Comença de nou el compte enrera...
Aquest any amb una diferència... m'he agafat festa. Em quedaven un parell de dies, i he decidit esgotar-los, demà ja no vaig a currar....
Igualment, segueixo dient que no m'agrada el Nadal...
Per varis motius... el principal, perquè a casa dels meus pares, no es respira bon ambient. D'ençà que falta el meu germà... les coses ja no han tornat a ser iguals... Que vols? És el que hi ha, i amb això no puc fer-hi res...
Només intentar "sobreviure" aquests dies...
Però cada cop m'ho posen més difícil... Ja han passat uns quants anys...(14) i sento que com més grans es fan, pitjor.
No és qüestió de recriminar les actuacions, però de debò que em sento molt impotent davant d'algunes situacions. Ho entenc, sí, però... No s'hi pot fer res, i s'ha d'intentar mirar endavant.
Jo, intento passar els dies principals amb ells, de sempre que han cregut que "Per Nadal cada ovella al seu corral", però jo tinc una altre família... La família de la meva parella.
No em puc partir en dos, i llavors ve el kit de la qüestió. Que haig de fer per contentar a tothom?
L'any passat van accedir a venir a casa del meu sogre, i s'ho varen passar d'allò més be... Aquesta era la solució més ideal, jo estaria amb ells, i amés estaria amb la resta de família. Va ser collonut... Però aquest any, s'han tancat en banda... No volen anar enlloc, però volen que estigui amb ells, i si per ells fos, hi estaria cada dia. Hem decidit passar el 24 nit, amb ells i també el dia de Nadal, però el dia de Sant Esteve, hem decidit passar-lo sols... Doncs aquesta opció ja no és benvinguda....M'heu d'entendre, els dic jo... Ha d'haver temps per tothom.
Ja no hi ha família a casa... Ells no es fan amb la resta de família... i la seva família s'ha reduït a la seva filla i al seu gendre. Jo estic a gust... però tampoc ens passèssim. LLavors, venen els retrets... Aquests retrets que no m'agraden gens escoltar i es tornen tortures per mi... Que si hi vaig, és perquè no estiguin sols, i perque vull estar amb ells.... Però quan les converses es compliquen, em paro per un moment, i penso... a prendre...pel....c.
És així de dur i complicat. Les coses són més fàcils... nomès però, si les volem fer fàcils.. sinó són super complicades.
Jo sento que ja no tinc esperit nadalenc...I aquests dies, estic esperant que passin més rapid del compte. Tot i així, el rellotge marca les mateixes hores, els mateixos minuts i els mateixos segons...
Aqui no s'acaba la qüestió. El que és complicat per a mi, és la decisió que he pres aquest any.
Perquè no pot estirar d'una corda, tant i tant...perquè al final es trenca... No pots demanar, i demanar, sense donar res a canvi.
El dia de cap d'any. De sempre hem fet els raïms a casa dels meus pares, i desprès ens anàvem amb els amics a fer xerinola... Aquest any, però, serà diferent. Sento que ho haig de fer, perquè jo haig de seguir el meu camí. I perquè tinc una edat, i haig de ser conseqüent als meus desitjos....
Per primer cop en 33 anys, no faré els raïms amb els meus pares... i tot i que és el meu desig, sé que ho passarè malament. Per ells, és un dia important... i estaran sols... Això és una idea que em tortura i carcomeix per dins....Quan brindi amb la meva parella i amb els meus amics, estarè pensant en ells.... Però no li donem tanta importància a aquest dia... a fi de comptes, és un dia com un altre, i jo, segueixo sent la mateixa, i anant a visitar-los cada cap de setmana... segueixo anant a dinar els diumenges i passant anys i panys amb ells. Perquè ha de ser un dia, expressament important, perquè?
Sé que ho haig de fer... haig de volar... No és un rabieta... d'última hora, però en el fons, m'agafo a les seves decisions. No volen venir tampoc el dia de reis a casa meva a dinar amb la resta de família... no volen vida social, no volen compartir aquests moments de família... només volen estar sols en el seu món. El món del seu fill que ja no tornarà mai més. Mentrestant, es perden altres coses que té la vida, i deixen de costat les necessitats de la seva altre filla.
No és just. No és just!!!!
No els hi puc fer entendre, perquè no ho volen entendre. És com si ells, ja no tinguèssin dret a ser feliços i a compartir moments feliços. Em nego. Entenc que la situació va ser dura, i és dura... però els anys passen, i la meva vida passa. No et pots quedar encallat en aquells moments. La vida continua..... Jo ho intentat de totes les maneres possibles, i finalment, he decidit llençar la tovallola. Amb el que això comporta, i és que a mi em dol aquesta situació. Sóc part afectada. Tinc sentiments, i ho sento tant com ells. A vegades, sembla que perquè jo hagi continuat mirant endavant, hagi deixat de costat aquests sentiments. I no és veritat. Jo els sento igual.
Per tot això, tinc ganes que passin aquests dies...... dies en què tothom es reuneix i viu el Nadal.... Jo no em reuniré amb ningú, tret de la gent amb la que sempre estic. No em sap greu, però la meva família, és la família que tinc per Nadal, i que tinc durant la resta de l'any. La tractarè igual, de la mateixa manera.
No recordarè a qui falta més , perquè sigui Nadal, el recordarè de la mateixa manera....
Així doncs, no seran dies feliços per mi.... Amés, suposo que estic més sensible que de costum... estic esperant els resultats d'unes proves mèdiques, em sento nerviosa. No vull pensar malament, però porto prop d'un mes, i em sento neguitosa. Dilluns que ve tindrè els resultats, i podrè descartar tots els mals pensaments... Entre pitus i flautes... M'esperen mals dies! Intentarè distreure el pensament.... Almenys la tarda de Nadal, tinc un bingo amb els meus amics, que promet tarda de xerinola!!!
Malgrat tot ... pels que sí teniu la tradició Nadalenca, i creieu en aquests dies, us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes!
