Nada es azar...


Avui ha estat un dia un xic complicat...

Be d'aquells que quan surts de treballar... cridaries ben fort al mig del carrer.

Crec que m'han vingut ganes de fer-ho, però per no fer el "numeret" al mig dels carrers de Barcelona... he intentat buscar un pla B.

La primera idea, era, fer alguna cosa que mai hagues fet abans...el primer que m'ha passat pel cap, ha estat, entrar en un bar, i demanar un "cubata"... Tot i que pensan't-ho be i tenint en compte que mai bec, ja sabia quin podria ser el resultat final... i be crec que això no arregla res...més aviat tot el contrari..

Així que carrer Balmes avall, xino xano...

M'he aturat davant d'una llibreria.. i llavors, la meva bombeta s'ha encès...que millor que un mal vici...un llibre!

Crec que ha estat una decisió força encertada... he mirat, he remirat... i he dubtat entre dos llibres...un del Coehlo, i un altre..que m'ha cridat molt l'atenció la seva portada.

La portada del llibre diu. Nada es azar.... i hi ha una foto d'una avioneta...

A mi que m'agrada volar... que millor que això... Quan l'he obert, he sabut que aquest llibre era per mi.


I ara, estic contenta amb la meva nova adquisició. És una gran troballa.... I tot just l'he començat a llegir... Haurà estat l'atzar????


Richard Bach diu: "Los problemas son para solucionarlos, la libertad, para comprobarla; mientras conservemos la fe en nuestros sueños, nada nos sucederá por simple azar"


Roland Bach diu: "Si permanecemos alerta, con la mente y los ojos abiertos, comprenderemos el sentido de las cosas simples: nos daremos cuenta del significado real de aquellas situaciones que, de otra forma, encongiéndonos de hombros, quizás habríamos llamado casualidades."

Nou spot de BMW

A vegades em trago els espais de publicitat de la tele... i avui he pogut veure el nou spot de la BMW... m'agrada... i em sembla original... tot i que jo no em compraria cap cotxe per la seva publicitat... amés jo amb el meu super Renault 11, que aviat complirà 22 anys, sóc la dona més feliç del món....
Ca - rre - te - ra.
Carretera es un camino que va al bosque,
es un camino que incluso a veces no se ve ,
carretera, es un par de tijeras,
un sonido constante,
unos pasos de baile,
carretera es mirar a una chica, cuando se aleja,
es el principio de una película, es… un fideo en la sopa,
carretera es el ketchup, y la mostaza,
es un montón de migas sobre la alfombra,
es una semana, carretera es una palabra infiniiiíta,
es una constelación de estrellas,
carretera es el abecedario,
es abrir una puerta,
carretera puedes ser tú.
Sé la carretera.


Dóna'm la mà

Avui he recordat una conferència de fa molts i molts anys. Una confèrencia de Miquel Martí i Pol. Recordo que em va agradar força... i recordava que en el seu moment, la seva escriptura em va commoure.... Aqui va un dels seus poemes....feta cançó...


Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.


Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.


Més ençà de la incertes

a que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou

el mar com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Coses de dones...


Aquest escrit va especialment adreçat a vosaltres: DONES

Avui m'he fixat en un detall que fins el moment havia passat per alt.

És una petita curiositat, però et fa adonar de fins a on podem trobar informació...

Concretament, en les ales de les compreses!!! Que fort, no m'havia fixat mai... bé menteixo, ara que hi penso sí que ho havia vist abans, però no havia prestat atenció.

Avui ho he fet...

Bé, no em posaré ara a comentar el meu cicle menstrual i a explicar les meves intimitats, perque no ve al cas... però tot i que jo uso habitualment tampons, aquest vespre he utilitzat una compresa.

Doncs be, en la compresa, i en les "ales" quan desenganxes l'adhesiu perque s'enganxi a la calceta... (Quin bon invent aquest, ai si la meva mare l'haguès conegut abans...!!!) hi ha uns paperets informatius sobre la menstruació...

Que fort!!! Però fixa't, pensant-ho bé és molt bona idea, així es pot trencar amb tots aquells mites que corren amunt i avall... i la majòria d'ells falsos...

