Es clar, l'optimisme no s'hauria de perdre mai...
Jo intento fer-ho però no sempre les circumstancies m'acompanyen per no perdre aquest sentit positiu....
En fi, que hi farem!
Avui, mirava fotos, algunes d'aquest estiu, que tinc més o menys endreçades en un calaix d'aquest espai virtual...
I he recordat, que sempre m'han agradat els nenúfars....
Molt!
Però mai n'he trobat d'aquells tan bonics, que m'hi pogués esplaiar contemplant o fotografiant... No estic acostumada a veure'ls...
I he pensat que quan menys t'ho esperes, a vegades surgeixen les coses...A Florència, vaig anar a fer cap al Jardí Botànic... Sí, en una ciutat plena d'art, a mi em va venir de gust passejar entre plantes.... Ja ho sé, per la gent que li agrada l'art, no se li hagués passat pel cap fer una bajanada d'aquest tipus... però ha d'haver gustos per tothom, oi? I a mi em va encantar poder-ho fer...
Passejada amb pau i tranquil·litat, entre colors i fulles ...moments captivadors... fins arribar a un petit llac, ple de nenúfars....
Ara, a vegades penso, caram, qui hagués dit que hagués trobat un llac ple de nenúfars en un lloc com Florència, i que jo els hagués trobat sense voler-ho.... Potser que ho recordi més sovint, tot això!
A vegades trobes allò que no busques... a vegades busques i no trobes... a vegades no busques, a vegades no trobes...
Però jo els vaig trobar i allà estaven, per mi sola...per mirar-los i admirar-los....Ara, a vegades penso, caram, qui hagués dit que hagués trobat un llac ple de nenúfars en un lloc com Florència, i que jo els hagués trobat sense voler-ho.... Potser que ho recordi més sovint, tot això!
A vegades trobes allò que no busques... a vegades busques i no trobes... a vegades no busques, a vegades no trobes...
Així m'agrada, tu endavant, amb optimisme, amb bones vibracions, endavant!!
ResponEliminaEl despertar de un somriure sempre esta en les petites coses.Bon dia guapa.
ResponEliminaI l'optimisme, sigui en forma de nenúfars o amb qualsevol altra cosa, cada dia ens hem d'obligar a aconseguir-lo.
ResponEliminaNo totes les obligacions han de ser necessàriament dolentes :)
Mai s'ha de parar de buscar, sempre acabes trobant alguna cosa que et treu un somriure....
ResponEliminaDona, sempre és maco trobar en una ciutat altres racons menys "típics", és com endinsar-se dins d'un món paral·lel i ple de màgia :D
ResponEliminaUnes fotos precioses! :) Jo no hi vaig anar perquè a mi els jardins botànics no em criden gaire...
ResponEliminaL'optimisme és la millor eina per a enfrontar-se a la vida, crec jo! Si no, ja ens podem retirar! Si ets optimista, encara que no trobis el que busques, saps que algun dia ho trobaràs, o trobaràs alguna altra cosa que et farà somriure tant o més! :) Encara que no siguin nous, sinó records bellíssims de moments fantàstics!
Pitonets, preciosa!