Passejant...

Portava massa temps ajornant la sortida...
Cada dia un entrebanc diferent... Al final, un dia escollit, sense marxa enrera...
Avui.
Amb ganes de perdre'm per carrers sense direcció, només guiant-me per les meves passes, per carrers estrets, per carrers solitaris, pels carrers del Gòtic.

Solitària, gaudint de la millor companyia: La meva.




M'endinso per la ciutat amurallada.....

Entre amagatalls, aparadors plens de curiositats... Un plaer per la vista, un plaer de colors i de textures.
Ninots de paper maxé

I una botiga que ven il·lusions... El Ingenio

Records d'infància, nines retallables..

Titelles,

Pels amants de la xocolata, parada obligatòria: XOCOA

La meva adquisició, ummm.. una xocolata amb taronja, pensant amb algú especial, i una de xocolata energètica amb ginseng i guaraná, per mi, que últimament la necessito de debó.

Passejo entre els turistes

Oloro...
Barreja d'olors...
kebabs rostint-se,
pudor a claveguera,
sofregits d'algunes cuines de restaurants,
m'atreveixo a entrar en carrers concorreguts
per rodamons, gent perduda, prostitutes....

I aprofito per fer-me un regal
pel paladar... Suc natural de kiwi
Tot un plaer!

Perque uns xurrets, la veritat és que no venen massa de gust. Observo la xurreria... És autèntica!

I arribo a la Plaça Reial!

Des de les 14,30h que camino sense rumb... Però res importa massa!
Segueixo passejant...
Miro un aparador, observo la gent, ...

Em ve de gust entrar al mercat de la Boqueria

Colors i fruites... Simplement meravellòs!

Segueixo la marxa... I em perdo pel Barri del Raval

Observo la façana del Palau Güell

I pel camí, més curiositats... Com el cartell d'aquesta botiga.
Parallamps, i en la part superior, una ma i uns llamps que sobresurten del cartell.
Molt original!

EN RESUM,
UNA TARDA MOLT ESPECIAL
ARA ME'N VAIG A DORMIR QUE JA N'HI HA PROU PER AVUI.

Puntos suspensivos

Els he trobat sense voler...
A vegades les coses que es fan sense voler, surten be...
Però només a vegades.

Avui, ha sortit be, i per una estona he pogut regalar-me amb dolces paraules cantades, al so d'una veu femenina...

Puntos suspensivos
(...)

Inauguració a Històries Veïnals

Vides anònimes.... Així s'anomena el nostre relat.

És curiòs veure, quina lectura n'ha tret cadascú d'un video inicial, que va proposar la Rateta Miquey!!! És curiòs veure el desenllaç d'una història proposada...
La meva aportació és en segon lloc, anava orientada amb un fil concret, i al final, al passar per la resta de mans, el fil ha anat per un camí totalment diferent...
És clar, és la gràcia de les històries a quatre mans, que cadascú treu les seves pròpies conclusions i interpretacions...
Igualment, m'ha agradat molt inaugurar-me en Històries Veïnals i espero poder continuar participant en aquests jocs literaris...

Us convido a que en feu una ullada ... de la meva aportació i dels meus compis-veïns.

BYE BYE FACEBOOK

Doncs feia alguns dies que ho havia anunciat en el propi facebook...
En breu em donaré de baixa.. podeu localitzar-me al meu "miliu"...
I fa uns breus instants, m'he donat de baixa definitiva. Res de mitges tintes.

La veritat, és que vaig començar amb pura curiositat...

La curiositat m'ha donat a "trobar" gent del meu passat, gent que ha tingut alguna relació amb mi, principalment antics companys d'escola, i companys blogaires, on trobar-nos no ha de ser necessàriament a través del facebook i poca cosa més.

En certa manera, he pogut comprovar allò que ja sabia...

La gent és bastant hipòcrita... Més que res, ho dic per certs personatges, que apareixen i s'etiqueten com amics, i que resulta que un bon dia te'ls trobes pel carrer i són incapaços de intercanviar no més paraules que van més enllà d'un hola i un adeu... Llavors, per a que t'has ficat en un xarxa d'aquest tipus? Per saber més de mi? Per saber el que faig en el meu dia a dia?