Mira que m'en havia arribat a dir de coses d'aquestes la meva mare... que si amb la regla no et pots banyar (Apaaaa!!!), que si no pots prendre taronja... que si durant la menstruació toques una planta es mor.... (aquesta última l'he comprovat.... i be, si s'em moren les plantes, serà per altres motius, que no pas aquest!!!) .... i be.... potser que pari de dir aquestes coses, perque la meva mare, ho va fer el millor que va saber, i va aplicar tot allò que a ella li varen ensenyar.... Tampoc és qüestió de fer critica de l'ensenyament que vaig rebre...

Però m'ha semblat curiòs veure fins a on et col·loquen la informació per a que estigui al teu abast.

Noies, no es per fer publicitat...però si podeu, i si no us hi heu fixat, obriu una compresa Ausonia Noche... i ja m'explicareu...

I que m'en dieu dels embolcalls... són tots super divertits!!! Quan jo era molt joveneta.... la meva mare (ja tenia idees prou bones, ja!!!), m'embolicava les compreses en paper de regal, i me les ficava a la bossa del cole. També s'ha de dir que aqui una menda, es va adelantar força a l'edat de ser dona (bufff.... no vull ni recordar-ho...!!!) El dia que va passar, ho va dir a tota la família, i jo... em volia morir... de la vergonya que em va fer passar... si gairebé encara jugava amb la Nancy i les Barriguitas...Dios! Que tiempos aquellos!!! je,je,je
El problema era, quan algú es fixava en el regalet que portava a la bossa del cole... llavors a veure quina una m'inventava per a que colès la bola, i no fiquèssin el nas allà on no els demanaven.....

I ara, venen totes ben plegadetes, amb uns embolcalls super divertits..... Ah...i si entreu a la web d'Ausonia, ja n'hi ha per flipar... a part d'oferir la possibilitat d'homenatgear a una dona ... et pots descarregar un "mosso" que t'alegra el dia, tirant-te floretes... Ver para creer!!!!
Bé, com diu la meva mare: "Quins adelantos!"
Per cert, "A que huelen las cosas que no huelen??"


Flor d'àngel...


Feia molt de temps... que anava buscant aquesta flor....
Em sembla tant i tant maca...
I aquest cap de setmana la vaig trobar
Neixia del mig d'un bon grapat de matolls...
I de seguida, vaig agafar la càmara... i vaig enregistrar aquesta imatge!
Aquesta flor és com un angelet... em va faltar agafar-la i bufar els seus pètals al vent!
Per cada petal un desig...
Però realment s'haguèssin complit els meus desitjos..
Potser sí, potser no..Això ningú ja mai més ho sabrà!
Però no, no ho vaig fer
Vaig deixar-la allà on neixia, sense tocar ni un sol petal
Potser aquesta flor d'àngel.. serà la mira d'alguns altres ulls..
I llavors sí serà arrancada de les entranyes de la terra..
Jo m'estimo més tenir-la entre els meus records, entre les meves imatges ..
Pel fet d'haver-la trobat, ja estic satisfeta...
El meu "angelet" no es mereix ser arrencat d'enlloc..
Es mereix continuar vivint entre l'herba mullada i els matolls del voltant,
perque així qualsevol es pugui fixar en la seva bellesa...
Oi que és maca ???

De tots els colors....

Navegant per internet... et trobes blogs molt diversos... Tants i tants... i tots molt diferents...

Veus la forma de veure la vida de cadascú, els sentiments amagats... les mancances que la vida t'obliga a patir, curiositats, blogs eròtics, ... i bufff.. una immensitat de lletres i paraules, escrites en allò que temps enrera podriem haver etiquetat com un Diari personal...

El meu blog, potser també és una mena de diari personal.... amb l'intent de ser: Positiu

L'altre dia, però, la meva parella, em va fer una observació, que m'ha fet pensar....

