Tant de bo, el pas dels anys,
només fòssin per afegir anells al nostre tronc,
i fer-nos més forts.
Anells de saviesa, anells d'experiència,
però no anells de vellesa.
ebooks
Últimament, al metro, veig llegint aquesta nova modalitat de llibres. Els ebooks. Jo la veritat, és que no ho acabo de veure del meu gust. Crec que ja durant el dia tenim massa tecnologia al nostre costat....Tanta, que oblidem fer les coses bàsiques que em après.
L'ús de la calculadora ens fa oblidar tot allò que vàrem aprendre a escola, sumar, restar i multiplicar encara, però dividir la cosa es complica per moments.... (jo mateixa m'incloc...)
Fa uns dies, ens va marxar la llum a la feina. Sense ordinadors, sense telèfons.... Sí que sempre tens algun paperot per ordenar, però al mínim moviment, es feia necessària la "ditxosa" eina: l'ordinador. Com si sense ell, ja no poguéssim fer res. I em vaig adonar de cóm en som de depenents..... I en el fons, vaig maleir el maleït aparell!
Perdem de mica en mica l'essència de les coses bàsiques.... i em fa ràbia que això sigui així. Però en el fons, és tot una mica inevitable..... A menys que marxés allà on Jesucrist va perdre la boina.... Però ara per ara, no m'ho plantejo. Ni tan sols em passa pel cap.
Llavors, que haig de fer?
Que haig de fer davant de tant avanç tecnològic? On els mòbils ja no serveixen per trucar, sinó que fan de tot menys "comunicar", i ara els llibres, ja no són de pàgines de paper... ara es poden llegir a través d'una pantalla digital.
Sóc poc aficionada a la lectura.... Be, em va per èpoques.... I avui, mentre feia temps per anar a classe d'anglès, passant per davant d'una mena de llibreria-màquina de tabac-quiosc, m'ha semblat llegir... LLIBRES A 1€, 2€ i 3€.
Cóm???
He girat cua, i he entrat. Allà al damunt d'una gran taula, "jeien" amuntegats, esperant que algú com jo, els fullègés, els hi espolsés el pols, i .....
Cap dins la bossa.
Un exemplar per un euro.... Qui no compra llibre és perquè no vol, i vet aqui, l'escollit....
I és que... no m'imagino regalant ebooks per Sant Jordi!!!!
Collons que complicat!!!
Avui m'ha arribat aquest text... i com que m'ha fet gràcia.. el volia compartir amb tots vosaltres!
Per cert, aprofito també per dedicar-li al Garbi24
Veieu com es de ric el vocabulari català.
COLLONS
Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
Però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
El "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
El "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
El color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).
La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir- me, permeteu-me acabar dient-vos:
Per cert, aprofito també per dedicar-li al Garbi24
Estudi gramatical en base a la expresió “collons”
Veieu com es de ric el vocabulari català.
COLLONS
Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
Però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
El "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
El "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
El color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).
La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir- me, permeteu-me acabar dient-vos:
SOU COLLONUTS!.
Un món de fades i fantasia...
En ulls d'infant, em deixo portar per aquesta màgia tan especial...
M'acompanyes?
LA SAGA DE LOS PORRETAS
A casa de la Núr, he recordat l'Elena Francis... i la Mula Francis i arrel del seu post, m'he enrecordat dels programes de ràdio que escoltava la meva mare, mentres feia el dinar.
Recordo aquella vella ràdio, que "jeia" al damunt de la nevera. Recordo, aquell escuradents que aguantava les tecles apretades....
I recordo perfectament, aquell serial radiofònic "La Saga de los Porretas"
Jo devia tenir uns 6 o 7 anys... i jugava a donar-li farina de galeta als meus ninots a la cuina, mentre la meva mare preparava el dinar, i esperàvem a que arribés el meu pare de treballar, per poder dinar plegats.
Us convido a sentir algún capítol... aquí
I la veu inconfusible de l'avi de la sèrie....
Aixxx..... m'acabo de traslladar a la cuina de color taronja amb mobles de fòrmica, del pis on vivia quan era petita....
Mullant-me...
La sorpresa de mig matí, ha estat la pluja....
He sortit sense paraigües de casa, i he tornat de la mateixa manera...
M'han vingut ganes de deixar-me mullar i de caminar sense pressa.
La importància de les coses, les hi donem nosaltres... I doncs, quina importancia tenia avui per mi, el deixar-me mullar per aquesta aigua caiguda del cel?
La majoria de les vegades, nosaltres triem, tot i que altres vegades, les circumstancies ens obliguen a tirar un camí diferent....
