Moltes Felicitats!
A flor de pell...
Un cap de setmana plujòs....
Quin inici de primavera....
Enyoro poder tenir torretes amb margarites tant boniques cóm aquestes....
(Com les que té la meva mare...)
Els cirerers ja estan en flor...
El cel feia "borreguets" que eren igual de bonics... que qualsevol sol esplendoròs...
Incrèdula fins la médula...
Em supera......
Aturada per una cançó...
Però com que mai faig tard als llocs, per que sóc de les que arriba abans de l'hora... he aprofitat -i com que no estava prou cansada...- per fer una ullada a una botigueta de roba al costat de l'Institut.
Entre mirada i mirada, he sentit una cançó ... i no he marxat fins que no ha acabat... Amb les mans buides, però amb alguna cosa que els diners no pot comprar....
Visualment, són ben extranyots aquests personatges... Però la seva música, m'agrada d'una manera particular...
I vet aqui la cançoneta en qüestió....
Si plores per no veure el sol....
Vaig desviar el meu pensament... davant un paissatge florit...
L'olor de romaní florit... em captivava...
I els ametllers lluïen els primers fruits...
Ametlles dolces i amargues.. tendres i blanques,
A cada pas, el símbol de la meva terra: el margalló
La primavera ja és aqui!
A vegades...
A vegades, em sento extranya al teu costat...
A vegades, et supera el "teu estat" i no trobo paraules per fer-te "despertar"...
A vegades, camino i camino sense lloc on anar... i la tristesa s'apodera de mi...
A vegades, necessito d'una ma amiga per poder-m'he recolzar...
A vegades, em sento sola, sense tenir ningú a qui poder-ho explicar... i deixar anar els meus plors desconsolats.... i et sento lluny....amagat en un silenci esfereïdor...
A vegades,
El meu coixí em consola... i accepta les meves llàgrimes... i em xiuxilleja: Dorm.. demà serà un altre dia...
A vegades...
De divendres a divendres i tiro perque em toca...
Amb formigues incloses.. us desitjo...
BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!!
Arriba la primavera!!!
Que ve el llop.. que ve el llop!!!
Malparit!
Malparit!
Sí, sí, dic malparit!!!
Cada dia resulta una odissea agafar el transport públic per anar a treballar. Semblem sardines enllaunades, i jo em pregunto: Si a certes hores del dia el transport va a vessar, perquè no posen més mitjans per a que això no sigui així???
La tornada, últimament és semblant. Agafo primer els FCG i desprès la línia blava de tornada cap a casa.
I doncs, que ahir, vaig tenir un ensurt…
Si arriba el malparit a complir el seu objectiu, hagués muntat un pollastre al FCG que ni t’explico!
18:15h de la tarda. Arriba un ferrocarril, i ve abarrotat... potser el puc deixar passar, però sé que el següent vindrà igual, amb el que decideixo entrar com puc i fer-me un raconet. Gent com sempre, de tot tipus, executius ben vestits, gent de fora i estudiants, i gent “monda i lironda” com jo...
Amb això, que arrenca el Ferrocarril... i allà, que si un/a: “ai! Que em caic, deixi’m agafar al barrot!”... i de cop, doncs jo sempre porto el bolso al davant i ben agafadet... Ahir vaig tenir una estranya sensació, i per un moment vaig pensar entre mi “Ai! Sinó porto pas el mòbil en vibració???” Amb el que el meu ràpid instint em va advertir que allò no anava massa bé... Em vaig ficar de seguida la ma al bolso, i efectivament, tenia la cremallera a mig obrir... Ahhh!!!! Vaig ficar la ma dins, i el moneder i el mòbil seguia en el mateix lloc. Vaig mirar al paio que estava tot just al meu costat... i vaig pensar entre mi malparit, has estat tu... ?
Home amb “traje” i corbata, amb una ma agafada al barrot i en l’altre una jaqueta que no deixava veure la ma, i que just quedava a l’alçada del meu bolso!!!! Jo crec que pels meus gests es va adonar que jo m’havia adonat, i just a la següent parada va baixar!!!! No ho diries mai... i guaita.. qui menys et penses...
Compte amb els carteristes que són molt fins.....
S’ha d’anar amb 100 ulls... i ara diria allò que a vegades diu la meva mare “Malparit, la ma t’hi caigui!”... ja,ja,ja
Tot es va quedar en un petit ensurt.... Però jo crec que si me’n hagués adonat de que el tiu tenia la ma dins el meu bolso, hagués reaccionat una mica bruscament...
