Moltes Felicitats!

I és que diuen que mare només n'hi ha una!!!!
Avui és l'Aniversari de la meva mare....
Ja en fa uns quants.... Si treballès, es jubilaria, però com que treballa en aquesta tasca que encara avui no esta gaire reconeguda... Doncs res de jubilacions...
Tot i els nostres malentesos, i la nostre diferent manera de veure les coses, malgrat la nostre incompatibilitat de caracters, segueix sent la meva mare, i avui compleix anys.Per això jo crec que es mereix aquest detall i molts més!
Així que, (encara que no crec que vegi aquest post), li vull dedicar aquesta cançó, que jo sé que si l'escoltès se li caurien les llàgrimes (en alguna cosa ens haviem de semblar, no?)
Moltes Felicitats Mare!!!!


A flor de pell...



Hi ha moments en que em sento amb els sentits a flor de pell....
Aquests moments em coincideixen amb els cicles menstruals...
Són moments en què les coses bones, les sento molt bones, i les alegries, són grans alegries, però... moments en que les tristeses (encara que poc tristes...) poder arribar a ser grans tristeses...
Són moments en què el meu cos, experimenta uns alt-i-baixos bastant importants... I acabo plorant per coses que no tenen justificació de cap mena....
Suposo que no hi puc fer res al respecte - i algú em dirà que mengi xocolata, i jo li diré que ja ho faig...- però no ho puc evitar.... Cada mes igual....
Totes les dones ho viuen de manera diferent, alguna ni tant siquiera se n'adona.. i jo , a mesura que em faig més gran, ho noto molt més....
La tonteria més tonta, em pot arribar a sentar molt malament, i afectar-me de tal manera, que en "condicions normals", ni tant siquiera m'afectaria... En sóc conscient, sí, però no puc fer res per evitar sentir-me així...
Em considero especialment sensible ja de mena...... Per les bones i les dolentes...Però quan entro en aquest cicle..... el meu cos, els meus sentits... s'esboroten excessivament...
És com una primavera mensual....
I jo no em vull sentir així.... però és clar, això és ben bé el que hi ha....
buffff.... que passi aviat....Vull tornar a ser jo, en "condicions normals"!!!! Haurè d'esperar....

Un cap de setmana plujòs....


Entre raig d'aigua i raig d'aigua....
M'escalfava vora la llar de foc....

Quin inici de primavera....





Passada per aigua i bastant fredota...

I quan ha deixat de ploure, he fet un tomb per l'hort dels meus pares...

Com sempre amb la càmara a la vora.. per copsar els colors...


Enyoro poder tenir torretes amb margarites tant boniques cóm aquestes....

(Com les que té la meva mare...)


Els cirerers ja estan en flor...



El cel feia "borreguets" que eren igual de bonics... que qualsevol sol esplendoròs...


Incrèdula fins la médula...


Ahir a la nit, fent zapping, vaig enganxar un canal on surt una mena de "tarotista"... que jo m'atreviria a dir "enganyabobos"...

Em sap greu per la gent que hi creu, però em sembla una total presa de pèl...

La noia, a l'altre costat del telèfon, per preguntar si el noi en qüestió sentia alguna cosa per ella...

La "pocavergonya" demanant el signe del zodiac... La noia, "tonteta" la pobre, dient que no sabia el signe perque feia poc que el coneixia... I dale, i vinga, i res... l'altre dient que podia percebre coses del mister, però no podia donar més dades, perquè li faltava el ditxòs signe... I la "pobre" noia, desesperada perque volia saber més....

Ostres tu!!!!! Truques al programa de la Iris, per saber si a un tiu li agrades o si et tira la canya o no???? Et gastes els diners en una linia de telèfon per a que una suposada tarotista et cusi a preguntes per esbrinar més sobre el tema, i et pugui donar informació que s'apropi a la realitat????

Vosaltres que en penseu? Jo crec que és estar desesperat, i només necessitar la conformitat d'algú... I aquest algú aprofitar-se de la ignorancia de la gent!!!!!!!

M'indigna.... De veritat que m'indigna aquest tema....

Recordo fa molts anys quan estudiava a la Rovira i Virgili de Tarragona, que un dia el grupet d'amigues varem fer campana, i varem anar a un centre comercial que teniem a la vora....

