Bon Any!!!!

L'any passat vaig tenir el gust i plaer, de poder celebrar una nit de Cap d'Any molt diferent a la resta d'anys anteriors..... 


L'any passat amb aigua fins els genolls,i és que Venecia, te aquest particular fenòmen anomenat "acqua alta"... I amb un fred brutal...


No m'esperava jo, gaudir d'un lspectacle nocturn a la Piazza San Marco inundats d'aigua fins els genolls.... Però be, com dic, va ser un espectacle molt i molt genial.. Diferent... Sense raïms, però amb raïms! Nosaltres, quan tocaven les campanes, ens varem menjar els raïms, que portavem en uns gotets de plastic i que haviem comprat en un "colmado" prop de l'allotjament!

Això sí, amb certa melancolia perquè estava lluny de casa... Però ja vaig decidir un any, que aquest dia, em dedicaria a celebrar-lo fora de casa... 

Crec que aquesta elecció i aquesta manera de fer i de passar el traspas d'un any a un altre, és la més encertada... A fi de comptes, be, ja sabeu que diré, veritat? No deixa de ser un dia com un altre, no més diferent que la resta de dies de l'any, però un dia, que celebrem, que canviem d'any, què canviem d'això que en diuen temps, d'això que ens han ensenyat a valorar i be, a fi de comptes, celebrem aquest pas de vida, igual que celebrem els anys que complim.. igual que....

Ai.. Eli, com t'emboliques amb les teves teories!!! ja,ja,ja

En definitiva, faig balanç, miro enrera, veig un grapat de coses, unes bones, altres no tant bones, altres dolentes, altres... Però d'això en diuen vida. 

I vida, és la que vivim cada dia... la que gaudim, la que ens fa enrabiar, la que ens fa emocionar, la que ens fa il·lusionar, emprenyar, plorar, riure i somriure, la que ens fa canviar la forma de ser, la que ens fa reconèixer els errors, i la ens fa cometre'ls de nou.... la que.... com va dir Gabriel Garcia Marquez, "Vivirla para contarla", i sí s'ha de viure, s'ha tirar endavant, s'ha de ser dèbil per poder-se fer fort, s'ha de prudent, per poder gaudir del risc, s'ha de viure.. per poder-la explicar!!!!

Vida, anys, temps, això que fem cada dia, això que sentim cada dia, això que... 
Be, que arribem a la fi d'aquest any, i passem a un nou any...

Aquest, tinc el gust, de celebrar-lo a..............
Algú em sap dir on és???? Un any diferent, amb calor, amb sol i bona temperatura.. amb platja i mar, i sobretot, amb el més important: amb la millor companyia: el meu company!

Des d'aqui us vull desitjar:

BON ANY 2011!!!!



Gràcies a tots/es per estar en aquest raconet meu!!!


De compres...


S'acosten els Reis....

Tradició de regals, i detalls.... tot i que, jo sóc del parè que sempre hi ha qualsevol excusa per fer un regal a aquella persona que t'estimes, sense haver d'esperar a dates senyalades.... Be, ja sabeu, que sóc una mica diferent a la resta del món... :-D

Un detallet, un regalet, m'agrada regalar somriures, i sorpreses....I més quan no s'ho esperen....

Per això avui, em permeto fer publicitat....tot i que més que publicitat, us vull fer una recomanació!

Us recomano fer una ullada a la web de la Cristina, que és de recent creació, i que, te un bon grapat d'idees, ben boniques per a regalar als nostres estimats!


Des d'aqui, li vull desitjar molts èxits!!!!

Més informació... aquí:

Espero que us agradi la meva particular recomanació... jo ja m'he demanat unes arracades de color verd, més boniques...........!!!! No sé, si els Reis em portaran aquesta petició!!!!

Vareta màgica...