Sincerament, sóc incapaç de posar fotos del meu dia a dia, en un lloc com aquest... I em direu, que no ho enteneu, perque penjo fotos de caire personal en el meu blog.... I tant, però penjo les fotos que jo decideixo penjar... I ningú decideix fer-ho per mi... I amés, ningú es para a pensar si jo vull posar aquelles fotos en aquella xarxa o no... No existeix consentiment vers la imatge de cadascú, i això a mi em desagrada força.
Però el que més em desagrada és això que us he comentat.... Que allà aparegui gent, que .. en un moment donat tinc més a l'abast, i en canvi, no han tingut cap mena d'interès en ser amic/ga meva.. Per tant, per a què ser tant hipòcrita? Per que t'haig d'acceptar com a amic?
Amic/ga? Sabeu quin significat te aquesta paraula???
Jo sí que conec el significat... i per això mateix, he decidit marxar d'aquest món anomenat facebook....Perque els amics/gues, els trio jo.... no apareixen de sota les pedres, d'un dia per l'altre... Les imatges de la meva vida, decideixo jo a qui les ensenyo i a qui no...
Sense dubte, tampoc vindran a veure el meu blog... així que dubto que vinguin aqui a seguir-me...
Qui em vulgui veure i trobar, sabrà com fer-ho, si realment vol fer-ho.... No caldrà entrar en aquest joc... Sempre dic que: Qui vol, pot...

Així que... treient els contactes de gent del "cole!, que en certa manera m'ha fet gràcia veure virtualment després de 20 anys..., els compis blogaires que us he trobat en allà, i els amics que tinc, però que els veig sense necessitat del facebook. Realment la resta de gent... em sobra.
I ara penso que donar-me de baixa, ha estat una de les opcions més sensates que he pogut fer...

Desconectant...

Aquest cap de setmana, he canviat asfalt per verds arrossars.


M'agrada molt anar a visitar el Delta de l'Ebre...
Des de petita, ha sigut un lloc molt recorregut....
De colònies, gairebé cada any, i anavem amb l'escola... i de gran, he continuat les visites...
És una terra amb uns colors especials....

És un lloc on tornar-hi en qualsevol moment, sobretot per trencar la rutina....


Un cap de setmana amb els amics, de menjar i beure, de rialles i bon rotllo...
Necessitava desconnectar...
Crec que ho he aconseguit! ( a veure quan em dura...)

ÈREM POCS...

I VA PARIR LA BURRA!!!!!

De veritat, juraría que he trepitjat una gran merda (perdó per l'expressió!) però és que sembla que l'hagi trepitjat i m'hi hagi quedat enganxada!

Fa un mes, una cosa així, o potser més, es va instal·lar en el meu ordinador de casa (arrel d'una cosa que va fer el meu compi que no havia d'haver fet! uixxxx!) el que anomen els entesos "Gusanos"....

Com que l'ordinador no feia coses extranyes, la veritat és que tampoc vaig fer-li massa cas, (2on. error! :-( ), això sí, només notava que l'antivirus Avast, no acceptava noves actualitzacions....Però tampoc creia que fos un problema...

Arrel del Congrés aquell de les Secretaries, un expert en temes informàtics ens va donar unes pautes bàsiques per optimitzar el bon funcionament de l'ordinador.

A partir d'aquell moment, vaig començar a seguir les instruccions, vaig canviar d'Antivirus, i vaig realitzar diferents escanejos a l'ordinador per detectar aquests possibles gusanos! (Quins pebrots, hi ha gusanos, fins i tot a l'ordinador!!! )

I quan em vaig dedicar a fer anàl·lisi, he vist que tinc l'ordinador plagat...! De què?

Doncs buscant per Internet, he esbrinat de què! Doncs de Trojan i Rookits, que si hi ha algun informatic que em vulgui orientar, estaré encantada!

Es clar, una altre persona diria: Doncs porto l'ordinador a l'informàtic, i s'ha acabat el problema...!

I en part tindria raó, però no sé perque m'he encaparronat en voler mig arreglar aquest tema...

Que si instal·lo aquest Antispyware... que si miro el Foro X, que n'hi ha un que explica el mateix que jo.... Que si.... buffff.....

Que m'ha agafat una obssessió amb aquest tema que és massa. Que passo els diversos programes, i quan faig un scanneig on line l'element en qüestió segueix sortint....

Que jo he vist que hi ha gent que restaura l'ordinador, però es clar, això no m'atreveixo a fer-ho.... Que encara m'ho carregaré tot i llavors sí que em voldré matar...

Per postres, s'ha "escunyat" la impressora....

Per l'amor de Deu.. que s'ha posat tothom d'acord per tocar-me la gaita????

He canviat els cartutxos, són originals i nous... i res! No imprimeix ni de casualitat!

No em digueu que no és mala sort!!!

Algú coneix un bon informàtic a Barcelona???

Sí, ja ho sé, suposo que tot dependrà en cóm ens prenem les coses.. però, jo ja veieu, intento sortir contenta pels matins, però quan m'en vaig al llit cada nit... Sento com que tot surt "cagat i pixat"!

