Atrotinada del dia... amb poques ganes de res.
Amb el cap ple de cabòries que si el "present perfect", que si el "past simple"... coi de professora, si que patirem "- Si, ja Eli, sempre estem igual..." i de cop i volta, m'aturo. Un semàfor en vermell m'obliga a aturar-me, però no s'aturen els meus pensaments. Tinc ganes d'arribar a casa.. què faré per sopar? Una mica caldo, i alguna cosa més. Una truiteta, potser...
Una llum de color verd, enlluerna la meva mirada enfront meu.
Aixeco el cap, miro endavant, i veig que a l'altre costat del carrer, aquell local que fa uns mesos es va cremar, deixa veure unes llums molt lluminoses (és clar, llum: lluminosa... ves quina curiositat, sí és clar, en aquest cas, no era una llum esmorteïda), miro i espero.
Quan el semàfor esta en verd, creuo el carrer.
I em dirigeixo directament cap a la nova botiga...
Un aparador ple de pastes, totes elles molt apetitoses, i un pa, rera unes estanteries que fa molt bona pinta....
Els meus ulls, es mengen sense voler aquest pa, que començo a engolir-lo amb la imaginació. Una molla tova per dins, però cruixent per fora..... Ni massa torrat, ni massa cru.... Un pa, que em convida a entrar... com la millor targeta de presentació.
Sense dubtar-ho massa, entro i miro al meu voltant... Els meus ulls es perden entre els productes de la botiga.... Però la meva petició és clara i concisa.
Vull aquella barra, com si es tractés d'una barra expressament per a mi, com si estes allà, esperant-me...
Pago i marxo...
De camí dins el metro, vaig pensant el què en faré amb la barra, com si fos tot una cosa estranya....
La imagino oberta, sucada amb tomaquet, i amb un rajolinet d'oli d'oliva... com el pa sucat de tota la vida.... Tinc gana. I mentres ho imagino, no me'n puc estar. Trenco un bocinet del crostonet... Esta cruixent, molt cruixent....
-Vols dir que si continues així, arribarà la barra a casa?
No me'n puc estar. Continuo trencant bocinets.. és tant bo?!
Quan arribo a casa, parteixo la barra en dos. Obro els entrepans i ... em deleiteixo fent allò que porto tot el camí imaginant.....
Quin plaer tan deliciòs!
Mentres ....
Entre mos i mos...