Imatge extreta de biosfera.cat

S'acosta el cap de setmana, aquest cap de setmana diferent a la resta. Un cap de setmana de Nadal.... i jo, voldria tenir una vareta màgica, i desaparèixer durant aquest cap de setmana, allà on el Nadal no hi fos present, allà on les llums nadalenques fossin inexistents... No m'agrada el Nadal, no m'agrada el "muntatge" que gira entorn a aquesta festa... No, no penso passar pel tub! Reclamo un menjar no diferent a la resta de dies de l'any, reclamo no sortir de la normalitat, i sembla que "algú" no és massa capaç d'entendre-ho. Em costa, però crec que no disposo de la vareta màgica, per a que se m'engoli la terra... Resistiré! Per sort, només es tracta d'un cap de setmana. Això sí, a tots qui ho celebreu i sou creients, us desitjo Bon Nadal!

I TROBADA DE CLÀSSICS DE CUNIT

Avui ha sigut un matí diferent.
Hem participat a una Trobada de vehicles clàssics en motiu de la Fira de Nadal de Cunit.
La jornada ha sigut la mar d'entretinguda. Ens han convidat a un esmorzar de forquilla a tots els participants, ens han regalat una ampolla de vi, de la ma de les caves Marina & Oriol, hem conegut gent nova i he pogut observar la gran afició que existeix per aquests tipus de cotxes i també pels cotxes de tipus esportius, on avui, n'hi havien molts. He pogut comprovar que no només són els homes els que tenen aquesta afició, sinó que també hi ha alguna que altre dona, com l'Ana, la noia que he conegut avui, que venia sola i amb la que hem compartit part del matí.
És bonic veure un grapat de cotxes antics, la majoria ben conservats i pensar que fa uns anys, era normal veure'ls pel carrer. Ara ja no és ni normal ni habitual...
Des d'aqui dono gràcies a l'organització de la Trobada, i per tots els detalls que han tingut amb els participants, amb els acompanyants, i per tot plegat.

Sense dubte, una matí, diferent, i molt bonic!
I com sempre, aqui podeu trobar una selecció d'alguns dels vehicles, que avui han lluit!


CONVOCATÒRIA VEHICLES CLÀSSICS


QUÉ? COM???

L'avi diu que vol sortir!

Si es clar, que digui el que vulgui ell, però vols dir que aquest troç de ferralla anirà molt lluny?

Ai Eli, no sé perquè en dubtes... Els nostres pares, feien llargs viatges amb aquest cotxe. A veure, quin cotxe recordes de petita?

El meu pare tenia un Simca 1000 de color verd també. Recordo que varem anar a Andorra i varem tardar moltíssimes hores. La meva mare i jo, anavem darrera tapades amb una flassada, i davant el meu pare i el meu germà. Ai quins records!
 
Veus???? Doncs ell diu, que esta cansat d'estar al garaig, i només sortir estonetes el cap de setmana, que ell el que vol es veure gent, i trobar amics, i qui sap, potser algun germanet del seu mateix any!

Vols dir???
No em diguis, que em faras vestir de guardia civil, per recordar vells temps, eh? Perquè jo d'això res, eh? Que jo encara no havia nascut quan ell va nèixer !!! Com a molt em vesteixo com al "Cuéntame"!!! ja,ja,ja

Doncs vinga, no en parlem més.. l'avi demà sortirà de passeig!!!!
I esteu convidats a fer una visita i  veure aquest grapat de cotxes clàssics!!

 CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS A  CUNIT
 
Lloc: Carretera Nacional 240- Entrada a Cunit (direcció Tarragona. Sortida de l'autopista) Davant l'Hotel Manhattan

Dia: Dissabte 18 de Desembre de 2010.
Horari: A les 12h. travessa pels carrers de Cunit, amb el suport de la Guardia Urbana de Cunit
Arribada de nou a la zona d'exposició i a les 14h. entrega de premis als guanyadors

De tornar-hi....

