Com un partit movilitza una ciutat

A vegades em costa creure que això pugui ser així....


Com cada dilluns he anat a la meva classe d'angles. Sorpresa ha estat que erem molt poqueta gent a classe! La majoria de compis, estaven al Camp Nou, per anar a veure el partit. Demà, segur que em trobo algun que altre mail a la safata d'entrada preguntant sobre què hem fet a classe.... Això em sembla molt fort! Perquè dimecres tenim exàmen, i la gent ha preferit anar a veure un partit abans que anar a classe... I ep! Jo ho respecto, però també crec que s'ha de ser conseqüent... Segur que algun "forofu" que em llegeixi em portarà la contrària, però jo crec que això no és un cas de causa major.... i be, com ja he dit s'ha de ser conseqüent. 
El cas, és que es denotava l'absència d'alguns companys de classe, perquè ja havien dit que estarien veient el Barça... Carai, però si acabes de classe a les 8,30h, no pots anar després a veure el partit? Be, no dic res, perque tothom és lliure d'escollir.. Això és una opció!

A les 20,30h, he sortit de classe... plovia, però l'aigua, no em feia caminar més ràpid. 
La gent sí anava ràpidament pel mig del carrer. Alguns cridaven, altres tocaven el clàxon, animant-se mútuament abans de l'inici del partit.
He agafat el metro, com de costum. Quan he arribat a la meva parada, eren les 9 passades. Llavors, he mirat al meu voltant: NO HI HAVIA NINGÚ AL CARRER.... El carrer estava solitari! 
De cop.. crits que sortien dels bars, la gent estava eufòrica! Potser era que el Barça havia marcat?
Potser és que jo no sóc seguidora....? Però em costa, igualment, creure cóm una ciutat es movilitza per un partit de fútbol. 
D'acord, un partit Barça-Madrid, però que no deixa de ser un partit d'un esport, com és el fútlbol.
I si tots ens movilitzessim d'aquesta mateixa manera, per altres coses, segur que arribariem molt lluny, no?
Aqui ho deixo dit....
Igualment, m'alegro que hagi guanyat ... el millor! 

DIUMENGE MUSICAL...

OJOS VERDES


Tot un art, el de tocar la guitarra...
BELLES NOTES MUSICALS...

les que serveixen per alegrar, aquest  bonic i  fred diumenge

L'Eli i l'Heli


Alguns em podrien dir, que ahir.. "que vaig agafar un globus"???

I no, no va ser exactament això...
No sigueu malpensats, que us explico el qué de la situació.
Des de fa temps, que em fa molta gràcia veure els efectes que produeix la inhalació d'Heli en el cos. 

Quan ho veig per la tele (com ara el programa del Pablo Motos), em venen encara més ganes de fer l'experiment, amb la única finalitat, de riure i riure...

Em faria gràcia, sentir-me la veu com la dels "barrufets", sí ja sé que direu que és una bajanada... però la vida, també está feta de bajanades... ;-D

I llavors, a vegades he pensat que per fer tal animalada, només em caldria preguntar si lloguen bombones d'heli, o que sé jo. Ja són ganes, però.. eh?
El cas, és que això sempre ha estat una cosa que m'ha rondat el cap....


 I ahir,vaig assistir a una festa sorpresa que li varem fer a un amic, que va cumplir 40 anys. Quan vaig entrar al local nocturn, on estava organitzada la nostra festa, i vaig veure aquell grapat de globus flotant en l'aire...  Se'm va encendre la "bombeta", i vaig pensar que aquella nit estava de sort, i podria tirar endavant el meu "desitjat" experiment...

És clar, que tan poc era qüestió de destroçar l'adornació en qüestió tot just començar la nit, però quan ja haviem bufat les espelmes, i ja era l'hora del "cubata"... sense dubtar-ho massa, vaig agafar un globus.... i aprentant-lo per l'extrem, li varem tallar el nus.. i au!!! Tot l'heli dins la meva boca, ben endins... tragant-lo ràpidament... Les meves paraules com les dels barrufets!!!!

