La Gomera i el seu encant..

La propera setmana marxo a la Gomera.
No és una illa desconeguda per mí. Ja hi he estat altres vegades, i reconec que amaga un encant especial...
 
Lluny de les masificacions, d'aglomeracions.... En mig d'un mar blau, en mig de la vegetació fresca de laurisilva, en mig del no res.. i del tot!

En mig de la pau, que transmet una terra pura i neta.... on els colors ens il·luminen la mirada, i on les paraules amables de la seva gent, fan de la nostre estada més cordial...
Un lloc on les postes de sol, són meravelloses, i on els aliments de la terra, omplen el paladar de gust i matissos, dolços, i salats, peixos i carns....

Un lloc on, només cal, deixar-se perdre's i gaudir....

I és que la Gomera, és un lloc on podria anar-hi a passar la resta dels meus dies.... On la calma i la tranquil·litat afloren els dies, i on la llum i la foscor, t'ajuden a gaudir en pau.

Un lloc, amb llegenda... amb història, i tradicions variades....
Aquí us deixo una bonica història d'amor, entre la Gara, la princesa de l'aigua i el Jonay, príncep del foc


Quan la nit dorm...

Foto realitzada amb el meu movil
Mai he patit insomni...i en canvi avui...
Potser la influència de la lluna... m'ha deixat desperta tota la nit...
Noooo...ha estat el maleït tallat que m'he pres després de sopar!!!!!!!!! A qui se li acut prendre café per la nit!!!!!!????????
Mhe hagut d'aixecar...no parava de donar tombs al llit.....Fins i tot la meva companyia s'ha queixat...
Estic asseguda a la terrassa.. escrivint...i gaudeixo d'allò més preuat: silenci nocturn! 
Quan la nit dorm.... alço la vista al cel, i contemplo  les estrelles...
Les campanes de l'Ajuntament, les campanes de l'esglesia han tocat dos quarts de cinc....
Què faig a dos quarts de cinc, davant un portàtil, deixant anar els dits en un teclat?
Només el so dels meus dit prement el teclat es dibuixen en la nit...Només la llum del meu portàtil es reflexa en la llum de la nit....

Demà estaré morta de son.... 
Ara, ja no podré dir que mai he patit insomni...i m'he estat tota la nit sense aclucar els meus ulls.... 


PD: Post re-editat a les 4:45h. Acabo de veure un estel fugaç! M'he enrecordat que avui havíem d'anar a una activitat organitzada per l'Observatori de Castelltallat. Avui, era el dia idoni per deixar-se portar per les llums del cel, i veure aquesta meravella que ens regala de tant en tant el cel...Les llàgrimes de Sant Llorenç

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!