Va donar la casualitat que en el hall del centre comercial i havia una mena de petita convenció amb gent del món del Tarot. No recordo ben bé quantes peles eren, però crec que poques, escollies un "tarotista" i et tirava les cartes.... I allà, amb la poca feina que teniem varem decidir fer broma amb el tema, i anar a fer una tirada...

Jo ja deia en el seu moment, que era incrèdula però mira, aniria a provar... Però que no pensava dir ni mu... Si tant podia saber les coses, doncs vinga.. a veure que en treuria de tot allò...

La veritat és que malgrat el meu silenci, va dir moltes coses que coincidien amb la realitat... Recordo que en aquell moment sortia jo amb un noi que era fotograf de casaments, i actes d'aquest tipus... Malgrat que portàvem un parell d'anys, jo sabia que no arribariem gaire lluny, diria que ens estimàvem molt però els nostres objectius a la vida eren molt diferents en aquell moment.... Doncs, vaja, nomès entrar el "vident".. va començar a parlar de la meva parella.... Sense jo dir res de res.... Allò em va sobtar.... I va continuar parlant de la feina de la meva parella... que li ocasionava certs dolors musculars pel simple fet d'haver d'anar carregat com un burro.... I que tenia problemes d'esquena.. i que.... Un munt de coses que em varen deixar sense paraules... Casualitat??? No ho sé, però a les meves compis, també els va encertar moltes coses per l'estil....

Mai més he anat a fer cap història d'aquest tipus, però sempre he cregut, que aquesta gent és més psicòloga que altre cosa... Primer et repassen de dalt abaix, i ja en pots treure algunes conclusions de cóm va vestida una persona... desprès, crec que vulguis o no.. et fan xerrar... i aqui el kit de la qüestió....

Però vaja, quan veig per casualitat aquests "programes" i veig la credulitat de la gent, em fa una mica de llàstima.. però és clar, cadascú es ben lliure de creure en allò que vol creure, i evidentment és ben respectable...

I vosaltres que m'en diueu???

Em supera......

Hi ha coses que em superen...

Últimament, tinc la sensació que en breu haurè d'anar a la farmàcia a comprar uns taps de piscina... I no precisament per anar a fer piscina...

Et conec massa bé....Per sort, ja sé de quin peu calces........ Però tot i així.. a vegades....... Que difícil em resulta mossegar-me la llengua!!!!



[s. XIV; del ll. hypocrĭta, i aquest, del gr. hypokritḗs 'actor teatral']
1 adj i m i f Que obra amb hipocresia.
2 adj Que implica, denota, hipocresia. Paraules hipòcrites.
La hipocresía (o el estado de ser hipócrita) es el acto de preconizar cualidades, ideas o sentimientos contrarios a los que en realidad se tienen

Aturada per una cançó...

Diria que he tingut un dia contundent... Estic "de peu" des de les 6h del matí, nomès m'he sentat per dinar, i desprès de l'acte en qüestió (avui teniem Convenció), he marxat corrents cap a casa, a treure'm el "tratjo" i les sabatetes de taló... (tenia els peus "trencats"), m'he canviat de roba, i de cap a anglès, que per postres, teniem nou "profe"... i és tot un terratrèmol d'home...
Però com que mai faig tard als llocs, per que sóc de les que arriba abans de l'hora... he aprofitat -i com que no estava prou cansada...- per fer una ullada a una botigueta de roba al costat de l'Institut.
Entre mirada i mirada, he sentit una cançó ... i no he marxat fins que no ha acabat... Amb les mans buides, però amb alguna cosa que els diners no pot comprar....

Visualment, són ben extranyots aquests personatges... Però la seva música, m'agrada d'una manera particular...
I vet aqui la cançoneta en qüestió....

Crec que m'en vaig al llit...
Ja n'hi ha prou per avui..
Espero que Spiderman no em cruspeixi per sopar...

Si plores per no veure el sol....

Les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles...



Vaig desviar el meu pensament... davant un paissatge florit...


L'olor de romaní florit... em captivava...




I els ametllers lluïen els primers fruits...

Ametlles dolces i amargues.. tendres i blanques,


A cada pas, el símbol de la meva terra: el margalló


La primavera ja és aqui!

A vegades...

Dissabte, 21/03/09 21:00h.


