CONVERSES AMB MI MATEIXA


(Pensaments interns que ronden fa dies el meu cervell)

És inútil Eli, no forcis una situació que saps que no et ve de gust viure... (Et vas prometre un dia, que no faries mai allò que no et vinguès de gust fer, per tal de complaure als demés...)

D'acord, però hi hem d'anar-hi algun dia..! No podem deixar passar tants dies com si res...

Cada cop que trepitjo la seva habitació, m'haig d'omplir de coratge per fer-ho. És el que cal que faci, encara que per dins, estigui rabiant d'impotencia, i de tristesa.

No és justa aquesta vida.. Gens!

Ell, algú que vaig conèixer fa uns quants anyets..

Jo era una clienta més... Fins que desprès de tantes visites, varem traspassar la barrera potser la barrera? Fins a quin punt continuem sent els seus clients? Jo crec que la relació, ha anat més enllà. Ens hem explicat part i coses de la nostre vida... i li hem agafat apreci. La relació és més d'uns clients assidus...

Lluitador de mena, superant els obstacles de la vida... constantment.

No ho ha tingut gens fàcil, però ha aconseguit tot allò pel que ha lluitat amb tanta constancia. Un negoci propi, en un país llunyà al seu, sense família... però amb moltes ganes de treballar.

Una persona encantadora, i que s'ha fet estimar per tota la gent del seu barri. Hauria de ser un exemple de molts. Sempre disposat a ajudar als demès, sempre donant el que té... Una persona bona de mena, de les que n'hi ha poques.. I ara què?
A mitjans de Desembre, d'un dia per l'altre, li varen diagnosticar un tumor cerebral. Com pot ser possible... ?
(I a mi, em sorpren? N'estic farta de veure gent amb les mateixes/igual o pitjors circumstancies...però són gent no propera a mi... Quan toca de més d'aprop evidentment ho vius de manera diferent....)

Visita a l'hospital... de seguida que ens varem assabentar. Em vaig quedar tant feta pols quan veus, el deteriorament d'una persona que ha estat activa i molt viva.. i de cop i volta, la veus defallir...

És difícil d'expressar el que et passa pel cap i el que pots sentir....

D'un hospital a un altre. I ara continua ingressat, desprès d'una operació, i d'unes sessions de radioteràpia que li estan suministrant.

La última vegada que vaig anar-hi... no la puc esborrar del meu cap... No per això, crec que hagi de deixar d'anar... No puc ser tant egoïsta i només pensar en mi... Per cullons ho haig de fer.. i ja sé que costa... i mai trobo el moment ...

Avui haviem dit d'anar-hi... Ahir al vespre, vaig comentar-ho. No tinc esma d'anar-hi.. Ho sento, però no sé com "encarrilar" això. Resposta, sinó "et sents a gust" d'anar-hi demà, no hi anem. Has de fer les coses convençuda del que faràs. Saps que és una situació difícil, però ve hi has anat abans, no? Doncs quan creguis que és el moment de tornar-hi, hi tornaràs, però no forcis més la màquina.. perquè ni és bo per ell, ni per tu...

Es clar, que has de fer el cor fort... i quan hi vaig, intentar somriure i no demostrar que el veus fet pols...... Per això, et cal el convenciment què això és així......

Potser la propera setmana.. Espero estar més fresca per poder-ho fer...

17 comentaris:

  1. Anar a l´hospital mai agrada i encara menys si has d´anar a veure una persona a la que t´estimes, t´importa i que saps que le que té és important...
    però hem de ser forts i anar-hi, pq ben segur que al malalt li fa il.lusió veuren´s.
    Ànims!!!
    Petons

    ResponElimina
  2. Ostres davant d'aquestes situacions es dificil actuar com voldriem, la rabia, la nostra por, ...Anims.

    ResponElimina
  3. Uf, quan et diagnostiquen et fa mal i t'ho notes en el teu fer diari i la resta de gent no sap com enfrontar-ho, molta valentia, però que et vegi a prop, és important i molt valorat.

    ResponElimina
  4. Jo he passat per això fa molt poc, un familiar meu va morir de càncer aquest passat setembre, i és horrorós. Però mira, si aquesta persona es important per a tu, aprofita tots els moments que puguis passar al seu costat. Fes el cor fort i entra a la sala.
    Ànims!

    ResponElimina
  5. És molt dur tenir un amic o familiar amb càncer o tumors... He passat per aquesta situació i és molt angoixant,molt.

    Ànims i no defalleixis, son dies molt durs, però pensa que es pot curar :-)

    Petons!

    ResponElimina
  6. Són situacions difícils. A mi m'ha servit pensar que algun dia ja serà massa tard. Que m'han de veure quan per fets `pols que estiguin, encara poden veure'm i reconeixe'm i gaudir d'un somriure amic. a vegades no cal dir gran cosa. Ser-hi... ja és molt! Ànims valenta!

    ResponElimina
  7. Jo crec q has de ser forta i anar-hi.
    Pensa q més dur és per ell estar-s'hi i pensar que no el vas a veure.
    Vaaaaaaaa... costa... però donaràs una alegria només amb un dels teus somriures!

    ResponElimina
  8. A tots:

    Gràcies pels vostres comentaris.
    Ja sé que haig d'anar-hi... El dimarts que ve, hi anirè...
    Amés sempre sóc jo, la partidaria de demostrar les coses... però suposo que aquest cop m'ha agafat en "baixa forma"... i em costa molt més que d'altres vegades...Igualment, farè el cor fort, i hi anirè.

    Solament necessitava pensar en veu alta.. solament això...
    Agraeixo els vostres comentaris, de veritat.
    ;-D

    ResponElimina
  9. És normal sentir-se així. Però al final faràs allò que creguis millor (per tu, per ell o per qui sigui). I saps què?? No t'equivocaràs.

    ResponElimina
  10. vinga nina....carrega bateries aquest cap de semana i despres ves i encomanali el teu sonriure...
    us fara be als dos..ja veuras!!

    ResponElimina
  11. De vegades ens hem de menjar les nostres pors i el nostre malestar. No sé la relació real que tens amb aquesta persona, però si hi ha una estimació, crec que li has de demostrar ara, que passa per una molt mala experiència. Si tu estàs bé, treu forces d'on sigui, però no l'abandonis.

    ResponElimina
  12. Eli, jo crec que no has de fingir: ves-hi i plora amb ell, si cal. No cal que riguis si no en tens ganes, però si que cal que hi vagis perquè ho estàs desitjant. Només tens por de fer-li mal si poses cara trista, però precisament si li dius el que sents ell es sentirà reconfortat!

    Ànims i endavant!

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Hihaurà un moment que el cos t'ho demanarà, d'anar-hi. Però no tardis...
    Abraça'l i com iu l'Arare, plora i passa-hi una estona. El faràs feliç, segur!Tot i que et osta, tot i així..
    Bon cap de setmana Eli.

    ResponElimina
  15. Son moments molt dificils que no saps realment que es el que has de fer , però s'ha de fer i encara que costi fer-ho , s'ha de fer amb la maxima enteresa .

    ResponElimina
  16. una abraçada, bonica. La situació és molt dura però em sembla que la companyia sempre es deu agrair...

    ResponElimina
  17. Una abraçada. Per desgràcia són situacions pocs agradables i massa dures, i més segons com un es trobi. Força perquè li puguis transmetre al teu amic

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!