Moltes Felicitats!

I és que diuen que mare només n'hi ha una!!!!
Avui és l'Aniversari de la meva mare....
Ja en fa uns quants.... Si treballès, es jubilaria, però com que treballa en aquesta tasca que encara avui no esta gaire reconeguda... Doncs res de jubilacions...
Tot i els nostres malentesos, i la nostre diferent manera de veure les coses, malgrat la nostre incompatibilitat de caracters, segueix sent la meva mare, i avui compleix anys.Per això jo crec que es mereix aquest detall i molts més!
Així que, (encara que no crec que vegi aquest post), li vull dedicar aquesta cançó, que jo sé que si l'escoltès se li caurien les llàgrimes (en alguna cosa ens haviem de semblar, no?)
Moltes Felicitats Mare!!!!


A flor de pell...



Hi ha moments en que em sento amb els sentits a flor de pell....
Aquests moments em coincideixen amb els cicles menstruals...
Són moments en què les coses bones, les sento molt bones, i les alegries, són grans alegries, però... moments en que les tristeses (encara que poc tristes...) poder arribar a ser grans tristeses...
Són moments en què el meu cos, experimenta uns alt-i-baixos bastant importants... I acabo plorant per coses que no tenen justificació de cap mena....
Suposo que no hi puc fer res al respecte - i algú em dirà que mengi xocolata, i jo li diré que ja ho faig...- però no ho puc evitar.... Cada mes igual....
Totes les dones ho viuen de manera diferent, alguna ni tant siquiera se n'adona.. i jo , a mesura que em faig més gran, ho noto molt més....
La tonteria més tonta, em pot arribar a sentar molt malament, i afectar-me de tal manera, que en "condicions normals", ni tant siquiera m'afectaria... En sóc conscient, sí, però no puc fer res per evitar sentir-me així...
Em considero especialment sensible ja de mena...... Per les bones i les dolentes...Però quan entro en aquest cicle..... el meu cos, els meus sentits... s'esboroten excessivament...
És com una primavera mensual....
I jo no em vull sentir així.... però és clar, això és ben bé el que hi ha....
buffff.... que passi aviat....Vull tornar a ser jo, en "condicions normals"!!!! Haurè d'esperar....

Un cap de setmana plujòs....


Entre raig d'aigua i raig d'aigua....
M'escalfava vora la llar de foc....

Quin inici de primavera....





Passada per aigua i bastant fredota...

I quan ha deixat de ploure, he fet un tomb per l'hort dels meus pares...

Com sempre amb la càmara a la vora.. per copsar els colors...


Enyoro poder tenir torretes amb margarites tant boniques cóm aquestes....

(Com les que té la meva mare...)


Els cirerers ja estan en flor...



El cel feia "borreguets" que eren igual de bonics... que qualsevol sol esplendoròs...


Incrèdula fins la médula...


Ahir a la nit, fent zapping, vaig enganxar un canal on surt una mena de "tarotista"... que jo m'atreviria a dir "enganyabobos"...

Em sap greu per la gent que hi creu, però em sembla una total presa de pèl...

La noia, a l'altre costat del telèfon, per preguntar si el noi en qüestió sentia alguna cosa per ella...

La "pocavergonya" demanant el signe del zodiac... La noia, "tonteta" la pobre, dient que no sabia el signe perque feia poc que el coneixia... I dale, i vinga, i res... l'altre dient que podia percebre coses del mister, però no podia donar més dades, perquè li faltava el ditxòs signe... I la "pobre" noia, desesperada perque volia saber més....

Ostres tu!!!!! Truques al programa de la Iris, per saber si a un tiu li agrades o si et tira la canya o no???? Et gastes els diners en una linia de telèfon per a que una suposada tarotista et cusi a preguntes per esbrinar més sobre el tema, i et pugui donar informació que s'apropi a la realitat????

Vosaltres que en penseu? Jo crec que és estar desesperat, i només necessitar la conformitat d'algú... I aquest algú aprofitar-se de la ignorancia de la gent!!!!!!!

M'indigna.... De veritat que m'indigna aquest tema....