A vegades, em sento extranya al teu costat...
A vegades, et supera el "teu estat" i no trobo paraules per fer-te "despertar"...
A vegades, penso que no té cap raó de ser... enfadar-se per un no res... Però tu ho vius així... i jo no trobo les paraules per fer-te adonar, que la vida és molt bonica, i que no val la pena...
A vegades, camino i camino sense lloc on anar... i la tristesa s'apodera de mi...
A vegades, em sento impotent...
A vegades, necessito d'una ma amiga per poder-m'he recolzar...
A vegades, em sento sola, sense tenir ningú a qui poder-ho explicar... i deixar anar els meus plors desconsolats.... i et sento lluny....amagat en un silenci esfereïdor...
A vegades,
El meu coixí em consola... i accepta les meves llàgrimes... i em xiuxilleja: Dorm.. demà serà un altre dia...

A vegades...

De divendres a divendres i tiro perque em toca...

Quina diferència del divendres passat a aquest...

buffff..... Només tenia una cosa dins del meu cervellet.. (haig d'estudiar, haig d'estudiar, haig d'estudiar!!!) i avui, ves avui.... Estic contentíssima!!!! Faré un divendres diferent... les tardes de divendres sovint marxo cap al meu poble, arribo a casa, i em poso a fer deures, a repassar i aquestes coses varies que te l'aprenentatge d'un idioma... Però avui serà un divendres diferent, perque fins dimecres que ve, que no començo les classes, m'he proposat fer cada dia una tarda diferent...
I doncs, que avui vaig a la pelu!!! Que quèeeee??? Tu Eli a la pelu??? Doncs sí, ja no m'enrecordo de quan va ser la última vegada... crec que l'hivern passat!!! I des de llavors no t'has tallat els cabells??? Si, i tant... jo agafo les tisores, em tanco al lavabo.. i vinga.. aquest sobra, aquest també... i així vaig fent... Quines coses més extranyes que fas, no??? Doncs, mira, potser sí que ho són d'extranyes, però jo no tinc manies, i m'encanta fer-m'ho jo....
Ara vindrà però, el comentari de la perruquera.. Uixxxx.. és que el tens molt desestructurat, eh!!! Ah si??? ja,ja,ja Doncs au, noia, guanya't les garrofes, que pel que em fareu pagar ja me'l pots ben arreglar (rodolí!!!)
I amés, estic tant contenta.. que aqui us poso un dels últims mal vicis que he agafat!!! ja,ja,ja No sé si algú veu el "Hormiguero".. a vegades mentres preparo el sopar el mig miro... I quan surt aquesta musiqueta.. surto de la cuina, i deixo de fer el que estigui fent ,i em poso a saltar com una boja..... (Bé, suposo que com el que estic, oi???)
Però és que em venen unes ganes de saltar???!!!! Ja em direu que és una gran tonteria.. però a mi em fa gràcia!!!! (Post programat)


Amb formigues incloses.. us desitjo...

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!!

Arriba la primavera!!!


DEMÀ ENTRAREM A LA PRIMAVERA!!!

QUINA BONICA ESTACIÓ, OI???

ANIRÈ AL CAMP ...


VULL CAPTURAR IMATGES,

ENVOLTAR-ME DE COLORS i OLORS...

M'acompanyes?

Que ve el llop.. que ve el llop!!!


