Doctor no sé que em passa!

Ja fa dies que entro en alguns blocs i em trobo a gent amb uns símptomes similars als meus....
És extrany, però mai m'havia afectat tant el canvi de clima...
Em sento passiva i amb molt poques ganes de fer res...
Al matí em costa horrors llevar-me.. Faig més que mai el ronso, i al final em llevo de mala gana, amb lleganyes als ulls i de cap a la dutxa, que és la única cosa que em fa despertar.
No sé que coi, m'esta passant... No tinc ganes de vida social, i només em ve de gust estar ensimismada en el meu món, això sí, dins de casa.
Tot em fa mandra.. em fa mandra anar a treballar, em fa mandra, quedar amb gent, em fa mandra.. tot!!!
Hi ha solament dues coses que faig, i que potser no hauria de fer a aquests extrems... Per un costat, dormir... Sobretot el cap de setmana.. Últimament, sóc capaç de dormir 12 hores seguides, i perque al final em desperten, sinó seguiria i seguiria...
L'altra tampoc l'hauria de fer... i és menjar. Menjo a tot hora, i pels descosits. Ja em fa por, pujar a la bascula.. per no espantar-me!!!! :-S
Algú estarà pensant si és que estic embarassada??? oi??? No, això us asseguro que no.
Però ves, no sé que pensar ni que fer...
Estic molt desmotivada... sobretot amb aquella cosa que s'ha de fer cada dia per obligació (anar a currar!), i que per altre costat, penso, va Eli, no siguis així, que tal com esta tot.... Molts voldrien i no poden...
Però recoi!!! No em conec, no em conec aquesta faceta meva de passivitat... Feia molt que no la tenia.. i de cop i volta.. Esta aqui!!! No puc continuar d'aquesta manera, no?
Algú té la "pòcima secreta per despertar a aquesta bella dorment" ?ja,ja,ja
Espero que s'acabi la ratxa.. que si m'haig de passar tot l'hivern amb aquest plan, se'm farà el cap gros de tant dormir, i no passarè per la porta de tant menjar!!!!
PD: Per cert, m'haureu de disculpar, sobretot la nova gent que passa per aqui.. Justament, m'heu deixat uns comentaris al post anterior, on agraieu el meu positivisme... Suposo que desprès de llegir això, haureu flipat una mica. Ja veieu, que a la vida, hi ha moments de tot... I sí, per altra costat, haig de dir, que estic contenta però, de la meva vida.... però suposo que tot són èpoques!!!! Benvinguts i benvigudes tots i totes!!!

20 comentaris:

  1. Nomes desijarte que milloris aquets anims i encara que haguis guanyat algun kilet de segur que continuaras estan molt guapa.

    ResponSuprimeix
  2. Eli, comparteixo el teu estat d'ànim i la veritat és que no és agradable. Només et puc dir que si alguna estona n'estàs tipa has de saber que no estàs sola.
    A disposar i, sobre tot, saps que té un final.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. JO ANIRIA AL METGE, POTSER UNES VITAMINES.....ELLS SABEN RESOLDRE AQUESTES "COSES". VINGA ENDAVANT. JUGANT AMB BCN......

    ResponSuprimeix
  4. Jo em pensava que aquestes coses passaven a la primavera! Potser si que unes vitamines, com proposen per aquí, t'anirien bé. El metge de vegades té solucions.

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies per la benvinguda. M'ha cridat molt l'atenció el títol tan eloqüent del teu blog. Evidentment, m'equivocava de totes totes respecte al contingut i en la evidència que implícitament creia que proposaves.

    T'aniré seguint si no tens inconvenient. Salut.

    ResponSuprimeix
  6. Striper... gràcies pels teus ànims i per la floreta!!! Petons

    Delfica, aixxx.. si es que jo crec que és el temps.. que ve molt de gust esta a caseta calentoneta!!! Gràcies també a tu pels teus ànims!!! Esperem que no duri massa!!! Petons

    Anònim, ja t'he vist per algun altre blog... Que és això de "jugant amb Bcn"??? Pel que fa al metge, doncs no crec que hi vagi.. no hi vaig gairebé mai. Aixxx. toco fusta, que això és senyal que la meva salut és força bona!!!

    Xexu, el metge, vols dir??? Si no em fa mal res... i encara no m'he refredat!!!! Potser una mica de jalea real.. millor que el metge!!!

    Sergibr, benvingut! Doncs m'imagino que et pensaves que podia estar embarassada amb la descripció que he fet, oi??? Uixxx.. no... també vull tocar fusta, de moment!!! je,je,je Esperem que sigui pel canvi de temps... ;-D

    ResponSuprimeix
  7. Es cert, es passen époques en els per alguna raó que només coneix el nostre subconscient estem més passius. Anims i com diu el J Manel Serrat.... hoy puede ser un gran dia.

    Gràcies per la benvinguda, et seguiré llegint. Petons guapa.

    ResponSuprimeix
  8. EEEPPP!!!! Eli no pensis que estas ensorrada dona!!! Aquesta sensació de només voler dormir i no fer res més a mi també em passa, pel que veig a altra gent també i aquesta setmana, no se perquè quasi tothom que conec està una mica pansit.
    Qui sap, potser els humans estem canviant la natura i ara ens tornem una mica "ossets" i ens cal hivernar.
    Somriu reina i una mica de xocolata puja l'ànim!!!