Feia molt de temps que no reia tant!!! Feia tant de temps que no reiem tant!!!! Ai mare, quin fart de riure.... en sentir-me jo mateixa amb la veu dels barrufets...
Els meus amics no paraven de riure, i jo no parava de riure!!!

Gairebé que acabo "engollint" tots els globus de la festa.... Ves quina animalada més animal!!! Però i qué? Amb el que varem arribar a riure, la cosa ja va quedar compensada... (tan gran i tan animal! Ningú diria -a vegades- que tinc l'edat que tinc!!!) ja,ja,ja 

Però, jo us dic, si alguna vegada en teniu l'oportunitat,  us asseguro que teniu el riure assegurat.
I si algú esta pensant si l'heli és tòxic? Us deixo aqui, una mica d'informació sobre aquest element en sí: Heli

I és que l'Eli, ahir va ser molta Heli...

“Sinnerman” – Nina Simone (Pecador)

Sinnerman where you gunna run to
Sinnerman where you gunna run to
Where you gunna run to
All on that day
Well I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me I run to the rock
Please hide me lord
All on that day
Well the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I can’t hide you the rock cried out
I ain’t gunna hide you god


All on that day
I said rock what’s a matter with you rock
Don’t you see I need you rock
Don’t let down
All on that day
So I run to the river
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin I run to the sea
It was bleedin all on that day
So I run to the river it was boilin
I run to the sea it was boilin
I run to the sea it was boilin
All on that day
So I run to the lord
Please help me lord
Don’t you see me prayin
Don’t you see me down here prayin
But the lord said
Go to the devil
The lord said
Go to the devil
He said go to the devil
All on that day
So I ran to the devil
He was waiting
I ran to the devil he was waiting
I ran to the devil he was waiting
All on that day
Oh yeah
Oh I run to the river
It was boilin I run to the sea
It was boilin I run to the sea
It was boilin all on that day
So I ran to the lord
I said lord hide me
Please hide me
Please help me
All on that day
Said God where were you
When you are old and prayin
Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
Lord lord hear me prayin
All on that day
Sinnerman you oughta be prayin
Oughta be prayin sinnerman
Oughta be prayin all on that day

Bso El secreto de Thomas Crown

La tardor ha arribat ?

Fa un temps esplèndid que convida a passejar per la platja...

La platja, el mar. 

Que faria jo sense la meva estimada platja o sense el meu estimat mar? 

Sempre he dit que no podria viure en una ciutat sense mar... És necessari per mi, poder-m'hi apropar, poder-n'he gaudir... Deixar endinsar la meva mirada, davant un mar blau...
 

Malgrat que és temps de caiguda de fulles, i de fred... Malgrat estar a la tardor, fa una dolça temperatura, una dolça temperatura, prop del mar.. 

O per passejar prop de les vinyes... i observar la vermellor de les seves fulles..


Una llum especial....


 Un color únic en aquesta època de l'any...


SI NO TE PARAS UN MINUTO... PUEDES PERDÉRTELO!

A vegades és necessari trobar injeccions de positivisme.

Sé que hi són, que es troben en la rutina, però  a vegades no sóc capaç de veure-les.

M'agradaria aturar el temps, el moviment.. com en aquella película que tinc tant present CASHBACK

Però això no esta en les meves mans... No puc aturar el temps... però si em puc aturar jo.

M'aturo, busco al meu voltant.... miro i observo:
         

VEIG LLUMS...              LLEGEIXO PARAULES...            ESCOLTO ELS SONS....  
                                                                                                                                                            

I em deixo portar pels son de la música.... 

La meva particular forma de començar el dia... 

Amb música i em dic a mi mateixa que ....                             

AVUI SERÉ MILLOR!!!