A vegades, les persones ens "defrauden" i ens sembla mentira cóm han pogut reaccionar d'aquella manera davant d'una situació X. Vaig buscar explicacions que no vaig trobar, i em vaig preguntar perquè aquella persona no s'havia aturat un moment, havia pensat en el fet, i coneixent-me com em coneix, no hagués dubtat sobre el fet, i hagués dubtat sobre mi. Perquè no em va preguntar abans de creure que allò era així???  
Una situació tensa, que em va fer mal.... En certa manera, una desconfiança cap a mi... Amb l'afegit de no saber perquè no m'havia vingut a preguntar.... A vegades les persones es comporten d'una manera molt diferent a l'habitual. A vegades les persones ens sorprenen.
Un neguit important, i a continuació una desconfiança que cada cop creixia més i més, sense masses ganes d'arreglar res, sense ganes de preguntar perquè. Sense ganes de veure a aquella persona, i sense ganes d'arreglar res, perquè tampoc li veia massa interès en solventar res. 
És cert, que sempre un ha de donar el braç a torçar, però a mi em calia temps per pair.
Poc a poc, aquella relació de "confidències, de riures i de parlar clarament", es va anar refredant, fins que varem perdre el contacte del tot.
Sempre dic que no tinc amics, perquè dir amic, és una paraula molt gruixuda que significa moltes coses. Tinc el que tinc, no me'n queixo, però, he perdut pel camí a tots aquells que es feien anomenar "amics", potser perquè no eren més que un simulacre del que significa l'amistat, però avui per avui ho tinc assumit, i no m'entristeix com em passava anys enrera.  Ara em considero una persona més aviat solitària, però tampoc considero que això sigui negatiu, sinó que és una circumstancia més, i tampoc intento canviar-ho.. Ja no...
De totes maneres, aquell fet em va deixar un xic "tocada"... No m'ho esperava.
7 mesos més tard, he obert de nou la porta... be, millor dit, hem obert la porta, aquella que varem tancar. 
No tenia masses ganes d'obrir la porta, però  també vaig pensar que no calia ser tan radical, potser davant d'una tassa de café, en un bar, amb tranquil·litat, quan després de 7 mesos, les "ferides" estan curades, és més fàcil dir el que es pensa obertament. I així va ser.... tarda passada per aigua, en un bar, de parlar i dir el que pensava, sense compliments, sense ganes de molestar, però dient el que pensava, tarda d'escoltar.. i pensar que malgrat els malgrats, la conversa era fluïda, com si res hagués passat... minuts més tard, disculpes, i somriures... I és que a vegades, les coses són fàcils perquè les fem fàcils.. i perquè al cap i la fi la gràcia está en potenciar el que ens uneix amb les persones, i no pas el que ens separa....

De totes maneres, encara hi ha gent al meu voltant que algunes sent amigues i altres sense ser amics/gues, em segueixen sorprenent amb les seves accions... Tot serà qüestió d'anar fent més tardes de bar?

La Vall del Corb

Dies de pau i serenor. 
Dies de silenci i solitud.


Passejades plenes d'història, entre pobles, i agricultura, entre camps i oliveres....
Entre la llum i la penombra  grisenca del cel.

Escolto el silenci embriagador del dia..


Fins que el sol cau....  
I enlluerna les meves pupil·les

Fins que la nit arriba...


Entre el carrers de pedra,
 entre absencies, busco racons amagats...

Mentre l'aigua brolla, clara i neta

 Fins que el dia, torna a caure de nou....

i el pas de les hores, el pas de la nit, 
fa nèixer una nova realitat...
Entre les terres de la Vall del Corb

****

Us deixo aqui, la meva recomanació per si voleu fer nit en una casa pairal, molt i molt bonica, a l'Ametlla de Segarra

Com un partit movilitza una ciutat

A vegades em costa creure que això pugui ser així....


Com cada dilluns he anat a la meva classe d'angles. Sorpresa ha estat que erem molt poqueta gent a classe! La majoria de compis, estaven al Camp Nou, per anar a veure el partit. Demà, segur que em trobo algun que altre mail a la safata d'entrada preguntant sobre què hem fet a classe.... Això em sembla molt fort! Perquè dimecres tenim exàmen, i la gent ha preferit anar a veure un partit abans que anar a classe... I ep! Jo ho respecto, però també crec que s'ha de ser conseqüent... Segur que algun "forofu" que em llegeixi em portarà la contrària, però jo crec que això no és un cas de causa major.... i be, com ja he dit s'ha de ser conseqüent. 
El cas, és que es denotava l'absència d'alguns companys de classe, perquè ja havien dit que estarien veient el Barça... Carai, però si acabes de classe a les 8,30h, no pots anar després a veure el partit? Be, no dic res, perque tothom és lliure d'escollir.. Això és una opció!

