QUINA BARRAAAAAAAAAAAA!!!!!!
A vegades me’n
faig creus de les situacions increïbles que veiem en el dia a dia.
Em pensava que
quan una persona ja tenia certa edat, hi havia coses que no feia, però tot i
així, avui m’han sorprès. Si, ja sé ... no és més que una ximpleria, però mira, les ximpleries, també ens donen per pensar.
Em pensava que l’època
del parvulari ja havia passat, i en canvi, avui, m’han ensenyat que la gent
mira el seu interès, que tenen un morro impressionant, i que amés, poden faltar
el respecte, a la mínima de canvi, amb la finalitat d’aconseguir allò que
volen.
Això, és el que
he vist avui a angles. I m’he sorpres, i no he tingut poder de reacció, però
després de camí a casa.. “he pensat: serà possible?”
Potser en faig un
gra massa, però a veure, jo a classe vaig a aprendre, em costi el que el costi.
No copiaré (crec que no he copiat mai), perquè el que s’anomena copiar, en
definitiva per mi, significa enganyar-se a sí mateix.
No sé, us explico
la situació i us convido a que vosaltres dieu la vostra.
Situació:
Abans d’entrar
a classe, he fet els dos exercicis que ens havien manat com a “homework”. No
eren difícils, més aviat tot el contrari, i amb cinc minutets, els tenia fets.
Arribo a classe. Ens
seiem com el primer dia, i al meu costat, una antiga compi del darrer curs, que
no hi tinc una gran afinitat però vaja, tampoc em cal tenir-la.
És una periodista
que te ben bé prop de 50 anys. La “teacher”, ens diu que contrastem el “homework”
amb el “classmate”. I així ho fem. Exercici 1, contrastat, però l’exercici 2,
la compi, s’adona que ha fet una cosa que no era. Cap problema, hi ha temps, li
dic, fes l’exercici, i quan acabis ens ho mirem. Doncs no! Pel que es veu és més
fàcil copiar, i a sobres amb la barra de dir-ho. Doncs no, li dic, millor que
el facis, i després el contrastem. Resposta d’ella inesperada: Que cabrona no?
Com? No he tingut
poder de reacció, però, em sembla molt fort que una persona, insulti a una
altre, només pel fet que no li deixi copiar els deures. Quins pebrots! Cabrona
jo? Ella que és una aprofitada! I a mi no m'agrada que s'aprofitin de mí.
No he respost,
però de tornada a casa, m’ha donat per pensar en la situació, i veritablement
em sembla una mica vergonyós.
Reconec que tinc
un sentit molt estricte d’aquest tipus de coses, però és que jo sé el que em
costen fer les coses, llavors, si jo les faig, perquè els demés no? No és el
meu problema, no ho vull saber. No m’interessa, però sí que em sap greu que
aquesta senyora, m’hagi insultat, perquè en definitiva no li he deixat copiar
els deures...
Tot plegat, és
ben bé una xorrada, però més que una xorrada, jo crec que aquesta senyora s’ha
equivocat de curs.
Quina situació tant poc usual, tenint en compte, que ... ja som grandets home, per estar com quan s'estava al ....
AL PARVULARI!!!!!
Un Alumne de parvulari de 50 anys...?
Bufff...ximpleries d’un
dimecres qualsevol!