Recordeu el conte dels tres tocinets?
Doncs jo crec que un dia em passarà a mi... Cridarè, que ve el llop, que ve el llop, i ningú no em creurà!
No sé perquè sóc d'aquesta manera... La veritat és que no vull tenir aquest sentiment, però malgrat tot, el tinc, i el sento així.
Tothom em diu que no tinc confiança en mi mateixa... I sé que és veritat, potser és que no confio en mi... O no sóc capaç de confiar en mi, fins que no veig els resultats...
Però que voleu que faci, crec que és molt difícil que deixi de ser cóm sóc...
Els meus compis d'anglès abans d'entrar a classe i quan comentàvem l'exàmen, jo els deia que no m'havia anat bé i que podia entrar la possibilitat d'un suspens, em deien que allò era impossible..
I ara...., impossible no...!!! És una possibilitat... Però que dius Eli... si ho has tret tot amb super bona nota.. com vols suspendre, això ni ho pensis....
I jo cabessuda de mi... però com voleu que no ho pensi, és una possibilitat..!!! I dale i tomba i vinga... i la Eli que no baixava del burro.... Aquesta mateixa conversa la vaig tenir ahir, i el dilluns a la nit... amb el meu company i.... avui amb les compis de feina.. i.......
D'acord, val, no tinc més c... que esperar els resultats...
Mentres, com sempre, m'he agobiat, en pensar que potser, no havia anat bé... i potser suspendria... Ostres, perque veus l'ampolla mig buida, i no mig plena????
I quan he tingut els resultats a la ma.. un cop més he pensat: Qui t'ha parit Eli??? Com ets tant tonta a vegades.. la gent té raó.. perquè no creus més en tu.. i en les teves possibilitats... en el teu esforç i la teva constancia... Troç d'ase!!!!!!!!!!!!!
He tret un notable alt, igual que la nota global de tot el curs, que també ha estat de Notable Alt... molt millor que la del nivell anterior....
Estic contenta ara, però també estic enfadada amb mi mateixa.... No entenc perquè haig de tenir aquestes reaccions tan poc substancials... (bé, sí que ho sé.. un dia en parlarè obertament...ara no és el moment...)
Però un dia després de tot.. em passarà com als tres tocinets... que segurament diré que haurè suspès, serà veritat, i ningú em creurà!!! (però mentres pensaré amb el que m'ha dit la meva compi de classe.. Això Eli no passarà mai.. perquè suspen qui no s'esforça i qui no estudia... i tu noia, pots estar ben contenta dels resultats, que a fi de comptes són els fruits que reculls desprès d'haver plantat, i cultivat les llavors...!!!)
Satisfeta.... i contenta...!!! Amb ganes de pujar un esglaó més!!!
Aprofito des d'aqui per Felicitar a tots els "Joseps" i "Josefines"... i com no.. A tots els pares!!!

Malparit!

imatge de la Coctelera.com

Malparit!

Sí, sí, dic malparit!!!

Cada dia resulta una odissea agafar el transport públic per anar a treballar. Semblem sardines enllaunades, i jo em pregunto: Si a certes hores del dia el transport va a vessar, perquè no posen més mitjans per a que això no sigui així???

La tornada, últimament és semblant. Agafo primer els FCG i desprès la línia blava de tornada cap a casa.

I doncs, que ahir, vaig tenir un ensurt…

Si arriba el malparit a complir el seu objectiu, hagués muntat un pollastre al FCG que ni t’explico!

18:15h de la tarda. Arriba un ferrocarril, i ve abarrotat... potser el puc deixar passar, però sé que el següent vindrà igual, amb el que decideixo entrar com puc i fer-me un raconet. Gent com sempre, de tot tipus, executius ben vestits, gent de fora i estudiants, i gent “monda i lironda” com jo...
Amb això, que arrenca el Ferrocarril... i allà, que si un/a: “ai! Que em caic, deixi’m agafar al barrot!”... i de cop, doncs jo sempre porto el bolso al davant i ben agafadet...
Ahir vaig tenir una estranya sensació, i per un moment vaig pensar entre mi “Ai! Sinó porto pas el mòbil en vibració???” Amb el que el meu ràpid instint em va advertir que allò no anava massa bé... Em vaig ficar de seguida la ma al bolso, i efectivament, tenia la cremallera a mig obrir... Ahhh!!!! Vaig ficar la ma dins, i el moneder i el mòbil seguia en el mateix lloc. Vaig mirar al paio que estava tot just al meu costat... i vaig pensar entre mi malparit, has estat tu... ?
Home amb “traje” i corbata, amb una ma agafada al barrot i en l’altre una jaqueta que no deixava veure la ma, i que just quedava a l’alçada del meu bolso!!!! Jo crec que pels meus gests es va adonar que jo m’havia adonat, i just a la següent parada va baixar!!!! No ho diries mai... i guaita.. qui menys et penses...

Compte amb els carteristes que són molt fins.....
S’ha d’anar amb 100 ulls... i ara diria allò que a vegades diu la meva mare “Malparit, la ma t’hi caigui!”... ja,ja,ja

Tot es va quedar en un petit ensurt.... Però jo crec que si me’n hagués adonat de que el tiu tenia la ma dins el meu bolso, hagués reaccionat una mica bruscament...

PARADOJAS DE LA VIDA...