A les 20,30h, he sortit de classe... plovia, però l'aigua, no em feia caminar més ràpid. 
La gent sí anava ràpidament pel mig del carrer. Alguns cridaven, altres tocaven el clàxon, animant-se mútuament abans de l'inici del partit.
He agafat el metro, com de costum. Quan he arribat a la meva parada, eren les 9 passades. Llavors, he mirat al meu voltant: NO HI HAVIA NINGÚ AL CARRER.... El carrer estava solitari! 
De cop.. crits que sortien dels bars, la gent estava eufòrica! Potser era que el Barça havia marcat?
Potser és que jo no sóc seguidora....? Però em costa, igualment, creure cóm una ciutat es movilitza per un partit de fútbol. 
D'acord, un partit Barça-Madrid, però que no deixa de ser un partit d'un esport, com és el fútlbol.
I si tots ens movilitzessim d'aquesta mateixa manera, per altres coses, segur que arribariem molt lluny, no?
Aqui ho deixo dit....
Igualment, m'alegro que hagi guanyat ... el millor! 

DIUMENGE MUSICAL...

OJOS VERDES


Tot un art, el de tocar la guitarra...
BELLES NOTES MUSICALS...

les que serveixen per alegrar, aquest  bonic i  fred diumenge

L'Eli i l'Heli


Alguns em podrien dir, que ahir.. "que vaig agafar un globus"???

I no, no va ser exactament això...
No sigueu malpensats, que us explico el qué de la situació.
Des de fa temps, que em fa molta gràcia veure els efectes que produeix la inhalació d'Heli en el cos. 

Quan ho veig per la tele (com ara el programa del Pablo Motos), em venen encara més ganes de fer l'experiment, amb la única finalitat, de riure i riure...

Em faria gràcia, sentir-me la veu com la dels "barrufets", sí ja sé que direu que és una bajanada... però la vida, també está feta de bajanades... ;-D

I llavors, a vegades he pensat que per fer tal animalada, només em caldria preguntar si lloguen bombones d'heli, o que sé jo. Ja són ganes, però.. eh?
El cas, és que això sempre ha estat una cosa que m'ha rondat el cap....


 I ahir,vaig assistir a una festa sorpresa que li varem fer a un amic, que va cumplir 40 anys. Quan vaig entrar al local nocturn, on estava organitzada la nostra festa, i vaig veure aquell grapat de globus flotant en l'aire...  Se'm va encendre la "bombeta", i vaig pensar que aquella nit estava de sort, i podria tirar endavant el meu "desitjat" experiment...

És clar, que tan poc era qüestió de destroçar l'adornació en qüestió tot just començar la nit, però quan ja haviem bufat les espelmes, i ja era l'hora del "cubata"... sense dubtar-ho massa, vaig agafar un globus.... i aprentant-lo per l'extrem, li varem tallar el nus.. i au!!! Tot l'heli dins la meva boca, ben endins... tragant-lo ràpidament... Les meves paraules com les dels barrufets!!!!

Feia molt de temps que no reia tant!!! Feia tant de temps que no reiem tant!!!! Ai mare, quin fart de riure.... en sentir-me jo mateixa amb la veu dels barrufets...
Els meus amics no paraven de riure, i jo no parava de riure!!!

Gairebé que acabo "engollint" tots els globus de la festa.... Ves quina animalada més animal!!! Però i qué? Amb el que varem arribar a riure, la cosa ja va quedar compensada... (tan gran i tan animal! Ningú diria -a vegades- que tinc l'edat que tinc!!!) ja,ja,ja 

Però, jo us dic, si alguna vegada en teniu l'oportunitat,  us asseguro que teniu el riure assegurat.
I si algú esta pensant si l'heli és tòxic? Us deixo aqui, una mica d'informació sobre aquest element en sí: Heli

I és que l'Eli, ahir va ser molta Heli...

