No i jo

Potser el temps que tinc per matar, fa que darrerament tingui més ganes de llegir.

Un dia, passejant per un carrer transitat i ple de botigues, vaig entrar en una llibreria... Sense buscar, sense pretendre trobar res, dos llibres varen caure entre les meves mans. 

Un, resta al damunt de la taula, hi vaig posar il·lusió en ell, i be, com moltes coses/persones a la vida, m'ha decebut... No era com l'imaginava....

L'altre el vaig el vaig comprar, sense tenir-n'he cap mena de recomanació, sense més .... vaig decidir que vindria amb mi... que emprendria un viatge a l'interior de la meva bossa, i que m'acompanyaria durant uns dies de camí a la feina. 

Sense saber perquè aquest llibre m'ha captivat... Sense voler, s'ha fet un espai en el meu temps perdut entre trajectes de casa a la feina.... 

Engolit com un menjar deliciòs... de mica en mica he anat engolint les seves lletres, les seves expressions, la seva dolçor.... 

Potser no és el millor llibre del món,però a mi m'ha captivat... potser, m'hi he sentit reflectida, i en aquest reflexe, he vessat llàgrimes... llàgrimes al mig del transport públic... (quina vergonya...!) però no me n'he pogut estar.... I perquè reprimir-me?

La No i la Lou, s'han fet un espai en el meu dia dia.... 

La Lou, una noia superdotada, amb problemes d'adaptació a l'escola, i amb uns pares "tocats" per la pitjor desgràcia que els pot passar a la vida, la mort d'un fill.

La No, una noia sense sostre... que coincideix i estableix una relació molt profunda i sincera amb la Lou. Enllacen les seves vides, i trenquen amb allò que potser per la resta de la societat no s'enten...

El Max, el noi més gran de la classe, el guapo, que ens regala la seva dolçor de tracte amb la Lou... i.... 

Una bonica història, amb un final potser no tant bonic...

"...Penso en la igualtat, en la fraternitat, en totes aquestes mandangues que ens ensenyen a l'escola i que no existeixen. No haurien de fer creure a les persones que tothom és igual, ni aquií ni enlloc. La mare té raó. La vida és injusta, no hi ha res a dir." 

"... Ens ensenyen a trobar les incògintes de les equacions, a dibuixar línies equidistants i a demostrar teoremes, però a la vida de veritat no s'ha de trobar res, calcular res o endevinar res."

"...Els capítols dels llibres serveixen per diferenciar moments, per mostrar que el temps passa o que la situació evoluciona, en alguns casos fins i tot hi ha parts encapçalades amb títols carregats de promeses, La retrobada, L'esperança, La caiguda, com si fossin quadres. abm tot, a la vida no hi ha res, ni títols ni pancartes ni taulers d'informació, res que indiqui atenció, perill, esllavissades freqüents o desil·luisó imminent. A la vida estem sols amb el nostre vestit i tant se val si el tenim tot esquinçat"

Avui, m'he apropat a la mateixa llibreria... He regirat les estanteries una bona estona, necessito un altre llibre per seguir ocupant les estones... Em canso de mirar al meu voltant, i d'endinsar-me en la vida dels altres.. Em canso d'inventar-me històries i d'imaginar on va aquella persona, o d'on ve... Imaginar qui és i cóm viu.... 

He comprat dos llibres... sé però, que no seran igual que el que he llegit. Aquell amb la seva particular senzillesa m'ha arribat molt endins. A vegades, no cal que es tracti d'un best seller , ni del llibre d'un gran autor...  A vegades, quan menys t'ho esperes, et sorprens....