La dança del foc...

Enmig de la foscor,

la teva llum dançava 

com una bella dama

al son de la música.

Els meus ulls

no podien deixar de mirar-te

La teva llum 

m'alluernava.

Bella Flama 

Bella Dama

"13 Rue de Blogville: El botiguer"

Mira que li ha sortit competència a aquest senyor.. Doncs res!! Ell segueix amb el negoci en plena crisi... No ho puc entendre...

No! Si jo no hi tinc res en contra.. eh? Però és el que coi del botiguer ens enganya a tots plegats...

Que si l'arròs esta corcat.. que si l'oli a granel enlloc de ser oli d'oliva, sembla oli del cotxe... que si no t'hi fixes t'enreda amb el canvi i es queda els "eurus" restants... que si arribes a casa i et dona per pesar la bossa de les llenties.. et trobes que t'ha venut mig quilo, i enlloc de mig quilo fa una lliura... que si..... Ai, mira.. ja paro de criticar-lo.. però és que aquest senyor no te escrúpuls i no te cap vergonya....

Carai tu.. ja m'estic cansant d'aquest botiguer !!!!

Jo només hi vaig en cas de necessitat.. però en sé d'unes quantes que es passen el dia allà dins... A mi em sembla que enlloc de vendre comestibles.. els ven "piropus".. i com que n'hi ha més d'una que va força necessitada....doncs tot s'hi val amb el botiguer... Tenen poca feina les xafarderes de l'escala... ja m'enteneu, oi?

Ara, que si tot ho fa així.... Bufff.. no sé que voleu que us digui.... Deu tenir allò fins i tot caducat.... perquè em sembla a mi, que si li vingués una inspecció de sanitat, li tancaria el "xiringuitu" més ràpid "que corriendo"!

Mireu-lo, mireu quina fila fa amb aquella veïna estirada de l'escala!!!

DECEPCIÓ....

I qui no s'ha sentit mai decebut????

Jo últimament, me'n sento masses vegades..
Em sento decebuda pel que fan les persones que m'importen.

Últimament, també veig a la xarxa més d'una blocaire que també es sent decebuda....
Què esta passant en aquest món???

Jo no trobo una explicació lògica a certs comportaments.....
Certament, penso que hi ha coses que són com són, només queda el remei d'acceptar-les.. tot i així, em sap greu perdre alguna que altre "amistat" en aquest llarg camí que es diu vida. Voldria fer alguna cosa... però a vegades, se m'escapa de les mans... No sé què puc fer!

Des d'aqui, em solidaritzo amb algunes de les meves compis blocaires ( Goculta, Ana) que desconec els seus motius, però totes elles parlen darrerament de "decepció".

Aquesta paraula, no hauria d'existir en el nostre vocabulari....

La busco al diccionari.. i llegeixo el seu significat.... Tampoc sé si és aquesta la manera en cóm jo ho definiria....

Diria que m'he sorprès de la  reacció d'una persona que no esperava que fos així. Aquesta reacció te conseqüències, i aquestes conseqüències no m'agraden!

És clar, que això és vida....A vegades, és millor, a vegades és pitjor... Sigui com sigui, s'ha de seguir endavant...

"13 Rue de blogville: La clienta del colmado"

Fa uns dies que ja us he anat posat al corrent d'alguns personatges que viuen a la meva escala.... Doncs be, seguim amb gent estranya...

Hi ha una altre xafardera estirada...( només l'heu de veure a la foto....!) que quan et passa pel costat, fa aquella ferum de perfum comprat al "mercadillu", i que et mira de dalt a baix... Vaja, el que diriíem com:  "et fa una repassada....", si fos un home, ben be pensaria que te cert interès "sexual" en mirar-me el cos.. però com que és una dona... doncs vaja, li veig la única intenció de xafardejar (igual que la portera)... allò que porto  o deixo de portar. Snif, snif...!!!