“Sinnerman” – Nina Simone (Pecador)

Sinnerman where you gunna run to
Sinnerman where you gunna run to
Where you gunna run to
All on that day
Well I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me lord
All on that day
Well the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I ain’t gunna hide you god


All on that day
I said rock what’s a matter with you rock
Don’t you see I need you rock
Don’t let down
All on that day
So I run to the river
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin all on that day
So I run to the river it was boilin
I run to the sea it was boilin
I run to the sea it was boilin
All on that day
So I run to the lord
Please help me lord
Don’t you see me prayin
Don’t you see me down here prayin
But the lord said
Go to the devil
The lord said
Go to the devil
He said go to the devil
All on that day
So I ran to the devil
He was waiting
I ran to the devil he was waiting
I ran to the devil he was waiting
All on that day
Oh yeah
Oh I run to the river
It was boilin I run to the sea
It was boilin I run to the sea
It was boilin all on that day
So I ran to the lord
I said lord hide me
Please hide me
Please help me
All on that day
Said God where were you
When you are old and prayin
Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
All on that day
Sinnerman you oughta be prayin
Oughta be prayin sinnerman
Oughta be prayin all on that day

Bso El secreto de Thomas Crown

La tardor ha arribat ?

Fa un temps esplèndid que convida a passejar per la platja...

La platja, el mar. 

Que faria jo sense la meva estimada platja o sense el meu estimat mar? 

Sempre he dit que no podria viure en una ciutat sense mar... És necessari per mi, poder-m'hi apropar, poder-n'he gaudir... Deixar endinsar la meva mirada, davant un mar blau...
 

Malgrat que és temps de caiguda de fulles, i de fred... Malgrat estar a la tardor, fa una dolça temperatura, una dolça temperatura, prop del mar.. 

O per passejar prop de les vinyes... i observar la vermellor de les seves fulles..


Una llum especial....


 Un color únic en aquesta època de l'any...


SI NO TE PARAS UN MINUTO... PUEDES PERDÉRTELO!

A vegades és necessari trobar injeccions de positivisme.

Sé que hi són, que es troben en la rutina, però  a vegades no sóc capaç de veure-les.

M'agradaria aturar el temps, el moviment.. com en aquella película que tinc tant present CASHBACK

Però això no esta en les meves mans... No puc aturar el temps... però si em puc aturar jo.

M'aturo, busco al meu voltant.... miro i observo:
         

VEIG LLUMS...              LLEGEIXO PARAULES...            ESCOLTO ELS SONS....  
                                                                                                                                                            

I em deixo portar pels son de la música.... 

La meva particular forma de començar el dia... 

Amb música i em dic a mi mateixa que ....                             

AVUI SERÉ MILLOR!!!

Vaig deixar un missatge en una ampolla...
Un missatge, clar com l'aigua...
L'hauràs rebut?
M'he trobat l'ampolla,
però, estava buida...

He cregut que potser,
han arribat les meves lletres escrites en el paper, 
els meus desitjos,
i que potser algun dia es compliran...

No i jo

Potser el temps que tinc per matar, fa que darrerament tingui més ganes de llegir.

Un dia, passejant per un carrer transitat i ple de botigues, vaig entrar en una llibreria... Sense buscar, sense pretendre trobar res, dos llibres varen caure entre les meves mans. 
Un, resta al damunt de la taula, hi vaig posar il·lusió en ell, i be, com moltes coses/persones a la vida, m'ha decebut... No era com l'imaginava....

