Amb quina facilitat.....

Amb quina facilitat se m'enganxen les cançons que escolto en algun lloc, a la tele, a la radio, tararejar-les a algú altre... i llavors ja no me les puc treure del cap, durant una bona estona, potser durant dies... va rondant la tonada pel meu cervellet.... fins... fins que en sona una altra que substitueix l'anterior.....
I això mateix m'ha passat....
Amb quina cançó ???

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!

LA PUERTA DE LOS SUEÑOS

SIMPLEMENT M'ENCANTA!!!!

Una mica de música....en català!!!!

Iniciatives divertides!

L'altre dia vaig veure a la tele, que uns quants taxis anglesos estaran per Madrid.

Ai que divertit!!!

Ja tinc ganes que vinguin a Barcelona....

No sé jo si em farè entendre, però el que tinc clar, és que si en veig algun, encara que no hagi d'anar enlloc, em penso atrevir a pujar-hi.

El tema, és que ofereixen el desplaçament gratis, amb la condició de que et facis entendre en anglès!!!! I bé l'altre condició és que el recorregut no superi l'import equivalent a 10 pounds.

A mi particularment, em fa gràcia aquesta iniciativa...

I he llegit en algun lloc, que aviat trepitjaran els carrers de Barcelona!!!!

No sé què és el que pretenen amb aquesta iniciativa... però mira, si és gratis.. ja,ja,ja (aqui una catalana garrepa!!!!) doncs ja esta bé la historieta.. I de pas, podrè practicar el meu anglès...

Ja em veig dient :

- Taxi!!!! I would like to go to Sagrada Family??? (ara no em pregunteu si esta ben dit, perque vinc d'anglès i estic una mica empanada... Avui hem fet els "contables" and "uncontables" i mira que són raros, raros!!!)

-What????

Que vull anar a la Sagrada Família!!!! Tant difícil és fer-me entendre???? Ara explíca-li cóm arribar a la Sagrada Família, i més jo, que no sóc de Barcelona, i segons quins recorreguts encara s'em fan difícils... Amb ho fàcil que és agafar el metro i t'estalvies cues de cotxes, semàfors... i tot plegat....

Crec que si aconsegueixo trobar un Taxi londinenc, i aconsegueixo agafar-lo em farè un tip de riure!!!! Tot pot ser, que amb el meu parlar, el taxista no m'entengui i em faci pagar el desplaçament !!! ja,ja,ja Hauré de tenir cura, i que sigui un dia que porti diners al moneder, per si de cas.... (que jo sóc de les que porta diners en comptagotes!!!)

No sé que en pensarà en Taxidriver d'aquesta iniciativa...ja,ja,ja Que de fora vindràn... i de casa et treuràn??? ja,ja,ja

Un dissabte de capritxets!!!!

Dissabte , va fer un dia esplendid... Això la veritat, és d'agraïr...

I com que diuen que la xocolata aixeca l'ànim.... jo en menjo cada dia, a casa ens agrada molt, i sempre hi ha alguna rajola de Dolca, esperant a ser cruspida.... Però dissabte ens la varem cruspir d'una manera diferent.

Abans de fer les compres habituals al super, ens hi varem aturar... Una xurreria, d'aquelles ambulants. Que en aquest cas, esta aturada sempre al mateix lloc, i on fan un xurros i una xocolata força autèntica....

No és la xocolata aigualida que et posen en alguns llocs, no... és xocolata, xocolata... i els xurrets, recent fets.. ummmm!!!! Cal dir que varem fer un esmorzar força calòrific, però molt reconfortant!!!!

Una bona manera de començar el dissabte !!!!

Amb l'estomac ple, varem anar a comprar al super i desprès de fer "dissabte" i comprar les coses per la setmana... varem fer un volt amb "el trasto"... (ho dic ara que no em sent el meu company!! ja,ja,ja) De tant en tant, li agrada treure'l a passejar... I això mateix, varem fer, ens varem acostar a Sitges, com no... al costat del meu mar!

Feia un dia preciòs, i vaig aprofitar per fer alguna foto...

I despres a l'hora de dinar un bon tiberi... M'encanten els rovellons, però van a un preu "intocable"....Però en varem trobar uns amb un pagès, que estaven molt be de preu, i mira, al final, varem fer fira.. així que per dinar, uns rovellons amb all i julivert, i unes costelletes de xai!!! Ai, com ens cuidem!!!

Sens dubte, un dissabte farcit de capritxets..... per l'estomac.....!!!!

Doctor no sé que em passa!

Ja fa dies que entro en alguns blocs i em trobo a gent amb uns símptomes similars als meus....