Avui, jo no tenia paraigües, podia comprar-n'he un al "xino", però la meva elecció ha estat diferent... perquè poc importava arribar a casa mullada....
Les gotes em lliscaven per les ulleres, per la front.... amb la caputxa de la jaqueta posada.... la pluja dolça, no ha deixat de mullar-me...
Demà serà un altre dia, qui sap si penso en agafar el paraigües... Qui sap, si em mullaré... o deixarè de mullar-me... Sigui com sigui, la clau la tinc jo. La clau d'agafar o no el paraigües... I així, com tot a la vida... la clau, la tenim nosaltres mateixos i som nosaltres els que escollim.... (malgrat que les circumstancies, ens ajudin o no)
La majoria de les vegades, nosaltres triem, tot i que altres vegades, les circumstancies ens obliguen a tirar un camí diferent....
Avui, jo no tenia paraigües, podia comprar-n'he un al "xino", però la meva elecció ha estat diferent... perquè poc importava arribar a casa mullada....
Les gotes em lliscaven per les ulleres, per la front.... amb la caputxa de la jaqueta posada.... la pluja dolça, no ha deixat de mullar-me...
Demà serà un altre dia, qui sap si penso en agafar el paraigües... Qui sap, si em mullaré... o deixarè de mullar-me... Sigui com sigui, la clau la tinc jo. La clau d'agafar o no el paraigües... I així, com tot a la vida... la clau, la tenim nosaltres mateixos i som nosaltres els que escollim.... (malgrat que les circumstancies, ens ajudin o no)
Sueños de semilla
Imatge del GoogleSUEÑOS DE SEMILLA
En el silencio de mi reflexión percibo todo mi mundo interno como si fuera una semilla, de alguna manera pequeña e insignificante pero también pletórica de potencialidades.
...Y veo en sus entrañas el germen de un árbol magnífico, el árbol de mi propia vida en proceso de desarrollo.
En su pequeñez, cada semilla contiene el espíritu del árbol que será después. Cada semilla sabe cómo transformarse en árbol, cayendo en tierra fértil, absorbiendo los jugos que la alimentan, expandiendo las ramas y el follaje,llenándose de flores y de frutos, para poder dar lo que tienen que dar.
Cada semilla sabe cómo llegar a ser árbol. Y tantas son las semillas como son los sueños secretos.
Dentro de nosotros, innumerables sueños esperan el tiempo de germinar, echar raíces y darse a luz, morir como semillas... para convertirse en árboles.
Árboles magníficos y orgullosos que a su vez nos digan, en su solidez, que oigamos nuestra voz interior, que escuchemos la sabiduría de nuestros sueños semilla.
Ellos, los sueños, indican el camino con símbolos y señales de toda clase, en cada hecho, en cada momento, entre las cosas y entre las personas, en los dolores y en los placeres, en los triunfos y en los fracasos. Lo soñado nos enseña, dormidos o despiertos, a vernos, a escucharnos, a darnos cuenta.
Nos muestra el rumbo en presentimientos huidizos o en relámpagos de lucidez cegadora.
Y así crecemos, nos desarrollamos, evolucionamos... Y un día, mientras transitamos este eterno presente que llamamos vida, las semillas de nuestros sueños se transformarán en árboles, y desplegarán sus ramas que, como alas gigantescas, cruzarán el cielo, uniendo en un solo trazo nuestro pasado y nuestro futuro.
...Y veo en sus entrañas el germen de un árbol magnífico, el árbol de mi propia vida en proceso de desarrollo.
En su pequeñez, cada semilla contiene el espíritu del árbol que será después. Cada semilla sabe cómo transformarse en árbol, cayendo en tierra fértil, absorbiendo los jugos que la alimentan, expandiendo las ramas y el follaje,llenándose de flores y de frutos, para poder dar lo que tienen que dar.
Cada semilla sabe cómo llegar a ser árbol. Y tantas son las semillas como son los sueños secretos.
Dentro de nosotros, innumerables sueños esperan el tiempo de germinar, echar raíces y darse a luz, morir como semillas... para convertirse en árboles.
Árboles magníficos y orgullosos que a su vez nos digan, en su solidez, que oigamos nuestra voz interior, que escuchemos la sabiduría de nuestros sueños semilla.
Ellos, los sueños, indican el camino con símbolos y señales de toda clase, en cada hecho, en cada momento, entre las cosas y entre las personas, en los dolores y en los placeres, en los triunfos y en los fracasos. Lo soñado nos enseña, dormidos o despiertos, a vernos, a escucharnos, a darnos cuenta.
Nos muestra el rumbo en presentimientos huidizos o en relámpagos de lucidez cegadora.
