En color!

No sé perquè ets d'aquesta manera Eli...
Pateixes abans d'hora sense cap mena de sentit, ni de coherència.
- Si ja ho sé. Però prou disgustada estic, que sóc jo la que pateixo, treient conclusions abans d'hora!
Després arribes a classe i treus unes notes.... unes notàsses!! Quantes vegades a la vida has tret tants excel·lents com ara?
- Ja ho sé!!!! Però són unes sensacions, molt superiors a mi. No ho puc evitar. No puc evitar pensar, que potser no m'ha anat tant be com pensava.. que potser realment no ha anat be.
Ai... no ho sé! De veritat que no sé perquè no sóc capaç de creure en mi, de valorar l'esforç que realitzo i el temps que dedico i.... en definitiva valorar el que sóc capaç de fer.
Buffff.... Sé fins i tot que aquest rotllo que deixo anar -cada vegada, i cada vegada, i cada vegada...-, pot resultar avorrit. Suposo que m'ha educat així. Suposo que si de petit no valores l'esforç d'un nen, i quan es fa més gran segueixes sense valorar-lo.. i només s'et acut pensar que aquell nen/a és un "trasto" i no serveix per res... i amés ho transmets així... Només li dius que "tu ets tonta, tu ets tonta..." Aquell nena acabarà pensant que es tonta!!! Es clar, que ells ho varen fer de la millor manera que en sabien, i no es pot jutjar les maneres en cóm s'educa a un fill, però es clar, amb el pas del temps, l'educació que has rebut, passa factura. I la factura que pago, és que no crec en mi. És una mica difícil fondre'm ara, i fer-me canviar el pensament...
I ara ho penso de veritat, penso que sóc tonta, però no pels resultats que he obtingut, sinó per prendre'm les coses de la manera cóm me les prenc.
És igualment allò que us deia... Un dia el llop vindrà de veritat, i ningú em creurà... Mentrestant, vaig a celebrar les notes que he tret.
Un notable alt per nota global no es treu cada dia!!!!

Per cert, passo de curs, entraré al Intermig... així que queden moltes avaluacions encara...

Ho sento, això vol dir, que haureu d'aguantar molts posts com aquest i com l'anterior. Perque així sóc!!!

Igualment, ara estic contenta, i satisfeta!!!!

Problemes amb els vostres blogs!

D'un temps cap aqui, he vist que molts de vosaltres, heu afegit una modalitat de comentaris diferent a l'habitual.
M'estic trobant amb molts problemes, ja que no sé per quin motiu aparent, no puc deixar el comentari. No puc comentar amb el meu perfil, ni en cap de les opcions que ofereix el desplegable.
Realment és un problema, i volia aprofitar des d'aqui per fer-vos-ho saber. Més que res, que són blogs habituals, on la meva visita també és sovint habitual, i em sap greu no poder deixar la meva empremta-comentari.
No sé si algú més s'ha trobat amb el mateix problema....
I tampoc sé si algú em sap donar alguna solució al respecte.
Em passa això amb: Trucadors, Thera, Núr, entre altres....
No sé, la veritat és que em fa ràbia no poder-ho solventar...
Que m'en dieu? A algú més li passa?

En blanc i negre

Ara mateix ho veig tot en blanc i negre...
Potser que esperi a dimecres ... Per posar-hi algunes notes de color?
No s'em dona be esperar... però no tinc més remei. El que esta fet, esta fet.
Em cal relaxar la ment, crec que m'en vaig a dormir. Els nervis em deixen "kao"
Demà serà un altre dia.

Un detallàs de la Carme!


Cada cop que entro en el blog de la Carme, la veritat, és que en surto encantada de mirar els seus dibuixos.
També el meu company el mira, i en surt encantat.
Fins que un dia, em va dir, que li enviés el "seu" Renault 10.
Un cotxe al qual li te una gran afició (que jo a vegades no puc entendre, però que respecto)
Cada dos per tres, demanant com un nen, que li enviés el cotxe... I jo fent-me la despistada i treient-me'l de sobre. Amb la idea, que aprofitant que s'acosta Sant Pere, seria un bonic detall, un detall que podria fer la Carme.
Fer-n'he un dibuixet dels seus a partir d'unes fotos que jo li enviés.
I així ha sigut.
I vet aqui els resultats!
Haig de dir, que ens han agradat molt!
Són molt graciosos!!!
I per això des d'aqui aprofito per donar-te les gràcies Carme!!!
Els teus dibuixos són realment originals!!!
Per cert, vull afegir una cosa!!!
Recordeu allò de "valorar les petites coses"???
Doncs resulta que ahir a la nit, mentres obria el correu i mirava el que m'havia fet arribar la Carme, teniem la tele posada, i feien un programa sobre les "grans riqueses" que tenen certs personatges. Des de la tia millonaria que es gastava 15.000€ per fer-se un golf al jardí, fins el tiu que anava a Marbella, pagava 1800€ en botelles de cava, i acabava llençant-les amb pistoles d'aigua... Passant per una fira que fan a Perelada, on tots els mafiosos i ricatxons es troben, buscant Tot plegat, a mi em va semblar patètic!!!!
Gent carregada de diners, però gent buida!!!
Mentrestant, jo arrencava el meu somriure veient el que la Carme havia dibuixat expressament per nosaltres... i pensava que segurament, aquells personatges "pastosos", per molts diners que tinguèssin, no podrien gaudir com jo (com nosaltres), de totes aquestes petites coses, que ens fan cada dia la vida més agradable!!!! I us asseguro, que no els canvio el lloc!
Com que entrem gairebé en cap de setmana,
HAVE A NICE WEEKEND!
(dilluns tinc el meu últim exàmen d'anglés,
així, que faré colzes tot el cap de setmana!
SIGUEU BONS/ES!!!!

Concierto de Aranjuez

Per relaxar-se ...
Per gaudir d'aquesta dolça melodia...

Sobretot, per GAUDIR!


La llei de l'embut

Segons Viquipèdia: Un embut és un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub en el seu vèrtex, que s'empra per transvasar líquids dins d'un recipient de boca estreta.
Al
laboratori químic l'embut ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per emprar-los en procediments més sofisticats que el simple transvasament de líquids.
Però no diu res, de la Llei de l'embut!!!!
Veig que us l'haurè d'explicar jo.
La llei de l'embut s'aplica crec jo, en moltes empreses de l'actualitat, i qué significa aquesta llei? Doncs molt senzill, veieu la forma d'aquest objecte?
Els que estan a dalt (caps, coordinadors i demés "privilegiats") gaudeixen de la boca ample. És a dir, l'aplicació de lleis i normatives internes, es compleixen relativament. Això sí, d'imposar-les, sí que en saben, però no pas de complir-les.
Els que estan en la part baixa d'aquest embut, (la resta de pringats=treballadors) tenen el pas estret. I que significa? Doncs precisament tot això. Les lleis s'han de complir fil parranda, has de fer la feina que suposadament hauria de fer els que estan en la part alta de l'embut, i a sobres, t'has de callar la boca, en sentir i veure certes accions i reaccions davant del personal, que si tinguèssin un mínim de seny, ni tant siquiera s'atrevirien a fer. I aqui la meva exclamació, (amb perdó del personal lector!) QUINS CULLONS!!!!
Hi ha dies més difícils que d'altres, on haver d'acceptar algunes situacions que es produeixen, s'em fa realment difícil. I s'em fa realment difícil haver de mossegar-me la llengua!!!!
Hi ha dies que ho engegaries tot a rodar, i els engegaries a prendre.... per...c.... a prendre aire!!!
Bufffff.....Que hi farem!!!!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!