És extrany, però mai m'havia afectat tant el canvi de clima...

Em sento passiva i amb molt poques ganes de fer res...

Al matí em costa horrors llevar-me.. Faig més que mai el ronso, i al final em llevo de mala gana, amb lleganyes als ulls i de cap a la dutxa, que és la única cosa que em fa despertar.

No sé que coi, m'esta passant... No tinc ganes de vida social, i només em ve de gust estar ensimismada en el meu món, això sí, dins de casa.

Tot em fa mandra.. em fa mandra anar a treballar, em fa mandra, quedar amb gent, em fa mandra.. tot!!!

Hi ha solament dues coses que faig, i que potser no hauria de fer a aquests extrems... Per un costat, dormir... Sobretot el cap de setmana.. Últimament, sóc capaç de dormir 12 hores seguides, i perque al final em desperten, sinó seguiria i seguiria...

L'altra tampoc l'hauria de fer... i és menjar. Menjo a tot hora, i pels descosits. Ja em fa por, pujar a la bascula.. per no espantar-me!!!! :-S

Algú estarà pensant si és que estic embarassada??? oi??? No, això us asseguro que no.

Però ves, no sé que pensar ni que fer...

Estic molt desmotivada... sobretot amb aquella cosa que s'ha de fer cada dia per obligació (anar a currar!), i que per altre costat, penso, va Eli, no siguis així, que tal com esta tot.... Molts voldrien i no poden...

Però recoi!!! No em conec, no em conec aquesta faceta meva de passivitat... Feia molt que no la tenia.. i de cop i volta.. Esta aqui!!! No puc continuar d'aquesta manera, no?

Algú té la "pòcima secreta per despertar a aquesta bella dorment" ?ja,ja,ja

Espero que s'acabi la ratxa.. que si m'haig de passar tot l'hivern amb aquest plan, se'm farà el cap gros de tant dormir, i no passarè per la porta de tant menjar!!!!

PD: Per cert, m'haureu de disculpar, sobretot la nova gent que passa per aqui.. Justament, m'heu deixat uns comentaris al post anterior, on agraieu el meu positivisme... Suposo que desprès de llegir això, haureu flipat una mica. Ja veieu, que a la vida, hi ha moments de tot... I sí, per altra costat, haig de dir, que estic contenta però, de la meva vida.... però suposo que tot són èpoques!!!! Benvinguts i benvigudes tots i totes!!!

2 metres de ...

Bufanda!!!

Per fi l'he acabat!! I amés crec que he batut el record... em pensava que tardaria molt més en tenir-la enllestida!!! I estic molt contenta de cóm ha quedat...

Ara només cal que faci una mica de fred, perquè el meu "anfitrió" la pugui estrenar!!!

I com que li he agafat el gust...

Demà mateix anirè a comprar més llana.... Ara em vull fer alguna coseta per mi...

Sé el bàsic, i m'agradaria poder saber fer més cosetes... però ara per ara, i amb el temps ocupat amb altres "aficions" (el meu anglès!!!), no puc fer un curset de mitja... Potser es quedarà per més endavant... Em consta que aprendria moltes coses... però ara mateix no és el moment.... M'haurè de conformar amb el que sé fer.. i si més no... sempre puc buscar coses per Internet i fer-me autodidacta!!!

De moment, aqui us deixo els resultats....

Encara que a la foto no s'aprecii... medeix dos metres!!!!! Clar que el meu compi, que és qui la portarà... ja es força alt... i no li queda pas llarga!!!!

Se les pensen totes!!!

Aquests del marketing, se les pensen totes....

Ara, tampoc crec que hagin descobert la sopa d'all... però mira a la gent, li fa gràcia... i sinó, només heu d'entrar a la web , i veureu que ja són molts els que creen el seu so del vi... Masses coses em sembla a mi que regalen... Desprès s'haurà de llegir la lletra petita!!!! Que sempre hi ha sorpreses!!!

Quina bajanada, oi???!!!!

A mi em porta records, això de les copetes... sobretot, quan a casa, en celebracions, ens dedicavem el meu germà i jo, a incordiar al personal amb el so de la copeta... mullavem el ditet amb saliva, i som-hi!!! Sobretot en la sobretaula, quan hi havia conversa... i de fons... se sentia el iiiiiiiiiiigggggggg!!!! Nens, pareu, una estoneta!!!! I els nens, no paraven..., i anys desprès, sense pensar-ho, s'ha tornat a repetir la història... I és que a vegades som com nens... Amb quines edats... i buffff....El meu compi i jo, ens dediquem a repetir la situació, sobretot en trobades i dinars amb amics... A vegades crec que hi ha un talp.... ja,ja,ja

O potser perque les coses més simples, que ningú li dona importancia.. acaben sent idees bones per a publicitat....