    ResponSuprimeix
  9. Uuuixxx... em temo que l'Eli aquests dies té: "Mandritis aguditis!", jajaja, donaaa, si fa uns dies vas acabar aquella bufandota de 2 metres (ja t'ho dic jo que no podría fer-la, i això que em dóno per hiperactiva,jeje!). Demàna-li ànims a Pepita Pulgarcita, a veure si aquesta et dòna un cop de gràcia, jijiji... i pensar que a mi el que em fa mandra és no treballar! pensa en la sort que tens i en totes les bones coses que t'acompanyen bonicaaa.

    pd: i sobretot no et faci mandra fer-nos seguir somrient. Et necessitem Eli, et necessiteeeem!!

    ResponSuprimeix
  10. No sé si és que sóc hipocondríaca o què, prò ha estat llegir aquest post i pensar que potser és això el que em passa! Tot i que he acabat decidint que, de fet, amb tantes coses que faig, potser no és el temps, sinó que faig moltes coses. I tu també n'estàs fent moltes, oi?, amb l'anglès, la feina i tot plegat? Potser és això: que el canvi de temps t'ha agafat més enfeinada que normalment i ho estàs notant més que de costum. No ho sé! Jo m'ho prendria amb calma i amb energia!

    Molts ànims, molts somriures i moltes pessigolles!! :D

    ResponSuprimeix
  11. Es aquest fàstic de fred!!
    Que torni ja el bon temps!!!! volem bikinis i xancletes!!

    MUAK

    ResponSuprimeix
  12. buf! que te vaig a contar! la meu voltant també està tot el món així com tu i jo... a veure si arriba la caloreta i ens puja l'ànim! b7s!

    ResponSuprimeix
  13. Reina.. si vols et faig un carnet del club.... Com s'està allargant aquesta epoca... Tranquila tot pasa

    Cristina

    ResponSuprimeix
  14. JUGANT AMB B....ES UN BLOG,SENSA PRETENCIONS,QUE PARLA DE XAFARDERIES DELS BARCELONINS,EN FORMA DE JOC ADIVINATORI. SALUT MACA JUGANT.....

    ResponSuprimeix
  15. mmm, la pòcima dius? mecatxis... em sembla que millor que deixis passar 4 dies i veuràs com tot torna a lloc!
    (no fos cas que amb la pòcima -com amb les pastilles- per arreglar una cosa n'espatlléssim una altra!!!)
    jajajajajjaa

    petons i llepades des-pocimades!

    ResponSuprimeix
  16. Hola Eli,

    Jo sóc màster en mandra, però de mandra positiva. Hi ha mandres creatives, tot és qüestió de treure-li partit. En totes les crisis sempre hi ha un moment de renovació que fa molt de bé. Això sí, no dormis tant i lo del menjar... doncs All-Bran, i a sortir, no et quedis a casa. Si no, la mandra es converteix en passivitat gens creativa i desaprofitada, i això no t'escau gens; i molt menys amb un blog com el teu sempre tan optimista.

    ResponSuprimeix
  17. Hola Eli,

    Molts ànims!! Si que sembla que la tardor hagi encomenat la melancolia i passivitat a molts blocaires (entre els quals m'hi trobo inclosa). Això potser et pot reconfortar una micarrona, eprquè veus que no ets la única així.

    No li donis massa voltes, si ara necessites dormir i descansar, fes-ho i així agafaràs forces per quan torni les ganes d'activitat.

    Anar atreballar costa, costa moltíssim!!! mandrejar és un gran luxe que tenim!!

    ResponSuprimeix
  18. Helenna, Hoy puede ser un gran dia... y mañana también! Ai, amb aquesta cançó ja se m'aixeca l'ànima!!! Gracies guapa!

    Goculta, si es que també veig gent al voltant meu que es troba igual... pel que fa a la xocolata.. ummmm... Si jo en menjo cada dia!!!! No sé si ja estic immunitzada als seus efectes!!! ;-D

    Siberiee, ja ho pots ben dir això de la mandritis... buffffff... Gràcies pels teus ànims, em reconfortes!!! ;-)

    Núr, potser serà això.. que vaig una mica liada amb tot plegat... per cert, ji,ji,ji... aquests somriures corresponen a les pessigolles...ji,ji,ji

    Bimbonocilla... ai si.. biquinis! Aquest cap de setmana he trepitjat la platja, i la veritat es que sense xancles, la cosa és diferent!!! Que vingui el bon tempssss!!!!!

    Nimue,veig que són simptomes generalitzats... Que ens estarà passant??? Serà la crisis... jarrrrr....

    Cristina, a veure si passa aviat, perque sinó s'ens quedarà la cara llarga i el cap gros!!!! ;-D

    Anònim, a veure si et trobo el blog, i et visito... A veure quines xafarderies ens expliques!!!! Benvingut/da!!!

    Gatot, si jo de pastis ni pel mal de cap.. em sembla que les farmàcies igual que els metges, poc negoci farien amb mi.... Deixarem passar els dies!!! Això sí!!!! Petonets

    Quim, em sembla que titol de la mandra, aquest cop me l'estic guanyant de bona gana... buffff....Espero tornar a ser jo, en breu!!! Espero!!! ;-D

    Rits, és cert, m'agrada l'expressió de "mandrejar és un gran luxe", doncs mira, m'ho pendré amb calma, i pensaré en aquest luxe que estic disfrutant!!!

    A tots/es, gràcies pels vostres ànims, sou uns solets!!!

    ResponSuprimeix
  19. Hola Eli,

    He de dir-te que primer creia que anava de broma. Després he vist que no.

    Des que ha passat l'estiu, escolto coses com aquesta. Serà que s'encomana....

    Cuidat.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  20. Doncs a mi em sembla que són mamífers de sang calenta (amb alguna excepció és clar) i quan arriba la tardor i el dia s´escurça doncs les piles no estan molt carregades... ho noto amb el meu fill imagina´t els adults...
    Ànims i no ets la única.

    ResponSuprimeix

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!