Alguna recomanació? Pels aparells espatllats, (i be si em voleu incloure a mi com aparell espatllat... i teniu alguna solució, us asseguro que serà benvinguda!)

Després de la tempesta...

Imatge de google

Diuen que arriba la calma...

Jo de moment, no cantaria victòria...

És cert, però, que jo m'he aserenat...ni que sigui una mica....

La setmana passada em varen fer perdre els papers...

Masses injustícies porto acumulades, i al final, la goteta...va fer vessar el got! No entraré en detalls, però qui segueix el meu blog, sap que tot i que parlo metafòricament, hi ha coses, que tenen a veure amb un apartat de la meva vida, que no és tot el magnífic que m'agradaria que fos...

I a vegades, el meu sentit de la "tolerància" o del "suportar" arriba al seu límit i....perdo el control i dic les coses tal com les penso...Fins a quin punt és positiu o negatiu..? Doncs la veritat, no us ho sabria dir. D'entrada, els fets han fet que "passin de mi", i només s'adrecin a mi quan no hi ha més remei, i m'han de demanar que faci coses, amb el que, crec que de moment, surto guanyant, si més no, tot i que no és el meu estil, em deixen tranquil·leta i puc fer la meva feina, cosa molt a agraïr... Aqui diria allò de.... "ja vindrás a bord, ja...." Mentrestant, limitar-me a fer la meva feina...i poca cosa més. Tenint en compte que la meitat de gent esta de vacances, m'estic tornant un xic autista, però que tenir que parlar amb segons qui.... la veritat és que ja em podria quedar muda... perque no us podeu imaginar el nivell de surrealisme que gasten segons quins personatges....

Serà que ja necessito vacances? I ja no sóc capaç d'aguantar tantes "imbecilitats"?????

Era previsible...

Era inevitable...

Joc de lletres...

Ja fa uns dies que l'Ada, em va convidar a participar en una cadena de lletres virtuals...

Havia d'agafar el primer llibre que tingués al costat... i el primer que he trobat (Cuentos sufíes para pensar) te menys de 160 fulles, com que no en tinc cap, he anat directe a l'estanteria.... N'he vist un, que el vaig començar i el vaig deixar a mig començar (sinó tinc inspiració lectora, això em passa sovint...)

Ara segons les instruccions del joc, hauria d'anar a la pàgina 161, i concretament, copiar la cinquena frase que diu així:

"Me limité a encogerme de hombros. Para mí, los momentos más maravillosos eran justamente aquéllos durante los que ella había tenido los ojos cubiertos"

Nada es Azar - Richard Bach

I ara us ho hauria de passar....

Passar a 5 blogs.....

Però uffff... és que a vegades fa pal seguir jocs de cadena, no?

Mira, que jo l'he seguit, eh??? I em consta que en tinc algun altre desperdigat....

Doncs res, em salto les normes....

Us convido a fer-lo, però només a qui li vingui de gust.... (Res d'obligacions)

Ara he pensat, que potser estaria be, tornar a reenganxar la lectura d'aquest llibre....

Potser després, potser demà,... potser...

ai.... bufffff.... Quina mandra!!!!

Que no se li encomani la meva mandra a ningú, eh? ;-D

Obligacions obligades...

Fa dies que no tinc gaires ganes de fer gaires coses...

Només aquelles coses que són obligatòries, són les que faig, més que res perque no tinc més remei que llevar-me cada matí per anar a treballar, i restar dies al calendari, tot esperant les ja desitjades vacances. Sí dic desitjades perque aquest, més que cap, necessito desconectar.... i fer aviat vacances! Ditxoses obligacions!

I aquesta tarda, mentres m'obligava a planxar.... i buidar el grapat de roba que s'acumulava al damunt de la fusta de planxar... he conectat la ràdio via internet... i de fons, aquesta cançó!

Em sembla que m'he despertat una mica.... tard. Llástima! ja s'acaba el dia...

Serà que aquest coi de calor em deixa...

Aplatanada!!!

Bombolles delicades...

La màgia lliscant per l'espai...

Em deixo portar per les carícies de sabó...

Dolces pompes passejant per la foscor...

Pep Bou- Clar de Llunes

2 anys i 365 posts...

Doncs sí, aquest mes de Juliol, el meu blog, compleix 2 anyets des de la seva creació.

No explicaré els motius pels quals vaig obrir aquesta finestra virtual... però torno la vista enrera, i veig que ha plogut molt des de llavors.

Si més no, les circumstancies que em va tocar viure en aquell moment, les he superat, i n'he aprés d'elles...