1. Paradoja de los sentimientos y la lógica: El corazón tiene razones que la razón no entiende (Pascal)
2. Paradoja de la ceguera: Lo esencial es invisible a los ojos. solo se ve con el corazón (el Principito)
3. Paradoja de la improvisación: La mejor improvisación es la adecuadamente preparada.
4. Paradoja de la cultura: La televisión es una fuete de cultura, cada vez que alguien la enciende, me voy a la habitación de al lado a leer un libro (Groucho Marx)
5. Paradoja de la Ayuda: Si desesas que alguien te haga un trabajo pídeselo a quien esté ocupado; el qu esta sin hacer nada te dirá que no tiene tiempo.
6. Paradoja del dinero: Era un hombre tan pobre, tan pobre, tan probre que lo único que tenia era dinero
7. Paradoja del tiempo: Vete despacio que tengo prisa
8. Paradoja de la tecnologia: La tecnologia nos acerca a los más lejos, y nos distancia de los más próximos (Michele Norsa)
9. Paradoja del sentido: No llega antes el que va más rápido, sinó el que sabe dónde va (Séneca)
10. Paradoja de la Felicidad: Mientras que objetivamente estamos mejor que nunca, subjetivamente nos encontramos profundamente insatifechos.
11. Paradoja de la Sabiduria: Quien sabe mucho escucha, quien sabe poco, habla; Quien sabe mucho pregunta, quien sabe poco sentencia.
12. Paradoja de la Generosidad: Cuanto más damos, más recibimos
13. Paradoja del Conocimiento: El hombre busca respuestas y encuentra preguntas.
14. Paradoja del humor: La risa es una cosa demasiado seria (Groucho Marx)
15. Paradoja de lo cotidiano: Lo más pequeño es lo más grande
16. Paradoja del Silencio: El silencio es el grito más fuerte (Shopenhauer)
17. Paradoja del disfrute: Sufrimos demasiado por lo poco que nos falta, y gozamos poco de lo mucho que tenemos (Shakespeare)


MEME: Somriure és el millor que pots fer amb la boca?

I mentres relaxo la ment, per no pensar en un estúpid però no tan estúpid resultat...
Us proposo un Meme
El meme de tot allò que podem fer amb la boca….?

No tindria prou lletres per expressar tot el que podem fer amb aquesta cavitat vermelleta...



Me’l trec de la màniga, aquest Meme, no me l’ha passat ningú.. sinó que jo en sóc la creadora..

I desprès del títol que té el meu blog, que tanta inspiració em dona/us dona,(molts m'heu preguntat quina és la millor cosa que es pot fer amb la boca?), he decidit fer el MEME de tot allò que pots fer amb la boca...i perquè no?

Boca, i quan dic boca, em refereixo a dents, llavis, llengua...



Tot allò que m’agrada fer amb la boca…

BESAR: Jo sempre dic que és la primera millor cosa que puc fer amb la boca…
Puc transmetre tantes i tantes coses amb aquest “simple” acte.. I dic simple, perquè és ben senzill ajuntar els llavis,
però no ho és pas tant, el fet de transmetre sentiment a través d’aquesta acció…
Besar a la gent que estimes, besar a amics, parents, a desconeguts... Besar uns llavis carnosos, besar galtes dolcetes, besar mans ...

Tot petó és particular, diferent i únic...

Perquè no omplim la vida amb petons tendres i sincers???

SOMRIURE: I que seria de la nostre boca sinó poguèssim somriure...

Regalar-los, i rebre'ls, moure els nostres llavis, mostrant il·lusió, simpatia, conformitat, desig, gresca... Un somriure, és igual que una mirada, amb ell pots descriure i transmetre moltes coses...Transmetre cóm es troba el nostre estat d'ànim...

XIUXEJAR: Paraules boniques, sentiments, impressions, percepcions..…. Hi ha qui diu que parlar és millor que besar, jo no estic d’acord, però entre “gustos no hay disgustos”!!!M’agrada xiuxejar a l’oïda, paraules boniques, sentiments, .... Adreçades a tu... en aquell moment concret..., en un moment irrepetible..

PARLAR: Que faríem sense una boca que pogués emetre sons, llenguatge.. paraules?

És evident, parlaríem a través de les mans, dels gestos....

Parlar és un canal de comunicació solament.
Però es pot parlar de moltes maneres, jo sovint parlo amb el cor, o des de les emocions, o des del meu interior, i la boca, em serveix per poder transmetre aquests sentiments, o emocions a través de la parla...
Sovint haig d’evitar dir... però, això és un altre tema, i no espatllaré pas l’essència d’aquesta bonica acció...
Parlant la gent s'enten diu la dita, i a vegades ni tant siquiera parlant ens entenem...
Almenys deixa'm intentar-ho, no?



