Vomitada momentània

A vegades m'he sentit un estorb...

A vegades m'han fet sentir poc estimada.. i potser, a vegades, aquestes a vegades, s'han tornat un més sovint...És complicat explicar cóm em fan sentir, les persones que m'envolten (i això que en són poques, encara sort!!!). És difícil, saber transmetre allò que vull dir, o potser no ho vull dir, no ho sé. És dur, tenir aquest sentiment, i hi ha qui a sobres, fica encara més el dit a la llaga... sense voler, o volent, ja no ho sé, la veritat, per tal de recalcar que allò no és normal i que cal fer un pensament.. És clar, que "qui cregui estar lliure de culpes, que tiri la primera pedra..." que tots en feu de coses, i no per això, us estan constantment recordant que allò que estas permeten que et facin aquelles persones no és correcte. Però és que només puc admetre a aquestes persones aquestes actituts, perque precisament són qui són....
Així tinc per un costat, unes persones que em fan sentir malament i poc estimada, i per altre costat, qui m'estima i m'ho demostra, però s'encarrega de recordar que está fins els cullons de les actituts d'aquestes persones..... Però, ep, no et pensis que jo em sento així només per això... també hi ha qui "ha fallat" i ho saps, i et dol que t'ho digui, però si som bons per dir el dels demés, també hauries de ser bo per acceptar ho teu, o és que no hi ha cap geperut que es vegi la seva gepa? Doncs aqui n'hi ha per tots, no et pensis, tu... però jo no per això, t'estic constantment recordant el què, i el no què!!!El resultat final, és que estic disgustada, dolguda i últimament, massa sovint em sento poc estimada....Això últim, el que més mal fa.... Més perque al final, acabo pensant que m'haig d'endurir, anar a la meva, i només a la meva... deixar de costat coses que no siguin del meu interès... pensar en mi, i només en mi... perque no és just... no és just, que jo sigui cóm sóc, i qui m'envolta no ho tingui present, no demano res a canvi, però sí una mica de consideració.... Es clar, que al final, em tornaré una desconsiderada, i a sobre, encara sortiré mal parada, i quedaré com la dolenta... Però quines ganes tenim de ficar el ditet a la llaga???? Que no n'hi ha prou, amb els resultats dels fets, que també cal burjar, i burjar més???De veritat, a vegades em pregunto, què he fet jo de malament....o què no he fet? O és que quan més fas, pitjor? Potser sí que és això... És llàstima tenir que arribar a aquesta conclusió...Però el que esta clar, és que entre uns i altres, qui s'ho passa malament sóc jo...

A vegades em vindria de gust, tenir una vareta màgica i desaparèixer una temporada...
Últimament, masses "a vegades", em ronden pel cap... no sé si és bo o és dolent....