I avui, que estava de festa i sola....
He decidit sortir..... però sempre, i com un imán, el
mar m'atrau, i em crida... i jo hi vaig.
i llavors contemplo les esteles de sol que es reflexen en l'aigua
i em deixo portar per la navegació d'aquell solitari veler
i el meu mar de pensaments es deixen pescar
quan de sobte,
els núvols em sorprenen
i decideixo tornar a passejar....
entre vaixells amarrats al port
i torno a amarrar els meus pensaments,
fins que crec que el millor és aturar-me en el camí,
i remullar el meu migdia, amb un aperitiu...
i descobreixo casualment, que el bar on m'he aturat te quelcom en comú amb el meu estimat Manolo Garcia.
Serà casualitat?
I així culmino un dia de festa, diferent...
enlluernat pel bon temps,
i com no amb música!