Al llarg de la nostra vida, coincidim amb moltes persones...
El dissabte, vaig anar a comprar a un Super, on habitualment anem. A diferència dels altres dissabtes, aquest, anava sola.
Amb el carro i mirant a una estanteria, em vaig trobar a un noi.
Ell em va veure i em va saludar...
La veritat, es que he coincidit moltes vegades amb ell i sempre més ens hem saludat, sempre.
Però de que ens coneixem??
La veritat, és que mai ho he sabut. I el dissabte, al mirar-me i al saludar-me, em varen venir ganes de preguntar-li...
Així, de cop, li vaig preguntar: Escolta, tu i jo, de que ens coneixem?
La seva resposta va ser igual que la meva incognita. Realment, tampoc sabia, de que ens coneixiem, simplement, ens veiem i ens saludavem. Despres de tants i tants anys... Perque no saludar-nos?
I es clar, perque deixar-nos de saludar...
Ja,ja, Que curiòs...
I va afegir, així, no sabem de que ens coneixem, però jo sempre que et veig et saludo, i mira continuaré fent-ho!
Si, sí, es clar, jo també!!!
És extrany, no?
Per més que intento recordar, no li trobo ubicació al personatge...
En algun cop de la nostra vida, varem coincidir.... No sé el temps, ni el lloc, però varem coincidir..
Serà una més, una d'aquelles persones que un dia es creuen en el teu camí...Que passen els anys, i sense saber perque... i sense saber-n'he res més .... Inclús la teva ment, es capaç d'oblidar la ubicació, la situació viscuda... sempre que les veus, intercanvies paraules cordials, o salutacions, et són conegudes, però sense anar més enllà, i sense buscar cap perquè... reacciones com sempre...
Em sembla realment extrany... que el meu cervell no sigui capaç de trobar la ubicació en el temps, en saber, de què realment ens coneixem.
En tot cas, però, continuaré saludant-lo, perque no?
