"Se necesitan dos años para aprender a hablar y sesenta para aprender a callar"
Ernest Hemingway

10 comentaris:

  1. eli, preciosa... callar, sol ser necessari només amb qui no pots o no has de comunicar-te...

    reconec que jo alguna vegada he pensat: "merda..." just després de clicar el botó d'enviar un correu, pensant que em feia pesat o que deia coses sense dir-les com les hauria escrit més meditadament...

    però per això hi ha la comunicació: per entendren's... si algú es molesta o no li agrada, ja ho fa saber... però no parlar, fa que massa coses quedin dins i acabin podent fer-nos mal.

    Que tinguis molt bon cap de setmana i que sigui molt plaent!

    petonassos alegres!

    ResponElimina
  2. Nomes? Pensava que eren mes.Bon finde.

    ResponElimina
  3. Doncs, jo et dono tota la raó!!! Quanta falta ens fa aprendre a callar i crec que ésun gran aprenentatge. I saber escoltar, qui sap escoltar... que difícil!

    ResponElimina
  4. DE CALLAR,VAL MES N'APENDREN.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  5. Jo també estic molt d'acord amb la frase, saber callar de vegades ens estalviaria molts disgustos.

    ResponElimina
  6. i molts no aprenen mai a escoltar...que tampoc es facil!!
    un peto, bonica

    ResponElimina
  7. La frase està molt bé, Eli, però la foto... Ja sé que només és un muntatge, però fa mal a la vista, eh? Cuida't aquestes cervicals, fes-me cas, que jo un cop em vaig quedar sense poder bellugar els dits de les mans i era tot culpa de les cervicals. Molts petonets, bonica.

    ResponElimina
  8. I tanta prudència que hem de fer anar i que poca en fem anar, això em diu aquesta frase que ens han regalat.

    ResponElimina
  9. Quanta veritat! Però... què difícil és callar eh! com ens agrada cotillejar, ahí, posar-nos al "lío" i criticar als altres... ainsss...
    Saludets!

    ResponElimina
  10. Quan haig de callar, reconec que ho faig, però em costa (em venen unes ganes, de cantar-li la canya a algú... bufffff... Però masses coses en joc, per tant, millor estar calladeta), en altres situacions quotidianes, però és quan la meva impulsivitat em guanya, i no callo ni sota l'aigua... Desprès sóc de les que pensa que potser no ho havia d'haver dit, o ... bufffff
    Però per sort no són situacions transcendentals!

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!