El cas del Barquero


Ahir i avui, assisteixo a la "Fira Internacional para Ayudantes de Dirección y Personal Assistants" que organitza cada any Secretaria Plus.


L'any passat no vaig assistir-hi, però aquest al final si...



Entre visita d'expositor i expositor, tenen organitzats una sèrie de tallers pràctics.


Vaig arribar a casa ahir carregada com un ase, amb bosses i més bosses, amb recursos d'empreses, boligrafs, llibretes, material d'oficina variat, de tot i més el que us pogueu imaginar.

Vaig escollir diversos tallers practics, i la veritat és que els vaig encertar de ple, perquè em varen semblar molt interessants.


Entre ells, destaco una pràctica que corresponia al taller "Comunicación Interpersonal: los 3 pilares básicos". Ens varen plantejar una situació. És curiòs veure la resposta de cadascú. Vaig estar d'observadora....

Aqui us plantejo el Cas del Barquero, no sé si algú el coneix ja. Però realment una història que dona molt de sí.

“Una joven casada, poco atendida por su marido demasiado ocupado en sus negocios, se deja seducir y va a pasar la noche con su seductor en una casa situada al otro lado del río.

Para volver a casa al día siguiente, muy temprano, antes de que vuelva su marido que está de viaje, tiene que cruzar un puentecillo, pero un loco haciendo gestos amenazadores le impide el paso.
Corre entonces hacía un hombre que se dedica a pasar gente con su barca. Se monta, pero el barquero le pide el dinero del pasaje. Ella no tiene dinero y por más que pide y suplica, el barquero se niega a pasarle si no le paga por adelantado.

Vuelve a casa de su amante y le pide dinero. Él se niega sin darle explicaciones.

Se acuerda de un amigo soltero que vive en la misma orilla y que ha sentido por ella, desde siempre, un amor platónico aunque ella nunca cediera. Se lo cuenta todo y le pide dinero. También se niega, le ha decepcionado totalmente.

Entonces decide, tras una nueva tentativa en vano con el barquero, pasar el puente.
El loco la mata.”
¿En qué grado son responsables de esta muerte los seis personajes?
Loco. - Esposa. - Marido. - Amante. - Barquero. - Amigo.

Vinga us animo a que em doneu la vostre resposta i "defensa" de la vostre resposta.

Feia temps que ...

La veritat és que necessitava tenir un cap de setmana diferent. I aquest ho ha sigut. Tot i dir que no he fet res de l'altre món, però sí he fet coses que crec que ja tenia un xic oblidades.

Va be, refrescar-les de tant en tant.

Ens reuniem el grup d'amics, per celebrar una història d'una amiga. Una amiga que s'ha tret la diplomatura, en tres anyets, treballant i estudiant, i vaja que voliem celebrar-ho.

Feia temps que ho haviem previst, i voliem fer una sortideta de cap de setmana plegats. El lloc escollit: Blanes.

Feia temps que no em passava gairebé tot el dia sense fer res, ajeguda a la platja, entre l'aigua i la sorra.
Dir com a curiositat, que m'ha fet gràcia banyar-me en aquestes aigües, més que res pel tema de la profunditat.

2 passes i ja no toques a terra!! Estic acostumada a haver de caminar bastant fins a no tocar a terra..... Una altre diferència que he trobat ha estat la temperatura de l'aigua, que era bastant més freda, però això no em representa un problema. M'encanta la platja, i m'encanta banyar-me, així que aquest cap de setmana he estat bona estona en remull.

De fer el gos a la platja, a dinar, i a la tarda migdiada a l'Hostal... Vaja, un stress que no us ho podeu ni imaginar!! je,je,je

Per cert, no voliem gastar gaires calés, i menys per dormir.

Al final via internet vaig trobar un Hostal.
L'Hostal Regina, un lloc tranquil i senzill però molt correcte i situat prop de la platja. A tenir en compte, si no us voleu gastar gaires diners...

Abans d'anar a sopar, per fer la gracieta, ens varem posar tot el grupet, uns birrets molt monos, i varem donar una mica la "nota" per Blanes, es clar, que em sembla que no tenim massa sentit del ridícul, i menys quan anem de festa. (deiem, però, que millor era portar un birret que no pas, un barret d'aquells que porten les dones en les despedides de solteres, amb una "pitxa" al cap!!! ja,ja,ja)
Varem sopar a Can Dimas la mar de be!

