La veritat és que sempre he dit.. que una Mirada val més que mil paraules, el que no sabia, és que sigui de qui sigui..... Això mateix m'ha passat avui... Donades unes circumstancies determinades, porto un parell de dies anant a visitar al Max. El Max és el gat dels meus cunyats... I be, que fins el moment, sempre m'he considerat una amant dels animals, però el meu deliri han estat els gossos. Per això en tinc dos, i quan el cap de setmana vaig a visitar als meus pares, la veritat és que també em ve molt de gust jugar amb ells, i disfrutar de la companyia que em brinden, dels seus gestos d'alegria al veure'ns i moltes coses més. Es curiòs cóm poden ser d'intel·ligents... i moltes vegades em pregunto, be em pregunto moltes coses, però respecte als meus gossos, per exemple, cóm és possible que sàpiguen el dia que vaig a fer la visita? Aquest estiu , i aprofitant les vacances, varem marxar uns dies, doncs em comentaven els meus pares que el Tom, es posava a la porta de casa, el diumenge, a esperar la nostra arribada. I llavors el meu pare li deia: Tom, no cal que esperis la Eli, perque avui no vindrà..... Ostres, quan sentia el meu nom, es posava a buscar pel camí, per veure si veniem, i en veure que no.. continuava la seva espera fidel, a la porta, fins ben be un parell d'hores. Que fort!!!! Com deu saber ell, si és dissabte, si és diumenge... si.....
Estic enamorada dels meus gossos, i aprofito el cap de setmana per a disfrutar-los, per a mimar-los i per jugar amb ells.....
M'agraden tots els animals, però el concepte que he tingut sempre dels gats, és que em semblava un animal massa esquerp i independent... i per tant, potser no seria afi a mi.....
Aquests dies però, he descobert l'altra cara de l'assumpte!
Avui concretament, he entrat com de costum, a posar menjar, aigua... etc... i el "tiu".. ha començat a maullar.... i a apropar-se a les meves cames. La veritat, es que tot i que pensem que són independents i que van a la seva "bola", jo crec que quan porten temps sense veure als amos, també s'enyoren, per això, avui he optat per fer-li una mica de companyia... i l'he començat a observar....
Quan jo feia intent de marxar... el molt "xantatgista", s'estirava panxa amunt i començava a maullar... com si m'estiguès dient: Ei, no marxis!!! I llavors, em tocava la vena: De, pobret... i continuava fent-li caricies! Amb la panxa amunt .. i cada cop més aprop meu, "demanant amb la seva mirada" que continués, perque això li agradava.....
Jo m'he sorprès de mi mateixa... perque tot i que seria incapaç de fer mal a cap animal... els gats sempre els he mantingut a ratlla -això potser també ho hauria d'aplicar en altres facetes de la vida- ironies a part, es cert, sempre he tingut cert recel en que em treguessin les ungles.. o en que tinguès una reacció diferent a l'esperada.... però no, el que he pogut observar avui, és que el millor és actuar amb naturalesa i sense por quan et trobes davant un gat... jo crec que ell ho sabia... i s'ha aprofitat de mi... je,je,je això és broma!Però sí que he pogut observar en la seva mirada, una tendresa especial.... Ai! que ara tampoc pretenc fer una tesi sobre el comportament dels gats, però diria que això mai m'havia passat abans.... i be... que potser ha canviat la meva forma de pensar vers aquests animalons!!!! Max, els teus ulls verds i la teva mirada, m'han omplert de tendresa!!!! I ara afegiré allò de : Mai t'en aniràs al llit sense saber una cosa nova....
Que per cert, i aprofitant que parlo d'animals... un article en el Magazine de la Vanguardia, on parla de la catastrofe del desgel i de les conseqüències que esta portant pels òssos ... Una frase, que em quedaré com a frase a tenir en compte..... i que potser es pot aplicar en altres situacions... "Si un oso te ataca, tienes que caminar hacia él y mostrarte agresiva sin mojar los pantalones...Quiere comerte, pero tienes que mostrarle que no eres su presa, que tú estas por encima"
.jpg)