Vaig deixar un missatge en una ampolla...
Un missatge, clar com l'aigua...
L'hauràs rebut?
M'he trobat l'ampolla,
però, estava buida...

He cregut que potser,
han arribat les meves lletres escrites en el paper, 
els meus desitjos,
i que potser algun dia es compliran...

No i jo

Potser el temps que tinc per matar, fa que darrerament tingui més ganes de llegir.

Un dia, passejant per un carrer transitat i ple de botigues, vaig entrar en una llibreria... Sense buscar, sense pretendre trobar res, dos llibres varen caure entre les meves mans. 
Un, resta al damunt de la taula, hi vaig posar il·lusió en ell, i be, com moltes coses/persones a la vida, m'ha decebut... No era com l'imaginava....

L'altre el vaig el vaig comprar, sense tenir-n'he cap mena de recomanació, sense més .... vaig decidir que vindria amb mi... que emprendria un viatge a l'interior de la meva bossa, i que m'acompanyaria durant uns dies de camí a la feina. 
Sense saber perquè aquest llibre m'ha captivat... Sense voler, s'ha fet un espai en el meu temps perdut entre trajectes de casa a la feina.... 
Engolit com un menjar deliciòs... de mica en mica he anat engolint les seves lletres, les seves expressions, la seva dolçor.... 
Potser no és el millor llibre del món,però a mi m'ha captivat... potser, m'hi he sentit reflectida, i en aquest reflexe, he vessat llàgrimes... llàgrimes al mig del transport públic... (quina vergonya...!) però no me n'he pogut estar.... I perquè reprimir-me?

La No i la Lou, s'han fet un espai en el meu dia dia.... 
La Lou, una noia superdotada, amb problemes d'adaptació a l'escola, i amb uns pares "tocats" per la pitjor desgràcia que els pot passar a la vida, la mort d'un fill.
La No, una noia sense sostre... que coincideix i estableix una relació molt profunda i sincera amb la Lou. Enllacen les seves vides, i trenquen amb allò que potser per la resta de la societat no s'enten...
El Max, el noi més gran de la classe, el guapo, que ens regala la seva dolçor de tracte amb la Lou... i.... 

Una bonica història, amb un final potser no tant bonic...

"...Penso en la igualtat, en la fraternitat, en totes aquestes mandangues que ens ensenyen a l'escola i que no existeixen. No haurien de fer creure a les persones que tothom és igual, ni aquií ni enlloc. La mare té raó. La vida és injusta, no hi ha res a dir." 

"... Ens ensenyen a trobar les incògintes de les equacions, a dibuixar línies equidistants i a demostrar teoremes, però a la vida de veritat no s'ha de trobar res, calcular res o endevinar res."

"...Els capítols dels llibres serveixen per diferenciar moments, per mostrar que el temps passa o que la situació evoluciona, en alguns casos fins i tot hi ha parts encapçalades amb títols carregats de promeses, La retrobada, L'esperança, La caiguda, com si fossin quadres. abm tot, a la vida no hi ha res, ni títols ni pancartes ni taulers d'informació, res que indiqui atenció, perill, esllavissades freqüents o desil·luisó imminent. A la vida estem sols amb el nostre vestit i tant se val si el tenim tot esquinçat"

Avui, m'he apropat a la mateixa llibreria... He regirat les estanteries una bona estona, necessito un altre llibre per seguir ocupant les estones... Em canso de mirar al meu voltant, i d'endinsar-me en la vida dels altres.. Em canso d'inventar-me històries i d'imaginar on va aquella persona, o d'on ve... Imaginar qui és i cóm viu.... 

He comprat dos llibres... sé però, que no seran igual que el que he llegit. Aquell amb la seva particular senzillesa m'ha arribat molt endins. A vegades, no cal que es tracti d'un best seller , ni del llibre d'un gran autor...  A vegades, quan menys t'ho esperes, et sorprens....


LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!