Degut a una grip i a tot el que comporta un refredament del cos, ahir i avui, m'he quedat sumergida en una afonia força important.
El meu mon en silenci, em fa adonar, de les coses que són habituals en nosaltres, i que quan no les podem fer, sabem que són necessàries per la nostre existencia. No puc parlar, la meva veu ha dit prou, i em sento en certa manera impotent, quan vull fer el gest de parlar i sento que les meves paraules no produeixen so. Les cordes vocals han deixat de realitzar la seva funció. Per més que vulgui, res.... Es curiosa la situació, mai m'havia passat abans, a aquest nivell...
Cal sempre valorar les coses, quan no les tens?
Crec que no hauria de ser així, però sense dubte, la vida ens demostra aquestes coses...
Així doncs, em quedo sense paraules, malgrat voler-les dir. Me'n vaig amb el meu silenci, no abans sense fer una reflexió: "Parlar, és la tercera millor cosa que pots fer amb la boca!" o així ho crec ara que no puc dir res....
doncs cuida't mentre gaudeixes de la primera i de la segona......;)
ResponEliminaMolt humà el que expliques, Eli. El clàssic aquell que diu que enyorem i valorem les coses quan no les tenim.
ResponEliminaCuida't força que, un altre dels clàssics humans, és no cuidar-nos gaire.
Así es, valoramos las cosas cuando no las tenemos. Como optimista patológica te diría que tienes la oportunidad de explorar otras formas de comunicación: miradas, gestos, tacto... Y respecto a las cosas importantes que se hacen con la boca, no te olvides de comer, jajaja
ResponEliminaCuídate esa voz, que tienes mucho que decir!
Besos silenciosos
shhhhhhhhhhhhhhhhhhht!!!
ResponEliminai preguem perque no es fallin les lletres...
ResponEliminacuida't molt
Eli cuidat esa gola i no parlis per posarti bé molt aviat.
ResponEliminaNo saben el que tenim fins que el perdent.
Un petó fort .