Pots cridar al mon mundial que s'ha de viure positivament, i has de somriure...: I es clar que pots somriure, i viure feliç, si aqui expliques aquelles experiències, viatges, i desitjos acomplits que vas realitzant, al pas de la teva vida... Vius molt bé!!!

Eingggg??????

Es cert, però això no vol dir, que no tingui neguits, i preocupacions com la resta dels mortals... i que aquests neguits, em puguin causar angoixa en un moment donat, i sigui llavors quan intenti aplicar allò de Somriu és la segona millor cosa que pots.....

Possiblement, puc gaudir de moltes activitats o realitzar molts viatges, i que moltes altres persones no ho tenen a l'abast.... Però tinc 32 gairebé 33 anys, i de moment, no tinc intenció de tenir fills... a casa treballem tots dos... i be, potser vaig tenir sort quan em vaig embolicar en una hipoteca... La meva hipoteca no és com la ceba, que només de veure-la et fa plorar... ... Tal com estan les coses... podria ser pitjor...

I be, tot és qüestió de prioritats... i ara potser la meva prioritat és viure al màxim fent tot allò que m'agrada fer...

No vull parlar com els meus pares...i com molts pares.... que esperen a fer tot allò que volen fer .. quan arribi la jubilació... Perque quan arriben a la jubilació, potser la salut no acompanya, i la vitalitat que tenien de joves, ha marxat amb l'esforç, amb el treball, i amb les preocupacions de la vida...

No vull esperar a fer-me gran per aprofitar el temps, i viatjar...

Vull viatjar ara, en la mesura del possible....

No vull comprar un vestit i posar-me'l per "mudar" els diumenges.... Perque avui hi sóc i demà no sé on seré!!!!! Cada dia és especial, i per això CRIDO en el meu blog la meva principal filosofia: Carpe Diem!!! Potser no tinc diners estalviats per quan....

Per quan que??? Per quan em posi malalta... Els diners no em tornaran la salut, i quan sigui la meva hora.... podré tenir molts diners... però no em donaran la vida...

La vida, la fem en cada moment que passem....

I tot i que a vegades... ho engegaries tot a rodar.... una mica de positivisme ... t'ajuda a veure-ho tot d'una altre manera...

Per això la música.... que un moment donat m'ajuda a desconectar... un café amb un amic, que m'ajuda a veure un altre punt de vista, un somriure, que potser sense ganes.... t'obliga a ser més positiu.... i be... un munt de coses.... que poden ser molt senzilles, i que en un moment donat, són les més importants del mon...

Valora les petites coses, disfruta les petites coses....

I recorda, Carpe Diem, en tot moment....

Demà ningú sap on serem!!!!!!
Així que fes el teu camí!!!!

Quina és la primera?


Alguns em pregunteu desprès de llegir el títol del meu blog, que quina és la primera millor cosa que es pot fer amb la boca?

Doncs em pensava, que la resposta a aquesta pregunta era òbvia....

Penseu: Abans que un somriure, quina altra cosa ens pot semblar millor????


Besar..

L'acte de tocar alguna cosa o persona amb els llavis...


Dit així sona molt poc romàntic...., però recordeu els mils i mils de petons que podeu donar i rebre durant tota la vostra vida...

I que ens pot semblar millor rebre'ls o donar-los?

Quan són desitjats tant és una cosa que l'altre, a mi personalment, m'agrada donar-los i també rebre'ls.... No podria escollir una opció....


Així que fet l'aclariment...
Beseu, petonejeu tant com pogueu....o tant com us deixin... que segur que fets amb amor, amistat, desig, tendresa.... Seran força saludables....
I després d'un bon petó ... podreu somriure.....