Després sortida nocturna. Upssss... si jo feia segles que no sortia i anava a fer uns "dancings". :-)
Varem acabar part del grup a una discoteca de Blanes, passant abans però pel Mediterrani, un pub nocturn, d'ambient molt agradable.
I després de cap a la disco...Discoteca? Si, si.. que en feia de temps que no trepitjava cap discoteca.
Varem anar "a petar" a la Discoteca Essencia de Blanes.
Un cop allà dins, em vaig veure que ja començo a tenir una edat, i això que em considero molt jove encara, però és clar, la quitxalla que hi havia allà dins, podien ser fills meus. Que fort!!!! Ens varem veure ballant "xumba, xumba, xumba"... oh... quin taladro de música!!! ja,ja,ja Però ens ho varem passar molt be, rient i ballant. Feia temps que no bellugava l'esquelet....Feia temps ... Feia temps que...
Uffff....
Feia temps... Feia temps... que no tenia un cap de setmana com aquest...Totalment diferent al que habitualment faig... Això d'estar sense fer masses coses, no és habitual en mi, però la veritat, és que ha anat prou be...
Així que m'en vaig de cap al llit, que he fet de tot menys dormir!!!
Porto uns dies, gaudint d'espai i temps...
La veritat és que he canviat de cop el ritme de les meves coses, i això m'ha trasbalsat una mica. Fa menys d'una setmana que he acabat amb l'anglès, i ja em sembla que faci una eternitat.
Ahir vaig començar la meva jornada intensiva, treballar només pels matins és una meravella, però de cop i volta han aparegut diverses coses a fer durant les tardes, i és allò de dir una mica, ep! potser que paris.... No sé, és una sensació extranya. Suposo que m'haig de situar una mica.
Per altra costat, també m'adono que li estic prestant menys atenció al blog, o potser tinc menys coses a dir, i això no vol dir que no em passin coses a la vida....
Ara que també penso, que si cal posar un stop als dies, doncs es fa i ja esta.
Vaja, que no em penso agobiar, i més aviat em deixaré portar amb el que desitjo fer en cada moment, que a fi de comptes és el que faig sempre....
Així que .. us deixo amb un "fins després"...
Espero situar-me una mica, i gaudir del meu temps lliure per les tardes cóm cal, i espero també venir en breu a explicar-vos-ho!
Mentres tant, gaudiu del cap de setmana!
Jo aquest marxo a Blanes, anem a fer una celebració amb els amics! La cosa promet... xerinola!!

Bona revetlla!


QUE TINGUEU UNA MOLT BONA REVETLLA DE SANT JOAN!!!

Ah!!!

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOAN I JOANES!

2...2....2!!!


Estic contenta.
Estic contenta de fer tot allò que em proposo.
Em considero una persona constant, i ho demostro amb els meus propòsits.
Avui fa dos mesos que he deixat de fumar.
Suposo que essent aquest fet tant recent, encara sento ganes de comunicar-ho, perque en el fons, és una manera de "consolidar" l'esforç que suposa portar a cap el meu propòsit.
Igualment, haig de dir, que em pensava que em seria més difícil deixar-ho. La veritat, és que molts dies ni tant siquiera ho penso. Encara queda però el superar situacions i proves de foc, com la que s'apropa. La Festa de Sant Joan. Espero mantenir-me ferma i no recaure!
Mentrestant, celebro avui el meu segon mes sense fum.

I recordeu, com va dir en Johann Wolfgang von Goethe:

No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho;
no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho.

Una tarda al mercat de la salut


La mestressa de la casa, esperava aquella tarda expressament.
Una tarda a la setmana, anava al mercat.

Carregava el cove amb sucoses taronges, dolces pastanagues, cols de Brussel·les, cebes tendres, entre altres.
La compra de la verdura, feta per passar la setmana.

La canalla l’esperava a casa, després d’haver jugat al carrer.
Els agradava veure aquell grapat de verdures amb tants colors, que un cop escaldades d’aquella manera cóm ho elaborava la mare, es tornaven en un plat suculent pels ulls, en un plat suculent pel paladar.

La mare ho te molt clar: Receptes saludables, tant per la canalla com pels pares!

Fes salut, menja salut!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!