L'altre el vaig el vaig comprar, sense tenir-n'he cap mena de recomanació, sense més .... vaig decidir que vindria amb mi... que emprendria un viatge a l'interior de la meva bossa, i que m'acompanyaria durant uns dies de camí a la feina. 
Sense saber perquè aquest llibre m'ha captivat... Sense voler, s'ha fet un espai en el meu temps perdut entre trajectes de casa a la feina.... 
Engolit com un menjar deliciòs... de mica en mica he anat engolint les seves lletres, les seves expressions, la seva dolçor.... 
Potser no és el millor llibre del món,però a mi m'ha captivat... potser, m'hi he sentit reflectida, i en aquest reflexe, he vessat llàgrimes... llàgrimes al mig del transport públic... (quina vergonya...!) però no me n'he pogut estar.... I perquè reprimir-me?

La No i la Lou, s'han fet un espai en el meu dia dia.... 
La Lou, una noia superdotada, amb problemes d'adaptació a l'escola, i amb uns pares "tocats" per la pitjor desgràcia que els pot passar a la vida, la mort d'un fill.
La No, una noia sense sostre... que coincideix i estableix una relació molt profunda i sincera amb la Lou. Enllacen les seves vides, i trenquen amb allò que potser per la resta de la societat no s'enten...
El Max, el noi més gran de la classe, el guapo, que ens regala la seva dolçor de tracte amb la Lou... i.... 

Una bonica història, amb un final potser no tant bonic...

"...Penso en la igualtat, en la fraternitat, en totes aquestes mandangues que ens ensenyen a l'escola i que no existeixen. No haurien de fer creure a les persones que tothom és igual, ni aquií ni enlloc. La mare té raó. La vida és injusta, no hi ha res a dir." 

"... Ens ensenyen a trobar les incògintes de les equacions, a dibuixar línies equidistants i a demostrar teoremes, però a la vida de veritat no s'ha de trobar res, calcular res o endevinar res."

"...Els capítols dels llibres serveixen per diferenciar moments, per mostrar que el temps passa o que la situació evoluciona, en alguns casos fins i tot hi ha parts encapçalades amb títols carregats de promeses, La retrobada, L'esperança, La caiguda, com si fossin quadres. abm tot, a la vida no hi ha res, ni títols ni pancartes ni taulers d'informació, res que indiqui atenció, perill, esllavissades freqüents o desil·luisó imminent. A la vida estem sols amb el nostre vestit i tant se val si el tenim tot esquinçat"

Avui, m'he apropat a la mateixa llibreria... He regirat les estanteries una bona estona, necessito un altre llibre per seguir ocupant les estones... Em canso de mirar al meu voltant, i d'endinsar-me en la vida dels altres.. Em canso d'inventar-me històries i d'imaginar on va aquella persona, o d'on ve... Imaginar qui és i cóm viu.... 

He comprat dos llibres... sé però, que no seran igual que el que he llegit. Aquell amb la seva particular senzillesa m'ha arribat molt endins. A vegades, no cal que es tracti d'un best seller , ni del llibre d'un gran autor...  A vegades, quan menys t'ho esperes, et sorprens....


Mafalda...


Amb perdó..... 
Però m'ha arribat un mail amb les coses de la Mafalda.... i tot i que normalment no poso "paraulotes" en el meu blog, i intento no ser mal parlada... Avui, faré una excepció, perquè crec que el text val la pena.....
 
 ¿LA LENGUA CASTELLANA ES MACHISTA?

 VEAMOS....
Zorro  =  Héroe justiciero
Zorra  =  Puta

Perro = Mejor amigo del hombre
Perra = Puta

Aventurero = Osado, valiente, arriesgado.
Aventurera = Puta

Cualquier   = Fulano, Mengano, Zutano
Cualquiera = Puta

Callejero  = De la calle, urbano.
Callejera  = Puta

Hombrezuelo = Hombrecillo, mínimo, pequeño
Mujerzuela    = Puta

Hombre público = Personaje prominente. Funcionario público.
Mujer pública    = Puta

Hombre de la vida = Hombre de gran experiencia.
Mujer de la vida    = Puta
Puto = donjuan
Puta = puta
 
HEROE = Ídolo.
HEROÍNA = Droga
ATREVIDO = Osado, valiente.
ATREVIDA = Insolente, mal educada.
SOLTERO = Codiciado, inteligente, hábil.
SOLTERA = Se queda para vestir santos.

