grapat de panellets, no?
I vosaltres que en penseu?
Us agraden aquestes noves tradicions que de mica en mica, agafen terreny a casa nostra?