D'això es tracta a la vida, veritat? D'anar aprenent allò que la vida et posa al davant, aprendre de les situacions bones i de les dolentes...

Avui, miro tot el que he guanyat arrel d'aquest blog..

Comparteixo paraules i sentiments a través d'aquesta xarxa virtual..

Comparteixo sensacions, experiències, tristeses, i alegries, neguits, silencis, ànims i desànims, somriures, llàgrimes, petons i abraçades, i un seguit d'emocions, que sense vosaltres, segur que aquest blog no tindria tanta vida... com la que te ara.

Així que us vull donar les gràcies per passar per aquest raconet meu... per venir a aquest trocet de casa que comparteixo amb vosaltres... Per aportar-me els vostres pensaments, les vostres experiències, crítiques i paraules boniques que em regaleu....dia sí, dia també...

I com que tinc moltíssimes ganes de tirar endavant aquest espai.... encara que a vegades també jo tingui "baixons" i ganes de plegar... us vull avançar una primícia...

Aquest blog, continuarà el seu camí, però no ho farà sol....

????

Eing???

Vaig fer un post el passat mes de Maig, i sembla ser que va fer gràcia el nom... La veritat és que a mi, m'en fa molta de gràcia... i per tant, he decidit crear un nou blog...

Alguns ja sabeu que m'agrada viatjar, i sinó ho faig més, és perqué no puc.... la meva economia és la que és, i tampoc puc fer miracles, però la veritat és que no em queixo.

M'agrada regalar sorpreses, activitats, sortides ... viatges... i tot allò que esta al meu abast...

I com que tots els llocs que he visitat, tenen quelcom d'especial.... Vull en aquest blog nou que crearé, recollir espais, restaurants, hotels... visites, recursos, i demés... que us puguin servir en un moment donat....Es clar, que també cal dir .. "entre gustos no hay disgustos", i això dels gustos és molt relatiu... però espero compartir si més no... el que he viscut i els llocs que he visitat.. segur que encara que siguem ben diferents alguna cosa bona en podreu treure...

Ja us dic, jo no he fet grans viatges, però els que he fet, m'els he organitzat jo mateixa... i m'han sortit rodons... I per això, m'agradarà compartir tots aquests llocs amb vosaltres.

Així que.. ben aviat, ens trobarem també a:

http://www.eli-tours.blogspot.com/

Repeteixo, moltes gràcies per la vostre companyia!!!

El cas del Barquero

Ahir i avui, assisteixo a la "Fira Internacional para Ayudantes de Dirección y Personal Assistants" que organitza cada any Secretaria Plus.


L'any passat no vaig assistir-hi, però aquest al final si...



Entre visita d'expositor i expositor, tenen organitzats una sèrie de tallers pràctics.


Vaig arribar a casa ahir carregada com un ase, amb bosses i més bosses, amb recursos d'empreses, boligrafs, llibretes, material d'oficina variat, de tot i més el que us pogueu imaginar.

Vaig escollir diversos tallers practics, i la veritat és que els vaig encertar de ple, perquè em varen semblar molt interessants.


Entre ells, destaco una pràctica que corresponia al taller "Comunicación Interpersonal: los 3 pilares básicos". Ens varen plantejar una situació. És curiòs veure la resposta de cadascú. Vaig estar d'observadora....

Aqui us plantejo el Cas del Barquero, no sé si algú el coneix ja. Però realment una història que dona molt de sí.

“Una joven casada, poco atendida por su marido demasiado ocupado en sus negocios, se deja seducir y va a pasar la noche con su seductor en una casa situada al otro lado del río.

Para volver a casa al día siguiente, muy temprano, antes de que vuelva su marido que está de viaje, tiene que cruzar un puentecillo, pero un loco haciendo gestos amenazadores le impide el paso.
Corre entonces hacía un hombre que se dedica a pasar gente con su barca. Se monta, pero el barquero le pide el dinero del pasaje. Ella no tiene dinero y por más que pide y suplica, el barquero se niega a pasarle si no le paga por adelantado.

Vuelve a casa de su amante y le pide dinero. Él se niega sin darle explicaciones.

Se acuerda de un amigo soltero que vive en la misma orilla y que ha sentido por ella, desde siempre, un amor platónico aunque ella nunca cediera. Se lo cuenta todo y le pide dinero. También se niega, le ha decepcionado totalmente.

Entonces decide, tras una nueva tentativa en vano con el barquero, pasar el puente.
El loco la mata.”
¿En qué grado son responsables de esta muerte los seis personajes?
Loco. - Esposa. - Marido. - Amante. - Barquero. - Amigo.

Vinga us animo a que em doneu la vostre resposta i "defensa" de la vostre resposta.