DIOS = Creador del universo y cuya divinidad se transmitió a su Hijo varón por línea paterna.
DIOSA = Ser mitológico de culturas supersticiosas, obsoletas y olvidadas.

SUEGRO = Padre político.
SUEGRA = Bruja, "a la hoguera con ella..."etc.

MACHISTA = Hombre macho.
FEMINISTA = Lesbiana.

DON JUAN = Hombre en todo su sentido.
DOÑA JUANA = La mujer de la limpieza


Després d'un bon àpat...

Una bona migdiada...
Diumenge, és dia d'anar al camp...
M'agrada perquè és el dia, que puc anar vestida com una "trinxeraire" i no passa res... Al camp, entre gossos (els meus estimats gossos!!!) , aquesta és la millor vestimenta....


I quan tots plegats estem tips després d'un bon tiberi... toca fer la migdiada...


I quan fem la migdiada.... Tots fem la migdiada!!! ja,ja,ja
I sinó mireu, mireu....

A vegades:
Una imatge val més que mil paraules!



VENC DUES ENTRADES PER ANAR A VEURE EL SABINA...

Sí, ja ho sé....sembla mentira... jo, fent aquesta proposta!
Però ja sabeu que va passar la darrera vegada, veritat? Doncs que varen postposar el concert per exactament el dia 28 d'octubre!
Des de llavors, que em penso i repenso que haig de fer... I al final he arribat a la conclusió, que millor que posi les meves entrades a la venda...
Em costa fer-ho.. però... és una causa de força major.
Al dia següent agafo un vol molt d'hora al matí....i.... prou que em costa però, des d'aqui, aprofito l'espai per oferir:

2 entrades pel concert del dia 28 d'octubre a les 21,30h, a Platea

Si algú esta interessat, que no dubti en contactar amb mi a: eli_h_v@hotmail.com

****

ENTRADES ADJUDICADES!!!
MOLTES GRÀCIES  A TOTS PER LA VOSTRE COL·LABORACIÓ!


Menjant amb la vista..


Atrotinada del dia... amb poques ganes de res.
Amb el cap ple de cabòries que si el "present perfect", que si el "past simple"... coi de professora, si que patirem "- Si, ja Eli, sempre estem igual..." i de cop i volta, m'aturo. Un semàfor en vermell m'obliga a aturar-me, però no s'aturen els meus pensaments. Tinc ganes d'arribar a casa.. què faré per sopar? Una mica caldo, i alguna cosa més. Una truiteta, potser...
Una llum de color verd, enlluerna la meva mirada enfront meu.
Aixeco el cap, miro endavant, i veig que a l'altre costat del carrer, aquell local que fa uns mesos es va cremar, deixa veure unes llums molt lluminoses (és clar, llum: lluminosa... ves quina curiositat, sí és clar, en aquest cas, no era una llum esmorteïda), miro i espero. 
Quan el semàfor esta en verd, creuo el carrer.
I em dirigeixo directament cap a la nova botiga...
Un aparador ple de pastes, totes elles molt apetitoses, i un pa, rera unes estanteries que fa molt bona pinta....
Els meus ulls, es mengen sense voler aquest pa, que començo a engolir-lo amb la imaginació. Una molla tova per dins, però cruixent per fora..... Ni massa torrat, ni massa cru.... Un pa, que em convida a entrar... com la millor targeta de presentació.
Sense dubtar-ho massa, entro i miro al meu voltant... Els meus ulls es perden entre els productes de la botiga.... Però la meva petició és clara i concisa. 
Vull aquella barra, com si es tractés d'una barra expressament per a mi, com si estes allà, esperant-me...
Pago i marxo...
De camí dins el metro, vaig pensant el què en faré amb la barra, com si fos tot una cosa estranya....
La imagino oberta, sucada amb tomaquet, i amb un rajolinet d'oli d'oliva... com el pa sucat de tota la vida.... Tinc gana. I mentres ho imagino, no me'n puc estar. Trenco un bocinet del crostonet... Esta cruixent, molt cruixent.... 