MENJAR: És que sense menjar no podríem viure...
Es clar, que quan sorgeix algun problema de salut, la nostra via d’alimentació pot ser una altre...
M’agrada assaborir els sabors, fins i tot, encara que soni “estrany” jugar, amb els aliments... passejar-los per l’interior de la boca, molt abans que siguin engolits....
M'agrada menjar, esta inclòs dins de la meva llista de plaers... Menjar per mi és vital..


RIURE: A vegades costa, i a vegades, no se separar allò de "em ric amb tu.. o de tu?" Tot i que primer em ric de mi mateixa... i desprès amb els demès, tot i que a vegades sembla que no sigui respectuosa... Però sí que és cert, que tot i que costi, intento riure'm de tot...

Riure'm a gust, és genial, és genial, veure cóm es produeix aquesta gran contradicció: plorar de riure.... i quan es pot gaudir d’aquest acte espontani, perquè no disfrutar-ho al màxim....

Riure diuen que beneficia el nostre estat d’ànim, i ens produeix una alliberació d’endorfines que millor la nostra salut...
Riem plegats, doncs.. tot i que a vegades, ric per no plorar...


LLEPAR: Des de la part més sexual i sensual fins la simple acció de llepar un gelat...

Quan comença a regalimar, quan no tens prous dits de les mans, per impedir que aquest es desfaci, quan la llengua sembla que no arribi a llepar tota aquella crema que es desprèn...

ummmm... Allarga la llengua, i recorre el meu cos sencer... Allargo la llengua, et ressegueixo sencer..., cada raconet amagat... cada centímetre...

MOSSEGAR: Et mossegaré sencer/a.. però no ho puc fer, perquè si t’arranco un tros de carn , com ho explico?? Seria carinyosament, però crec que no podrà ser... ummmmmm..... M’agrada mossegar, sobretot allò que no hauria de mossegar.. i en canvi ho faig...

Em mossego les ungles, sí, i que? Ho he fet tota la vida.. una lletja costum... un mal vici.. sí ja ho sé... però és alguna cosa que ja forma part del meu ser... i no em preocupa, no estic preocupada per la imatge que donen les meves mans... Els hi és més preocupant a la resta de gent que a mi...
M’agrada mossegar, els trossets de carn que queden en les costelles de xai (per exemple)... De més petita, quan encara vivia a casa dels pares, era inevitable sentir allò de “nena... et faràs mal a les dents.. i tant maques que les tens!!!” I la nena, passava de tot... i seguia mossegant allò tant dur... que sabia que no havia de fer, i tot i així, ho seguia fent...



CANTAR: A mi no se m’ha donat mai bé, però m’agrada cantar i tararejar totes les cançons que m’agraden... i perquè, qui canta el seu mal espanta, diuen?? Ja,ja,ja

I segur que hi ha moltíssimes coses que podem fer amb la boca...

Però aqui entreu vosaltres en joc...

Jo només n'he comentat algunes...

Vosaltres que m'en diueu???

Va vinga, aquest MEME és obert a tothom, i no hi ha condicions per ningú...
-------------------------------------------
*** En blogger s'ha tornat boig... i es perden coses pel camí... i escriu com vol...
grrrrr...

Doncs no ho tinc clar...

Res, ja esta fet... Ara sí que ja no hi puc fer res al respecte...

Però no em sento satisfeta.... Tinc dubtes del resultat que en pugui obtenir....

No serà per a que no hi hagi dedicat hores, esforç i constancia... Cada divendres a la tarda, (que no treballo) des que faig anglès, em dedico a estudiar, i en vigilia d'exàmen, no escatimo hores d'estudi durant el cap de setmana.. Com aquest, que m'hi he dedicat de ple.. I doncs, que és el que ha passat? Doncs mireu, no us ho puc dir... No tinc la certesa que m'hagi anat bé... No ho tinc clar.. Però també vaig tenir aquesta sensació el curs passat i bé que em va anar....

El dimecres sabré el què.... Espero no capficar-me mentrestant, i no treure les coses del seu context (això que sovint faig, i m'agobio abans d'hora...)