Y así crecemos, nos desarrollamos, evolucionamos... Y un día, mientras transitamos este eterno presente que llamamos vida, las semillas de nuestros sueños se transformarán en árboles, y desplegarán sus ramas que, como alas gigantescas, cruzarán el cielo, uniendo en un solo trazo nuestro pasado y nuestro futuro.
Nada hay que temer,... una sabiduría interior las acompaña... porque cada semilla sabe... cómo llegar a ser árbol...
26 Cuentos para pensar - Jorge Bucay
D'expressions i altres....
Imatge Kenya.African ColoursEm fa gràcia.
Moltes vegades, deixo anar dites i expressions que he conegut i he sentit durant la meva vida...
Les dic, com la cosa més normal del món... Desprès la gent em mira extranyada, com pensant sobre què estic parlant... perquè allò que he deixat anar com el més normal del món.... sona a extrany!
- Això sembla "Cal Pere Boig"!!!!
- Cal Pere boig???? Ai, Eli, és la primera vegada que sento aquesta expressió.... Ets un pou de dites i expressions.... !!!
I encuriosida m'en vaig a voltar per la xarxa a veure si trobo quelcom sobre el Pere Boig... i res de res!!!
Us asseguro que sempre he sentit aquesta expressió de la boca de la meva mare.. sobretot, i més si tenim en compte que sóc una mica desordenada.....!!!
Em dona per pensar, que les dites i expressions es perden... o potser que cada zona geogràfica és diferent, te les seves expressions populars i no necessàriament conegudes arreu de les altres zones. Jo li dic a la meva compi, tu és que ets de Barcelona, i a les ciutats, aquestes expressions no es fan servir...
No sé si és del tot així, però vosaltres l'heu escoltat alguna vegada???
Faré un refranyer amb les meves dites particulars!!!!
Us heu menjat alguna vegada un "BIMBARRO" ????
Doncs jo sí!!!!
Vinga doncs, Us deixo amb les meves expressions.....
Bon cap de setmana a tothom!!!!
LLADRES MÉS QUE LLADRES!!!
Estic indignada!!!
No entenc cóm pot haver tants lladres pel món.....
I no, no estic parlant d'aquests del govern... que també deunidó!!! Han pujat l'IRPF i aquest any, cobro menys diners.... Com és possible??? Tot s'apuja i el sou baixa!!!! Cabrons, que són uns cabrons!!!!
Be, ja veieu que estic una mica caldejada.... però el post no va dedicat a aquests, sinó els ALTRES LLADRES QUE CORREN PEL MÓN!!!!
Serveixi aquest post de denúncia, i reclamació, perquè jo no em puc quedar amb les mans quietes!!!
Sabeu tots que vaig participar al Blocaire Invisible de bon gust!!!!
Donada la meva recent afició amb el feltre... vaig decidir fer un regal invisible, però que podia ser visible i palpable!!!!
I així va ser.....
Comença aqui una odissea per fer arribar el regal als seus propietaris....
Però només calia una adreça i poc més.... I cap a Correus a fer l'enviament.
El que en principi havia de tardar 3 dies..... passada una setmana encara no havia arribat, i aqui comença el trencaclosques. Em poso en contacte amb una de les propietàries , i finalment, s'adona que el número d'entrega no és correcte!!! Mecatxis!!!!!
L'enviament era certificat, però a mi mai m'havien demanat l'adreça personal... amb el que.. ON VA A PARAR UN PAQUET AMB DESTÍ EQUIVOCAT I AMB REMITENT INEXISTENT????
M'en vaig a correus a explicar el què, i em diuen que esta en una oficina de destí... que millor que vagi la destinatària a buscar-lo, que amb el núm de codi ja en te prou. Però no us penseu que això m'ho diuen als dos dies, eh???? Aquesta conclusió s'arriba ben be, quan ha passat una setmana o més.....
I així li explico a la propietària, i esperem que la destinataria vagi a buscar el paquet!!!
En principi sembla que arribem al final del capítol....
Fins ahir, que el senyor de Correus em truca... i em diu que ha arribat a l'oficina d'origen, és a dir la seva.
Fantàstic!!! A la tarda mateix m'hi presento!!!! Efectivament.... el sobret estava allà.... vivito i coleando!!!! Després d'haver donat tombs i més tombs....d'oficina en oficina....
Contenta surto al carrer, i quan me'l miro, el veig diferent!!!! Esta mig trencat....
L'obro... i.......................LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BUIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!! EL SOBRE ESTAVA BUIT!!!!!!!!!!!!! Guardava el folre amb bombolles però el contingut havia volat!!!!!!!!!!!!!
Torno a entrar a Correus i li dic a aquell paio, que què significa!!!!!!!!!!!!!
LLADRESSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Això no és fa!!!!!!!