Ai, d'una cosa m'en vaig a una altre... Però això mateix ens va passar amb els "pongos". La meva cunyada anava a sopars de "pongos", és a dir, a sopars amb amics, i desprès cadascú portava la seva "reliquia"... i allà s'intercaviaven... Esta clar, que el que a nosaltres ens pot semblar horrible a una altre persona li pot encantar... i d'això es tractava!!! Els "pongos" són aquelles coses inútils, que quan te les regalen, arribes a casa i dius: Carai, y ahora dónde lo pongo!!!! Y resulta, que no saps on trobar-li ubicació. Mira que feiem conya amb això.. i resulta que un bon dia, em trobo un anunci al "Que fem?" de Concurs de Pongos!!! Comorrrrrrrrr??? Com és possible!!!! Llavors amb la colla, deiem hi ha un talp entre nosaltres!!! Com és que això, ha donat tantes voltes...???

Doncs això, que resulta, que entre els pongos i els sons de les copetes.. potser que m'en vagi a vendre idees a una empresa de marketing, no??? ja,ja,ja No em digueu que vosaltres, no ho heu fet mai, això de lliscar el ditet a la copa per fer so???

Guaita.. i ara resulta que crear el teu so, pot tenir premi!!!!

Ai, ves!!! Quines coses s'inventa la gent, per tenir fama....!!!!!

Els sumum de les "bajanades", és l'apartat de música... En un moment d'aquells tontos, ahir em va donar per jugar una mica amb la historieta.. i mira crec que d'aqui ja m'en puc anar al programa del Tienes Talento.. no???!!!! juas,juas,juas...

No sé que diria, el Sr. Monegal, si amés de fer critica de programes "escombraries", veiès, aquesta promoció del vi de Rioja....

No sé, pel meu parè, sembla que un vi com el de Rioja, fent aquest tipus de publicitat, sigui poc seriòs, no??? Vosaltres que en penseu???

Dios apreta pero no ahoga!

Tothom parla de la crisi, i és que no m'extranya... Passem per una situació molt difícil, tots plegats!!!!

Gent a l'atur, buscant feina, amb una hipoteca que pagar (que el banc no perdona!!!) i un munt de despeses que s'acumulen i cada cop fan més gran aquesta llista. No és el meu cas, espero que no ho sigui, però és un tema que no em miro des de lluny i que començo a mirar-m'ho des de molt més aprop.

A tots ens afecta la situació, en major o menor grau.

I quan dic a tots, dic a tots... perquè és cert, que t'has de restrenyer el cinturó, per preveure una mica la situació... S'ha d'intentar ser una mica formigueta... i previsor... Tot i així, a casa meva, la situació varia per moments.... El meu company té èpoques en que li sobresurt la feina, i èpoques com les últimes, que la cosa es complica, aquestes males èpoques ja comencen a ser massa seguides...

Ser autonom comporta tenir unes despeses cada mes, que no te les treu ningú, i les has de pagar, t'hagi entrat diners o no...

Llavors, és viu una situació complicada en busca de feina i en busca de clients... Dóna molts pressupostos i pocs es porten a terme.

Ens comencem a desesperar per moments... És molt complicat voler treballar i no tenir feina!!!!

Certes professions, veuen minvar els seus clients...I les empreses, comencen a obrir expedients de regulació per despatxar als seus treballadors, perquè no poden assumir tal despesa.

La gent es gasta els diners, en coses de primera necessitat... i és difícil moure fils per tirar endavant els pressupostos que es fan.

S'intenta "arreglar" el preu.. però tot i així, la cosa esta fomuda....

Per això, em permeto, des d'aqui, (tot i que no m'agrada fer publicitat...però donades les circumstancies, la faré!) em permeto oferir els serveis del meu company.

És ebanista/fuster i decorador. S'ha dedicat a aquesta professió durant tota la vida, i per tant, té una gran experiència en aquest sector.

Treballa tant per particulars (portes, armaris...) com pel món comercial (interiorisme de comerços), sector bancari, reformes oficines, escoles.. i en definitiva, el que calgui.

Treballa tot tipus de materials: estrusionats, barnissats, lacats, làmines de plàstic, melaminats... i un llarg ètc.

I el més important, és que no té cap inconvenient en desplaçar-se a qualsevol indret de Catalunya per realitzar un pressupost i bé, que resta a la vostra disposició pel que calgui.