Les "caixetes"



Be, aqui la tenim...
La caixeta....
Com vaig comentar en l'anterior entrada, vaig poder-les provar el passat dissabte a Sant Carles de la Ràpita...
Al principi, em va semblar d'un aspecte extrany, com comentava, em vaig prendre la llibertat de batejar-les amb un altre nom... je,je,je "vulves de l'ebre"... Visca la imaginació!!!! Jo, de seguida li vaig veure clara la semblança...
Segur que si fos el Ferran Adrià el que haguès posat aquest nom en particular, cauria en gràcia... però no soc el Ferran Adrià, i per tant, espero que ningú de les costes de Vinaròs s'ofengui per aquesta "gracieta" meva...
Bromes a part, em va semblar d'un gust impressionant, fort, amb molt de gust a mar...
Així, que ja puc afegir a les "caixetes".. en la meva llista d'aliments preferits!!!!
Espero poder cruspir-me-les de nou ben aviat!!!!
Ah... no us deixeu portar pel seu aspecte... us asseguro que primer, les coses s'han de provar, i desprès... podrem dir si ens agraden o no.... A mi m'encanten les caixetes!!!!

Vivir como las flores.....


Maestro, ¿qué debo hacer para no quedarme molesto? Algunas personas hablan demasiado, otras son ignorantes, algunas son indiferentes... Siento odio por aquellas que son mentirosas y sufro con aquellas que calumnian. –¡Pues, vive como las flores!, advirtió el maestro. –Y ¿cómo es vivir como las flores?, preguntó el discípulo. –Pon atención a esas flores –continuó el maestro, señalando unos lirios que crecían en el jardín.Ellas nacen en el estiércol; sin embargo son puras y perfumadas. Extraen del abono maloliente todo aquello que les es útil y saludable, pero no permiten que lo agrio de la tierra manche la frescura de sus pétalos. Es justo angustiarse con las propias culpas, pero no es sabio permitir que los vicios de los demás te incomoden. Los defectos de ellos son de ellos y no tuyos. Y, si no son tuyos, no hay motivo para molestarse... Ejercita, pues, la virtud de rechazar todo el mal que viene desde afuera y perfuma la vida de los demás haciendo el bien. Esto es vivir como las flores...



Intentaré viure com les flors...

ELISABET.....


Sempre he cregut que els meus pares varen escollir el meu nom, d'una manera especial...

Quan ho penso, realment, crec que m'agrada molt dir-me Elisabet, i be, encara que el nom no haguès estat maco, (que per mi ho és, i molt), només per la manera en que va ser escollit ja crec que té un sentit molt especial!!!!!

Fa gairebé 33 anys, que vaig nèixer jo...En aquella època, els meus pares no varen saber quin sexe tindria la criatura, fins el dia del naixement... Es curiòs, però realment la cosa funcionava així...

La meva mare sempre m'ho explica.... I m'emociona...

Quina història més bonica!!!!!

Estant embarassada de mi... el meus pares amb el meu germà, sovint anàven a passejar per la platja.... I en un d'aquells dies de passeig, varen escriure a la sorra, els diferents noms que havien pensat pel nou nat.

Entre ells, Elisabet, o Elisenda si era una nena... Xavier si era un nen...

Segons la meva mare, el nom que més bonic quedava escrit a la sorra, va ser Elisabet...
Així el 29 d'abril de 1975, aquella nena tossuda (que es va empenyar a sortir de peu), es va dir ELISABET...

Per això, potser m'agrada tant el mar i les seves onades, la platja... la sorra, passejar.... etc...

Oi que és una bonica història???? Per mi ho és.. MOLT!!!


Gràcies pares!!!!!


Desconexió a l'Ebre....



Aquest cap de setmana hem estat per les terres de l'Ebre...
La veritat és que ens ha anat força bé per desconectar...
No és un espai desconegut per nosaltres, perque la veritat és que ja hi em anat forces vegades.... Pero és una zona que per mi té un encant especial.
Em fet nit en una casa de turisme rural, un antic molí d'oli, i on segurament serà d'aquells llocs que val la pena repetir...
I be, he fet un descobriment d'un nou aliment que m'ha deleitat el paladar: Caixetes!!!
Pel seu aspecte, m'he pres la llibertat de batejar-les amb un altre nom: "vulva de l'Ebre" però cal dir, que aquesta mena de molusc, te un gust molt maritim i per mi força exquisit... Així que realment, no us deixeu portar pel seu aspecte, ni pel que us fa recordar quan l'hagueu obert!!! (je,je,je) Jo tinc clar: tornaré a menjar-les en una altre ocasió....
Com haureu pogut veure en les fotos que ja he penjat, hi ha un gran número de fotos d'ametllers florits, i es que passejar pel camp, i perdre la vista, per un mar de flors blanques i rosades, per mi ha estat tot un plaer!!!
Sens dubte ha estat un cap de setmana bastant diferent, i ens ha servit força per desconectar, a part que no ho puc pas omitir..... Ha estat l'Aniversari del meu company.... i això, ha de ser motiu de celebració sempre!!! Felicitats Pedro!!! Espero que en compleixis molts més!!!!