El paio, em diu que puc cursar una reclamació.... però comença a remenar papers, i més papers, i em diu que no troba el paper de reclamació!!!!!!
Acabo sortint per la porta amb el cap cot, i amb una mala llet increïble!!!!
Com pot passar això..... Un enviament erròni però amb propietari des del principi que l'ha reclamat. Un pagament de 2,50€ que els hi regalat pel morro..... i a sobre un LLADRE que es queda amb els continguts de Correus.....
Cóm puc tenir confiança ara???? A saber quina colla de corruptes i lladres treballen a Correus!!!!!!!!!
Sense dubte, aquest país, esta ple de desgraciats!!!!!!!!!! Que li caiguin les mans a qui ho hagi fet!!!!
Qui te el dret d'agafar una cosa que no es seva??? Qui?????
Ja no és pel valor (tot i que reconec que sí que m'afecta, perquè jo l'havia fet amb tot el carinyu del món).... però és pel gest!!!!!
DESGRACIATSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No entenc cóm pot haver tants lladres pel món.....
I no, no estic parlant d'aquests del govern... que també deunidó!!! Han pujat l'IRPF i aquest any, cobro menys diners.... Com és possible??? Tot s'apuja i el sou baixa!!!! Cabrons, que són uns cabrons!!!!
Be, ja veieu que estic una mica caldejada.... però el post no va dedicat a aquests, sinó els ALTRES LLADRES QUE CORREN PEL MÓN!!!!
Serveixi aquest post de denúncia, i reclamació, perquè jo no em puc quedar amb les mans quietes!!!
Sabeu tots que vaig participar al Blocaire Invisible de bon gust!!!!
Donada la meva recent afició amb el feltre... vaig decidir fer un regal invisible, però que podia ser visible i palpable!!!!
I així va ser.....
Comença aqui una odissea per fer arribar el regal als seus propietaris....
Però només calia una adreça i poc més.... I cap a Correus a fer l'enviament.
El que en principi havia de tardar 3 dies..... passada una setmana encara no havia arribat, i aqui comença el trencaclosques. Em poso en contacte amb una de les propietàries , i finalment, s'adona que el número d'entrega no és correcte!!! Mecatxis!!!!!
L'enviament era certificat, però a mi mai m'havien demanat l'adreça personal... amb el que.. ON VA A PARAR UN PAQUET AMB DESTÍ EQUIVOCAT I AMB REMITENT INEXISTENT????
M'en vaig a correus a explicar el què, i em diuen que esta en una oficina de destí... que millor que vagi la destinatària a buscar-lo, que amb el núm de codi ja en te prou. Però no us penseu que això m'ho diuen als dos dies, eh???? Aquesta conclusió s'arriba ben be, quan ha passat una setmana o més.....
I així li explico a la propietària, i esperem que la destinataria vagi a buscar el paquet!!!
En principi sembla que arribem al final del capítol....
Fins ahir, que el senyor de Correus em truca... i em diu que ha arribat a l'oficina d'origen, és a dir la seva.
Fantàstic!!! A la tarda mateix m'hi presento!!!! Efectivament.... el sobret estava allà.... vivito i coleando!!!! Després d'haver donat tombs i més tombs....d'oficina en oficina....
Contenta surto al carrer, i quan me'l miro, el veig diferent!!!! Esta mig trencat....
L'obro... i.......................LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BUIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!! EL SOBRE ESTAVA BUIT!!!!!!!!!!!!! Guardava el folre amb bombolles però el contingut havia volat!!!!!!!!!!!!!
Torno a entrar a Correus i li dic a aquell paio, que què significa!!!!!!!!!!!!!
LLADRESSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Això no és fa!!!!!!!
El paio, em diu que puc cursar una reclamació.... però comença a remenar papers, i més papers, i em diu que no troba el paper de reclamació!!!!!!
Acabo sortint per la porta amb el cap cot, i amb una mala llet increïble!!!!
Com pot passar això..... Un enviament erròni però amb propietari des del principi que l'ha reclamat. Un pagament de 2,50€ que els hi regalat pel morro..... i a sobre un LLADRE que es queda amb els continguts de Correus.....
Cóm puc tenir confiança ara???? A saber quina colla de corruptes i lladres treballen a Correus!!!!!!!!!
Sense dubte, aquest país, esta ple de desgraciats!!!!!!!!!! Que li caiguin les mans a qui ho hagi fet!!!!
Qui te el dret d'agafar una cosa que no es seva??? Qui?????
Ja no és pel valor (tot i que reconec que sí que m'afecta, perquè jo l'havia fet amb tot el carinyu del món).... però és pel gest!!!!!
DESGRACIATSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!