Doncs, au, el que sigui serà.... i espero que no em desanimi... i em doni la sensació d'haver estudiat per res... Alguna cosa bona n'haurè tret, no???
Per començar, de moment, el que hauria de fer és anar a dormir d'hora... que jo sóc de les que es posa nerviosa davant d'un exàmen, i resulta que aquesta nit passada m'he despertat varies vegades, i no he dormit com cal....

Buffff.. fa ràbia però, haver de demostrar els teus coneixements davant una prova... I tot el que he fet i aconseguit durant l'any, que? Almenys jo ho valoro positivament, i val.. ja, d'acord, Eli no treguis les coses del seu lloc, si encara no saps els resultats.... Mira que ets impacient, i pessimista!!!! No , no ho sóc.. però és que no ho tinc clar.. i es clar, davant del dubte, em decanto més cap al no, que cap al sí...

Bé doncs,... crec que m'en vaig al "sobre" que ara mateix sembla que m'hagi passat una camió pel damunt...

HAVE A NICE WEEKEND!


El dilluns tinc el meu últim exàmen de trimestre... i és el més diguem "complicat"... Així que (encara que no he deixat de fer-ho en el dia a dia...) Aquest cap de setmana... em tocarà fer colzes... Uffff... Em penso que mai havia tingut tants exàmens com ara.... Però de moment ho porto prou bé, i també crec que no havia tret tant bones notes amb l'inglès com fins ara.. o sigui que això és molt bona senyal....I estic força contenta dels resultats que estic obtenint... Així seguirem amb l'esforç i la constancia!
Bon cap de setmana!

IL·LUSIÓ!


Doncs desprès de tot... Finalment, serè "tieta"... !!!
Em fa moltíssima il·lusió...
La meva cunyada és la única persona que em podria fer-me'n, i al final... (espero i desitjo que tot vagi molt bé!!!) a l'agost, portarà a aquest món una nenaaaaaa!!!!!
Ostres, sempre ho he desitjat... abans que ser jo mare, tenir l'oportunitat de tenir un nen/a aprop... que no fos meu, però que el poguès estimar tant com si ho fos... igual que estimo als seus pares...
Suposo que les circumstancies de la meva vida, m'han portat a aquestes ganes de que això sigui així...
El fet de no tenir al meu germà aprop, és un pes que sempre he tingut dins meu... Suposo que el pensar que un dia els meus pares no hi seran, i que no tindrè ningú de la meva sang, per compartir la meva vida... i per seguir el camí de la vida, és un PES, que tot i que no tinc més remei que acceptar, és algo que em costa afrontar... Tindrè amics, tindrè parella, tindrè la família de la meva parella, però no tinc algú proper a mi (de sang), com podria ser el meu germà... i el que haguès comportat (o qui sap, potser no haguès tingut dona ni fills.. això qui ho sap, tot són suposicions...) Però sempre he gosat imaginar, com haguès estat el seu futur... Potser amb dona i fills, i jo sent la tieta oficial...
Però vaja no em posarè trista ara, perquè el tema és mereix una gran alegria...
I jo, tinc una gran il·lusió ... Ja m'imagino comprant la mona per la meva nebodeta... i "malcriant-la" en la mesura del que cal per part de la tietaaaaa... ja,ja,ja
Així que des d'aqui ... Felicitats Futurs pares!!!!

HAIKÚS EN TEMPS DE GUERRA

Amb el permís de la seva autora em permeto penjar una part del seu flyer, que fa referència a "l'Exposició Cuirasses", que tot just l'Ester Pedescoll, acaba d'inaugurar al Centre Cultural de La Llacuna, d'Andorra la Vella.

Llástima que em quedi tan lluny, perquè si fos per aqui a la vora, et ben asseguro que et fariem una visiteta!!!

Et desitjo molts èxits!!!

I aqui part del flyer que he comentat abans, i que m'ha cridat l'atenció...

Semblava l'Eugenio...


Ja és divendresssss!!!!

Biennnn!!!!

He sortit a esmorzar. Hi havia un senyor al bar (m'ha recordat a l'Eugeni) , que estava explicant acudits... i un dels que he sentit m'ha fet molta gràcia.... Mira, almenys ja m'ha alegrat el divendres!!!!


- Doctor, doctor tengo paperas!!!
- Pues cuando tenga "paputas" me avisa y nos iremos los dos!!!


ja,ja,ja


Doncs au, amb acudit inclòs, que tingueu un bon cap de setmana! Espero buidar la neurona de tonteries acumulades!!!