Jo crec que hauria d'utilitzar aquesta qualitat de ficar-se on no li demanen, per quan va al colmado de baix... perquè la senyora sempre es deixa enredar pel botiguer poca-solta, que li ven les patates grillades, i l'arròs corcada, o fins i tot, li pren el pèl amb el pes dels aliments....  En fi... que hi farem!!!

FRÀGIL

El nou disc dels Pets, amb dotze cançons que giren al voltant de la fragilitat de les coses que tenim, enyorem o desitgem....

 

Vaig corrent a comprar-me les entrades pel concert!!!!

QUE BOIG EL MÓN...

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent.

"13, Rue de blogville: Trencasostres i la portera"

Agraïments a :

Cazcarra, Helena Batlle, i alguns veïns de Blogville, per fer possible aquesta experìencia!

Estic desesperada....

Jo crec que és moment de canviar de pis. És clar, que amb els temps que correm... posar-se a buscar pis, pot ser una odissea.

Ja us vaig fer cinc cèntims de les fantàstiques habilitats de la portera de la meva comunitat, oi?

Sí ja sé, a qui se li acut enviar cartes de paper... encara???  Però qui diu que t'obre les cartes personals, també s'apalanca la subscripció de la Vanguardia.... Això sí, posats a fer, podria pagar-me les factures que m'obre, no?

Tant és, crec que s'ha de fer alguna cosa al respecte. Més que res, que pel que es veu s''ha buscat un ajudant... I la cosa de mal en pitjor...

L'altre dia me'ls vaig trobar intentant canviar una bombeta al replà de l'ascensor.

Era "ver para creer"!!! A cas s'emporta una comissió aquest senyor per ajudar???

L'haguéssiu tingut de veure... la portera va obrir un vell baül de casa seva, que tenia més porquería al damunt que un pal de galliner!  Va donar la casualitat que jo entrava per la porta.. i allà els vaig veure... :

La portera donant instruccions al senyor en qüestió:

- Giri la ma a l'esquerra... No, no!!! Així no!!!! No veu que trencarà la rosca!!!! Coi d'homes, no saben fotre res!!!!

I l'home amb aquelles ulleres de cul de got, molt em temo que no veia el que tenia entre les mans....

Va baixar de l'escala.... i quan vaig veure la bombeta, em vaig fer un tip de riure....

No tenia rosca!!!!!

D'on havia tret la bombeta aquella portera??? Si jo crec que era de la guerra civil.............

Ai............  Em fa una por arribar de nit, ara????  No hi veig res.... i com que últimament només sento sorolls a la nit.... Molt em temo que qualsevol dia, em trobo un lladregot a l'escala....

Estic acollonida!!!!

I ves que vaig demanar una reunió al President de l'escala i encara estic esperant!!!!

II TROBADA DE CLÀSSICS A CUBELLES

Fa uns dies varem rebre una trucada, convidant-nos a assistir a aquesta Trobada.

La nostre primera participació a una trobada de cotxes denominats "clàssics". 

Els cotxes considerats clàssics són aquells que ja tenen 25 anys o més...

Ens ha fet gràcia tenir el nostre Renault 10, entre tants cotxes de la mateixa quinta... o fins i tot més antics.

Mai hagués pensat en la quantitat d'aficionats que pots trobar en un aplec d'aquestes característiques... 

Cotxes molt ben conservats, gairebé implecables, , que et convidaven a fer un retorn al passat! Com si el pas dels anys, no els hagués afectat gaire....

Pels aficionats a aquest món, us convido a visitar una web força interessant.

Us asseguro que jo no he entés un cotxe com un hobby, per mi més aviat ha sigut sempre un mitjà de transport, però avui, he mirat amb curiositat i sorpresa... i he mirat amb altres ulls...

Espero que us agradi traslladar-vos per uns moments al món dels cotxes dels nostres pares, avis....tot fent un retorn al passat....