Recordo fa molts anys quan estudiava a la Rovira i Virgili de Tarragona, que un dia el grupet d'amigues varem fer campana, i varem anar a un centre comercial que teniem a la vora....

Va donar la casualitat que en el hall del centre comercial i havia una mena de petita convenció amb gent del món del Tarot. No recordo ben bé quantes peles eren, però crec que poques, escollies un "tarotista" i et tirava les cartes.... I allà, amb la poca feina que teniem varem decidir fer broma amb el tema, i anar a fer una tirada...

Jo ja deia en el seu moment, que era incrèdula però mira, aniria a provar... Però que no pensava dir ni mu... Si tant podia saber les coses, doncs vinga.. a veure que en treuria de tot allò...

La veritat és que malgrat el meu silenci, va dir moltes coses que coincidien amb la realitat... Recordo que en aquell moment sortia jo amb un noi que era fotograf de casaments, i actes d'aquest tipus... Malgrat que portàvem un parell d'anys, jo sabia que no arribariem gaire lluny, diria que ens estimàvem molt però els nostres objectius a la vida eren molt diferents en aquell moment.... Doncs, vaja, nomès entrar el "vident".. va començar a parlar de la meva parella.... Sense jo dir res de res.... Allò em va sobtar.... I va continuar parlant de la feina de la meva parella... que li ocasionava certs dolors musculars pel simple fet d'haver d'anar carregat com un burro.... I que tenia problemes d'esquena.. i que.... Un munt de coses que em varen deixar sense paraules... Casualitat??? No ho sé, però a les meves compis, també els va encertar moltes coses per l'estil....

Mai més he anat a fer cap història d'aquest tipus, però sempre he cregut, que aquesta gent és més psicòloga que altre cosa... Primer et repassen de dalt abaix, i ja en pots treure algunes conclusions de cóm va vestida una persona... desprès, crec que vulguis o no.. et fan xerrar... i aqui el kit de la qüestió....

Però vaja, quan veig per casualitat aquests "programes" i veig la credulitat de la gent, em fa una mica de llàstima.. però és clar, cadascú es ben lliure de creure en allò que vol creure, i evidentment és ben respectable...

I vosaltres que m'en diueu???

Em supera......

Hi ha coses que em superen...

Últimament, tinc la sensació que en breu haurè d'anar a la farmàcia a comprar uns taps de piscina... I no precisament per anar a fer piscina...

Et conec massa bé....Per sort, ja sé de quin peu calces........ Però tot i així.. a vegades....... Que difícil em resulta mossegar-me la llengua!!!!



[s. XIV; del ll. hypocrĭta, i aquest, del gr. hypokritḗs 'actor teatral']
1 adj i m i f Que obra amb hipocresia.
2 adj Que implica, denota, hipocresia. Paraules hipòcrites.
La hipocresía (o el estado de ser hipócrita) es el acto de preconizar cualidades, ideas o sentimientos contrarios a los que en realidad se tienen

Aturada per una cançó...

Diria que he tingut un dia contundent... Estic "de peu" des de les 6h del matí, nomès m'he sentat per dinar, i desprès de l'acte en qüestió (avui teniem Convenció), he marxat corrents cap a casa, a treure'm el "tratjo" i les sabatetes de taló... (tenia els peus "trencats"), m'he canviat de roba, i de cap a anglès, que per postres, teniem nou "profe"... i és tot un terratrèmol d'home...
Però com que mai faig tard als llocs, per que sóc de les que arriba abans de l'hora... he aprofitat -i com que no estava prou cansada...- per fer una ullada a una botigueta de roba al costat de l'Institut.
Entre mirada i mirada, he sentit una cançó ... i no he marxat fins que no ha acabat... Amb les mans buides, però amb alguna cosa que els diners no pot comprar....

Visualment, són ben extranyots aquests personatges... Però la seva música, m'agrada d'una manera particular...
I vet aqui la cançoneta en qüestió....

Crec que m'en vaig al llit...
Ja n'hi ha prou per avui..
Espero que Spiderman no em cruspeixi per sopar...

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!