Frankie goes to Hollywood

Sembla que estic molt musical últimament.......
I aqui un clàssic de fa uns quants anyets...
The power of love

Breakfast Tiffany's

La vaig veure a l'institut en versió original... Ja fa uns quants anys...
Potser estaria bé que la recuperès, i practiquès de nou.
Mentrestant però, m'enamoro una i altre vegada, de la Barbara Streisand... amb la seva veu tant i tant dolça, i aquesta cançó que m'encanta!!!!


"Moon River"

MOSSEGAR-ME LA LLENGUA...


EM POSA DE MOLT MALA LLET!!!!!!

Si hi ha alguna cosa que et molesta m'ho dius....


(Doncs sí: Detesto les persones incompetents com tu! I que amés es pensen que ho fan bé!)


Però... no puc dir el que penso, perquè m'en aniria al carrer!!!

A la feina com a tot arreu, si dius les veritats perds les amistats!

I no esta la cosa, com per dir el que es pensa....

Per això, haver de callar, quan saps que tens raó... em posa de mala llet!!!!!


GRRRRR..........

Vull una sopa!

Segur que el primer que us ha vingut al cap en veure el títol, ha estat l'anunci de "Sopistant", oi?

Doncs, no parlaré pas d'aquest aliments... Que a mi particularment no m'agraden gens..

Valoro la cuina cassolana, per a que ens entenguem, sóc una dona de plat... Sí, sí, plat "fondo"... que on hi hagi una bona escudella o unes llenties estofades, que es treguin les "pòcimes de menjar ràpid" que venen a les botigues... La meva mare és una bona cuinera, i sempre m'he llepat els dits amb els seus guisats....
Es clar que per una dona que treballa fora de casa, li és més difícil posar-se a la cuina i acabes menjant més lleuger.. Però a mi m'agrada cuinar i de tant en tant ja em "curro" algun plat de cullera....

Doncs bé, fa poquets dies que em va venir al cap una frase que deia sempre el meu avi "No es pot llençar res que no faci pudor"... i doncs, raó que en tenia...

Va quedar un rossegó de pa, d'aquell més dur impossible (és que el pa d'avui dia, no dura tou gens...!!!) i em va saber greu llençar-lo.. I doncs?

Doncs vaig fer una sopa, econòmica, i bona... Sopa de pa?

Sí, sopa de pa, la meva mare de tant en fa.. i la veritat és que m'agrada molt... Fins i tot, hi havia la Rondalla del Rei de les Sopes de Pa...que de petita sempre m'explicaven...

(Ingredients aprox.: Pa sec, aigua, un rajolí d'oli, un cap d'alls, un parell o tres de cebes, i 3 ous...) Es bull, es passa la batidora, i au, ja tens una super sopa senzilla i bona...

Això sí aquesta no és una recepta apte per aquells que pensin que "pan con pan es comida de tontos"..


I aqui el resultat!


El túnel del Montclar


9:00h del matí, ja estem apunt de fer marxa...
A punt d'entrar al Túnel del Montclar
El temps no ens ha acompanyat massa en aquesta excursió, però ha sigut una "caminata" prou interessant... 15 km en total.... Poca broma....
I 5 km dins del túnel, amb llanternes, i botes d'aigua... perquè tot i que deien que s'hi pot passar, dins i havia gairebé un pam d'aigua....

Al fons, sempre hi veies la boca de sortida, amb llum del dia.... però a mesura que caminaves, semblava que no arribaries mai a sortir d'aquell forat negre i humit....


Però com tot en aquesta vida... que té un principi i un final....Aquest final de túnel s'acostava de mica en mica, en cada passa donada....
Fora del túnel, hem seguit pel canal fins arribar a terra ferma.... Hem trobat alguns animalons típics de la zona... Que haviem d'anar en compte de no trepitjar, perque l'amiga, es confonia amb el terra...
Canvi de calçat... no podia seguir amb les botes d'aigua... així que he decidit fer un "change",... i seguir el camí....
Hem anat fins al Castell del Montclar, on teniem prevista una visita al seu interior...


Al'interior del Castell no deixaven fer fotos... només del celler i poca cosa més...

I feta la visita... fem un mos... i sant torne-m'hi, que toca viatge de tornada...




Tot i que el sol no volia sortir...


El paissatge, seguia sent igual de bonic...

A les 15:30h, hem arribat al parking....

Una bona escapada....

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!