Crec que és hora de dir BONA NIT...

La 1 de la matinada... i tinc dos ulls com dos plats.....
Tot i que sense masses ganes... potser serà hora de que digui BONA NIT.....
Potser amb aquesta bonica cançó seré capaç de dormir.....???Intentaré fer l'esforç....

BONA NIT!


Chimos, sugus, palotes...



Últimament, sorgeixen referències constants a la meva infancia....



On paren els Chimos..... que la publicitat deia... "Chimo es un caramelo, con un agujero rodeado de delicioso caramelo"... o algo similar.....


A mi m'encantaven els liles i els vermells.... i era capaç de desfer el paquet sencer per anar a buscar el chimo lila que estava a sota de tot!!!!! I quan no tenia cap més... llavors em menjava els de taronja i llimona... ja se sap... A falta de pan...buenas son tortas! je,je,je


També recordo amb certa tendresa els palotes....i els sugus, sobretot els sugus, perque em porten molts records....


Recordo que quan era petita, anava amb els meus pares a comprar vi a una Masia de Canyelles, la mestressa de la Masia, quan em veia em treia un gran pot de vidre, ple de sugus....

Ummm... jo crec que quan veia aquell pot enorme ple fins dalt, se'm posaven els ulls grans i rodons.... i era capaç de vèncer la meva timidesa, i agafar un bon grapat de Sugus..... De tornada a casa, al cotxe i per la carretera vella de Canyelles-Vilanova (que avui no existeix...), m'omplia la boca de Sugus.... sense evitar com sempre la frase de la meva mare dient: "No te'ls mengis tots, que et farà mal la panxulina...." Però sempre m'els acabava tots, i mai m'havia fet mal la panxulina...!!!!!
Que maco és recordar coses de la teva infancia..... Ara mateix ho estava revivint, i sembla que sigui ahir!!!!!!!!






L'olor que em porta a la meva infancia....

Us recordeu que quan ereu petits, no hi havien tantes marques ni tants productes per les necessitats bàsiques de la vida....???

Doncs l'altre dia, comprant al Super, vaig veure una ampolla de sabó... que em va fer recordar a quan era petita, i ja no vaig poder evitar comprar-la...
Us recordeu del Moussel..?

L'ampolla tant particular del xampú Moussel, em va portar a la banyera de casa dels meus pares, quan de petita i mentres era l'hora del bany, m'entretenia a jugar amb aquella forma de varis costats... Era una ampolla de color fucsia, i amb olor molt especial....


És curiòs que desprès de tants anys, continui tenint la mateixa fragancia... i l'ampolla tot i que un xic retocada, sigui sent la mateixa....

Ara, quan entro a la dutxa de casa, i obro l'ampolla..... l'olor em transporta a fa ben be 25 anys enrera..... I això em fa molta gràcia.....

On paren la majoria dels productes de l'època? Molts ja han desaparescut, però veig que el Moussel segueix sent el mateix.....

Seguint en la tònica, també he recordat el Petit Cheri Legrain... que també era un xampú per nens... i fins i tot he recordat la musiqueta de l'anunci... que fins i tot m'atreviria a cantar....

A això li dic jo fer una bona publicitat... ja que desprès de tants anys, que haguès sigut capaç de deixar-me emprempta i fer-me recordar del seu anunci....

Aqui, un video que he trobat de l'anunci... (desprès del personatge de la camiseta... un retall de l'anunci de Petit Cheri Legrain!!!)...

Realment, m'ha fet il·lusió veure'l.....





LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!