-Vols dir que si continues així, arribarà la barra  a casa?

No me'n puc estar. Continuo trencant bocinets.. és tant bo?!
Quan arribo a casa, parteixo la barra en dos. Obro els entrepans i ... em deleiteixo fent allò que porto tot el camí imaginant.....

Quin plaer tan deliciòs!

Mentres .... 
Entre mos i mos...



Confessió Friki !

Ho confesso.....

El que diré ara segur que us sembla molt friki, però.....

Quan veig aquest anunci per la tele, de cop, deixo de fer tot allò que estic fent, i em poso a ballar....

Confesso que m'agradaria fer una coreografia d'aquestes, perquè segur que potser ballar, el que es diu ballar... no en sé.. però riure... segur que riuria un munt... Com ara, que em poso a bellugar-me sense cap ritme quan escolto aquesta musiqueta....
No em digueu que no us venen ganes de ballar i seguir el ritme d'aquestes noies.....


 

Que friki, veritat?
Ja,ja,ja

Pd: Així quan sentiu/veieu l'anunci per la tele, penseu que en aquell moment, jo, estic imitant a aquestes noies amb una gran "carcajada"!!!

Relats conjunts: NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA



Em va dir que tornaria aviat, però aquest aviat, es torna una eternitat.
Mentrestant, rellegeixo les seves cartes. Aquelles on em deia que un dia tornaria, i on em jurava el seu amor etern.
Miro per la finestra, els nens corren i juguen al carrer. Els ocells s’enlairen, i fan volar la seva llibertat. Jo, però, em trobo empresonada, a través d’aquesta espera que em desespera.
Aquesta espera, que em deixa oblidada en mig d’un grapat de lletres escrites en un paper.
D’ençà que vares marxar, la meva vida no ha sigut la mateixa. 
Els anys s’acumulen en les hores, en els minuts, en els instants que no he viscut al teu costat.
Els anys s’amunteguen damunt aquesta aspre i llarga espera.
Rera els vidres d’aquesta finestra, sóc còmplice de les meves llàgrimes, còmplice de les teves paraules, aquelles que un dia vares pronunciar... 
Em trobo anclada en aquest deliri d'amor, en aquest deliri impossible: el de no tenir-te amb mi.
Tornaràs algun dia? 

Voler fer = Saber fer

Sí, sóc una dona "manetes", que m'agrada aprendre i superar-me amb tot allò que em proposo fer...
El meu company, sempre m'ho diu: "Em sento orgullòs de tenir una dona tant multi-tasca com tu", i és que.... quan crec que ho puc fer, ho faig...
Quan crec que no ho sabré fer, almenys ho intento... i al final, ho faig igual que si ho sabés fer.... 


Crec que tothom pot fer allò que es proposi. Tothom s'ha de brindar una possibilitat i donar-se una oportunitat abans de dir "no ho sé fer".
Jo ho faig.... Malgrat, sovint m'agafin els "agobios" quan tinc exámen d'angles, i cregui que no puc aprovar... però tot és una manca de confiança en mi mateixa, perquè quan em donen les notes, m'adono que el fruit del meu esforç esta reflexat en aquell paper, i en una nota de sobres ben merescuda.
Però en les coses del dia a dia, no tinc masses problemes, faig allò que em proposo.
Tinc una casa en obres, en obres des de fa molts anys, perquè ens l'estem arreglant nosaltres... El meu company esta en el ram de la fusta, i ell ja esta posat en el tema de la construcció, però jo... arrel de tenir aquesta casa, he fet de tot.... Sí, encara que no us ho cregueu, he rebossat parets, he fet formigó, he posat rajoles, i faig allò que més m'agrada.. mirar els resultats, i saber que allò ho he fet jo, amb les meves mans... amb les meves ganes d'aprendre... 




I aquest cap de setmana... he fet allò que més m'agrada: PINTAR....


LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!