Us deixaré el resum, un cop hagi arreglat un petit problema....

De premis....

Si!!!

Feia temps que no trobava premis per Blogville..... 

I doncs, aqui la Lucrècia, m'atorga un premi!!!! 

 

Moltes gràcies Lucre... 

Vaig a veure si sóc capaç de seguir la cadena de nominacions!!!! I sugerir-vos ALGUNS... d'aquells blogs que jo cregui que val la pena... fer una ullada!!!! O més d'una!!!! ;-D

- Dale un salto a tu vida

- Calle Arquimedes 
- Amb ulls de sargantana
- Garbi24

Sí, he dit alguns... només alguns... n'hi ha molts més... Però de moment.. i per encetar la tanda de premis.... us cito alguns d'aquests blogs, que crec que mereixen una visita....


Vinga, Felicitats a tots!!!!

“13, rue de blogville: La portera”

No sé pas com s’ho fa  la portera de la meva escala.... 

Esta en tot!!! Fica el nas a tot arreu... Jo crec que no és normal. Esta be, que sigui una dona “aplicada” i amb recursos, però crec que en fa un gra massa....

Sempre fica el nas allà on no li demanen, i amés jo crec que ens obre la correspondència. i ens espia. És una xafardera en tota sèrie.

Fa uns dies, varen venir unes amigues meves de l’estranger que em venien a portar un souvenir molt especial que els havia demanat.....

Doncs la senyora en qüestió quan les va veure entrar al portal, va sortir immediatament!

Bufff... 

- Ah!!! Vosaltres sou les que aneu al segon???? Veniu d’Amèrica oi???Ja li heu portat el souvenir a la mestressa? Au doncs, pugeu pugeu, i no em trepitjeu el terra que acabo de fregar!

I les meves amigues varen quedar garratibades... Qui coi usa aquesta expressió avui dia?? Venir d’Amèrica....?? Fregar?? Però si més aviat a mullat el terra i prou??? 

Com era que aquella senyora sabia tot allò d’elles si era la primera vegada que la veien?

Varen enfilar escales amunt.. no es varen atrevir a dir ni mu...

Xafardera!!!!!

Se les va repassar amb la mirada de dalt a baix... I després de la visita, al dia següent, ja m’ho va fer saber...

- Escolti, que maques eren aquelles noies americanes d’ahir??? Que se’ls ha perdut per aqui????Ja li han portat el souvenir que vostè tant esperava?

I ara jo,  ja ho entenc tot.... per això apareixien les meves cartes mig obertes... i mig llepades per la llengota d’aquest coi de portera!!!!

No es ficarà a casa seva???? 

Gairebé sortiríem guanyant si tinguéssim un porter automàtic... !!!! 

A la propera  reunió de comunitat demanaré que la fotin al carrer.. i em sabrà greu perquè contribuiré a augmentar l’atur d’aquest país... I només cal això.. però si em fiqués a explicar-vos tot el que fa aquesta vella.. quedarieu esgarrifats!

No veig perquè li hem de pagar el sou a una dona que es fica a tot arreu, que escombra i neteja a mitges, i que dona mala impressió a tothom que trepitja aquesta escala....

Uixxx perdoneu!! Es que em treu de polleguera!!!! 

I sinó, mireu, mireu, mireu la foto...... Quina impressió us dona aquesta portera????

BELLA MENORCA...

M'ENAMORO DELS TEUS COLORS....

 

M'enamoro del teu mar...

 

I de les especials postes de sol...

  ***

M'enamoro de l'aigua cristal·lina 

i de la teva sorra blanca...

 M'enamoro de l'olor a romaní

 

I del verd dels teus prats 
 M'enamoro...

 

del blau del cel 

I de la teva dolça calma... 

 

M'aportes alegria i calma necessària...

Tornaré...algun dia...
i m'ompliré de nou de la teva especial màgia...
 

M'enamoro de tu Bella Menorca...