Confio en què la situació millori per tothom... i confio en què una porta com el meu blog pugui obrir alguna possibilitat laboral... Ja sabem tots que no és fàcil i vivim tots, moments de crisis força complicats.

D'alguna manera, segur que em podreu entendre, i be... espero que si algú necessita o sap d'algú que necessiti unes feines de fuster, una reforma... i bé, a vegades, el que funciona més és el boca a boca.. per això espero que us recordeu de mi!!!

Moltes gràcies a tots per passar cada dia per aquesta "casa virtual"... i per donar el vostre suport, en moments bons i en moments dolents!!!!

****************************

Interessats, podeu adreçar-vos al meu correu electrònic: eli_h_v@hotmail.com o directament a:

Ebanisteria Godoy

c/ Alarcón, 31

08035 Barcelona

Tel. 93 4206084

ebanisteriagodoy@hotmail.com

"Cuentos que mi jefe nunca me contó"

- Fulanita: Vas a venir el sábado?
- No, no vendré.
- Fulanita: Te hecharemos de menos!!!!!!
- Mejor, así quizás me valoraran....

La "fulanita" no era jo, però ho podia haver-ho estat perfectament...

I és que quan s'estira massa de la corda... aquesta s'acaba trencant!!!!! I sinó, preguntéu-li a aquest pobre gos.... No crec que hi hagi una propera vegada ....

Cierto día un carnicero que estaba atendiendo a sus clientes vio que un perro se metía en la carnicería. Empezó a gritarle para que saliese de la tienda. El perro salió pero a los pocos minutos volvió a entrar y despues de entrar y salir unas cuantas veces más el carnicero se dio cuenta que traía algo en la boca.
Saliendo de detras del mostrador, se acerco hasta el perro y vio que lo que traía en la boca era una nota envuelta en un plástico. Cogió la nota y la leyo: “Podría usted enviarme medio kilo de chuletas y cinco salchichas?”. Envuelto en el plástico venía también un billete de 50 euros.
El carnicero preparó el pedido y una vez listo metió en una bolsa las chuletas y las salchichas junto con el cambio. Mostró las asas de la bolsa al perro, que las puso en su boca y abandonó la carnicería.
El carnicero estaba asombradísimo y decidió salir detrás del perro para ver qué hacía.
El perro camino por la calle hasta llegar a un semáforo donde se paró, depositó la bolsa en el suelo, se alzó sobre sus patas traseras y pulsó el botón para que el semáforo cambiara a verde para los peatones. Esperó sentado con la bolsa de nuevo en su boca hasta que el semáforo le dejó pasar, cruzó tranquilamente y caminó hasta la parada de autobus. Al llegar, observo las señales que indicaban los diferentes autobuses y sus rutas, se sentó y esperó.
Al poco rato para un autobús pero el perro no se movió, un poco más tarde llego otro y el perro subió rapidamente por la parte de atras para que el conductor no lo viese. El carnicero no daba credito a lo que estaba viendo y subió también al autobús.
Tres paradas después el perro se alzo sobre sus patas, toco el timbre y cuando el autobús paró se bajo. El carnicero bajó tras él. Los dos caminaron unos minutos más hasta llegar frente a la puerta de una casa. El perro dejó la bolsa en el suelo y comenzó a golpear la puerta con sus patas delanteras mientras ladraba, como nadie le habría dio un salto a una tapia y de allí salto al alféizar de una ventana consiguiendo golpear varias veces el cristal. Saltó otra vez a la calle y volvió a colocarse frente a la puerta. A los pocos segundos la puerta se abrió y salió un hombre que sin mediar palabra empezó a golpear al perro mientras le gritaba lo inútil que era.
Al ver aquello, el carnicero se fue hacia aquel hombre le sujetó para que no pegara más al perro y le dijo:

¡Por favor, deje de pegar al perro! ¿No se da cuenta que está cometiendo una injusticia?. Este perro es un genio.
“¿Un genio?” grito el hombre, ¡este imbecil de perro es la segunda vez esta semana que se olvida las llaves!.

Un llibre interessant que no he llegit... potser el demano per reis.... "Cuentos que mi jefe nunca me contó"

I'm alive

Jo crec que no és la primera vegada que poso aquesta cançó...

Però com que em sembla tant vital... i em dona tantes ganes de posar-me a ballar i de saltar....

Que jo crec que aquesta sensació no es pot desaprofitar...

Per encetar la setmana,

per enviar-vos bones vibracions,

perque no decaigui ningú amb aquesta pluja que ens remulla, gairebé tots els dies...

i per enviar-vos un grapat de desitjos positius...

Per això la vull compartir amb tots vosaltres....

Ballem???