PARADOJAS DE LA VIDA...
MEME: Somriure és el millor que pots fer amb la boca?
Me’l trec de la màniga, aquest Meme, no me l’ha passat ningú.. sinó que jo en sóc la creadora..
I desprès del títol que té el meu blog, que tanta inspiració em dona/us dona,(molts m'heu preguntat quina és la millor cosa que es pot fer amb la boca?), he decidit fer el MEME de tot allò que pots fer amb la boca...i perquè no?
Tot allò que m’agrada fer amb la boca…
BESAR: Jo sempre dic que és la primera millor cosa que puc fer amb la boca…
Puc transmetre tantes i tantes coses amb aquest “simple” acte.. I dic simple, perquè és ben senzill ajuntar els llavis,
SOMRIURE: I que seria de la nostre boca sinó poguèssim somriure...
XIUXEJAR: Paraules boniques, sentiments, impressions, percepcions..….
Hi ha qui diu que parlar és millor que besar, jo no estic d’acord, però entre “gustos no hay disgustos”!!!M’agrada xiuxejar a l’oïda, paraules boniques, sentiments, .... Adreçades a tu... en aquell moment concret..., en un moment irrepetible..PARLAR: Que faríem sense una boca que pogués emetre sons, llenguatge.. paraules?
Però es pot parlar de moltes maneres, jo sovint parlo amb el cor, o des de les emocions, o des del meu interior, i la boca, em serveix per poder transmetre aquests sentiments, o emocions a través de la parla...
MENJAR: És que sense menjar no podríem viure... Es clar, que quan sorgeix algun problema de salut, la nostra via d’alimentació pot ser una altre...
M’agrada assaborir els sabors, fins i tot, encara que soni “estrany” jugar, amb els aliments... passejar-los per l’interior de la boca, molt abans que siguin engolits.... M'agrada menjar, esta inclòs dins de la meva llista de plaers... Menjar per mi és vital..
RIURE: A vegades costa, i a vegades, no se separar allò de "em ric amb tu.. o de tu?" Tot i que primer em ric de mi mateixa... i desprès amb els demès, tot i que a vegades sembla que no sigui respectuosa... Però sí que és cert, que tot i que costi, intento riure'm de tot...
LLEPAR: Des de la part més sexual i sensual fins la simple acció de llepar un gelat...
MOSSEGAR: Et mossegaré sencer/a.. però no ho puc fer, perquè si t’arranco un tros de carn , com ho explico?? Seria carinyosament, però crec que no podrà ser... ummmmmm..... M’agrada mossegar, sobretot allò que no hauria de mossegar.. i en canvi ho faig...
Em mossego les ungles, sí, i que? Ho he fet tota la vida.. una lletja costum... un mal vici.. sí ja ho sé... però és alguna cosa que ja forma part del meu ser... i no em preocupa, no estic preocupada per la imatge que donen les meves mans... Els hi és més preocupant a la resta de gent que a mi...
M’agrada mossegar, els trossets de carn que queden en les costelles de xai (per exemple)... De més petita, quan encara vivia a casa dels pares, era inevitable sentir allò de “nena... et faràs mal a les dents.. i tant maques que les tens!!!” I la nena, passava de tot... i seguia mossegant allò tant dur... que sabia que no havia de fer, i tot i així, ho seguia fent...
CANTAR: A mi no se m’ha donat mai bé, però m’agrada cantar i tararejar totes les cançons que m’agraden... i perquè, qui canta el seu mal espanta, diuen?? Ja,ja,ja
Doncs no ho tinc clar...
HAVE A NICE WEEKEND!
IL·LUSIÓ!
HAIKÚS EN TEMPS DE GUERRA
Semblava l'Eugenio...
Frankie goes to Hollywood
Breakfast Tiffany's
"Moon River"
MOSSEGAR-ME LA LLENGUA...
Vull una sopa!
El túnel del Montclar
Al fons, sempre hi veies la boca de sortida, amb llum del dia.... però a mesura que caminaves, semblava que no arribaries mai a sortir d'aquell forat negre i humit....
Però com tot en aquesta vida... que té un principi i un final....Aquest final de túnel s'acostava de mica en mica, en cada passa donada....
Al'interior del Castell no deixaven fer fotos... només del celler i poca cosa més...
I feta la visita... fem un mos... i sant torne-m'hi, que toca viatge de tornada...
Tot i que el sol no volia sortir...
El paissatge, seguia sent igual de bonic...
A les 15:30h, hem arribat al parking....
Una bona escapada....