Quan el cel plora.. Vesso llàgrimes de sal...

QUAN EL CEL PLORA.....

VESSO LLÀGRIMES DE SAL...

Avui s'ha mort la meva gossa...

Això ja es veia a venir, un animal amb 15 anys, és inevitable pensar que un dia o altre, ens deixaria, darrerament havia deixat de menjar, i tot i el que s'ha lluitat per allargar-li la vida,  haven-t'ho intentat amb totes les forces i amb tots els recuros possibles,  al final el seu cor ha dit prou....

Fa pena, haver-ho d'admetre... fa pena admetre que la  mort és part de la vida... i fa pena acceptar que en menys de 3 mesos han marxat els dos animals amb els que hem compartit estones molt agradables, han sigut part de la família, i hem compartit  part de la nostre vida amb ells. Ara ja no hi són, ara ja descansen... i allà on sigui que estan... els recordaré sempre! Els he estimat molt i ara.... ja no hi són....

  Adeu Bonny, Adeu Tom.. Aquest és el meu últim adeu!

M'agrada...

Em sona tendret.... fresquet... dolçet...

No sé si sóc jo, que no estic massa posada amb el tema musical, darrerament, però aquest noi, m'ha captivat....

Qui és? D'on ha sortit? Algú el coneix?

Boyce Avenue

L'enigma d'avui...

Que fan 5 dones diferents, assegudes en seients diferents, deixant-se portar per les sensacions que es desperten en mig de la foscor, a les 4h de la tarda?

Allò que es pot fer quan gaudeixes de les tardes lliures... anar al cinema per exemple?

I avui li ha tocat el torn a aquesta mitja comèdia drama, amb un fil que et fa pensar en el "valor" de les coses,o més aviat en el valor que cadascú de nosaltres, li dóna a les coses,  i aquelles mitges veritats, o "allò" que la gent  no acaba mai de dir a les seves "amistats". 

Certes veritats que més val que es quedin dins del calaixet de la tauleta de nit...o corres el risc d'emportar-te una reacció "esperadament exagerada" i pagar un preu bastant car... Hi hauria forces coses a dir al respecte, i totes les opcions ben vàlides, perquè cadascú te les seves raons per fer o no fer les coses...

Tot i que, malgrat els malgrats, al final, tot torna al seu lloc....O almenys, així passa, en aquesta peli.... que sense ser res de l'altre món, diria que m'ha agradat força....

I la propera que esta pendent, i que vull anar a veure és "El fin es mi principio"... algú l'ha vist? I que tal???

Un lladre d'ànimes...

Feia temps que algú no em "robava" l'ànima... Sempre hi ha qui, per petits instants, te el do de fer-ho. No és fàcil, però quan algú ho fa, ho sé.

Avui, he quedat asombrada, per uns breus instants, dolços.
M'he deixat portar per la música deliciosa ... Melodia que fluia de les cordes d'un violí que era tocat per un jove al metro.

Petits instants, copsats pel meu oïde, identificant cada nota que es deixava portar entre la gent del vagó....Difícil era l'aportació que li hauria hagut de fer al lladre d'ànimes, que per breus moments, s'havia apoderat de la meva total atenció, i una esgarrifança interior em feia posar la pell de gallina, potser, perquè aquesta és una de les més belles melodies... un tango, que sense dubte no em deixa indiferent. Una aportació però, que no m'ha sabut gens greu, deixar en les seves mans, a canvi del moviment dels seus dits en les cordes de la seva preuada joia: el seu violí.

"Por una Cabeza" de Carlos Gardel

Prefereixo a aquelles persones que sense ser imprescindibles, saben fer que enyorem la seva presencia.

A vegades el que és normal....

POT RESULTAR EXTRAORDINARI...

Començo la meva tan desitjada jornada intensiva... Podré gaudir de les tardes lliures, i això, em produeix una gran alegria!!!!

Gaudir del temps lliure, del mar, de la sorra, del sol, de l'estiu...omplir-me de llum i colors.

M'he proposat fer alguna activitat diferent, vull deixar-me per carrers de pobles i ciutats propers a Barcelona....càmera a les mans, i copsar imatges, curiositats, carrers, o simplement deixar-me portar rera les meves passes...

Espero que la calor no m'impedeixi fer allò que desitjo....

I mentrestant, un anunci que em fa aixecar de la cadira quan el sento.... i em quedo amb la darrera frase: 

A VEGADES EL QUE ÉS NORMAL, POT SER EXTRAORDINARI...

I JO EM PERMETO CANVIAR LA FRASE I DIR..:

QUASI SEMPRE....EL QUE ÉS NORMAL, 

ÉS EXTRAORDINARI!